URXELLA

La catarsi

Alternativa | 05 Febrer, 2010 16:15

La catarsi és una experiència interior purificadora, de gran significat intern, provocada per un estímul extern. Prové del terme grec katarsis que significa purga o purificació.

En aquest moment i quan encara no s'ha obert el secret de sumari volem fer ja una primera valoració de l'operació Voltor.

1.- En primer lloc volem donar l'enhorabona, una vegada més, als fiscals anticorrupció i reiteram la nostra petició de que els se'ls doni més recursos materials i personals per poder fer front a tots els casos existents i futurs, amb la major celeritat i eficàcia possible.

2.- Demanam a senyor Joan Cerdà que no oblidi que és batle de Pollença, a més de regidor d'hisenda i cultura, i que són els ciutadans d'aquest municipi els que li paguen el sou. I comentam això per que aquest dies ha estat pràcticament desaparegut, anul·lant cites i retardant temes que necesiten de la seva signatura.

3.- Esperam a que s'obri el secret de sumari per analitzar totes les possibles vinculacions entre l'operació voltor i l'Ajuntament de Pollença. Alguna de les empreses investigades ha fet feina per l'Ajuntament, INESTUR ha firmat importants convenis amb l'Ajuntament i avui s'ha publicat un llistat d' investigats on surten el batle i el regidor d'esport. Evidenment cal màxima transparència, bones explicacions i demostrar que ni per activa ni per pasiva s'ha participat de la trama que en aquest moment investiga fiscalia.

4.- De moment i tenint en compte tot el que ja ha sortit a la premsa al proper ple presentarem una moció demanant que es doni tota la informació necessària a l'interventor municipal per que pugui fiscalitzar i auditar els comptes del Festival de Pollença. Recordam que l'INESTUR va aportar l'any passat 180.000 euros i que les comptes bancàries gestionats pel Festival de Pollença no costen als Comptes Generals de l'Ajuntament, i no han pogut ser fiscalitzats ni per l'interventor, ni per la Sindicatura de Comptes.

Cal la màxima transparència i informació amb els doblers públics, com deia Tierno Galván "los bolsillos de los gobernantes deben ser de cristal". Només des de la catarsi total podem recuperar la política.

L'anyorat Pau a la seva pàgina escapula

Nuclear: sí, gràcies?

Alternativa | 05 Febrer, 2010 07:00

Nuclear: sí, gràcies?

Quan jo era joveneta, la primera acció mínimament política conscient per part meva va ser aferrar a la carpeta escolar un adhesiu amb un sol somrient amb la llegenda “¿Nuclear? No, gracias”. Segurament més d’un de vosaltres també ho duia i, si no és així, segur que vos en recordau. Eren els darrers anys setanta i primers vuitanta, quan la guerra freda encara era una realitat i els perills de tot allò que fos nuclear eren ben vius. També eren anys en els quals el PSOE, encara a l’oposició, es posicionava en contra de l’energia nuclear. Després, quan va guanyar les eleccions, i com va passar amb l’OTAN, va canviar radicalment d’opinió, però aquesta és una altra qüestió.

Idò bé, si en aquells anys qualcú m’hagués dit que al meu poble s’havia d’instal·lar un magatzem de residus nuclears, hagués sortit al carrer i no sé si hagués començat una vaga de fam o m’hagués encadenat a un arbre, però el que és segur és que m’hi hagués oposat frontalment amb totes les meves forces. I com jo, molta de la gent que m’envoltava.

I ara resulta que, encara que a molts ens sembli mentida, moltes poblacions peninsulars s’estan barallant perquè un magatzem d’aquestes característiques es faci dins del seu terme municipal. És més, els batles fins i tot s’estan enfrontant als seus partits polítics, els quals, en una actitud molt habitual a la política espanyola, que consisteix a dir una cosa i fer la contrària, estan desautoritzant les decisions de la majoria, oblidant l’autonomia municipal que tant els omple la boca quan els convé.

Als pobles sembla que són més els que volen aquests cementiris nuclears que els que s’hi oposen. Òbviament, aquestes poblacions no es mostren entusiasmades per acollir aquest regal enverinat (mai millor dit) per no res. El govern central els ha promès molts de doblers (es xerra de sis milions d’euros per any, encara que hi ha qui diu que es podria arribar als 10 milions anuals) i uns dos-cents lloc de feina, la qual cosa suposarà, per a aquestes poblacions petites que s’han postulat com a voluntàries, la plena ocupació. És a dir, a uns anys de crisi econòmica general, quan els ajuntaments estan endeutats fins dalt, el batle que tregui la grossa del magatzem nuclear es podrà presentar a les eleccions amb la tresoreria ben plena i sense aturats al seu municipi.

Ara bé, el que probablement aquests batles no han sospesat és que això és hipotecar el futur dels seus pobles per milers d’anys. No fa falta recordar que l’energia nuclear no és precisament neta ni poc perillosa, i que els residus que en genera seran nocius per a generacions i generacions.

En la meva opinió, no hi ha eleccions ni doblers ni tan sols llocs de feina que justifiquin que es col·loqui una instal·lació com a aquesta en el meu poble o a un poble veïnat (que aquesta és una altra). El problema ve quan tenim una energia que genera aquest tipus de residus. El que no podem és enviar el risc a un altre país, perquè, al final, acabarà pagat el més dèbil, i veurem estats pobres que es convertiran en els abocadors nuclears del primer món. Si nosaltres generam els fems, és lògic que es quedin a ca nostra.

Com es pot resoldre aquesta qüestió? Clarament, pensant en avui i, sobretot, pensant en demà, i això només es pot fer optant per les energies renovables. El mig i el llarg termini no donaran, probablement, tants de vots com deu milions d’euros cada any, però aquests municipis que han dit sí al magatzem nuclear deixaran una factura molt més onerosa als fills dels seus fills.

Un clàssic, imatge del bloc d'en dooMMasteR

I el roto al país.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy