URXELLA

"Días contados".

Alternativa | 25 Febrer, 2010 07:00

Com a la famosa pel·lícula d’Imanol Uribe, a una li fa la impressió que el govern de la Comunitat Autònoma, el del Consell de Mallorca i el de l’Ajuntament de Palma tenen els dies comptats. I, igual que al film, una veu que això no pot acabar d’una altra forma que no sigui malament.

Quan a les darreres eleccions autonòmiques es varen conèixer els resultats, aquell vespre ple d’ensurts, de decepcions momentànies i d’explosió d’alegria, al final a molts ens va quedar un regust amarg en adonar-nos ben prest que les matemàtiques no fallen, i que Unió Mallorquina tornava ser decisiva per a la governabilitat de les principals institucions de les Illes. Molts no varen voler veure el que podia passar amb una reedició de l’anomenat pacte de progrés, d’altres arrufaven el nas però hi consentien perquè no es veia una altra solució i poques veus es varen aixecar advertint del que podia passar. En general, era tan gran la joia de treure el PP del poder que pactar amb UM semblava el mal menor.

Després del que ha passat, hi ha qui s’ha plantejat que s’hauria d’haver deixat governar el PP. En la meva opinió, no sé ni tan sols si hagués estat possible, ja que UM sempre ha sabut alternar els seus pactes, a fi de no ser absorbit per cap dels partits amb els quals ha governat. En tot cas, no me vull ni imaginar, amb tot el que ha sortit a la llum després, com estarien a hores d’ara les nostres institucions si el PP hagués continuant tractant les Illes com si fossin el seu cortijo, fent el que els venia en gana, sense cap control en el despeses i, com segurament demostraran els jutges, prevaricant, robant, falsificant, mentint i, en definitiva, delinquint en quasi totes les formes imaginables en què es pot fer aprofitant-se dels vots i dels mecanismes democràtics.

Ara bé, pactar amb UM era, i perdonau-me l’altre símil cinematogràfic, pactar amb el diable. El partit que amb menys d’un 5% dels vots dóna i lleva majories a les Balears no es presentava amb les mans netes per formar un govern progressista. Les sospites de destacats dirigents eren més que un rumor, però molts pensaven que ara, amb un govern que suposadament els havia deixat les coses clares i en el qual el control seria molt més rigorós, no gosarien repetir comportaments que, ho sabem, eren habituals amb el PP.

Dissortadament, no ha estat així. Formar governs amb conselleries (a la CAIB o al Consell) o àrees (a l’Ajuntament de Palma) que només responien a la veu del partit i no del president del Govern o de la presidenta del Consell o de la batlessa no ha estat el camí més encertat. De fet, els conseller uemites actuaven com si ells no en fossin part, i de vegades el seu comportament semblava més el de l’oposició que el d’un integrant convençut d’un pacte. Intents -alguns dels quals han fregat el xantatge- de forçar la situació al màxim s’han viscut durant els dos anys que duim de legislatura i han acabat de desil·lusionar una gran majoria de l’electorat, que ha mesclat ous amb caragols i que ja veurem què fa a les properes eleccions, que potser seran molt més properes del que voldríem.

Així i tot, encara que es corri el risc que si hi ha eleccions anticipades torni guanyar el PP per majoria absoluta (perquè la gent votarà pensant en la crisi econòmica i per castigar en Zapatero, ho tenc ben clar), n’Antich no podia fer res més que el que va fer: acabar la partida. UM tendrà militants i dirigents honrats, però el problema és que amb tants damunt dels quals es projecta l’ombra de la sospita, per molts de votants d’esquerres la situació ja s’havia tornat insuportable. Particularment, el rosari d’imputacions, acusacions i actuacions judicials em recorda el que va passar amb el GIL, amb la diferència que el partit andalús feia el que feia perquè tenia majoria absoluta i UM ho fa perquè el seu esquifit percentatge de sufragis els fa imprescindibles per governar.

El que estava clar és que no es podia ser còmplice per més temps del partit uemita (i, nota al marge, em deman si als ajuntaments dels pobles on l’esquerra i/o el PSOE governen amb UM no s’haurien de trencar també els pactes). De totes formes, no deixa de ser ben trist veure com ja s’estan repartit el poder amb el PP a, per exemple, l’Ajuntament de Palma. Encara que això fos la crònica d’una mort anunciada, fa molta de por pensar en el que faran a partir d’ara, quan a les ganes de governar del partit de la dreta s’uniran les ànsies de revenja del partit regionalista. Si no fos atea demanaria que Déu ens agafi confessats.

Toñi.

Presentació

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy