URXELLA

La demagògia de la dreta

Alternativa | 11 Febrer, 2010 07:00

Aquest article de na Toñi es va escriure abans de l'operació voltor i l'expulsió d'UM del govern i fa referència al PP nacional, el PP de les Balears no saben encara el que volen.

Es comença a notar que hi ha eleccions a l’horitzó. En la seva línia més demagògica el PP ha llançat dues propostes, una duta a terme de forma il·legal i l’altra només com a idea, que ens demostren que dins del seu si hi ha molta gent que pertany a la dreta més extrema.

La primera és el plantejament que els immigrants que es troben en situació irregular no tenen dret d’estar empadronats. És veritat que tot s’ha destapat amb el cas de Vic, on no governa el PP, però també és cert que qualque municipi de la Comunitat de Madrid ja feia estona que no empadronava els que ells en deien “il·legals”. L’ excusa que ara s’han inventat per justificar-se fa rialles: ho fan per evitar els pisos patera; de fet, si no es podia demostrar que una persona tenia 20 metres quadrats per viure no es podia empadronar. S’ha donat el cas d’una família, composta per dos matrimonis i un bebè, que vivien a un pis de 80 m2 i que no s’han pogut inscriure al padró. Estic ben segura que si haguessin estat alemanys no haurien tengut cap problema. Està clar que fins i tots a ells els fa vergonya reconèixer que és una qüestió de discriminació envers els immigrants, i que es disfressen de defensors dels seus drets i de la seva qualitat de vida per no mostrar el que realment pensen. Quan un ajuntament es nega a inscriure al padró a un immigrant, li està negant el dret a l’educació i a l’assistència sanitària; a més, està traslladant el problema (que és com ells ho veuen) als municipis veïnats, que sí compleixen la llei. Perquè aquesta és una altra: si un ajuntament es nega a inscriure al padró una persona que pugui aportar un document que demostri que hi viu, està cometent una il·legalitat. La llei –que, per cert, va aprovar el mateix Rajoy quan era ministre de l’interior, ara fa deu anys- és ben clara. Agitar els fantasmes de l’atur, de la crisi econòmica, de la inseguretat ciutadana i lligar-los al fenomen de la immigració és una mostra no només d’insolidaritat sinó també d’irresponsabilitat i cinisme.

La segona qüestió és la de la cadena perpètua. Seria curiós, si no fos vergonyós, com el PP, quan governa, s’oblida de qüestions com ara l’avortament i el compliment íntegre de les penes de presó, que es converteixen en qüestions capitals quan són d’altres els que són al poder. La cadena perpètua n’és un bon exemple. Aprofitant un fet lamentable –un menor condemnat per l’assassinat d’una altra menor ha comès un delicte aprofitant la descoordinació de les administracions que havien de controlar la seva llibertat vigilada- la presidenta de Madrid i altres veus autoritzades han demanat que s’obri el debat sobre la instauració de la cadena perpètua. Fer servir un fet conjuntural, quan l’opinió pública està tan sensibilitzada, és fer demagògia pura i dura. Me deman: aquest jove, que va matar quan tenia 15 anys, ha de passar tota la vida a la presó? Estic segura que més d’un pensarà que sí, però això suposa que tot el sistema penal espanyol s’ha de girar com un calcetí. És repugnant que una persona que ha comès un delicte greu surti de la presó després d’uns pocs anys, però si ha complert la pena imposada, no ho podem evitar. Demanar condemnes a perpetuïtat, en no creure possible la reinserció, i és un càstig propi de règims totalitaris o de països amb una política en matèria penal ben discutible, com els Estats Units. En tot cas, faig una aposta: quan el PP torni a governar, no tornarà dir una paraula ni d’això ni d’altres moltes qüestions que només són bones quan un és oposició irresponsable.

Toñi Valdivielso.

Acudit de la pàgina www.e-faro.info

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy