Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 Benvolgudes companyes i companys,

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP)  que s'està negociant a Brussel per l'elit econòmica i política dels Estats Units i Europa, a esquena de la ciutadania i dels seus representants elegits democràticament, amenaça els nostres drets socials , laborals i democràtics, i posa en perill la nostra salut, la qualitat de la nostra alimentació, l'equilibri mediambiental i la prestació de serveis públics. L'objectiu d'aquest tractat és en gran mesura, amb la disculpa de la reducció d'aranzels i l'eliminació de les anomenades "barreres no aranzelàries", negociar a la baixa totes les regulacions que protegeixen la nostra salut, drets socials i el nostre clima. I aquest no és l'únic tractat que s'està negociant: el TISA que busca l'absoluta privatització i desregulació dels serveis públics; i el CETA similar al TTIP, que s'està negociant amb el Canadà.

L'Objectiu es posar en marxa una Plataforma de Mallorca No al TTIP, com s'estan creant a tota Espanya i a la Unió Europea que agluti diverses organitzacions socials, sindicals i politiques a fi de conscienciar a la ciutadania sobre el risc que correm.

Esperant la vostra assistencia

​A continuació de l'article manifest estatal No al TTIP​

 Attac Mallorca

El Lobby hoteler ha iniciat una guerra contra els lloguers de vivendes vacacionals. Axó sí, amb la llei amb la ma. El govern de la CAIB (Partit Popular) els ha proporcionat un decret que reglamenta la llei turística 8/12 de 19-07-2012, feta com es veu, a mida del sector que mana aquesta Comunitat Autònoma, L’Hoteler.Està demostrat que aquest reglament restringeix, quasi prohibeix, el lloguer, sobre tot dels apartaments turístics unifamiliars entre mitjaneres.

Un dels arguments que els hotelers empren, es que segons ells, el sector del lloguer de vivendes vacacionals, es un fons de economia submergida. Segons publicà el Diario de Ibiza, a un article de F.Guijarro el 23.04.2012 ( ja ha plogut) 1/3 de la economia submergida era del sector hoteler, precisament. 

Recordem que els propietaris de vivendes vacacionals, paguen el corresponent IVA DEL 21% i el pertinent IRPF també del 21%. També pateixen els impagats del Tours Operadors que fan fallida. També els hi vull recordar als Hotelers, que son Ells qui externalitzen serveis a las seves empreses, per no aplicar el conveni de Hosteleria, (es que son “collonuts”)

El Govern de la CAIB, del Partit Popular, diu que el decret no prohibeix llogar a ningú, si les vivendes unifamiliars entre mitjaneres, no es poden llogar via Decret, es pot fer mitjançant la LAU. Es impossible, basta llegir la L.A.U per adonar-se’n que no es possible, per lo tant, MENTEIXEN.

Justament, al diari U.H. del 31.08.2014, podrem llegir un article on fa referència a lo que parlava abans de llogar amb la LAU amb la ma, i deia que existeixen dubtes jurídiques sobre la legalitat del permís necessari dels veïns per el lloguer turístic (que entre altres,es el que mana el Decret del Govern). Dona com a possible solució, la modificació de la LAU, de manera que la llei faci referència i contempli el “lloguer turístic”.

Com es veu, som un gran defensor de les vivendes turístiques vacacionals, per un grapat de raons.

1.     La majoria de les vivendes pertanyen a persones treballadores, que en molt de esforç les varen construir.

2.     Representa uns ingressos importants que avui per avui, amb la crisi que patim, mos serveix de suport econòmic per tirar endavant.

3.     Els usuaris (clients) de aquest sector, consumeixen al nostre municipi. Compren a les botigues de aquí, mengen als nostres restaurants , es dir, tot lo que no fan els clients dels hotels i no parlem dels que funcionen amb el “tot inclòs”.

4.     Es un sector que contracte generalment a gent del municipi, es dir que aporta llocs de feina. (serveis de neteja, jardineria, manteniment piscines, etc.)

També hi ha que tenir en compte, que, ja que el Partit Popular es va carregant les jubilacions, les ajudes a la dependència, la sanitat i l’ensenyament públic, etc. amb el lloguer de les vivendes vacacionals, no arreglarem, emperò pal·liarem les minvades jubilacions, els estudis dels infants i la resta de mancances derivades de les draconianes retallades al sector públic.

El sector de Hosteleria paga un IVA reduït del 10% , encara que reclamen insistentment rebaixar-lo al 4%. Hem dit que les vivendes vacacionals tributen al 21%, així mateix l’ IVA cultural passa del 8% al 21%. Dins aquest darrer i ara que estam en temps de compres de material escolar, els Pares també pagaran el 21%, tot son avantatges per els sector turístic, com observa’m, encara volen mes.

Ja per acabar, es de justícia dir que fa uns dies, sopava amb un hoteler, que també te oferta de restaurant, spa, etc. al seus establiments i me comentava que un percentatge alta de clients que te, provenen de les vivendes vacacionals, per lo que per ell no son competència, sinó que complementen el seu negoci. Com sempre per tot tenim de tot.

 A Pollença hi ha una Associació de Propietaris de Vivendes vacacionals, el seu moment ja vaig dir que no servia per res, mes que per beneficar al que la va organitzar. Cal organitzar-se, sinó mos anul·laran un dia o l’altre.

Joan Martorell

Pollença, 31-08-2014

Article i vídeo al idealista.com

_____________________________________________________________________________

A Alternativa  per Pollença sempre hem defensat que abans de fer noves obres esportives com es planteja   a l'actualitat amb les pistes de paddel al Port de Pollença (destruint el camp de futbet, fet fa cinc anys) cal assegurar-se de que els serveis de les instal·lacions que ja tenim estiguin perfectament coberts, des del manteniment a la vigilància, passant per la informació i l'atenció als ciutadans. Aquest cap de setmana hem patit un exemple del pèssim manteniment de les instal·lacions actuals. L'Ajuntament de Pollença ha invertit molt de doblers en canviar la gespa artificial dels camps de futbol de Pollença i del Port (que encara no tenien deu anys i van tenir un deteriorament accelerat tant per ser defectuosa com per la falta de manteniment de l'Ajuntament), però es veu que quan els regidors es varen fer les fotografies amb la nova herva va ser "amb llum natural" ja que aquest dissabte, al primer partit de lliga de Pollença, el Delegat Federatiu ens va comentar la seva intenció d'incloure en l'informe del partit "que la il·luminació no és suficient per disputar un partit de futbol". Creiem que raó no li faltava: vam accedir al centre de camp i amb la pilota rodant es feia  difícil de veure- la. Malgrat que es van encendre els llums de pista, aquestes molesten als porters per la baixa alçada que tenen.

A Alternativa insistim en que cal dotar a l’àrea d’esports d’una estructura organitzativa que permeti un major eficiència en la gestió.  En quant a les instal·lacions cal realitzar un  Pla de gestió i manteniment de les instal·lacions.

 A la foto podeu veure l'aspecte que presenten les torres d'il·luminació.

En una magnífica ponència, Teresa Forcades ens fa una profunda reflexió sobre el Poder Popular. Què és el poder popular? Què vol dir que el poder és del poble? Tal vegada és una exigència als poders fàctics (econòmics, polítics , militars, oligàrquics) que ens tornin el poder que és nostre? Si és així -considera Forcades- estam perduts, perquè difícilment ens els tornaran. Tampoc considera que el poder popular sigui un dret inherent que depèn de què els altres ens ho reconeguin. Si és així també estam “perduts” ja que difícilment els poders fàctics ho faran.

En canvi, si en lloc de considerar el poder popular com una cosa que ens han pres i ens han de tornar o com un reconeixement que ens ve de l'exterior, assumim el poder popular com una responsabilitat individual que neix de les pròpies conviccions i de la pròpia realitat, ens vinculam als altres en un projecte comú, llavors ningú ens el pot prendre. És possible que el poder es negui a tornar allò que ens ha pres, també que no ens reconeguin els nostres drets, però el que mai ens poden prendre és la nostra responsabilitat i conviccions internes. Com deia l'admirat Nelson Mandela, “Som L'amo del meu destí, som el capità de la meva ànima”.

El passat 1 de Maig, la candidata d’Alternativa per Pollença, Marina Llobera, es va dirigir a tots aquells que com nosaltres pensen que el sistema polític i social actual no és sostenible per demanar que passem a l'acció, que ens organitzem i creem xarxes que serveixin de fonament per a canvis reals. Des que va acceptar ser la nostra cap de llista, aconseguir que la gent participi ha passat de ser una prioritat a ser una vertadera obsessió, per davant inclús de guanyar les eleccions.

Els membres d'Alternativa estam convençuts de què per canviar les coses no és suficient que la gent ens voti, i una vegada en el poder, nosaltres, que som més guapos i més llests que els altres, ho arreglarem tot. Els membres d'Alternativa no venem fum. Pensam que no és suficient amb canviar Mariano Rajoy, Jose Ramón Bauzà o a Tomeu Cifre, tot i que sí és imprescindible.

El nostre compromís amb la societat l'articulam en torn a uns valors, fonamentalment de defensa del be comú com poden ser la justícia social, la defensa dels recursos naturals i el territori, i ho fem des de l'assemblearisme, l'horitzontalitat i la democràcia radical.

Precisament per no caure en temptacions habituals a altres partits polítics de mercadejar amb els valors, i per poder ser fermes en la defensa del que és de tots, treballam, més que per assolir el poder, per aconseguir un contrapoder suficientment fort que s'articuli en torn a la defensa, des de la responsabilitat individual, d'aquests valors, que, a més, prioritzi el bé comú per damunt d’interessos particulars o dels poders fàctics. Per això hem intensificat la feina de pedagogia política i social per crear aquestes xarxes de contrapoder. Aquest és el sentit fonamental de cada un dels actes o activitats que organitzam o en els quals col·laboram.

En un moment com l'actual, on sembla evident l’enfonsament del règim actual, més prest o més tard s'hauran d'iniciar processos constituents, i és aquí on cada persona haurà d'assumir el poder popular com una responsabilitat cap el bé comú i en front dels poders fàctics que segurament voldran mantenir els privilegis i el poder actual. Si la suma de responsabilitats és prou forta avançarem cap un món més just, més equilibrat i sostenible.

Joan Cifre

 A la nostra pàgina web trobareu actes de Junta de Govern, notes de premsa, mocions, documents....

Durant aquest període podeu formular les al·legacions i suggeriments, informes i documents complementaris de qualsevol tipus que s'estimin pertinents, així com les observacions que es considerin en el tràmit de consultes, trobant-se l'expedient de manifest en les oficines del departament de Secretaria i del servei d'Urbanisme (STM) d'aquest Ajuntament, així com a la pàgina web de l'Ajuntament.

Esperam que us animeu a presentar al·legacions. Un dels nostres objectius principals, més important que tenir representació institucional i portar la veu de part de la ciutadania a l'Ajuntament,  és acoseguir una ciutadania activa i crítica que no es limiti simplement a votar o no votar cada quatre anys. La via institucional només ha de ser un complement de la movilització social. Si voleu ens podeu fer arribar les vostres al·legacions com ja han fet alguns ciutadans, les estudiarem i en cas d'estar d'acord amb les mateixes les presentarem com grup municipal.

 Podeu escoltar a Ràdio Pollença els dos col·loquis informatius que es van fer al  Club Pollença –sobre l’Adaptació:

- Medi Ambient.

- Urbanisme

Avui publicam un comunicat de la Plataforma pro camins públics i oberts del camí del Port de Pollença a Cala Carbó.

Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins; val a dir que el 21 d’abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Joan Albertí Enseñat, Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà feien declaració jurada davant notari -que feren arribar a l’Ajuntament- en la qual declaraven recórrer el camí del Port de Pollença a la Cala de Sant Vicenç pel Coll de Síller que, a més, pareix enllaçar amb el de Can Botana. Actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg: el del Port de Pollença a Cala Carbó (82) i el del Camí de Síller al Coll de Síller (135).

Si començam el recorregut pel camí de Can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de la Cala de Sant Vicenç al Port de Pollença i arribar al Coll de Síller i d’aquesta manera fer el recorregut del Port de Pollença, a la Cala de Sant Vicenç pel camí de Can Botana. Encara ara es conserven algunes fites que marcaven el camí que comunicava la Cala de Sant Vicens amb el Port de Pollença.

A l’obra Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador, a la qual es reflecteix la realitat cultural del segle XIX, es troba alguna referència al camí, com per exemple parlant de la connexió, trobam: “... més curt és el camí del coll de Síller, on des de Can Botana arribam al Port de Pollença en menys de mitja hora...”, estimació de temps un poc agosarada, tot sigui dit.

Cal recordar també que a la pàgina 18 de l’estudi econòmic i financer aprovat pel Ple de 23 de maig de 1990 ja es preveu un passeig per a vianants entre el Port de Pollença i la Cala de Sant Vicenç. Així mateix hi ha una sentència del Tribunal Suprem de 18 d’octubre de 2001 que resol garantir l'ús públic tot respectant l’acord de l'Ajuntament al PGOU de 1990.

Així doncs:

• Sol·licitam que es garanteixi un pas clar entre el Port de Pollença i la Cala de Sant Vicenç a tots els senderistes.

• Aprofitam per recordar que alguns trams del camí vell de Pollença a Lluc encara no són transitables.

• No s'ha resolt encara l'acord referit al camí de Cala Bóquer.

• Sol·licitam que es garanteixi un pas lliure al camí de Ternelles.

• Volem recordar que molts dels camins inclosos dins l’inventari municipal, a dia d'avui segueixen presentant problemes de pas.

Aprofitam així per demanar al govern municipal més implicació en la conservació i defensa dels camins públics i d'ús públic del municipi.

PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS I OBERTS

Dissabte 20 en defensa de les rutes senderistes

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Què la sabeu aquella cançó tan divertida que fa:

Sa tonada des munyir
se fa dins una ribella,
una mà en cada mamella,
i ala xota, vine aquí.

No la trobarieu tan divertida si pensàssiu que els munyits som noltros, i que la caverna piràtica mesetera ens fa pagar imposts suecs i ens dóna serveis africans.

Avui publicam un article del nostre company en Guillem Barceló, publicat a l'Ara  Balears.

Ja fa un any que en l’àmbit educatiu ens trobam instal·lats en el conflicte permanent. Com deia en B. Picornell en un article recent, estam en una espècie de ‘Dia de la marmota’. D’un temps ençà, hi ha gent que sovint ens interpel·la als docents pel carrer amb preguntes o frases del tipus: “Com està lo vostro?”, “Ho deixau anar o encara envestireu?”, “No estau cansats de pegar contra sa paret?”, “Tanmateix no els moureu ni un mil·límetre”, etc.

Són frases que, si bé parteixen d’una anàlisi raonable del que es pot haver percebut des de fora, no es troben dins l’esquema mental de molts dels qui ens hi hem vist involucrats, i això és per diversos motius.

En primer lloc, la il·lusió ha guiat des del primer moment l’afany per frenar la degradació del nostre sistema educatiu i per poder arribar a plantejar-hi millores. L’esperança ha servit de condiment especial per mantenir tanta acumulació de forces durant més d’un any. La convicció d’estar defensant uns drets col·lectius i d’estar al costat de les famílies i de l’alumnat ha estat clau per mantenir la coherència de la lluita. Finalment, la passió per la nostra feina ens ha permès a molts mantenir una dedicació completa durant aquest any. En definitiva, els docents (perdonau que utilitzi el plural) podem o no estar cansats, però no tenim altra opció que la que emprenguérem fa més d’un any.

Ara mateix, no tenim més remei que denunciar i resistir davant un govern que ha perpetrat en tres anys una gran injustícia: haver debilitat i degradat progressivament -amb l’excusa de la crisi- el sistema educatiu públic amb unes retallades que s’haurien pogut evitar si la prioritat del Govern fos l’ensenyament. Per si fos poc, el sistema educatiu ha estat desestabilitzat amb lleis mancades de la planificació i del consens necessaris.

Per desgràcia, la Conselleria ha basat l’acció de govern en la mentida permanent, la negligència manifesta i la incapacitat per gestionar amb eficàcia l’Administració Pública, i només girant la ullada cap als darrers mesos ja en tenim una bona mostra. D’una banda, la mateixa ordre d’aplicació TIL arribà tard -fora de termini- i rebé una bona reprimenda del Consell Consultiu per les maneres amb què treballa aquest Govern. De l’altra, la directora general d’Innovació, Isabel Cerdà, ja acumula només en el mes de juliol dos recursos d’alçada en contra seva, tant per la resolució d’aprovació i aplicació del TIL als 108 centres que no el tenen aprovat com per unes instruccions als inspectors durant el procés d’imposició del model lingüístic que vol el Govern. Per acabar-ho d’adobar, convé tenir present que el TSJIB va declarar nuls els serveis mínims de la vaga (firmats per la consellera mateixa).

Alhora, la consellera Camps menteix cínicament quan diu que una minoria de centres no tenen aprovat el TIL sense aportar-ne cap dada, quan hem certificat des de l’Assemblea de Docents que almenys un 40% dels centres públics no l’hi tenen. Cent vuit centres, sense comptar els que tenen l’informe negatiu d’Inspecció. Per reblir-ho, en un nou cas de retrat de la incompetència, la consellera Camps també va ser desmentida per l’Associació de Directors de Secundària quan afirmà, recentment, que el TIL no havia empitjorat els indicadors de fracàs escolar.

No acaba aquí la cosa. La Conselleria, en una altra mostra de menyspreu a les famílies -aquesta fantàstica administració que el passat novembre anunciava un augment en ajudes a menjadors escolars (que no beques)-, a finals de juliol publicava el llistat per fer efectius els pagaments de les ajudes, i COAPA denunciava que fent-ho en ple estiu les famílies tendrien problemes per assabentar-se’n i, sobretot per poder fer reclamacions, ja que tan sols es disposa d’un mes i els centres estan tancats. Mala fe? Ineptitud? O simplement consellera Camps...

I podríem seguir amb més exemples, i algú podria demanar si realment es pot governar fent servir la mentida permanent i la ineptitud manifesta. I sí, la resposta, malauradament, és que sí. El seu equip de comunicació i premsa ja s’encarregarà de maquillar-la.

Per tot això podem dir que el nostre sistema educatiu navega dins unes aigües on els sectors populars i més necessitats són els grans perjudicats. A les Illes Balears tenim una situació amb uns nivells de pobresa infantil d’entorn del 28%, on les beques, els suports i l’atenció individualitzada i especialitzada es redueixen; en què els centres d’educació especial estan a punt del col·lapse i la manca d’educadors de carrer augmenta la desprotecció dels menors. I llavors hem de sentir dir a la consellera Camps que la seva política educativa beneficia les classes treballadores... Això és, com a mínim, una gran blasfèmia.

La situació de cara al curs que ve ja la sabem: aules més massificades i menys professorat, directors imposats a la força, associacions de directors ignorades per la Conselleria, inspectors que discrepen de les ordres rebudes, augment de la conflictivitat a les aules i de l’absentisme escolar... I malgrat tot, una comunitat educativa enfortida i disposada a plantejar alternatives que ja es començaran a entreveure aquesta setmana amb la presentació del Pacte Educatiu de Menorca i que abans que acabi l’any s’hauran consensuat amb les propostes del Pacte d’Eivissa i Formentera i del Llibre Verd de Crida a Mallorca.

Des de l’Assemblea de Docents, de moment, volem seguir mantenint una estructura organitzativa sòlida. No ens fermen cadires, ni sous, ni estratègies electorals. Entenem la democràcia, tant política com sindical, com quelcom més que una papereta que es fa servir cada quatre anys. Seguim treballant per organitzar la resistència i proposar alternatives. Sabem que davant hi ha una consellera que fa estona que hauria d’haver dimitit o hauria d’haver estat cessada amb tot l’equip. Però la realitat és que no ha estat així; perquè està fent un bon servei a la desestructuració del nostre sistema educatiu. I aquest és el seu objectiu. Els docents de Mallorca tenim una nova cita a finals de setmana, en una assemblea extraordinària oberta per tal que tots plegats tornem a agafar oxigen.

No ens queda altra opció que participar-hi, exercir el dret a veu i vot, perquè, en paraules de Bertolt Brecht: “Quan la injustícia es converteix en llei, la resistència es converteix en un deure”.

Al mes d'abril l'Ajuntament va rebre la resposta a l'infome que havia demanat al Consell de Mallorca en juny del 2012 sobre una possible tramitació de declaració de runa de l'antiga fàbrica de catifes de Can Morató en base als informes emesos per l'arquitecte municipal Rafel Balaguer. A Alternativa no vam saber res d'aquesta resposta fins que va sortir la notícia a la premsa en juny ( un exemple més de la política d'informació de l'Ajuntament).

El primer que sorpren és que el Consell de Mallorca tardi pràcticament dos anys en contestar a una tramitació de declaració de runa d'un bé catalogat i fer un informe de set pàgines. La declaració de runa requereix, entre d'altres, autorització prèvia de la Comissió Insular de Patrimoni Històric.

L'informe tècnic del Consell informa de com la fàbrica declarada Bé Cataloga el 4 de febrer de 2002, no s'ha deixat de deteriorar de d'aquella data tant per la seva situació d'abandonament i falta de manteniment com de l'espoli i vandalisme que ha patit. Aquesta situació també ha provocat que molts d'espais, sobretot dels exteriors, estiguin envaïts per la vegetació , el que impideix una inspecció detallada de totes i cada una de les edificacions que conformaven l'antic complex fabril. Per tant una de les primeres coses que s'haurien de fer és una neteja exhaustiva de la vegetació invasiva.  No obstant l'informe diu que a pesar de tot la fàbrica manté els principals valors culturals que motivaren la seva declaració com Bé Catalogat.

Els valors culturals de Can Morató com a element arquitectònic destacat del patrimoni industrial local, tant a nivell municipal, com de l'illa es basen en:

- Ubicació; a devora del torrent i del pont romà de Pollença.
- Valors ambientals, socials i històrics; és una mostra valuosa del patrimoni arquitectònic de l'edat contemporània amb un valor que va més enllà del marc local ja que és la darrera fàbrica d'aquesta  matèria i tipologia que encara es conserven a la zona nord de l'illa.
- Estructura arquitectònica i decoració; en tot el complex s'hi prioritza la funcionalitat, amb gran espais diàfans i lluminosos, però no s'oblida l'estètica, que també hi és present, tant en la tria de solucions tècniques , com en la decoració que incorpora una sèrie de solucions plàstiques que ens remeten a l'Art Decó (franges verticals, línies d'imposta, loggia, distribució i definició de les obertures, etc...). Tots aquests elements, són avui en dia encara identificables i recuperables.

L'informe dedica un apartat a parlar del patrimoni industrial com a patrimoni emergent al llarg del segle XX, encara que reconeix que no ha aconseguit un reconeixement ple, degut principalment a què encara no té consolidada la seva tutela per manca d'estudis que hagin possat de relleu quins són els seus elements fonamentlas i perquè es tracta d'un patrimoni molt recent i per tant poc reconegut pel conjunt social. Malgrat aquesta situació el patrimoni industrial  constitueix un important llegat de la societat ja que a més dels seus valors físics, també agrupa valors de caràcter intangible de relacions socials i econòmiques, i d'identitat de les col·lectivitats on s'implantaven.

 Continuarà...

Foto http://mallorcaphotoblog.com/2012/06/02/industrial-heritage/

Avui un article de l'amic Marcel Pich publicat a Racó Català . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

En les nostres terres continentals trobam una gran desconeixença, fins i tot entre segments polititzats, de la realitat política –institucional- de Mallorca. Amb prop de 900.000 habitants, només 156.000 votaren el PP les anteriors eleccions autonòmiques. Evidentment, la primera xifra no és el cens ni el número de votants i no voldria fer demagògia. No obstant, dir que ‘a Mallorca són tots peperos...’ incita a respondre feroçment ‘...i al Principat tots convergents’.

Però avui no parlarem de xifres macro ni farem un repàs dels partits i les institucions insulars. (Ni retraurem el poc interès per temes de país per part d’alguns). Per a això ja tenim la viquipèdia. Avui volem destacar tres exemples segurament ben ignorats –fins i tot per part de sectors que prediquen models com aquests - de projectes institucionals locals sensiblement diferents de la resta de forces d’esquerres que corren per aquí. Són el Bloc per Felanitx, Alternativa per Pollença i Gent per Sineu. Els primers són la primera força de l’oposició, els segons la força d’esquerres més votada i els tercers acaben de néixer però podem dir, sense córrer gaires riscos, que poden esdevenir la primera o segona força als propers comicis. 

Es defineixen com a partits assemblearis i tenen la voluntat d’aglutinar l’esquerra del seu poble. Han optat per la marca local perquè creuen que és la millor manera d’arrelar i de mantenir la seva sobirania. També el desencant amb l’esquerra oficial. Hom podria tenir percepció –errònia- que defugen de certs debats ideològics estèrils perquè afirmen que allò que realment els diferencia d’altres formacions supramunicipals és la seva forma de fer; que un dels eixos centrals del seu projecte sigui la feina de base. I què hi ha més ideològic que això?

Marina Llobera, candidata d’Alternativa per Pollença a les properes municipals, assegura que “es tracta d’aplicar la radicalitat democràtica a nivell intern més que no d’exhibir-la”. En la mateixa línia, la coordinadora de Gent per Sineu, Magdalena Genovart apunta que els agradaria “ser innovadors per l’exemple que es pugui donar”. Certament en els darrers temps assistim a una trempera de l’assemblearisme transvestista. No obstant i a pesar del desinterès per les etiquetes, no renegarien mai de definir-se i posicionar-se com a sobiranistes, feministes i ecologistes entre d’altres -istes. Ho tenen clar. Nogensmenys, totes tres formacions veuen més que evident que no governarien amb el PP i es mostren escèptics a fer-ho amb el PSOE.

Potser és aquesta praxis diferent de la qual fan bandera que fa que totes tres formacions coincideixin en referents com l’Assemblea de docents o les CUP. De fet, tots tres han mantigut relacions més o menys formals amb aquests darrers. Marc Ordinas, regidor del Bloc per Felanitx, assegura que “la bona relació amb les CUP és més per la manera de fer política; perquè veuen les institucions com una cosa més”.

En tant que candidatures locals, conceben la política municipal com a quelcom més que pura gestió. Llobera afirma que des dels ajuntaments “s’han d’intentar canviar coses, s’ha d’arribar a límits que posin en tensió en sistema que tenim i avançar cap a la ruptura”. Contra la tònica de pensar que els ajuntament són institucions de pa amb fonteta, Ordinas opina que “des d’ells es toquen coses molt properes, de base, com són educació o serveis socials; és qui fa la primera intervenció quan algú té un problema”. Per la seva banda, Genovart afirma que des dels ajuntaments “es poden canviar moltes coses” i enalteix la feina municipalista afirmant que “té molt de valor, ja que fas feina per tu mateix, pels que viuen al teu poble”.Se senten propers al concepte d’unitat popular i els hem volgut demanar què signifiquen per a ells aquestes paraules. Marina Llobera explica que “la unitat popular ha de ser aquell lloc on conflueixi la gran majoria, que és la classe treballadora”. “La unitat de diferents forces que volen realitzar canvis tant dins com fora de les institucions” està, per a Marc Ordinas, lligada a aquest concepte de vegades confós i interpretat en ocasions de forma tant acotada per segments que en fan bandera. Finalment, Magdalena Genovart estableix una comparança entre la feina colze a colze que es dóna al seu poble quan s’organitza la gran festa del Much. Per a ella la unitat popular és “adequar-se a les diferències entre persones, és cohesió i tolerància”. I conclou amb un “si la política fos com el Much, tot seria fantàstic” que emociona un servidor i que faria una repassada a més d’un autoproclamat teòric de la unitat popular. 

La nostra portaveu i candidata na Marina Llobera i  la coordinadora de Gent per Sineu, na Magdalena "Ramirada"

Avui  un article del company  Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Fer consistir la democràcia sols en votar cada 4 anys (i es voten persones més que programes) significa una democràcia esquifida. La democràcia representativa pot agilitzar la presa de decisions, però bé saben que sovint els representants són poc fidels a la voluntat popular i fins i tot a les promeses electorals, que molts de pics són paper banyat. D’aquí ve el crit tant repetit darrerament: “no ens representen!”

La participació dels ciutadans en les decisions del poder és el bessó i la clau de la democràcia; participació i democràcia són inseparables. Saber el que vol la gent és elemental per actuar democràticament. Per tant, res millor abans de prendre decisions transcendentals que consultar directament a la gent i aclarir quants de graus fa l’aiguardent; res més democràtic. Una vegada recollida la voluntat popular majoritària, el poder polític té clar el seu quefer i està obligat a obeir aquesta voluntat.

A partir d’aquestes premisses no es pot entendre en via ninguna que pugui ser il·legal una consulta no referendari al poble sobre la independència, les prospeccions de Canàries o qualsevol altra qüestió important. Suposant que fos il·legal la independència i també ho fos un referèndum vinculant(?), no té aferratall dir que preguntar al poble què pensa o què vol és il·legal. El CIS i multitud de enquestadores, per pa i per sal pregunten el que els passa per l’engonal, i se’ls reconeix el dret a preguntar i mai del món són declarades il·legals. Si aquestes preguntes enlloc de fer-se a una mostra suposadament representativa, s’obri a tot l’univers del que es vol conèixer l’opinió, l’únic que canvia és que resulta més fiable i no menys legal. La legalitat està per facilitar la convivència i defensar els drets de les persones; i un dret fonamental és ser escoltades pels poders públics.

Voldria que qualcú explicàs, sense martingales ni mangarrufes, com es pot prohibir una consulta popular, quan és la millor manera d’aclarir que volen les comunitats, ajuntaments, comunitats i govern central. No serà que es té por del que pugui dir el poble?

Mariano Moragues Ribas de Pina

Aquest  segon article havia de ser el que completes el tema dels lloguers turístics dels apartaments però no serà així, el fets ocorreguts al barri de la Barceloneta a Barcelona ens ha de fer reflexionar i molt, es veritat que els fets ocorreguts com anar despullat per la via pública no són normals, però a petita escala el fet de barrejar l’ús residencial amb el turístic no sempre es aconsellable.

Al Port de Pollença hi ha dos tipus d’edificis on es dona ara mateix el lloguer presumptament turístic, el primer és l’edifici on majoritàriament de segona residencia o adquirit simplement per fer aquests tipus de lloguers i el segon l’edifici on històricament ha estat destinat a primeres residències on els propietaris tenen allà la seva residència habitual.

En el primer cas, la segona residència i l’ús turístic es fusionen sense cap tipus de problemes aparentment, mentre el turistes no facin un mal ús de les instal·lacions comunitaris o com s’està augmentant darrerament la sobreocupació dels habitatges que fan que les instal·lacions comunitaris no siguin suficients per tothom i es on es poden crear tensions i problemes, el fet de que hagi molts pocs habitatges a aquests edificis amb famílies amb primera residencia fa que aquests problemes siguin puntuals i normalment amb una xerrada amb la Inmobiliaria el problema queda oblidat, al Port de Pollença hi ha una zona “zero” amb aquest problema on els propietaris de segones residències que si venen a l’estiu comencen a estar molests i molt.

El segon cas és el més polèmic i on s’estan donant ja algunes denúncies, no moltes, quasi sempre la amistat entre el propietaris evita que els perjudicats arribin a la Conselleria de Turisme. El problema radica en que el turista creu que tothom a l’edifici està de vacacions com ells i no “té hores”, no respecta l’horari de piscina i d’altres llocs comunitaris i com no , si aquests són espanyols la xerrada fins ben entrada la matinada amb riallotes incloses, i això als que s’ha d’aixecar ben al matí no els hi fa cap gracia.

Recordem una vegada més que a Catalunya s’ha de tenir el vist i plau de la comunitat de propietaris per poder fer aquest tipus de lloguer.

Naturalment aquests problemes que estem descrivint als hotels no passen, i molt manco els fets de Barcelona, ja que la direcció del hotel prendria cartes amb l’assumpte.

Resumint, si la Conselleria de Turisme no dona llum verda a aquest tipus de lloguer no es per reflexionar de com es pot fer, si no per ordre expressa del sector hoteler.

A veure si el tercer article és el darrer on aprofundirem amb els aspectes fiscals i els problemes que s’estan creant i es poden crear en un futur.

Encara no haviam publicat al bloc el nostre Urxella de paper número 30, perdó pel retard, passat l'estiu esperam poder fer i repartir el número 31. Amb aquesta publicació intentam arribar a la gent que no té internet. No tenim còpies per tothom i us demanam si us arriba, una vegada llegida la passeu a un altre ciutadà o la deixeu a un lloc públic on més gent la pugui llegir.

Com diu la contraportada de l'Urxella 30 aquesta legislatura està essent molt atípica. Dels 17 regidors que entraren a formar part del primer consistori el maig de 2011, quatre d’ells ja han abandonat la seva cadira. Alguns per motius personals, altres per no poder governar i altres per circumstàncies “especials”. Per altre banda, la composició inicial de l’equip de govern, que estava en minoria, format per vuit regidors del PP i la Lliga, ha canviat en gran mesura. Ara l’equip de govern té una gran majoria (10 regidors) i està format pel PP i el PI, un partit que no es va presentar a les eleccions i que ha estat fruit de la unió de la Lliga Regionalista i Convergència per les Illes (CxI). Per la nostra banda seguim essent el partit que més propostes, mocions i al·legacions fa a l’Ajuntament i que més informa als ciutadans. I així seguirem fins a finals de legislatura, esperant que a les properes eleccions les coses canviïn.

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Amb l'odi vesant-los pels ulls, la caverna no afluixa en les mangarrufes llurs contra la nostra llengua, exigint amb bramuls la col·laboració d'aquells que no es volen vendre. Salut i força, mestres condrets!

Avui resumim l'acta de la Junta de Govern del 15 de juliol. Com sabeu PP&PI  van contractar una persona per millorar la pàgina web i la comunicació de l'Ajuntament, però sembla que els regidors de l'equip de govern confonen propaganda amb informació i es preocupen més de publicar fotografies seves que en informar als ciutadans, i per exemple publicar aquestes actes a la pàgina municipal. També és lamentable que els partits que hi ha a la Junta de Govern; PP, PI i UMP no publiquen absolutament res de la mateixa i després parlaran de participació...(Veure acta de la  Junta)

A la Junta van aprovar l’expedient de contractació de les obres relatives al projecte “Adequació de les pistes esportives del Port de Pollença” i de la convocatòria simultània de la licitació de les esmentades obres, per un import de 426.373,64 €, IVA inclòs, es declara de caràcter plurianual, doblers aportats pel Consell de Mallorca: 2014: 191.397,00 € (IVA inclòs)i 2015: 234.976,64 € (IVA inclòs)  

Després de pràcticament un any finalment l'equip de govern PP&PI tirarà endavant el projecte de la construcció de quatre pistes de pàdel i una pista de tennis al lloc on es situen la pista de futbet i la pista de petanca reorganització dels accessos i adequació del bar. A Alternativa reiteram el que hem dit per activa i per passiva ens sobra d'aquest projecte la construcció de quatre pistes de pàdel on es troba la pista de futbet que va ser remodelada  fa cinc anys és un disbarat i malbaratar doblers públics.

A la Junta es va aprovar el projecte de “Millora de les instal·lacions de l’aparcament soterrat de la Plaça de Ca les Munnares”.

Van aprovar diferents subvencions per actuacions de rehabilitació i restauració de façanes d’edificis

Es va donar compte del decret d’Alcaldia de l'adjudicació del contracte administratiu de servei i realització dels focs artificials al nucli de Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç per imports de 6.000 euros (IVA inclós) 7.000 euros (IVA inclòs) i 5.000 euros (IVA inclòs) respectivament a l’entitat PIROTECNIA JORDÀ S.L

Consideram que gastar-se 18.000 euros en focs artificials actualment és immoral.

Van aprovar el Conveni de Col·laboració entre la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries i l’Ajuntament de Pollença, per al compliment de penes de treball en benefici de la comunitat.

Van aprovar el conveni de cessió del carruatge que temps enrere l’Ajuntament emprava per portar les restes mortals dels difunts al cementiri es troba dipositat, en no gaire bon estat, a les cotxeres municipals del puig de Santuiri a un particular per a la seva restauració, a compte del sol·licitant, i posterior exposició a la referida parcel·la núm. 1 del polígon 4 d’aquest terme municipal, entenent-se aquesta disponibilitat del carruatge com una contraprestació per la seva reforma i manteniment. El carruatge va ser utilitzat fins els darrers mesos de 1967, i que per tant, han transcorregut en escreix els vint anys establerts a la Llei per a la desafectació com a bé demanial, la seva condició hauria de ser patrimonial. El conveni ha de ser aprovat al Ple.

Al febrer del 2005 quan es va anunciar la propera inauguració dels camps de gespa artificial el que era el regidor d’ esports, en Miquel Ramón,  va anunciar  que el canvi de paviment del camp de futbet del Port es realitzaria entre març i abril de 2005 (era una millora de l'empresa que va instal·lar la gespa artificial als camps de futbol). Vam entrar al 2007 a l'Ajuntament i encara no s'havia fet. Vam insistir i  insistir fins que es va fer al 2009. Poc va durar la gespa dels camps de futbol ara canviada i la reforma del camp de futbet.  Això si no cerqueu responsables polítics, saps que és de gupo fer i desfer amb els doblers públics...

A l'enllaç (pdf) podeu consultar l'ordenança reguladora de l'ús i la conservació de la carretera vella de Lluc a Pollença. Encara estau a temps d epresentar al·legacions

Com sabeu fa uns dies vam denunciar que aquesta ordenança s'ha fet a mesura d'alguns propietaris, entre altres el batle  i  vam demanar a l'Ajuntament que presentés al·legacions per garantir el seu domini  i ús públic. (Veure article L'Ajuntament ha de presentar al·legacions). Per part d'Alternativa ja hem presentat les nostres al·legacions  en la mateixa línia que la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts demanant fonamentalment que el Consell recuperi tots els trams de la carretera, l'eliminació de l'ús privatiu de la Carretera i recuperar . la franja de protecció de tres metres de la carretera.

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Això era i no era, quan els borbons no comandaven a ca nostra, hi havia un homenet vell a qui tothom deia el Jai de la Rota d'en Negre, perquè vivia allà, subaix la casa Nova d'en Janer.

 

Avui resumim l'acta de la Junta de Govern d'1 de juliol. Com sabeu PP&PI  van contractar una persona per millorar la pàgina web i la comunicació de l'Ajuntament, però sembla que els regidors de l'equip de govern confonen propaganda amb informació i es preocupen més de publicar fotografies seves que en informar als ciutadans i per exemple publicar aquestes actes a la pàgina municipal. També és lamentable que els partits que hi ha a la Junta de Govern; PP, PI i UMP no publiquen absolutament res de la mateixa i després parlaran de participació...(Veure acta de la  Junta)

- A aquesta Junta es va adjudicar el contracte administratiu de serveis per dur a terme les festes de la Mare de Deu del Carme de l’any 2014 per un import de 16.170€ IVA EXCLÒS a l’entitat TOT ESPECTACLE MUSICA I COMPLEMENTS

- Van aprovar la concessió de subvenció nominativa a les associacions de la tercera edat de Pollença (COLONYA), de persones majors del Port de Pollença, de persones majors MAR BLAVA  i a l’Associació/Fundación HOMBRE LIBRE – PROJECTE HOMO BALEARS  . 1.500 euros a cada associació.

- Van aprovar la pròrroga del contracte de serveis d’activitats esportives, activitats dirigides i parcs, per un anys més (fins dia 20 de maig de 2015) a l’entitat FONAESPORT S.L., per un import de 62.789,92 € (IVA inclòs).

- Van adjudicar l’autorització reglamentada per a l’explotació de les instal·lacions i els serveis de temporada del litoral per a l’any 2014 corresponent a diferents lots de la platja; quioscs, centre massatges, Flysurf La Gola...

- El més interessant de l'acta de la Junta és l'aprovació  proposta relativa a l'exposició d’estiu a l’Església del Convent. Es van presentar quatre propostes que són valorades pels directors del museu ( el podeu llegir de forma completa a l'acta):

INTRODUCCIÓ:

La trajectòria de les exposicions que s’organitzen a l’església del convent de Pollença a l’estiu, té en conjunt un indubtable nivell nacional i internacional. Durant més d’una dècada des del museu s’ha aconseguit una llista de participants de prestigi i molt alta qualificació.

És per això que des de la direcció del museu pensem que, dins del possible i en funció de la nostra capacitat com a petit museu que som, sempre que puguem hem d’intentar aconseguir artistes de màxim nivell.

1999 JOAN BENNÀSSAR Apamant el viure

2000 COL·LECTIVA Suite Olympic Centenal

2001 SUSSY GÓMEZ No se quantes vegades

Homenatge a l’arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza

2002 JAUME PLENSA Wisperm

2003 REBECCA HORN Moon mirror

2004 MIQUEL NAVARRO Fluido en la urbe

2005 AMADOR MAGRANER El cel en un temple

2006 BILL VIOLA Nigth journey

2007 JANET CARDIFF The forty part motet

2008 GILBERTO ZORIO Stella-croce

2009 JOAN MARCH La pell girada

2010 NO ES VA FER EXPOSICIÓ

2011 BEN JAKOBER I YANNICK VU Ho veus

2012 JOAN CORTÉS Memòria de l’aigua i viceversa

2013 AMPARO SARD Paisatge ombrívol

Creim que, si volem seguir la pauta marcada en relació a les exposicions pasadse aquest 2014 hem de seleccionar a un artista internacional.

Es van presentar quatre propostes:

1.-  Bertrand Lavier. Artista visual francès L’artista presenta una sèrie de pintures de format més bé petit, que no convé per a l’Església del Convent i que no va presentar un projecte específic per a l'exposició.

2. Hinrich von Harten: Stairway to heaven. (Escala cap al Cel). Arquitecte alemany que viu a Pollença i assumia tots els costos de realització, transport, instal·lació i música en viu al moment de la inauguració així com qualsevol altre despesa que pogués ocasionar l'obra, excepte la publicitat de l’exposició que assumiria l’ajuntament.

El seu projecte, una escultura en forma de piràmide de acer de12m d’alçada per 1.20m d’ample a la base. Es tracta de la bíblica Escala de Jacob entorn de la qual serpenteja una escala imaginària no transitable, els escalons són de llum, foradats a l’acer. A mesura que s’alça la pirámide cada vegada es veu menos el metall i més la llum. La música proposada per acompanyar l’exposició és la canço del mateix títol de Led Zeppelin Stair to Heaven Explica com quedaria dins l’església, i també que l’escultura es faria a Pollença mateix a l’empresa Ferro Busso,

Segons ell: “La interacció entre l’escultura , la llum i la música crearia un objecte únic de meditació que resulta facil de comprendre per als visitants que no oblidarien mai. La piràmide auna cultures i religions i té com objecte fomentar la vida comú en Pau”.

Conclusió

Encara que el projecte pot semblar a priori interessant, la direcció del museu considera que donar la capella a un arquitecte absolutament desconegut en el món de les Arts no és una bona opció per a l’exposició d’estiu. Per la qual cosa s’ha deixat de banda. Però, sí es creu convenient i aquesta proposta agrada, es podria acceptar per una altra època de l’any.

3. Astrid Colomar. Força de Gravetat. Artista mallorquina.

A l'acta no s'explica el seu projecte però es proposa per a l'estiu 2015

4. Yuko Shiriahi SENYAL que va ser la triada.

L’artista japonesa Yuko Shiriahi (Tòquio, 1956), resideix a Londres, té una gran projecció internacional. El seu currículum ens parla de mostres i instal·lacions arreu del món essent la seva obra molt valorada per la critica i pels especialistes en art contemporani.

El recents treballs de l’artista japonesa Yuko Shiriashi, l’han consolidada com una de les artistes japoneses de més ressò internacional. Des del seu estudi han sortit projectes per a espais urbans, institucions públiques, galeries i col·leccions públiques i privades, un recorregut pel seu currículum dona fe de l’impacta que genera la seva obra arreu del món.

Una de les característiques més singulars de la seva obra sorgeix de la seva cultura, la japonesa. Sens dubte, la seva pintura com les escultures i les instal·lacions, traspuen la sensibilitat japonesa, tant per la senzillesa de les seves construccions com per l’ússingular de la llum. Aquesta sensibilitat no descuida la impremta occidental, més aviat l’assumeix i la fa pròpia, sempre però, deixant clara la seva visió oriental. Aquesta exposició en seria el comissari Biel Amer, que ja ha presentat altres propostes en anys anterior, com són: Jaume Plensa, Rebecca Horn, Miquel Navarro, Bill Viola i Gilberto Zorio.

Al explicar-li el que significa l’exposició d’estiu i el que representa pel museu, per Pollença i per Mallorca en general i preguntar-li si ella podria estar-hi interessada, l’artista va expressar la seva bona disposició el màxim interès i la disponibilitat per assumir l’exposició a l’església del Convent durant l’estiu del 2014..

Projecte

El projecta que presentarà a Pollença és el mateix treball presentat a Londres, és un clar exemple d’aquest posicionament artístic. L’encreuament o mestissatge de cultures que han lligat l’obra de Yuko Shiriashi, entra en una nova visió que, sense renunciar a les ancestrals maneres de veure la vida de la cultura oriental, ingressa en una revisió de les costums mortuòries de la societat antiga i d’una cultura ancestral com l’egípcia. Aquesta revisió artística de la cerimònia mortuòria egípcia, sorgeix d’una reflexió posterior a la visita realitzada a les despulles momificades d’un faraó al Museu Britànic de Londres. “El llibre de la mort”, així és titula el document que reflecteix les maneres en que els antics egipcis (juntament amb els xinesos foren els primers en adoptar costums funeràries) embalsamaven els seus difunts. Les societats civilitzades han mostrat sempre una preocupació i interès per preparar els seus difunts cap a una vida ulterior, en la creença que només és perd la matèria però sobreviu l’ànima i assumir la immortalitat. I en això, les religions i les costums són semblants sigui quina sigui la seva procedència geogràfica, religiosa o cultural. És per això, que la proposta de l’artista suposa, com resulta obvi, una visió contemporània del mausoleu funerari, fent una sentida interiorització de l’espai funerari.

L’oportunitat de poder exposar aquesta obra en el si de l’església de Sant Domingo, permet visualitzar la unió de dues formes mil·lenàries d’entronitzar el respecte pels difunts. L’església manté làpides i sepulcres de l’edat mitjana, de personalitats rellevants en la història del convent i la ciutat, per tant, el treball de Yuko Shiriashi esdevé homenatge també a ells, creant un espai dens de recolliment i al·legoria, de respecte i sentiment, tot aplicant una senzilla estructura metàl·lica i una il·luminació intensa i precisa. Una obra que enllaça a la perfecció tres mons, tres cultures, l’occidental, l’antiga tradició egípcia i la subtilesa oriental.

Conclusió

El projecte de l’artista japonesa, a la direcció del museu mos parèix la més interessant  També mos pareix la millor proposta entre els projectes que s’han presentat y per tant consideram que la elecció de na Yuko Shiriashi és la que s’ha de fer enguany i així ho aconsellam al batle i regidor de cultura. Amb ella, de nou convidam a una artista internacional i de prestigi desprès d’uns anys on només han exposat d’artistes mallorquins o que viuen a Mallorca. Amb el desig d’obrir nos cap al món i, alhora, situar Pollença en primer i Mallorca en segon lloc en el mapa de les grans exposicions mundials, en la mesura que puguem, com hem dit ja anteriorment ,com museu municipal que són. Com l’any passat va exposar una artista mallorquina, ens ha semblat necessari convidar per aquest any a un estranger i voldríem que aquesta fos la tònica durant els propers anys. Els anys imparells un artista nacional, els anys parells, un artista internacional. Així no es repetirien les llistes o bé artistes estranger o bé anyades de només artistes locals. Pel fet que mos sembla molt més interessant i més equilibrat. I tot això ho diem perquè aquesta direcció, no es vol oblidar dels artistes d’aquí, ni molt menos. Per tant proposam aquesta manera de fer i excepte algun cas d’ordre major és el que farem, si aquesta proposta agrada. Aprofitam també per comentar que l’any 2015 podria ser l’any de l’artista Astrid Colonar vist el dossier que ella ha presentat i que ella és una artista mallorquina.

Vista la  proposta econòmica de l’exposició YUKO SHIRAISHI ESTIU 2014: 18.915,08 €

Fotografia de natprojectes, on trobareu més informació i fotografies

Sembla que està a prop el moment en veurà la llum el decret que reglamentarà la llei turística (llei 8/12 de 19 juliol de 2012), com vàrem informar al seu dia Alternativa va fer sol·licitud al “Defensor del Pueblo” perquè elevés al Tribunal Constitucional un recurs d’Inconstitucionalitat de diversos articles d’aquesta llei, i ens vàrem contestar que havíem d’esperar a que el Reglament fos publicat al BOIB, cosa que sembla propera, ja us informarem d’aquest recurs.

Però no hi ha cap dubte que on hi ha més polèmica és amb el lloguer de apartaments plurifamiliars on l’actual govern del Partit Popular en nega ha autoritzar malgrat les peticions de tots el sectors de les illes manco l’hoteler.

Però no ens enganem, membres de la Conselleria de Turisme i Esports comenten als mitjans de comunicació que aquests apartaments plurifamiliars es poden llogar mediant la Llei d’Arrendaments Urbans, cosa que sense ser mentida no es diu tota la veritat.

Quan parlem de lloguers turístics barregem alguns conceptes, i no tots són lloguers per tant una regulació podria dur a mals entesos com va passar amb la legalització dels habitatges vacacionals on els propietaris d’aquest habitatges es pensaven que també els regularitzarien la situació urbanística.

La Federació Hotelera de Mallorca manifesta que aquests tipus de lloguers és competència deslleial, en part tenen raó com demostrarem al llarg d’aquest article, però no sempre ja que una regularització efectiva i ben feta hauria de deixar a tots contents ja que aquests tipus de lloguers són un producte molt sol·licitat per turisme a l’igual que el “tot inclòs”.

El lloguer a turistes d’aquest tipus d’apartaments baix el paraigües de la LAU no és del tot possible, quan un propietari i un inquilí celebren un contracte de lloguer, ambdues parts tenen unes obligacions, les que per clàusules es detallen dins el contracte i les que legalment estan obligats a complir, el propietari ha de declarar mitjançant la seva declaració d’IRPF els beneficis que li dona aquest arrendament mentre que l’inquilí ha de pagar L’Impost de Transmissions Patrimonial a la modalitat d’arrendament i aquí és quan turísticament comencen els problemes, si el nostre “turista” es nacional o és un estranger on per sort té un NIE (nombre d’identificació d’estrangers) per alguna operació feta a Espanya anteriorment, no tindrem cap problema en liquidar aquest impost (més o manco 7 euros per cada 1000 euros per setmana), en canvi, si el nostre “turista” no té aquest NIE ja no podem liquidar aquest impost i per tant el nostre “inquilí” entraria a la il·legalitat (per 7 euros) i ser considerat “turista” amb els perjudicis que podíem tenir nosaltres. Naturalment aquest contracte hauria de tenir una fiança que s’hauria d’ingressar a l’IBAVI i liquidar el gas, electricitat i aigua corresponents, sense donar cap tipus de servei (neteja, telèfon 24 hores, etc) ja que això serien servicis que tot just poden donar empreses de serveis. Per legalitzar aquest tipus de lloguer tot just s’hauria de dotar al turista d’un mecanisme per poder liquidar aquests 7 euros i podrien ser una cosa semblant als antics “pagos al estado” que un temps es podien comprar als estancs per pagar multes, diplomes, titulacions, etc.

El lloguer a turistes que de veritat agradaria als ciutadans és el mateix que hi ha ara mateix regularitzat a Catalunya per posar un exemple, i perquè no dir-ho ara en fase de revisió pels problemes que està creant entre veïnats, es tracta d’un lloguer on el propietari pot llogar els seu apartament amb serveis com neteja, telèfon 24 hores, etc. però sempre ha de demostrar que qui li fa aquests serveis està complint a la normativa vigent, un exemple, si una cambrera de pisos a un hotel cotitza a la Seguretat Social entre 2 i 3 euros per hora treballada (ja sabem que fan més de les 40 reglamentaries) és just també que el netejador o netejadora d’aquest apartament també cotitzi aquesta quantitat al fons comú de les pensions, ara és la padrina, la germana qui fa la neteja i no s’aporta res a aquest fons comú, aquesta és la competència deslleial que comentàvem anteriorment.

La demanda d’aquests dos tipus de lloguer és molt alta, més de la segona que de la primera i per tant el Govern de les Illes hauria de fer el possible per regularitzar aquest tipus de lloguer sense fer competència deslleial al sector hoteler que ara es queixa i amb relativa raó per aquest fet.

A la segona part d’aquest article us farem veure la quantitat de doblers que passen pel nostre municipi sense que els pollencins em veien ni cinc, un entre altres motius per regularitzar aquest tipus d’oferta.

L’Associació de Directors de Secundària de Mallorca (Adesma) ha presentat aquesta setmana un recurs d’alçada contra la resolució de na Bel Cerdà, directora general d’Ordenació Educativa, segons la qual quedaven aprovats per decret tots els projectes TIL que els claustres havien rebutjat.

En el recurs recorden que el Decret pel qual es regula el TIL i les ordres posteriors de la Conselleria no atorga disposicions a la directora general per aprovar projectes.  Adesma considera que “la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional és incompetent per regular l’aprovació de facto del que correspon al claustre o a la direcció del centre en el marc de la seva autonomia”, establerta per les lleis educatives de rang superior. Adesma, a més, raona que “el títol de la resolució contradiu el text del seu articulat, perquè en el títol es refereix a tots els centres que no disposen d’un projecte aprovat i en els antecedents cita totes les situacions, mentre que l’articulat només es refereix als centres en els quals el projecte s’adapta a la normativa segons l’informe d’inspecció, que per cert són una minoria. Per altra banda, la formulació de la resolució amb la utilització de la paraula ‘informar’ no té caràcter resolutori ni aplicable”. Una vegada més un disbarat de la pitjor Conselleria d'Educació que hem patit.

Adesma demana que “s’anul·li i, per tant, es revoqui i es deixi sense efecte la resolució de la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional de 28 de juliol de 2014 per la qual s’estableixen les mesures que han d’aplicar els centres docents públics de les Illes Balears que no disposen d’un projecte de Tractament Integrat de Llengües aprovat mentre es tramita el present recurs d’alçada, perquè hi concorren causes de nul·litat radical en la referida resolució”.

I altre exemple de les autopistes de l'educació del PP:

Dia 29 de juliol s’ha publicat al BOIB les llistes definitives de la convocatòria de les ajudes de menjador   i FAPA Mallorca i COAPA Balears s'han posat en contacte amb la Conselleria d’Educacio fent una sèrie de propostes per a normalitzar les irregularitats que s’han produïdes i els perjudicis que aquestes poden ocasionar a les famílies afectades:

- La data de publicació fora de l’horari lectiu, 29 de juliol, ha fet que les famílies no tenen coneixement de la publicació de les llistes definitives, ja que els centres, que habitualment són els que informen, el mes d’agost estan tancats. En el cas que les famílies sol·licitants s’hagin assabentat de la publicació, la Conselleria ha fet servir a la resolució definitiva publicada al BOIB uns codis per identificar l’alumne, el qual no coneixen les famílies, i això no fa possible que es pugui saber si les ajudes han estat concedides o no. Tot això provoca que les famílies no puguin exercir el seu dret de recórrer, si escau, la resolució en el termini d’un mes que assenyala la resolució, i això podria provocar la ineficàcia de la Resolució admnistrativa.

En un primer contacte amb la Conselleria, FAPA Mallorca i COAPA Balears han proposat ampliar el termini de recurs a la recepció comptabilitzant només els dies lectius, com la mateixa Conselleria ha establert pel que fa als pagaments, donant els temps necessari perquè les famílies s’assabentin de la publicació i puguin demanar el seu codi personal. La conselleria no ha admès aquesta proposta i la Cap d’Escolarització únicament ha accedit a facilitar els codis a cada família telefònicament, solució que consideram molt limitada perquè no soluciona el fet de que moltes famílies no coneixeran la publicació de les llistes fins que el centri es posi en contacte amb elles.

En qualsevol cas, les famílies que hagin demanat ajudes de menjador poden demanar el seu codi telefònicament a la Conselleria i consultar les llistes als enllaços que trobaran al final de la següent web .

Tot plegat es vulneren una vegada més els drets de les famílies per no haver fet les coses en temps i forma. Basta recordar que la pròpia conselleria s’havia AUTOCOMPROMÈS a les bases en fer un primer pagament el dia 30 de juny però en aquesta data encara no tenia resolta la resolució, provocant que un any més els pagaments es facin amb un curs de retard.

Podeu consultar aquí la nota de premsa íntegra.

La incompetent

Amb el tot cor vull desitjar l'enhorabona a la caverna per les seves victòries pírriques. I que ho celebrin.

Com sabeu al darrer ple es va rebutjar només per un vot. la nostra moció per declarar Pollença municipi antitaurí   amb els vots en contra del PP i UMP,l'abstenció del PI i els vots a favor d'Alternativa, PSOE i MES.

La moció forma part de la campanya de “Mallorca Sense Sang” de declarar els municipis de Mallorca Antitaurins. En aquest moment hi ha set municipis que si que s'han declarat antitaurins;  Costitx, Esporles, Puigpunyent, Consell, Artà, Sencelles y Santa Maria del Camí i s'han recollit més de 17.000 signatures per declarar Mallorca antitaurina

El primer que hem de dir és que la decisió del ple va en contra d'acords d'aquest Ajuntament per exemple:

-Agost del 2002 la comissió de govern va acordar manifestar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals.

- Maig de 2004 la mateixa comissió va "reiterar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar  les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals.

- Setembre de 2008 el ple va votar per unanimitat la declaració de  Pollença  "Municipi amic dels animals". Entre els vots a favor es trobaven els sis regidors del PP-UMP, inclòs l'actual batle (visca la coherència).

Aquesta mateixa legislatura al ple d'octubre de 2011 es va aprovar la nostra moció manifestant el compromís de l’Ajuntament amb els principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no causar patiment als animals. El regidor d'UMP va votar a favor i els regidors del PP es van abstendre. Aquesta és una demostració de la incoherència i del poc respecte al ple tant del PP i UMP.

Per altra part també hem de comentar que davant de la mateixa moció  a altres pobles els mateixos partits no han tingut la mateixa actuació (a Costitx, Esporles, Puigpunyent no tenim dades del que va votar cada partit):

A Santa Maria del Camí i a Artà el PP es va abstenir i a Sencelles una regidora del PP va votar a favor.

Però el més sorprenent és que a Sencelles i Artà  el PI  va ser un dels partits que van presentar la moció. A Pollença els cinc regidors del PI es van abstenir argumentant principalment que no  tenia el tema al seu programa i es va instar a obrir un procés de participació ciutadana.

Respecte al primer argument hem de dir que si el PI de Pollença diu que defensa els drets dels animals no cal especificar totes les actuacions que es fan contra els animals. Tampoc tenien al seu programa res en referència als circs amb animals i van votar a favor de la nostra moció en aquest sentit.

Respecte al tema del procés de la participació ciutadana fa deu dies van fer arribar al PI de Pollença una proposta de participació ciutadana i estam a l'espera de la seva resposta:

Benvolguts
Al darrer ple a la moció que vam presentar per declarar Pollença ciutat antitaurina ens vàreu instar a obrir un procés ciutadà i vàreu comentar que teniu dubtes de com fer aquest procés.En aquest cas consideram que seria prou senzill i econòmic  fer aquest procés i que vosaltres com part de l'equip de govern teniu els mitjans per fer-ho possible. Aquest és un esborrany, que es pot millorar amb les aportacions dels grups d el'Ajuntament.

1.- Fer un debat al Club Pollença, nosaltres podem aportar a la persona que defensi arguments antitaurins, PP i UMP poden aportar a qui defensi les curses de bous. La moderadora podia ser la directora de  Ràdio Pollença  o un periodista de la mateixa Ràdio. Al final del debat hi hauria temps per un torn obert de paraules i s'hauria de retransmès i enregistrar per facilitar que arribi la informació i els diferents punts de vista a tothom.

2.- Fer una votació; es podria fer una pregunta senzilla; Vol que Pollença es declari municipi antitaurí? Sí o  NO. Per fer el procés caldria imprimir les paperetes i l'ideal seria posar a disposició dels ciutadans un horari ampli per poder votar tant a Pollença com al Port de Pollença, caldria funcionaris amb accés al padró. Si no un mínim seria fer-ho com es fa la votació als càrrecs de la Patrona; o sigui només a Pollença.

L'experiència ens pot servir per posteriorment fer el procés de participació ciutadana aprovat en el ple en referència als espais municipals.

Salut, esperam la vostra resposta.

 A facebook s'ha obert un perfil Pollença antitaurina al que us podeu unir.

 Tot el nostre suport al Front Comú en defensa del Territori, una plataforma integrada per més de vint col·lectius (els teniu a la continuació de l'article)  té l'objectiu de criticar el model vigent que incita al consum desmesurat a costa d'ecosistemes i persones. Així, l'assoliment d'un nou paradigma que sigui respectuós amb la terra, amb la mar i amb qui els habita esdevé l'objectiu clau d'aquest grup, i per aconseguir-ho s'han decidit a passar a l'acció. Per això han convocat una primera mobilització per aquest dissabte, 16 d'agost, a un indret força malmenat: la platja de Magaluf.  L'hora, les 11h del dematí.

Es vol fer una crida a canalitzar el descontent de molta gent amb les polítiques econòmiques i territorials que han convertit Mallorca en terreny de negoci per a especuladors. L'escenari és idoni: la costa de Calvià la qual ha perdut tots els seus encants amb l'excusa del turisme com a motor de riquesa. Malgrat tot, assistim a una desmotivadora precarietat laboral en hosteleria i a la contemplació d'uns paisatges desfets per les ànsies d'obtenció de doblers ràpids i fàcils que engreixà la bimbolla immobiliària. Molts no han après del fracàs d'aquestes polítiques. Ara és l'hora de recordar-los que encara no hem oblidat que un model responsable amb els recursos del territori i les persones és possible.

 IDEARI DEL FRONT COMÚ
Es crea el Front comú en defensa del territori per plantar cara i denunciar el desplegament normatiu més agressor de la naturalesa, els paisatges i el territori en el seu conjunt de la història de les illes Balears. Molts de paratges únics de les illes, litorals i d'interior, perillen amb les lleis impulsades pel Govern d'Espanya i Autonòmic com són la llei de Costes, la llei Agrària, la llei de Mines, la llei de Ports, la llei Turística i un llarg etcètera. Amb això, queda demostrat que la vertadera riquesa de les illes Balears -la seva gent, els seus ecosistemes i els seus paisatges- queda abandonada a la sort dels interessos privats d'una minoria, com ho són els grups inversors, que veuen en el nostre territori i en la nostra mà d'obra una oportunitat per fer negoci sense cap criteri ètic. Ells, amb connivència de la classe política, han demostrat el que volen fer amb els recursos de les illes Balears i perquè estan aquí: per massificar les nostres platges, els nostres pobles, les nostres carreteres... i quan no siguin suficients les eixamplam per a que així pugui venir més gent. Per tant, ara és l'hora de començar a fer veure, per part nostra, que aquest model no ens agrada. Que aquest model atempta contra la nostra dignitat i contra el dret de poder gaudir d'uns paisatges amb contingut estètic. Per això, el front comú en defensa del territori convidarà a la societat mallorquina a manifestar-se contra un model econòmic que escapça el seu futur ja que aboca els treballadors i treballadores a acceptar feines amb condicions laborals precàries a l'hora que condemna els recursos del territori, sustentació de la nostra economia, a la total pèrdua derivada de la seva sobreexplotació. El front comú teixirà a la vegada una contraoferta a aquest model per a que la preservació dels recursos de Mallorca i de la seva gent sigui efectiva. Aquest dissabte, vine a Magaluf a diu prou a aquest model devastador del territori i els seus recursos i anima't a seguir moltes més accions que assenyalaran els punts calents de l'illa que ens acosten al fracàs com a poble i civilització.

Tu també tens dret a dir prou! tu també tens el deure de ser-hi!

IMPORTANT: LLOC DE TROBADA: Aparcament avinguda Notari Alemany, Magaluf (davant hotel Beach House)

 Front Comú en defensa del territori. Bloc. Facebook. Twiter.

Aquests dies el Club Pollença ha organitzat unes interessants  'Converses d'arquitectura' entorn de la figura de Gaudí. Dins el seu programa el diumenge havia previst una visita guiada per Rafel Moranta i Magdalena Jaume a l'interior de l'Església de Nostra senyora dels Àngels. El rector, en Joan Artur Boardman, va vetar aquesta visitar i va pressionar a un espònsor per què es retirés de la organització . La seva explicació ahir a la premsa és que havia interpretat un text que acompanyava la propaganda com una burla a la comunió, encara que no va intentar aclarir el fet amb els organitzadors. El text irònic que fa referència a la polèmica en torn al Tornaveu dissenyat per Gaudi dues vegades destruït a la Seu és aquest:«Com a cloenda de cada jornada es procedirà a distribuir la comunió a la concurrència amb les restes del Tornaveu, que serà gratuïta per als pobres de solemnitat i oberta a subhasta per a les famílies principals».

  L'actitud del rector ens sembla totalment intolerable i no només per totes les prebendes i ajudes públiques que té l'església catòlica sinó perquè concretament a Pollença parròquia de la Mare de Déu dels Àngels rep una subvenció per obrir les seves portes als visitants. Precisament al darrer ple de juliol vam demanar per què a la Junta de Govern del 18 de març hi havia 10 gratificacions de 150,25 euros ( o sigui estam parlant de 1502,5 euros per 10 mesos)  a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels  pel concepte "obrir la parroquia". El batle va contestar que es tractava d'un acord molt antic, que es pagava des d'una partida de Participació Ciutada!? per què es pugui visitar la parròquia. Al ple va reconèixer que aquest acord s'hauria de regularitzar mitjançant un conveni.

 Igualment és resulta vergonyós que el batle i responsable de cultura, que va justifica al ple el pagament d'aquestes "gratificacions" a la parròquia per facilitar l'accés del turistes al patrimoni, després s'amagui i no vulgui ni tan sol valorar aquests que el rector impedeixi una activitat cultural al que havia importants arquitectes simplement per què no l'havia agradat un text. És evident que el batle segueix el que és una màxima al PP;  “Fort amb els dèbils i dèbil amb els poderosos”.

Avui resumim l'acta de la Junta de Govern de 17 de juny. Vam demanar al ple al PP&PIla publicació d'aquestes actes a la pàgina municipal, però res de res, els interessa més fer-se autopropaganda (què pagam tots) que informar als ciutadans. També és lamentable que els partits que hi ha a la Junta de Govern; PP, PI i UMP no publiquen absolutament res de la mateixa. Transparència i comunicació no han de ser només paraules buides per utilitzar a la campanya.(Veure acta de la  Junta)

Es va aprovar el conveni interadministratiu de col·laboració entre l'Ajuntament d’Alcúdia  i l'Ajuntament de  Pollença en matèria de cultura i equipaments culturals, consistent en la utilització puntual de l’Auditori d’Alcúdia

" Vist que l’Ajuntament de Pollença no disposa d’un espai adient per a celebrar determinats espectacles de música, dansa, teatre, etc ... que requereixen unes condicions tècniques específiques i que el municipi d’Alcúdia disposa del seu  Auditori com a espai escènic el qual, a més de la proximitat geogràfica, reuneix característiques excel·lents per a diversos tipus d’espectacles que poden ser d’interès, a més, també del públic pollencí i que compta amb els mitjans materials suficients per poder fer front a les necessitats que  aquests actes puguin generar.

És una pena que es perdessin anys i milions darrera l'auditori d'en Moneo i no s'adoptés aquest acord quan el vam proposar des d'Alternativa al 2007 i ara tindriam una sala per fer la majoria d'actes que es fan a Pollença. Com vam demanar al darrer ple caldria que si l'Ajuntament organitzà qualque acta a l'auditori d'Alcúdia faciliti un tranport públic adient que no existeix en aquest moment.

També hem de dir que aquest conveni s'ha fet sense comentar ni consultar res amb l'oposició i que no s'ens ha enviat

- Es va aprovar de  imposició de 300.000 euros a l’entitat BANCA MARCH per un termini de 19 mesos.

- A la Junta trobareu l'aprovació, de la concessió de llicència per l’ocupació de la via pública amb expositors, taules i cadires i elements decoratius per exemple de la plaça Miquel Capllonch i carrers colindants . Si comprovau l'aprovat amb la realitat vereu com s'incompleixen aquests acords. Una legislatura més l'equip de govern va aprovar d'urgència inicialment una nova ordenança d'ocupació de la via pública que després ha amagat a un calaix.

- A la Junta trobareu expedients sancionadors de l'ordenança d'animalsdomèstics i de la de  Policia i Bon Govern

- Es va aprovar la ratificació de la signatura del contracte de gestió de venda d’entrades del Festival de Pollença amb TICKETMASTER SPAIN S.A.U, que enguany ha funcionat fatal.

- Es van aprovar els expedients de contractació privada de diverses actuacions del Festival.

- Es va adjudicar el contracte administratiu de serveis de les “Estades esportives d’estiu de Pollença i Port de Pollença” a l’empresa FONAESPORT SL, per un import de 160.185,18 € (IVA exclòs).

- Es va adjudicar el contracte d’arrendament de màquines expenedores de tiquets d’aparcament, instal·lades per a la regulació de l’estacionament de vehicles sota control horari a diverses vies públiques de Pollença a l’empresa DORNIER SA, per un import de 22.625,75€ (IVA exclòs).

- Es va aprovar la sol·licitud de subvenció a la Direcció General de Cooperació i Immigració per al projecte “Contacontes Intercultural”, promogut pel servei de mediació cultural d’aquest Ajuntament per un import de 1.320 € , que representa el 80 % de cofinançament respecte al cost total (1.650 €), i amb un cofinançament de l’Ajuntament de la quantitat de 330 € (20%). 

- Es va realitzar les dacions de compte de les resolució d’alcaldia de pròrroga de l’autorització d’explotació de diferents lots de la platja.  

- Es va aprovar el conveni interadministratiu de col·laboració entre l'Ajuntament d’Alcúdia  i l'Ajuntament de  Pollença en matèria de cultura i equipaments culturals, consistent en la utilització puntual de l’Auditori d’Alcúdia

" Vist que l’Ajuntament de Pollença no disposa d’un espai adient per a celebrar determinats espectacles de música, dansa, teatre, etc ... que requereixen unes condicions tècniques específiques i que el municipi d’Alcúdia disposa del seu  Auditori com a espai escènic el qual, a més de la proximitat geogràfica, reuneix característiques excel·lents per a diversos tipus d’espectacles que poden ser d’interès, a més, també del públic pollencí i que compta amb els mitjans materials suficients per poder fer front a les necessitats que  aquests actes puguin generar.

És una pena que es perdessin anys i milions darrera l'auditori d'en Moneo i no s'adoptés aquest acord quan el vam proposar des d'Alternativa al 2007. Ara tindriam una sala per fer la majoria d'actes que es fan a Pollença.

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Denunciam que l'ordenança reguladora de l’ús i conservació de la carretera vella de Lluc a Pollença s'ha fet a mesura d'alguns propietaris, entre altres el batle  i demanam a l'Ajuntament que presenti al·legacions per garantir el seu domini  i ús públic. El batle ha de demostrar que els seus interessos particulars no prevalen sobre els interessos dels ciutadans de Pollença que representa. 

La Ruta de pedra en sec (GR-221), és una de les joies  de la serra de Tramuntana,  declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural. La Ruta atreu milers de turistes cada any a la nostra illa i és utilitzada per milers de mallorquins que volen conèixer i gaudir dels valors culturals, naturals i paisatgístics de la Serra de Tramuntana. Per exemple recentment  la Ruta de la Pedra en Sec, ha estat la protagonista d'un documental a la televisió francesa i alemanya (Veure notícia de l'Ara; Aquest dimecres s'estrena a la cadena ARTE de la televisió francesa i alemanya el programa 'Wanderlust', amb la serra de Tramuntana com a tema del documental). El que resulta increïbleés  que la Ruta de pedra en sec promocionada a les fires turístiques encara continua sent una obra inacabada: continuen sense senyalitzar oficialment les diferents etapes entre Andratx i Deia i encara ens trobem amb problemes de pas en alguns trams. La mateixa pàgina del Consell de Mallorca que promociona turísticament la Ruta diu que "no es fa responsable de les possibles limitacions de pas o altres problemes que puguin sorgir en els trams que es troben en projecte i no estan senyalitzats."

Com sabeu a Alternativa per Pollença fa anys que lluitam al costat de la Plataforma pro Camins Públics i oberts per aconseguir obrir camins públics. Aquesta lluita ha aconseguit diversos èxits com  aconseguir que el Consell Insular de Mallorca per unanimitat acordés la recuperació de la carretera vella de Pollença a Lluc i  la seva integració totalment en l'itinerari de la ruta de pedra en sec (etapa que transcorreix per la carretera vella de Lluc a Pollença).

Fa uns dies al BOIB número 99 de 22 de Juliol de 2014, es va anunciar la informació pública de l’ordenança reguladora de l’ús i conservació de la carretera vella de Lluc a Pollença. que teòricament té com objecte regular l’ús i mantenir la conservació de la carretera vella de Lluc a Pollença.

 A dia d'avui continuam trobant obstacles i ocupacions del traçat a l’altura de Can Pontico i Ca Na Borrassa. En quant a la desaparició del traçat cal esmentar la desaparició d’un pont en el torrentó que fa partió amb Can Pontico i principalment la desaparició parcial i/o total de varis trams del camí a causa de l’acció de les torrentades a l’altura de la finca de Can Serra. Al tram comprès entre Can Pontico i el torrent de Llinars, a l’alçada dels Kms 3 a 3.6 de la Ma-10, es fa anar als usuaris per damunt la carretera i en la mateixa direcció que els cotxes, a més de ser molt perillós no es permet pel Codi de Circulació. La Plataforma pro camins públics i oberts ha fet diferents propostes alternatives (que passarien per permutes o expropiacions) per evitar aquesta situació però que no han obtingut resposta per part de la Conselleria (veure article).

Ens indigna comprovar que la citada ordenança no intenta recuperar l'ús públic total de la carretera i que s'ha fet a mesura d'alguns particular, entre altres els de la família del batle.  El més sorprenent i indignant de la nova ordenança és que l’article 10 de la mateixa considera l’ús privatiu d’una part del camí, i que ha desaparegut la franja de protecció de tres metres a cada costat de la carretera.

La Plataforma pro camins públics i oberts ja ha presentat al·legacions ca a aquesta ordenança i nosaltres les presentarem en el mateix sentit que la Plataforma; demanant la recuperació de tots els trams de la carretera, que s'elimini l’ús privatiu de cap tram d’aquesta carretera, que ha de ser totalment de domini i ús públic,   i que es garanteixi la franja de protecció de tres metres.

Aquesta imatge ha de ser història

La lluita de la comunitat educativa no s'ha aturat a l'estiu. Aquest és el resum del més destacat aquests dies (veure més a l'Assemblea de Docents d'on hem tret la informació).

Suscrivim totalment les paruales de l'Assemblea.

Des de l'Assemblea de Docents denunciam que la Conselleria d'Educació ha perdut el control democràtic de les institucions i ha de recórrer una vegada més a subterfugis legals per garantir la imposició de les seves propostes educatives. Durant aquest mes de juliol hem pogut veure com nombrosos inspectors elevaven fulls de discrepància davant unes ordres que estaven obligats a cumplir però que dubtaven de la seva legalitat. Com els tribunals han desautoritzat la Conselleria declarant il·legals els Serveis Mínims de la vaga. Com el director expedientat Jaume March tornava a la plaça sense que s'hagi resolt ni el seu ni cap altre expedient. Com, finalment, s'han admès a tràmit els contenciosos administratius contra l'ordre del TIL interposats per l'Assemblea, els sindicats i la FAPA. Davant tot això, la resolució d'avui, signada per la directora general Isabel Cerdà, és una nova mostra de ridícul d'una Conselleria que de la paraula democracia només en destria la lletra «i» d'Imposició.

- Desenes de claustres de les Illes Balears (més de seixanta)  van votar una i fins a tres vegades en nom de la pedagogia i els drets dels infants contra el projectes del TIL i la resposta de la Conselleria ha estat  una resolució signada per la pollencina, na Bel Cerdà. Amb aquesta resolució se suposa que es legalitzen per la via “resolutiva” tots els Projectes TIL il·legals. Mai una legalització havia estat tan il·legal. Mentre el PP de Pollença continua ple d'impostors que amb la boca diuen estar en contra del TIL al mateix temps que una de les seves afiliades ens l' imposa. Imposicions, hipocresia i mentides que els ciutadans tenim la responsabilitat de fer pagar a les properes eleccions.

- El Tribunal Superior admet a tràmit el recurs de pares i mares contra l’Ordre del TIL. El recurs de la COAPA –entitat integrada per 270 associacions de pares de les Illes Balears– ha estat assessorat per la UIB i forçarà el TSJB a dirimir si el TIL també és d’aplicació durant el curs 2014-2015, un cop esgotada la vigència de l’incendiari Decret-llei de setembre del 2013.

- I més exemples de coherència i d’unitat de la comunitat educativa: els inspectors tornen dir prou. Alarmats per l’arbitrarietat de les polítiques educatives de la Conselleria, presenten discrepància i alerten sobre unes pràctiques que instauren la inseguretat jurídica i la vulneració de drets fonamentals com a tònica habitual. Es pot dir més fort però, francament, no més clar. Si no ho entenen...

- Els directors de Maó demanen la resolució dels seus expedients. Un altre cas impressionant d’ofuscació malaltissa que demostra clarament quines són les prioritats de la Conselleria i com la seva obsessió autoritària els pot dur fàcilment a ser acusats de “prevaricació”. Casi res, diu el diari!

- El curs 2014-2015 torna a estar en perill per l’enèsima encalentida de la consellera Camps.

- L'Assemblea de docents va fer la seva darrera assemblea el 31 de juliol

El primer punt de l'ordre del dia s'ha centrat en les accions a realitzar a l'inici de curs. Dins aquestes, el punt més debatut i que ha generat una forta adhesió ha estat el de convocar una jornada de vaga a inici de curs. Després del debat i la gairebé unanimitat del sí en la votació, s'ha acordat que aquesta decisió seria ratificada en l'assemblea que es realitzarà a finals d'agost. Paral·lelament, a les accions de resistència, s'està treballant en la construcció de propostes, com són l'habilitació d'un portal web per compartir material didàctic i l'elaboració del llibre verd i dels pactes per l'educació (a finals d'agost participarem en les jornades organitzades a Menorca).

Un altre dels punts forts de l'assemblea va girar entorn a l'organització de la resistència i insubmissió a l'aplicació del TIL de cara al curs que ve, ja que afectarà a molt més professorat. Des de l'Assemblea ja s'estan posant les bases per a que aquesta acció individual esdevengui una acció col·lectiva i coordinada.

Com a darrer punt fort, nombrosos interins han denunciat la manera com s'està fent l'adjudicació de places d'enguany i el fet que de les vacants anunciades prèviament, més d'una cinquantena hagin desaparegut en aquest procés d'adjudicació, així com la denúncia que hi ha perfils de plaça que semblen dissenyats a dit.

Per si heu quedat amb gana, lectura recomanable i recomanada: Ferran Aguiló, sempre tan lúcid.

Gràcies  per demostrar que la lluita per l'educació i les festes són compatibles

El fracàs dels “dos estats”. Per una Palestina única, laica, democràtica i no racista

La declaració de la UIT-CI, després de caracteritzar a Israel com un “enclavament imperialista”, assenyala: “El que passa ara és un altre episodi d'una guerra genocida planificada des de fa gairebé setanta anys. L'estat d'Israel va ser creat en 1948 com a enclavament imperialista a la regió, amb el suport de l'imperialisme ianqui, anglès i de Stalin de la URSS, amb població jueva europea.

L'objectiu de crear aquest estat va ser la dominació militar, política i econòmica de l'Orient Mitjà (la regió més rica en petroli del món), utilitzant per a tal fi, com a carn de canó, a jueus migrants d'Europa als quals se'ls va donar terres robades als àrabs, amb la ideologia racista del sionisme que considera l'actual Israel com una “terra promesa” per Déu als jueus. Un estat gendarme dotat d'armes poderoses per l'imperialisme i amb població migrant. Des del començament va practicar el genocidi i la “neteja ètnica” expulsant a un milió d'àrabs palestins que vivien aquí. L'objectiu actual del sionisme segueix sent el de la seva fundació, expulsar definitivament als 5 milions de palestins que encara viuen a Gaza, Cisjordània i la pròpia Israel, que eren l'antiga Palestina. L'imperialisme, amb Obama al capdavant, repeteix que “Israel té dret a defensar-se”. Una comissió del Congrés nord-americà va establir que Israel va rebre 121.000 milions de dòlars en ajuda militar ianqui (denúncia de l'intel·lectual nord-americà Noam Chomsky). L'intent imperialista, lamentablement recolzat per la direcció històrica palestina d'Al Fatha, de crear “dos estats en pau”, ha fracassat i no té futur. Mentre no s'imposi el dret al retorn al seu país de tots els palestins expulsats i la destrucció de l'estat genocida per construir una Palestina laica i democràtica en tot el territori de l'antiga Palestina, avui ocupat per Israel, no hi haurà solució a l'agressió militar genocida permanent de l'estat d'Israel contra els palestins i altres pobles àrabs.

Per què no són possibles dos estats que convisquin pacíficament?

“Palestina laica, democràtica i no racista” va ser la posició històrica del moviment revolucionari palestí de resistència a Israel. Significa acabar amb l'estat racista i genocida d'Israel, i construir un nou estat amb majoria palestina (avui hi ha 10 milions de palestins al Orient Mitjà, 5 milions a Gaza, Cisjordània i Israel, i altres 5 milions refugiats en altres països veïns). Estat on convisquin amb els jueus i altres minories en igualtat de drets, com van conviure pacíficament una majoria islàmica amb una minoria jueva durant segles, abans de la fundació d'Israel.

En 1993, l'OAP -Organització per a l'Alliberament de Palestina-, encapçalada per Yasser Arafat, en el marc d'un acord de Pau amb Israel, va renunciar a la posició històrica palestina a canvi de la promesa israeliana que, en un termini de cinc anys, hi hauria dos estats, un de israelià i un altre palestí. El palestí, a la Franja de Gaza i a Cisjordània (20% de la Palestina històrica) i l'israelià en l'actual Israel (80% del territori de la Palestina històrica). En aquests 5 anys es lliuraria l'administració de Franja de Gaza i Cisjordània a l'Autoritat Nacional Palestina, reservant-se Israel la “seguretat” (és a dir l'única força militar) i el dret a intervenir a Cisjordània i Gaza. En aquest temps també havien de resoldre's punts no definits, com la qüestió de Jerusalem i el dret al retorn dels palestins.

Molt aviat es va veure que l'acord de “els dos estats” era un parany. Israel va envair amb 400.000 colons la major part de Cisjordània, quedant-se l'aigua, creant un mur que rodeja les zones palestines, portant als palestins aquí residents a una situació econòmica catastròfica i sotmesos a constants i humiliants controls militars. Va retirar els seus colons de Gaza, només perquè era un petit territori sense riqueses naturals, i en el qual podia reduir als palestins a una espècie de camp de concentració gegant al que pot bombardejar quan vol (com ara).

Va ser la segona demostració històrica que eren impossibles dos estats. La primera va ser quan l'ONU va concedir a Israel en 1948 el 52% de la Palestina històrica. Israel en pocs mesos es va ocupar la resta i va expulsar als palestins. El caràcter racista i colonialista d'Israel, que s'autodefineix com a “estat jueu”, fa impossible que accepti a un estat palestí sobirà. El seu objectiu és expulsar a tots els palestins, així ho va demostrar en els últims 66 anys.

Divendres 25 de juliol va venir a Pollença na Margalida Ramis, portaveu del GOB, a fer una xerrada en el marc de la campanya «Mallorca cap al col·lapse». Aquesta campanya es va iniciar la tardor passada amb «l'objectiu de denunciar les iniciatives impulsades pel Govern, donar a conèixer les seves conseqüències i unir-se a la societat per tal d'evitar polítiques despòtiques i abusives que malmeten el territori i les persones».

Na Margalida ens explicà com l'actual govern ha utilitzat l'excusa de la crisi per tornar a posar en pràctiques polítiques molt dures que promouen l'especulació i, a més, la destrucció del territori.

Així, ens feu un repàs dels canvis normatius que ha duit a terme el PP durant aquesta legislatura i les seves conseqüències: canvis que han suposat una desregulació de la protecció del territori i que s'ha concretat en la llei d'urbanisme «sostenible», la nova llei del sòl o la llei del turisme, la possibilitat de declarar interès autonòmic la construcció d'hotels en àrees naturals. Canvis en la normativa que regula l'extracció de recursos naturals que se sotmet als interessos de les pedreres o canvis en la normativa de gestió de residus que fa possible que importem fems per incinerar i ens convertim en el femer d'Europa. Disminució de recursos destinats a la gestió de les àrees protegides.

Es pot consultar l'informe complet en la seva plana web, així com també es pot consultar un mapa de conflictes ambientals de Mallorca http://www.gobmallorca.com/la-campanya/mapa-de-conflictes.html

La intenció d'aquestes xerrades, a banda de donar a conèixer i conscienciar de quina és la situació en què ens trobam, també cerca crear xarxa i col·laboració amb grups i entitats amb preocupacions semblants arreu del territori per tal de poder posar en marxa accions conjuntes i mirar de fer un front contra el «rodillo» del PP.

Vídeo Mallorca cap al col·lapse

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

L'Homònim preocupat pels súbdits

Preguntes i respostes del ple de juny.

- Respecte al cobrador dels comptadors de la Cala; consideram que els usuaris no han de pagar per la mala gestió d'Aigües de Cala Carbó i la deixadesa de l'Ajuntament de no controlar un servei que és de titularitat i control municipal. Les tarifes i taxes contemplen unes quotes bimensuals per al manteniment de preses i comptadors, que se suposa que els usuaris de la Cala haurien d'haver pagat. 

Contesta el batle: han demanat informes, continuen fent molt d'altes. Hi ha un parell de veïnats que protesten. El batle no entén l'actitud d'alguns ciutadans va fer la reflexió a aquests ciutadans que només pensen en el valor d'un electrodomèstic, que ara amb aigua de major qualitat no patiran. L'Ajuntament no controla l'aigua que es perd en aquest moment ja que no poden fer les lectures.

Pensam que el batle hauria de tenir més empatia amb els veïns que es queixen, sobre tot per què com deiam a la nostra pregunta ells han estat víctima no només de la mala gestió d'Aigües de Cala Carbó sinó també de la deixadesa de l'Ajuntament. El batle tendeix a oblidar la seva responsabilitats a aquests i a altres temes que s'arrossegaven a l'Ajuntament fa anys, oblidant que el va formar part de l'equip de govern de la legislatura 2003-2007 sent batle el darrer any. A Alternativa des del mateix moment que vam entrar a l'Ajuntament vam denunciar la mala gestió d'Aigües de Cala Carbó i vam demanar el rescat de la concessió... Tan de bó s'ens hagués fet cas.

- Com pensen aplicar la moció de participació ciutadana aprovada al ple a l'edifici de la pescateria?

Contesta el batle: ja han entrat projectes i una vegada que siguin hi ha la possibilitat de que tothom el pugui mirar.

Com us vam informar s'han presentat nou projectes que es valoraran pel jurat tècnic al mes de setembre. El que ens preocupa és que a aquestes alçades no s'hagi previst res pel procés de participació ciutadana aprovat al ple. Al seu moment vam fer una proposta concreta al PP&PI d'aprofitar l'experiència de l'Agenda Local 21 que no ha obtingut resposta.

-Quin tipus de control mediambiental ha hagut  a la intervenció municipal a l'interior de la zona humida de la Gola ? S'ha fet qualque informe respecte al tema? En cas afirmatiu ens poden facilitar aquest informe?

Contesta el batle: s'han demanat les autoritzacions corresponents a Costes i ha canviat totalment la situació a la Gola. No sap si se les ha escapat alguna cosa medi ambiental.

Aquesta feina s'hauria de fer amb molt de cura i amb un control mediambiental i la resposta del batle no ens dona massa seguretat sobre que les coses s'hagin fet bé. Hem consultat  a diferents experts sobre el tema i aquest seria un resum de les seves explicacions. Fa anys que per mor dels espigons de la Gola es produeix una considerable acumulació d'arena dins els mateixos, aquesta pot dificultar el flux d'aigua salada cap a dins la Gola (que no és dolent) i també (a determinades èpoques, quan hi arriba aigua) dificultar el drenatge de la zona humida. És correcte retirar una part del sediment i/o arenes acumulat entre els espigons, però s'ha de considerar que s'ha de mantenir un determinat nivell d'aigua mínim a l'hivern (es a dir, no dragar més de que cal i ocasionar la pèrdua excessiva d'aigua quan la zona humida la necessita). És possible que el dragat faciliti massa la sortida de l'aigua de l'interior (si s'ha eliminat la barrera que retenia l'aigua) i aleshores si que hi ha el perill que es buidi; això agreujaria més l'anòxia del sediment, les males olors i el risc de mortalitat de peixos, invertebrats aquàtics, etc. per falta d'oxigen. Cal dir que alguna mala olor i moscards a l'estiu també són inherents a la dinàmica natural d'una zona humida Qualsevol dragat que es faci del pont cap a dins la zona humida s'ha de valorar tenint en compte criteris més restrictius i sota una valoració d'experts, ja que hi ha molt de risc de que es pugui remoure i alterar el sediment, que en quedar en suspensió hauria alliberat els nutrients com nitrats i fosfats atrapats de fa molt de temps al sediment (i altres possibles tòxics, si n'hi ha). Aquesta re-suspensió de nutrients pot provocar més olors i desenvolupament d'algues flotants, que incrementen l'anòxia i per tant les olors i el risc de mortalitat de fauna aquàtica (peixos, invertebrats... no les aus).

També caldria aprofitar la sequera estival (que no és dolenta, és la successió ecològica de les zones humides) per a retirar residus i restes d'obra que queden a la vista, de la forma més selectiva possible, a ma i sense maquinaria.

-Ens poden explicar el motiu pel qual es prohibeix aparcar en part del carrer Pescador del Port de Pollença. Ens poden facilitar, si s'ha fet, l'informe que ha justificat aquesta decisió.

Contesten el batle i la regidora de policia; És un carrer que l'empren molt de bicicletes i vianants per accedir a la primera línia, hi ha molt de problemes, no es deixava entrar a alguns, s'incomplia la restricció de la circulació. S'ha obert la circulació a la vegada que a un tram s'ha prohibit l'aparcament.

Ens imaginam que per la resposta no hi ha cap informe de la policia. El problema de temes com aquest és que es fan sense dialogar ni informar als veïns i que davant la falta d'informes sempre sorgeixen comentaris sobre que actuacions com aquesta responen a interessos particulars de qualque veí i no a l'interès comú.

-Per què enguany tampoc han aplicat el pla d'implantació de l'O.R.A. (Ordenanza Reguladora de l’Aparcament) al Port de Pollença  on es contemplava una zona verda a diferents carrers del Port?

Contesta el batle; hem començat un mes tard per culpa de Ports, que no és una administració modèlica. No es pot fer el pla fins que no es faci la primera línia.

És increïble que  s'hagi pagat amb doblers públics un pla que després l'equip de govern PP&PI ha decidit unilateralment no aplicar.

- Hem sabut per la premsa que l’ajuntament de Pollença podrà programar espectacles a l’auditori d’Alcúdia “sempre que estigui disponible i lliure de programació”. Han previst o pensen fer alguna cosa per tenir un transport públic adient i assequible per anar als espectacles.

Contesta el batle;. Si hi ha espectacles que necessiten transport no hi haurà problemes per subvencionar-ho

Ja veurem, el que podem dir és que aquest acord s'ha fet sense consultar a l'oposició i que encara no s'ens ha facilitat. Com vam dir al seu moment ens sembla una bona idea ja que sempre hem considerat que instal·lacions com l'auditoria haurien de ser mancomunades però evidentment també sempre hem dit que això ha d'anar unit a una millora del transport públic que actualment fa pena.

- Ens poden informar sobre el Programa de prevenció de la mort sobtada previst a la tesi doctoral d'en Tomàs Ripoll a escoles i centres esportius.

Contesta el batle, s'ha xerrat amb el conseller de Salut i s'està moguent amb molt de cura per evitar alarmisme. es tracta de donar a coneixer la malatia i fer un programa preventiu als nins i adolescents que puguin tenir aquest risc.

Confiam i esperam que es posi en marxa aquest pla preventiu que pot salvar més d'una vida.

- Han comprovat si les obres que s'han fet a la parcela 782 polígon 3 s'ajusten a la llicència que es va donar al seu moment?

Va respondre el batle; es va confondre amb les parcel·les i no l'havia vist.

No coment.

 Al 2012 es va pagar un   Pla d'implantació de l'O.R.A. (Ordenanza Reguladora de l’Aparcament) al Port de Pollença, 

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Un article de l'amic Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Cícero deia “la historia es la vida de la memòria i la mestra de vida”, però sembla que te pocs deixebles que sapien treure´n profit de les seves lliçons; solem recaure, fins i tot repetint allò que hem patit i criticat. Avui ho podem veure amb el que està passant a Gaza. Un  poble suposadament culte, que se diu escollit per Deu per ser testimoni seu davant els homes, que ha donat al món tants científics i artistes rellevants, que ha sofert la diàspora, els calls, el gueto de Varsòvia i els camps de concentració... Ara té engabiat un poble veïnat, condemna a 5 milions a la diàspora i a camps de refugiats, provoca un holocaust de foc, sang i destrucció... Això no és “ull per ull” ni molt manco. S’ha perdut tota proporcionalitat; no es pot comparar el mal que fa el neci Hamàs amb els seus míssils i pedrades dels que estan dins la ratera, amb el que fan les bombes, soldats i armaments dels israelians; és insultant parlar de dret d’autodefensa quan el que es fa és fe us d’un dret inexistent d’abús. És com si Hamàs li trepitjàs un ull de poll a Israel, i aquest li tragués els dos ulls de la cara. Cada fava te son corc, però en hi ha que en tenen dos. Paradoxal que dos pobles amb arrels comunes, baix un mateix Deu sols amb noms diferents, repeteixin la història de Caín i Abel. 

Fa peguera escoltar els hipòcrites governants del món “civilitzat” (?), amb cara de beats i ungles de gat, fent discursos cínics i enviant armes, sense aturar de debò aquesta brutalitat desfermada, que com si res, mata nins, dones, destrueix llars i condemna a la misèria i presó a tot un poble. Per favor, això no va pus, aturau aquest genocidi, que fa créixer l’odi que cova dins els cors de molts Palestins que han vist morir els seus fills i a dins el món àrab en general. Qualsevol dia rebentarà un desastre general, perquè qui sembra cards, espines cull i tan de punyir l’ase, arriba a alçar el cul.

Estic esglaiat, empegueït, decebut, trist i enrabiat veient quan enrere està l’evolució humana, si un mira i li sap un greu de l’anima el que passa a Palestina, que és sols una mostra de les salvatjades que es viuen arreu del món.

Mariano Moragues Ribas de Pina                 

Israel and Palestine An Easy Animated Explanation

La primera part de l'assemblea la vam dedicar a donar informació

 Reunió sobre l'ordenança de convivència:

La nostra candidata i portaveu, na Marina, i en Pepe es varen reunir amb el redactor de l'ordenança de convivència que com sabeu es va aprovar inicialment amb el nostre vot en contra i a la que vam presentar al·legacions.  S'ens van explicar les al·legacions que tècnicament s'han acceptat i les que no. S'han acceptat un bon número de les nostres al·legacions, però evidentment no canvia la filosofia política privatitzadora de l'espai públic que hi ha darrera. Ara depèn de l'equip de govern PP&PI  si la duen endavant o no i quins canvis fan a la mateixa

Diógenes, MES, Podem a Pollença i Gent per Sineu.

Diógenes és el nom d'un grup de regidors de diferents pobles, afins a nosaltres, que la legislatura passada vàrem quedar en coordinar-nos. La nostra candidata i portaveu, na Marina, i en Pepe es varen reunir amb Alfonso (ICV) de Campanet, Guillem (ICV) d'Artà i Sergio, dels Independents i ara lligat a Podem, de St Margalida. El motiu de la reunió era intercanviar informació i fer valoracions de com s'està creat Més i establir llaços de col·laboració, com organitzar xerrades de forma conjunta i compartir despeses).

En Pepe es va reunir amb els regidors Tomeu del PSM i Miquel Àngel d'Esquerra i els vam transmetre la nostra proposta d'una assemblea conjunta i una llista única. Al moment de la reunió encara no s'havia creat oficialment l'estructura de MES a Pollença, ara esperam tornar-nos a reunir i que ens donin una resposta o proposta a la idea d'aconseguir una candidatura conjunta d'esquerres a Pollença

Aprofitant la presència de membres del cercle de Podem a la nostra assemblea, els vam traslladar informació i els vam fer una proposta de fer un dia una assemblea tots junts, respectant els seus temps i deixant que s'organitzin.

Na Marina informa que va anar a la presentació de Gent per Sineu (una assemblea progressista, ecologista, sobiranista que integra tota l'esquerra de Sineu) i va quedar amb la seva coordinadora que un dia vendran a Pollença per intercanviar idees i opinions.

Evidenment nosaltres continuam amb el full de ruta que tenim planejat i seguim fent feina. A Alternativa som un partit municipalista  i no tots compartim els mateixos referents estatals i autonòmics però com ja vam explicar al  mes d'abril  a la nostra proposta; "La unitat de l'esquerra":

"La nostra proposta unitària passa per un projecte en torn a una assemblea conjunta, on no hi hagi un repartiment de poder en funció de sigles sinó que les decisions les prenguin les persones que en formen part. En definitiva, la coalició, més que de partits polítics o de sigles, hauria de ser de persones. Una assemblea així, tal com nosaltres la volem, presentaria total independència respecte a àmbits supramunicipals, encara que els seus membres podrien tenir doble militància i seguir en els seus partits dins l'àmbit autonòmic i nacional."

Presentació de l'informe econòmic i propostes

Es presenta l'informe que vàrem decidir fer anualment sobre els comptes d' Alternativa i que ja hem publicat al bloc. Vam debatre i votar sobre els diners que ens dóna l'Estat com grup polític i la seva dedicació a causes solidàries o de col·lectius en lluites alternatives. Vam considerar que hem de tenir dobler per cobrir-nos les espatlles davant possibles demandes o problemes en el futur i continuar col·laborant amb causes que ho necessitaven com la caixa de resistència de l'Assemblea de Docents, el cas de Miquel Amengual, el documental d'Alpha Palm.

També vam parlar de les quotes, es va proposar que les quotes han d'anar en relació a la situació econòmica de la persona i que ha d'haver una quota reduïda per aquell que ho necessiti (aturats, treballadors precaris o aturats). Vam decidir mantenir la quota de 60 euros normal i la reduïda a la meitat..

 Ple del mes de juliol:

Vam parlar  i decidir la nostra posició a  les mocions, propostes, precs i preguntes del ple de juliol (veure article).

Vam repasar les feines a fer pendents:

-L'informe econòmic (fet)

-La xerrada amb la portaveu del GOB que vam realitzar el passat 25 de juliol (tenim un article pendent sobre la mateixa).

- Tenim pendent la feina del reglament de participació.

- L'organtizació del dinar a Llenaire el 17 d'agost.

- En referència a les eleccions de maig del 2015: es proposa fer un grup de feina específic per això, que pugui dur a l'assemblea propostes elaborades i es pugui reunir més àgilment i tantes vegades com sigui necessari.

- El 5 de setembre tenim previst fer una projecció amb debat del documental d'Alpha Pam.

Ferrán Aguiló

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Faune mutilat, jardí desolat…

 

Alternativa per Pollença

vos desitja

 Molts d'anys i bones festes 

 Les distincions d'enguany, aprovades per unanimitat la darrer ple són :

Tomàs Ripoll Vera i Juan Manuel Torres Velasco pels seus estudis sobre la mort sobtada a algunes famílies pollencines.

Tomàs Ripoll cap de Servei de Cardiologia de l'hospital de Son Llàtzer i Juan Manuel Torres investigador  han fet importants descobriments de la mutació R92Q; una mutació genètica present a diferents famílies de Pollença. En aquest moment hi previst un Programa de Prevenció que l'Ajuntament ha d'impulsar amb la col·laboració de la conselleria de Sanitat. 

Veure article a l'ara sobre el tema. Al darrer Punt Informatiu, a l'especial Patrona també podeu llegir un article sobre el tema

Fernando Perianes López per la seva dedicació desinteressada pel poble i l’enregistrament de molts d’esdeveniments de la vida pollencina

Grup Nord de Mallorca d’Espeleologia pel seu 50 aniversari

El 3 d'octubre de 1964 uns joves varen constituir davant notari el "Grupo de Explorasdores de Cuevas" per a dedicar-se a la pràctica de l'espeleologia i el muntanyisme. Al 1977 fou refundada i legalitzada davant la "Federación Española de Montañismo" amb el nom de "Grup Nord de Mallorca"

Anys després el grup es va dissociar en dos; uns seguien amb les exploracions de cavitats i uns es dedicaven exclusivament al muntanyisme. Aquest darrer es va constituir com a club independent amb el nom de Secció de Muntanya.

D'ençà dels seus orígens, el GNM ha realitzat, revisat i actualitzat l'inventari de coves, balmes i avencs de les Illes Balears

 Una resposta pacífica, democràtica i respectuosa contra la dictadura del PP. No es tracta de cridar, ni xiular ni fer res que espenyi el ball dels cossiers i la dama. Es tracta simplement vestir de verd per veure u cossiers enguany a la Plaça Major.

Una resposta pacífica, democràtica i respectuosa contra la dictadura del PP. No es tracta de cridar, ni pitar ni fer res que espenyi el ball dels cossiers i la dama. Es tracta simplement vestir de verd per veure u cossiers enguany a la Plaça Major. Què na Bel Cerdà que ha signat la resolució per imposar per decret els projectes TIL sigui envoltada de verd d'esperança i de defensa de l'educació. Un verd que només pot ofendre als que es volen carregar l'educació pública.

Ahir la Conselleria d'Educació va publicar una resolució per imposar per decret els projectes TIL del proper curs que havien estat rebutjats democràticament per diferent claustres. Un 87% dels claustres havia rebutjat el mes passat el projecte TIL.  En la resolució recollida al BOIB s'informa "els centres docents públics de les Illes Balears que, en data 31 de juliol de 2014, no disposen d'un projecte de Tractament Integrat de Llengües aprovat, que durant el curs escolar 2014-2015 han d'aplicar transitòriament el projecte de Tractament Integrat de Llengües elaborat per la Comissió de Coordinació Pedagògica, fins que tinguin un projecte aprovat així com s'estableix a l'article 6.3 de l'Ordre de dia 9 de maig de 2014". La resolució ve signada per la pollencina Isabel Cerdà, directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional.

Feim nostres les paraules de la Plataforma Crida:

" La mà dreta més llarga i rància del Partit Popular ens ha tornat a imposar un decret, ara ja sense esTIL.
Pares i mares que heu votat el Partit Popular ja teniu prou dades per saber que amb el TIL els vostres infants i joves no saben més anglès, la Conselleria d'Educació també coneix aquestes dades i no vol posar recursos perquè això deixi de ser així. Per ells és com un joc, però l'educació dels infants i dels joves de les Illes Balears no ho és cap joc.
Pares i mares que heu votat el Partit Popular heu de saber també que la única preocupació d'aquest Govern d'en José Ramón Bauzá és imposar el TIL. Aquest govern sap que hi ha moltes famílies que també han votat el Partit Popular que no arriben a final de mes, no poden pagar el lloguer o la hipoteca, no poden comprar material escolar, no poden donar una alimentació com cal als seus infants i joves, aquest govern també sap que hi ha infants i joves que cada dia estan exposats a l'amiant que encara hi ha a algunes escoles públiques i els hi és completament igual, tot i que saben que l'amiant mata i que a les escoles públiques també hi estudien infants de famílies votants del PP. Es preocupen del TIL mentre saben que infants i joves amb necessitats educatives especials estan totalment desatesos per manca de recursos que ells han retallat i tan alegrament els han donat a escoles de l'OPUS.
Aquest deliri en forma de TIL del president Bauzá ens passa factura a tota la ciutadania de les Illes Balears, i ens surt caríssim.
No volem amiant, volem preus assequibles als menjadors de les escoles, no volem goteres, volem material de qualitat, volem menys infants i joves a les aules, volem més mestres, volem més professorat, volem aprendre molts d'idiomes com més millor amb professorat qualificat, volem que els infants i joves amb necessitats educatives especials estiguin ben atesos, volem elegir el centre públic on han d'estudiar els nostres infants i joves... El govern del PARTIT POPULAR vol només TIL sense esTIL.
La dictadura del TIL sense esTIL no deixa que l'educació dels nostres infants i joves sigui de qualitat.
No hi passarem!" 

Ahir es va presentar la Trobada per la Unitat Popular (TUP) de Mallorca, com sabeu la nostra candidata, na Marina Llobera, va participar de la II TUP que es va realitzar a Barcelona (veure article) i ha  format part del grup promotor d'aquesta primera Trobada a Mallorca a la que participarem . Es tracta d'iniciar un procés de discussió i reflexió per teixir, construir i donar sentit a això que anomenam la Unitat Popular, que ha d'ajudar-nos a caminar cap a la ruptura democràtica i la transformació social. El primer objectiu de la Trobada és construir un espai de debat entre tots els que podem conformar la Unitat Popular mallorquina. Trobar els punts que ens uneixen, els temes prioritats i les línies d'acció política comunes per tal d’enxarxar un moviment que a dia d’avui es troba desmembrat i fer créixer, junt amb els col·lectius i persones, la Unitat Popular per tal que més gent s’hi impliqui activament, teixir més complicitats al carrer, construir eines de lluita compartides i de poder popular per capgirar el sistema.

Tot aquesta iniciativa just acaba d’encetar-se. Si us voleu posar en contacte per participar del procés podeu escriure a trobadaupmallorca@gmail.com. 

A l'enllaç de Objectiu Roig  podeu veure  el vídeo promocional de la Trobada per la Unitat Popular. Un espai de discussió i reflexió per teixir, construir i donar sentit a això que anomenam la unitat popular; que ha d'ajudar-nos a caminar cap a la ruptura democràtica i la transformació social. La trobada es realitzarà el 18 d'Octubre a Sa Casa Llarga (Ciutat).
trobadaup.cat

A Alternativa per Pollença consideram ridícula l'amenaça del batle de denunciar-nos en nom del Partit Popular i d'Unió Mollera Pollencina per un vídeo que hem penjat al nostre perfil de facebook, al que únicament mostram què suposa donar suport a les curses de bous, com van fer PP i UMP al darrer ple. Ja estam acostumats a que s'intenti coartar la nostra llibertat d'expressió i activitat política amb amenaces com aquesta, cosa que ni han aconseguit fer ni faran.

______________________________________________________________________________

Al darrer ple va ser rebutjada la moció que presentàvem Alternativa per Pollença dins la campanya de “Mallorca Sense Sang” de declarar Pollença municipi Antitaurí amb els vots en contra de PP i UMP, abstenció del PI i vots a favor d'Alternativa, Més i PSIB. Durant els torns d’intervencions el Batle es va vanagloriar de la seva afició a la tauromàquia i va lamentar que no hi hagués cap plaça per celebrar un esdeveniment taurí per les festes de la Patrona que estaven a punt de començar, també va criticar la prohibició de l’assistència de menors a les places, ja en mig de la indignació dels regidors d’esquerres i sobretot del regidor d’Alternativa que era el que defensava la moció, Nadal Moragues regidor de Unió Mollera Pollencina demanà la paraula en segon torn, ja que al primer no va intervenir, per enumerar els matadors que havien visitat el municipi quan aquest tenia una plaça de toros fixa. Hem de recordar a més la incoherència d'aquestes paraules quan al mes de setembre de 2008 PP i UMP units en aquell moment i amb l'actual batle com portaveu van votar a favor d'una moció nostra a la qual es va declarar a Pollença municipi amics dels animals (es va aprovar per unanimitat)

Per criticar aquesta actitud del PP i UMP al ple, el dissabte, dia del començament de les festes, vam publicar un vídeo al nostre perfil de Facebook amb cruels imatges d’una correguda de toros i el text irònic “per gentilesa del Partit Popular de Pollença i Unió Mollera Pollencina”. La nostra sorpresa va ser total quan el mateix dia el batle va demanar al nostre regidor via whatsapp qui era l'administrador del nostre perfil per textualment "tant UMP com el PP prendrem mesures legals, cap a Alternativa, denunciant els fets".

D'aquesta amenaça de denúncia sorprenen dues coses: la primera que el batle parli en nom d'Unió Mollera Pollencina, el que demostra fins quin punt aquest partit ha passat a estar a les ordres del PP, i la segona que el batle s'hagi sentit molest de veure en imatges el que va defensar públicament al ple. És clar que el Partit Popular té evidents problemes amb la llibertat d'expressió i amb la lícita crítica política, i que el batle es troba crescut amb la seva nova majoria, però va molt equivocat si pensa que amb amenaces com aquesta ens podrà callar. No és la primera vegada, ni la darrera, que ens amenacen amb denúncies, alguna ens l'han posada i cap d'elles ha arribat enlloc, igual que passarà amb aquesta denúncia si fan el ridícul de presentar-la.

 Mallorca sense sang

Avui publicam el parlament que va fer la nostra portaveu i candidata, na Marina Llobera, el dia de la seva presentació.

Tal vegada, algun de vosaltres es demani per què presentam ara un candidat? La raó és senzilla: nosaltres no improvisam, no feim fitxatges de darrer moment, ens agraden les coses ben fetes i sòlides. Som una assemblea que estam actius en tot moment i no només un mes abans de les eleccions.

I per què no feim primàries? La raó també és senzilla: perquè nosaltres no utilitzam trucs per donar aparença de democràcia. Nosaltres estam compromesos amb l'assemblearisme, l'horitzontalitat i la democràcia radical... L'assemblea ho decideix tot, no només quina persona sortirà a un poster, l'assemblea decideix la primera i tota la llista, decideix tot el programa, cada decisió, votació al ple, moció a presentar... En Pepe fa de punta de llança, però aquesta llança l'empunyam moltes persones i va cap allà on la dirigim.

Si me permeteu vos diré com veig la qüestió.

Fa falta una transformació social. És evident que això no funciona, i no pot funcionar, no es tracta de reformar o solucionar algun problema del sistema. El sistema és el problema. El sentit comú ens diu que el més net és canviar-lo per un altre. Això és una utopia? No és realista? El que és utopia és pensar que que aquest sistema es pot mantenir molt més temps. El que no és realista és pensar que es pot mantenir un sistema que exclou la majoria, que se sosté sobre l'explotació de mig món, que depreda persones i recursos naturals...

Si estau d'acord amb que cal un canvi de model, vos necessitam. I no em referesc a que necessitam el vostre vot (que també), sinó que vos necessitam a vosaltres. Si estau d'acord amb que cal un canvi de model, ens necessitam.

Perquè només hi ha una manera de canviar les coses: organitzant-nos.

Jo no en tenc cap dubte: els canvis van de baix a dalt. “La historia es nuestra y la hacen los pueblos”, deia n'Allende. I si repassam la història, així és. Els canvis no es donen espontaniament, ni perquè un grapat de polítics faci una llei. Els canvis es donen perquè el poble lluita, s'organitza, empeny fins que passa per damunt les institucions.

A Alternativa el partit com a institució ens serveix per tenir un peu dedins, per poder fer feina de control i perquè volguem o no la nostra veu té més ressò quan prové d'una institució “oficial”, però està clar que l'altre peu ha d'estar sòlidament trepitjant el carrer. La transformació ha de venir de la base, dels fonaments perquè sigui possible i perquè sigui sòlida i durable... I pens que aquesta ha de ser una prioritat per tots aquells que volem un canvi, que volem una democràcia real i una economia social, al servei de les persones i no dels bancs. No hi haurà canvi social perquè un partit governi, si no té una base forta i organitzada darrera. Hem de fer feina per construir, ampliar, reforçar aquesta base i tenir clar que el partit és un instrument, un mitjà, mai un fi en si mateix.

Hem de fer feina per superar i destruir aquells discursos molt habituals i tan intencionats que circulen i que interessa al sistema que circulin com “tanmateix, no podem fer res”. I tanmateix, els únics que podem fer alguna cosa som tots nosaltres. Junts.

Sabeu això que conten del bambú japonés? És un conte perdut, que el sistema ja l'ha assumit i l'empren per animar empresaris i inversors, però... què punyetes! Anem a recuperar-lo. Idò diuen que el bambú japonés quan el sembres està 6 anys sense créixer, i durant el setè, en sis setmanes, creix fins a 30 metres d'altura. No és que hagi estat sense fer res tot el temps, sinó que ha estat tot aquest temps creant un sistema d'arrels complex que li permet després aquest creixement. Aquest conte el conten per la qüestió de la paciència, però a jo m'agrada pel que passa davall terra: per la xarxa, pel sistema d'arrels, d'organització i comunicació, transversal... Hem de fer créixer aquest sistema d'arrels, estendre-lo, reforçar-lo... Tenim aquesta feina, cert, però no tenim altra alternativa, perque com canta Raimon ens estan posant el futur a l'esquena, ens l'estan robant cada dia que passa...

Voldria animar-vos a tots a participar: les assemblees són obertes a tothom. Voldria convidar-vos a implicar-vos en un projecte com n'hi ha pocs a Mallorca, un projecte polític que et permet, no anar a votar i haver d'esperar a veure si faran allò que jo voldria, sinó de dir directament què s'ha de fer.

D'aquí un any hi haurà eleccions municipals. Com us deia al principi, nosaltres no improvisam, perquè la política és allò més humà de l'humà, ens ho prenem seriosament, no ho tenim com un xiringuito, ni per aconseguir beneficis i hi dedicam hores de lleure, per tant, no improvisam. Falta un any i ara ens posarem a fer assemblees temàtiques, més obertes que mai (bé, en realitat tan obertes com sempre, però que ens agradaria que venguéssiu tots vosaltres), i anar elaborant el programa, el pla de futura gestió.

En fi, davant el panorama actual, només hi ha una alternativa, l'alternativa som tots noltros. Junts. Organitzats. Combatius. És hora que governi el poble, de la unitat popular, és l'hora d'entre tots construir l'alternativa.

Segona part de l'article:  Turisme i sòl rústic a Pollença (I) 

Totes aquestes construccions en sòl rústic, fetes per a fomentar el turisme massiu cap al nostre fora vila té unes conseqüències molt importants per a les nostres vides. En primer lloc trobem els impactes més visibles, els ecològics. Tenint en compte que vivim en una illa i que els darrers informes diuen que per sostenir els 12.000.000 de turistes que ens visiten cada anys es fan necessaris 7 arxipèlags com el nostre, no podem obviar que mantenir aquest fluxe de turistes no fa més que empobrir, enverinar i matar les nostres illes. Però concretant en el turisme de fora vila els impactes ecològics directes són molts i molt greus. Estem parlant d’abocaments d’aigües residuals fora de cap xarxa; de la tala d’arbres per fer-hi xalets; de la destrucció d’ecosistemes; de la contaminació lumínica; de l’ús de productes químics altament contaminants per al manteniment de jardins i control de “plagues”; de l’excessiu consum d’aigua, molts cops provinent de pous il·legals que salinitzen el subsòl, per als jardins, piscines, consum general...

Però més enllà d’aquests impactes, també hi ha greus impactes sobre el paisatge: noves edificacions per tot arreu, tancament d’espais (valles de filferro, brezo...), nous camins, esteses elèctriques per portar llum a totes les cases...

Uns dels impactes més importants, tot i que sembla que no es produeixi, és l’impacte econòmic que produeix tot aquest model econòmic basat en l’explotació del fora vila com a lloc de residència  turística. Sempre es diu que tots aquests xalets provoquen grans beneficis. Però s’hauria de matisar: els beneficis són en gran mesura per les immobiliàries, que són els que fan d’intermediaris i que se’n duen la major tallada, sense importar-los ni el poble ni, molts cops, els petits propietaris. Un poc menys d’enriquiment el sofreixen els propietaris dels xalets. Però el que no es diu mai és de l’empobriment generalitzat i relatiu que provoca tota aquesta situació. És obvi que Pollença ha augmentat el seu nivell de vida, amb la conseqüent pujada de preus i, per tant, la pobresa relativa a la que es veuen exposats tots aquells que no disposen de les entrades provinents del turisme residencial. És a dir: la gran majoria de la població que no té un xalet llogat viu pitjor. I no parlem de l’impacte econòmic que té sobre la pagesia i els usos agrícoles de la terra, que s’han tornat incompatibles amb l’encariment desmesurat del sòl. 

Però el que gairebé ningú explica són totes les infraestructures necessàries que es fan necessàries per a mantenir aquest sistema turístic dispers i d’on surten els diners per a pagar-les. La construcció de dessaladores i depuradores, de plantes de reciclatge i abocament de residus, les infraestructures per crear l’energia necessària per a donar llum a tot aquest entramat... surten dels nostres imposts. Hi ha alguns autors que parlen de la “socialització de les inversions” i de la privatització dels beneficis.

També hem de parlar aquí dels impactes culturals que patim per mor del model turístic en el que vivim. Ja hem parlat de la incompatibilitat entre els usos agrícoles i el turisme, fet que ens allunya cada cop més dels nostres orígens agraris. Però el fet per mi més greu és la subordinació total del resident al turisme. Totes les nostres vides i les nostres relacions socials estan encaminades a servir als visitants. I per això no dubtam en sotmetre’ns a la voluntat dels tour operadors o de les immobiliàries (que cada cop exigeixen més i més serveis i paguen menys any a any). No dubtam a endeutar-nos, en demanar crèdits al banc, en viure de lloguer, per poder fer front a les demandes cada cop més grans de servilisme turístic. Hi ha casos de persones que al cap de l’any, després de fer totes les inversions, just arriben a “empatar” entre el que han gastat i els beneficis obtinguts. Com dèiem, també és important esmentar el canvi en el model de relacions socials. Intrínsec amb el model capitalista actual, les nostres relacions s’han terciaritzat. Ara el vincle entre les persones passa per l’oci i pel consum.  Tot això al marge de la situació laboral dels que treballen al sector de l’hosteleria i el turisme, que pateixen una explotació laboral, amb incompliments sistemàtics de la legislació i els convenis, treballant sense dies lliures, fent moltes més de 8 hores diàries...

En fi, és important abordar aquest tema, ja que hi ha un consens en torn a les bondats del turisme que no són tals. La falta de crítica al turisme és tal que ni esquerra ni dreta s’adonen de tot això i tant uns com els altres justifiquen qualsevol fet en base al turisme que ha de venir. Inclús a l’hora de demanar la protecció ambiental, ecològica o territorial d’algun indret amenaçat per l’urbanisme salvatge, ho fan perquè “sinó els turistes no vendran”. No existeix una solució per fer front a aquesta situació, però un primer pas pot ser prendre consciència de que el turisme no és “la gallina dels ous d’or” sinó que suposa unes problemàtiques molt importants per als illencs. Una situació insostenible en el temps i que tard o d’hora acabarà explotant. Us heu aturat a pensar què passaria si l’any que ve els tour operadors decideixen invertir en un altre destinació que no sigui les Balears? No és una idea tant estranya. Per això convé començar a plantejar-nos què fer i com afrontar un present i un futur que pinta bastant negre.

Ferrán Aguiló

Des d'Alternativa per Pollença vos volem desitjar unes bones festes i molts d'anys i bons!

  La festa és la solemnitat amb què es commemora un esdeveniment i també un parèntesi a la quotidianitat. A la festa es mescla cultura i pur hedonisme. La festa no es fa, la fem. Fes bona la festa!

Us deixam unes dades sobre la festa que hem obtingut de la "Història de Pollença. Segle XX" d'en Pere Salas.

"La Patrona és un celebració reinventada en la part cívica durant el segle XIX. Va haver un primer intent al voltant de 1860 però no va ser fins 1882 que es va crear la Patrona actual, especialment en el seu vessant cívic. És evident que la el pes ideològic conservador a la reinvenció de la festa va ser molt important  i això explica la vinculció que es dona entre religió i actes cívics, encara que un republicà, en Nicolás de Castro, va ser el creador  de l'Alborada. 

La nova Patrona també va ser uan reacció contra el centralisme de l'estat liberal del segle XIX. La creació d'unes noves festes patronals  reavitalitzava la unió entre les arrels del poble i el cristianime, com a camí per fer front a la contaminació forana. Un fenòmen similar va passar a tota Europa en el context de recuperació romàntica del valors locals i nacionals. "

Continuam l'article d'ahir d'en Tomeu Sales

En quart lloc, recordar que fou gràcies als treballadors que després de la II Guerra Mundial, amb la derrota de l’extrema dreta, s’originà el pacte social que possibilità el desenvolupament dels Estats de Benestar. Pacte social en què els treballadors acceptarem provisionalment la propietat privada, a canvi de què el capital acceptés unes millores en les condicions de treball i un sistema públic i universal de prestacions i serveis. El més conegut com a Estat de Benestar. Aquest pacte possibilità l’aparició d’una potent estructura productiva i de serveis públics que garantia l’equitat de la majoria de la població i la democràcia. Aquest gran pacte social entra en crisis a finals dels anys 60 i principi dels anys 70. Això suposarà un progressiu desmantellament de l’Estat de Benestar, un augment del poder del capital i dels drets de propietat, una baixada contínua dels salaris i del poder adquisitiu dels treballadors, menys serveis públics, de menys qualitat, amb menys equitat, i sobretot una pèrdua de democràcia. Cada vegada més, les decisions econòmiques se prenen fora de les institucions, democràticament elegides. Aquestes se limiten a complir i obeir els requeriments del gran capital financer. L’equilibri entre el poder del capital i del treball s’ha romput. S’han desfermat i desembridat les forces del capital, produint una reducció progressiva de l’Estat assistencial, de la democràcia i dels drets dels treballadors. Estam en una època de retrocés brutal tan de drets, com de conquestes universalistes dutes a terme al llarg del s.XX pels moviment obrer. En defensa d’allò públic i de la democràcia, els treballadors hem de reivindicar mecanismes tan internacionals, com estatals de regular i embridar el capital. Sinó, cada cop viurem en una societat més desigual. Els treballadors sempre hem lluitat i lluitarem per tots, no per uns quants. La democràcia, la igualtat i la universalitat són els valors centrals de la nostra lluita, avui més que mai necessaris per fer front a la gran i destructiva ofensiva del capital.

En quint i darrer lloc, per no extendrer-me més, voldria aquí apel·lar a la necessitat de recuperar i repensar un dels valors centrals dintre del moviment obrer: la solidaritat. Un dia com avui és un dia d’expressió pública i explícita de la solidaritat dels treballadors amb tots aquells treballadors d’altres sectors i/o països que viuen la tensió de la lluita pels seus drets. Hem caigut els darrers anys, en la neliberalització i individualització. Hem cregut que allò important era lluitar pels nostre interessos sectorials i despreocupar-nos dels interessos dels altres sectors o treballadors. No ens hem adonat que aquesta era una estratègia clàssica del poder: el «divide et impera». Dies com avui ens han de fer caure en la compte que tots estam en el mateix vaixell. Que els treballadors hem de lluitar pels interessos generals de tots, i que hem de solidaritzar-nos i empatitzar amb les diferents lluites dels nostres companys, per molt llunyanes als nostres interessos que pugin ser aquestes. Hem d’intentar crear ponts entre diferents reivindicacions i moviments, tenint clar que la lluita i l’aspiració dels treballadors és aconseguir un món millor. Un món més just i igualitari. Així, la solidaritat ha de ser central.

Per tot això i per més, un dia com avui és un dia assenyalat en el calendari dels treballadors. Un dia de record, reivindicació i reflexió. Una aturada en el nostre camí diari de treball, lluita i esperança, per valorar la nostra activitat, les condiciones en què l’exercim, com la veu la societat, quina importància té, com viuen els nostres companys, tan els que estan físicament més aprop com els que estan més alluny. En definitiva sobren els motius per continuar celebrant el dia Internacional dels treballador

Moltes gràcies a tots.

Salut i República

Avui publicam la primera part de l'excel·lent parlament d'en Tomeu Sales el passat 1 de maig que serveis per reflexionar sobre els treballadors

En el marc d’aquesta trobada de l’1 de Maig i la presentació de la candidatura d’Alternativa per Pollença, voldria compartir amb vosaltres una sèrie de reflexions entorn a l’1 de Maig, la seva importància i la significació actual.

1 de Maig és un dia de record i de reivindicació. És el dia internacional del treballador. Recalcar internacional, ja que els treballadors sempre hem tingut una perspectiva internacionalista; dit d’una altra manera, que ens hem preocupa i interessat per la situació de la classe treballadora dintre del nostre Estat, però també més enllà d’ell.

Què se recorda amb l’1 de Maig? Doncs se recorda el que els treballadors anomenem els Màrtirs de Xicago. Aquests són els treballadors anarquistes nord-americans que a finals del s. XIX foren executats per la seva participació en les jornades de vaga per reivindicar una jornada laboral de 8 hores diàries. La Segona Internacional com a homenatge a aquests treballadors que reclamaven unes condicions de treball dignes, proclamà a finals del S.XIX que dia 1 de Maig fos el dia internacional del treball. Per tant, des dels seus orígens l’1 de Maig representa dues coses:

• Data de reivindicació d’unes condiciones treballs dignes

• Data de lluita internacional

La qüestió que ens sorgeix és si aquestes dues qüestions encara tenen significació o rellevància actual. Doncs, des de la meva perspectiva sense cap dubte, per una sèrie de motius.

En primer lloc, els treballadors encara continuen existints. Tal com va exposar la OIT, el procés de expansió del capitalisme a nivell global, no ha fet més que fer créixer el nombre de treballadors. La taxa de proletarització a nivell global està constantment en augment. I anirà augmentat, a mesura que el capitalisme, com a sistema de producció ampliada de capital, requereix pel seu funcionament un augment constant de la taxa de beneficis. Per tant, tots aquells que parlen de la desaparició dels treballadors en l’actualitat o bé no són conscients de en quina societat vivim, o bé no fan res més que produir discursos interessats en desmobilitzar i aminorar la capacitat d’unió dels treballs front a la lluita per millors condicions laborals, econòmiques, socials, polítiques i vitals.

En segon lloc, la internacionalització de la lluita dels treballadors és cada dia més necessària, ja que el procés de globalització ha utilitzat la deslocalització de la producció per tal d’afeblir el poder del moviment obrer en els països centrals i semi-perifèrics, a més d’explotar els treballadors dels països perifèrics, amb condicions laborals i econòmiques clarament indignes, fins i tot d’esclavatge. Vivim avui en dia en una part del món la reaparició de l’esclavatge i en l’altre part la cronificació de l’atur.

En tercer lloc, l’atur estructural i crònic que viuen les nostres societats, amb taxes d’atur del 25.9 % en el cas de l’Estat Espanyol i del 26 % en el cas de les Illes Balears, mostra clarament el poc interès i la poca prioritat que té el treball pels nostre governants. Que una quarta part de la població amb edat de fer feina, no en pugi fer perquè no se n’hi ofereix és un dels principals problemes i reptes als que han de fer front el treballador a les societats desenvolupades. L’atur representa la impossibilitat de la independència econòmica del treballador per subsistir, però també el treball genera tot un conjunt de dret socials, sanitaris que els treballadors en atur no tenen ni poden gaudir. A més, el treball és l’activitat principal que fa l’ésser humà, a través del qual se pot realitzar i entra en contacta amb altres éssers. Dit d’una altra manera, el treball no sols és un mitjà de subsistència, independència, generador de drets i privilegis, sinó també, un mecanisme de socialització i realització; una activitat vital. Privar a una quarta part de la població del treball és una de les principals preocupacions dels treballadors. Hem de repensar la nostra societat, la forma d’organització de la producció i les estructures polítiques per tal de fer del treball el centre. Els treballadors en atur són treballadors en situació dramàtica i les seves condicions són límits. A ells hem de tenir present un dia com avui.

Brieva

Aquest dijous 24 s’ha celebrat el ple corresponent al mes de juliol, com és habitual aquest ple es fa en horari de matí ja que al capvespre hi ha bastants d’actes. El nostre regidor Pepe García i el regidor del PSIB/PSOE han estat absents del ple d’avui, amb el ple ja començat el regidor del PP Miquel Llobeta també s’ha absentat 

1.- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions anteriors

Aprovada per unanimitat

I.- PART RESOLUTIVA

2.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit (Expedient núm. 4/2014/INT)

Un nyarro de 21.388,12 euros en factures de la SGAE dels anys 2007, 2008 , 2009 i 2010 de bauxes i actuacions varies, tot just s’han reconegut unes factures que ha signat el regidor de MÉS que ha manifestat que desconeixia el fet de que els concerts de “cantautors” generessin drets d’autor, un gest que l'honra, els regidorsde l’extinta Unió Mallorquina no s’han dignat a signar les factures

Aprovada amb el vots del PP, PI i UMP i l’abstenció de la resta de grups.

3.- Dació de compte de resolucions adoptades per la Batlia contràries a les objeccions efectuades per la Intervenció i resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos

El Batle ha donat compte al ple de que algunes factures presentades per la seva aprovació no havien passat el reglamentari procés de contractació pública, cosa habitual la passada legislatura.

Com és una dació de comptes aquest punt no es vota

4.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 704 de dia 3 de juliol de 2014

S’ha nombrat misser i procurador per representar a l’Ajuntament per un assumpte de “El Vilar”, a la primera sentència malgrat no ser responsable de la seva protecció l’Ajuntament va ser amonestat per no haver donat les llicències al seu moment com havien demanat el promotors, cosa molt habitual la de mirar cap un altre costat davant els problemes les passades legislatures

Aprovada per unanimitat

5.- Aprovació, si procedeix, de la resolució/extinció de la concessió “de fet” de prestació del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable a la Cala Sant Vicenç

Desprès de dos intents fustats d’entrega de la notificació i la posterior publicació al BOIB se li retira la concessió d’aigües a AGUES CALA CARBÓ, S.L. i ara ha de ser ratificat en ple.

Sobre el 250 € + IVA el Batle ha comentat que era el més avantatjós pels veïns de la Cala ja que podria haver declarat les obres de millores com dotació de serveis i haver posat al cobro contribucions especials, el Regidor del PI Martí Roca calculava que el rebut de la contribució especial podria tenir un cost de més de 30.000 euros per domicili, ens sembla exagerat.

També podria haver un ple extraordinari en Agost per canviar els estatuts d’EMSER i poder rebre l’encomana de servei per part de l’Ajuntament.

Aprovada per unanimitat

6.- Aprovació, si procedeix, del Pla de Desenvolupament Turístic Municipal

A aquest punt hi ha hagut un intens debat, per part nostra li hem retret que el pla no té una paraula sobre l’impacte als treballadors el fet de quedar sense feina l’octubre, o la nul·la formació d’aquest.

Aprovada amb el vots del PP, PI i UMP i en contra la resta de grups.

7.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de les festes locals en l’àmbit del municipi de Pollença per a l’any 2015

Ja que el dia 2 d’Agost de 2015 cau en diumenge i desprès d’uns minuts de debat vàrem consensuar el 29 de Juny (Sant Pere) com la festa alternativa a la Patrona, l’altre com sempre serà el 17 de Gener Sant Antoni que aquest any cau en dissabte.

Aprovada per unanimitat 

8.- Aprovació, si procedeix, de les bases reguladores i de la convocatòria per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva a les associacions o entitats de caire social

Es tracta d’aprovar les bases reguladores per concedir subvencions a Entitats de caire social, Alternativa li va fer una proposta que ens han denegat ja que no podia entrar dins aquesta convocatòria però s’han compromès ha estudiar-la des de l’àrea d’educació. Aquesta proposta era que Associacions que tenen com beneficiaris ciutadans de Pollença (sobretot a les escoles) tinguessin opció de rebre alguna subvenció.

Aprovada per unanimitat

9.- Moció presentada pel grup municipal A per declarar Pollença municipi antitaurí   

Hem dut endavant la petició de “Mallorca Sense Sang” de declarar els municipis de Mallorca Antitaurins i amics dels animals, desprès d’un monòleg digne de “El club de la comèdia” per part del Batle el portaveu del PI ens ha retret que no haguéssim fet un procés de participació ciutadana, ja que nosaltres no érem ningú per prohibir els toros.

Rebutjada amb vots a favor de Alternativa, Més (2 regidors), PSIB, vots en contra del PP i UMP i l’abstenció del PI

10.- Moció presentada pel grup municipal UMP  per l’adhesió a la plataforma “Balears diu NO” a les prospeccions petrolíferes

Malgrat recolzar aquesta moció, desprès del “incident” en el debat amb el PI l’anterior moció, hem posat l’exemple de que aquí tampoc ha hagut un procés de participació ciutadana, nosaltres hem posat l’exemple que molta gent major que ha viscut moltes “crisi del petroli” ara no entenen el perquè no es vulgui explotar una cosa que duu tanta riquesa, i naturalment nosaltres per ventura tampoc podríem decidir per ells, desprès d’un debat “agre” les posicions han quedat de manifest.

Aprovada per unanimitat

11.-  Coneixement de les resolucions del Batle en matèria de nomenaments de membres de la Junta de Govern Local com també de les delegacions de Batlia conferides

El Batle ha donat compte de les noves delegacions fruit de la incorporació de les noves regidores del PI

Maria Teresa Farré Hernández serà la Delegada de Fires, Mercats, Comerç, Participació Ciutadana i la Delegació Especial de la Cala Sant Vicens

Marilen Capllonch Humbert serà Delegada de Mediació Cultural i Educació, a més dels serveis concrets de les Biblioteques Municipals

Margalida Capllonch Humbert Delegada de Joventut i de l’Institut Municipal de la Ràdio

Martí Roca Olivieri serà el responsable del Festival Internacional de Música de Pollença

12.- Propostes / Mocions d’urgència

Els regidors de MÉS ha presentat dues mocions d’Urgència

Moció de MÉS per l’aprovació pel ple dels projectes d’explotació dels serveis de platja

Desprès d’un altre “agre” debat la Secretaria ha informat que no es pot delegar al Ple aquest tipus de contractació, el regidor de MÈS Tomeu Cifre ha comentat que la Direcció General de Costes havia aixecat expedients a les concessions fetes a l’Ajuntament i que això era perillós pels beneficiaris d’aquestes, en Martí Roca ha comentat que Costes ha obert expedients fins i tot a les papereres que ha posat l’Ajuntament a la Platja

Rebutjada amb vots a favor de MÉS, A i PSOE i en contra de PP, PI i UMP

Moció de MÉS per la delimitació del BIC del Pont Romà i propostes de millores.

Es tracta de saber on comença i acaba el pont romà, i saber com un BIC dins la Serra de Tramuntana si pot tenir ajudes per la seva restauració i conservació.

Aprovada per unanimitat

Distincions de la Patrona

S’ha aprovat donar les distincions de la Patrona 2014 a:

1-   Tomàs Ripoll Vera i Juan Manuel Torres Velasco pels seus estudis sobre la mort sobtada a algunes famílies pollencines

2-    Fernando Perianes López per la seva dedicació desinteressada pel poble i l’enregistrament de molts d’esdeveniments de la vida pollencina

3-    Grup Nord de Mallorca d’Espeleologia pel seu 50 aniversari

La nostra proposta no ha anat endavant per problemes de reglament.

Una vegada acabada la sessió hem declinat la invitació del Batle al dinar de la Patrona ja que no estem d’acord que els contribuents hagin de suportar aquest tipus de despesa

Aquest dijous 24 de juliol hi ha Sessió Ordinària de l’Ajuntament en ple, aquest mes s’ha avançat una setmana per no coincidir amb les festes de la Patrona, i com és costum la Sessió de Juliol es fa en horari matinal, concretament a les 10 hores, amb els punts de l’ordre del dia i  de les actes de la sessió de 7 de novembre i i 23 de desembre per la seva aprovació.

El podreu escoltar per Ràdio Pollença 107,9 Mhz

1.- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions anteriors

I.- PART RESOLUTIVA

2.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit (Expedient núm. 4/2014/INT)

Es tracta de pagar 21.388,12 euros de factures de la SGAE dels anys 2007, 2008 i 2009 de bauxes i actuacions varies, tot just s’han reconegut unes factures que ha signat el regidor de MÉS, i que al seu moment no va haver crèdit, la resta ni en Michel ni en Joan Cerdà (anterior batle) els han volgudes signar i han estat signades pels tècnics.

3.- Dació de compte de resolucions adoptades per la Batlia contràries a les objeccions efectuades per la Intervenció i resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos

Això no es vota, tot just és una dació de comptes en que el batle es fa responsable d’unes objeccions que posa l’interventor.

4.- Ratificació de la resolució de Batlia núm. 704 de dia 3 de juliol de 2014

Es tracta de nomenar misser a Miquel Ripoll i procurador a Madrid (en aquest moment no tenien el nom) per defensar l’Ajuntament de la reclamació dels propietaris del Vilar d’indemnització per la protecció que sofreix el mateix davant el Tribunal Suprem. Malgrat l’Ajuntament no va tenir res a veure amb aquesta protecció el fet de que retardés (per ineptitud) les llicències de construcció al seu moment podria fer que el jutge li donés alguna responsabilitat a l’Ajuntament i per tant hauria d’indemnitzar, a la primera sentència l’Ajuntament tot just va ser amonestat.

5.- Aprovació, si procedeix, de la resolució/extinció de la concessió “de fet” de prestació del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable a la Cala Sant Vicenç

Desprès de dos intents fustats d’entrega de la notificació i la posterior publicació al BOIB se li retira la concessió d’aigües a AGUES CALA CARBÓ, S.L. i ara ha de ser ratificat en ple

6.- Aprovació, si procedeix, del Pla de Desenvolupament Turístic Municipal

Es tracta d’aprovar aquest Pla obligatori segon la nova Llei Turística.

7.- Aprovació, si procedeix, de la determinació de les festes locals en l’àmbit del municipi de Pollença per a l’any 2015

Ja que el dia 2 d’Agost de 2015 cau en diumenge i desprès d’uns minuts de debat vàrem consensuar el 29 de Juny (Sant Pere) com la festa alternativa a la Patrona, l’altre com sempre serà el 17 de Gener Sant Antoni que aquest any cau en dissabte.

8.- Aprovació, si procedeix, de les bases reguladores i de la convocatòria per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva a les associacions o entitats de caire social

Es tracta d’aprovar les bases reguladores per concedir subvencions a Entitats de caire social, Alternativa li ha fet una petició al Regidor d’Assumptes Socials perquè pugui incloure alguna Entitat fora de Pollença però que tingui algun beneficiari o beneficiaris a Pollença

9.- Moció presentada pel grup municipal A per declarar Pollença municipi antitaurí   

Es tracta de dur endavant la petició de “Mallorca Sense Sang” de declarar els municipis de Mallorca Antitaurins i amics dels animals

10.- Moció presentada pel grup municipal UMP  per l’adhesió a la plataforma “Balears diu NO” a les prospeccions petrolíferes

Moció que malgrat compartim el fons no ens agrada que estigui massa enfocada al turisme

11.-  Coneixement de les resolucions del Batle en matèria de nomenaments de membres de la Junta de Govern Local com també de les delegacions de Batlia conferides

Desprès de la tempesta de dimissions i noves incorporacions a l’equip de govern ens informaran de com queda l’organigrama municipal

12.- Propostes / Mocions d’urgència

Els regidors de MES presentaran dues mocions d’Urgència

Moció de MÉS per l’aprovació pel ple dels projectes d’explotació dels serveis de platja

Es demana que sigui el ple el que decideixi tot el relacionat amb les platges, inclòs el parc aquàtic que “sorpresivament” s’ha mogut del seu lloc assignat.

Moció de MÉS per la delimitació del BIC del Pont Romà i propostes de millores.

Es tracta de saber on comença i acaba el pont romà, i saber com un BIC dins la Serra de Tramuntana si pot tenir ajudes per la seva restauració i conservació.

Distincions de la Patrona

Anirà d’urgència, i no és que tots no sapiguem quin dia és la Patrona, però l’equip de Govern no ha posat en marxa els mecanismes reglamentaris i tot s’ha de fer aviat i corrent.

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

Aprofitant la publicació “Tot inclòs” sobre els perjudicis que provoca el turisme a les Balears I la seva intenció d’obrir debat, no podem estar-nos d’analitzar, encara que sigui per damunt, la situació de Pollença i l’impacte que crea el turisme sobre el nostre sòl rústic: el fora vila.

Cap a 1999 es comptaven a Mallorca unes 50.000 cases en sòl rústic, la majoria d’elles il·legals. I el planejament en aquells moments preveia la construcció de més de 100.000 cases amb una població d’uns 400.000 habitants. Els grups ecologistes clamaven al cel per tal barbaritat. Però la cosa no havia fet més que començar i el boom urbanístic no havia assolit les cotes de destrucció que uns anys després assoliria.

A finals de 2013 els informes ja parlaven de l’existència de 250.000 edificacions d’us turístic i residencial en sòl urbà, la major part d’elles totalment o parcialment il·legals. En 15 anys s’havien multiplicat per 5 aquest tipus de construccions, sobrepassant de llarg les previsions.

És per això que hi ha autors que parlen del Tercer Boom Turístic, que aniria lligat a aquest turisme residencial en sòl rústic.

A finals de 2013 s’ha fet una nova Llei del Sòl impulsada pel Govern Bauzá, però sobre tot per Biel Company. Amb la inestimable ajuda de Carlos Delgado, que amb la nova Llei turística ha cimentat tot aquest model que ara esbossarem.  La nova llei el que pretén és la legalització de totes aquelles construccions (xalets) que siguin il·legals, que tenguin més de 8 anys d’antiguitat i que no hagin estat denunciats prèviament. Podeu imaginar que la gran majoria de xalets il·legals no han estat denunciats mai per la deixadesa dels ajuntaments. Així es calcula que es legalitzaran uns 50.000 xalets (tants com hi havia el 1999).

Aquesta amnistia (com l’anomenen alguns) té una doble perversió. En primer lloc hi ha un greuge important cap a qui ha fet les coses bé. Els propietaris que ho tenen tot correcte, que ho han fet tot segons la llei veuen ara com fer-ho il·legal els sortia més a compte. En segon lloc, aquesta llei afavoreix la il·legalitat. Al marge de ser més barat, crea una consciència d’impunitat i de que cal fer-se el xalet ja que un dia o un altre me’l legalitzaran. El que és segur és que no el tombaran.

Però no hem de pensar que aquest govern és l’únic que ha afavorit els interessos de qui construïa il·legalment en sòl rústic. Recordem com fa uns anys es va presentar la llei que afectava a les vivendes turístiques vacacionals. Aquesta llei no feia altre cosa que legalitzar  la comercialització dels xalets, ja fossin legals o il·legals. I recordem que aquesta llei va ser presentada a Pollença, amb centenars de persones que van anar a interessar-se per ella, evidència de que Pollença és l’epicentre de la construcció il·legal a fora vila.

En tot aquest procés, hi ha una institució que hi té molt a veure: l’ajuntament. Des de la corporació municipal no s’ha actuat, s’han fet els ulls grossos i s’ha fomentat aquest tipus de construccions. Les multes mai eren del total que havien de ser, sinó d’un 20% en la majoria de casos (fet que era totalment irregular, ja que la llei en cap cas marca multes de tant baixa quantia. És més, només es contempla la rebaixa en el 100% de la multa als infractors que al·leguin desconeixement. Però arribàvem a la perversió d’imposar multes del 20% a persones que tenien 2 o 3 xalets il·legals. Quin desconeixement tenien?). Inclús hi ha qui parla de que a l’hora de fer el xalet ja es comptava la partida econòmica per fer front a la multa. Fer un xalet era rentable, sabies que mai te’l tombarien i fins i tot es va crear una sensació d’impunitat que feia pensar que si no feies el xalet eres “colló”: “tanmateix tothom ho fa!”.

Els mitjans no són avui en dia un contrapoder ni un mitjà per controlar el poder polític o econòmic; ben al contrari, són un mecanisme del poder econòmic, ben igual com també hi ha esdevingut el poder polític.

Per això té sentit que ens demanem que hi ha darrera dels mitjans de comunicació. Qui hi ha? Qui els controla? I quin discurs, per tant, transmeten?

En l'actualitat la propietat dels mitjans es caracteritza pel predomini dels grans grups o holdings, que donen lloc a la concentració i a la internacionalització. La majoria d'aquests grups mantenen aliances amb altres, comparteixen accionistes, fan acords sobre mercat, comparteixen propietat de mitjans o productes. Més que competir entre si, es podria dir que col·laboren. Molt sovint aquests conglomerats estan interrelacionats amb altres empreses provinents del món de les finances, l’energia, les telecomunicacions, la construcció, la informàtica, la indústria militar...

Ara bé, hem de tenir en compte que la propietat no és l'única forma de control dels mitjans, també es pot exercir a través del deute (qui presta diners als grups?) o a través d'ingressos que s'obtenen amb la pròpia activitat (com amb la publicitat). Com tractarà un mitjà la informació relativa a aquell banc que li presta diners per invertir o amb aquella empresa que li suposa quantiosos ingressos en publicitat?

Els conglomerats, o millor dit, l'accionariat que hi ha al darrera no decideixen allò que és notícia ni es posicionen clarament a favor de ningú, excepte del sistema. Per tant, no hi ha lectures crítiques de qüestions estructurals, no es qüestiona el sistema establert; al contrari, s'encarreguen de preservar-lo. La pluralitat informativa és imperceptible. La línia editorial és una qüestió anecdòtica. Les consideracions de servei públic, el dret a la informació, la llibertat d'expressió, la utilitat informativa o la democràcia dels mitjans queden relegades a segon terme, a l'ombra de la lògica mercantil i l'interès empresarial.

Amb aquest panorama, és més que evident que si volem informació crítica l'hem de cercar a altres mitjans: mitjans d'informació alternatius, ja siguin autogestionats o per aportacions individuals, ja siguin diaris digitals o en paper, radio o televisió.

Digital: contrainfo.cat eldiario.es rebelion.org kaosenlared.net

Publicacions periòdiques: Directa, Diagonal, La Marea

Radio: Radio 77, Ona Mediterrània

Tele: SaTevaVisió, La Tuerka

Els grans grups de la comunicació:

-Viacom: té canals com MTV o Nickelodeon, i fins 2005 era propietari de la cadena CBS. També té la productora Paramount Pictures i els estudis Dreamworks.

-Time Warner: compta amb la CNN i fins 2009 estava fusionat amb AOL (American Online). Té la Warner Bross, Cartoon Network i les revistes Time i People.

-Vivendi: grup francocanadenc que fou propietari de la NBC fins el 2009. Té els estudis Universal, la discogràfica del mateix nom, a més del Canal Plus, la divisió espanyola del qual és propietat del grup Prisa.

-Bertelsmann: conglomerat d'origen alemany propietari d'una àmplia divisió editorial, com la Random House. També té revistes com Muy Interesante, i és accionista d'Antena 3.

-News Corporation: del magnat Rupert Murdoch, propietari de diaris britànics com The Times i The Sun, i de plataformes de televisió per satèl·lit com Direct TV o Star TV. També té la 20th Century Fox i la cadena Fox.

-Disney-ABC: propietari dels estudis Disney, de Pixar i de cadenes com Disney Channel o ABC News.

Grans grups per camp:

Camp audiovisual: AOL, Time Warner, Viacom, Sony, Walt Disney, Vivendi Universal, News Corporation, Bertelsmann, General Electric - NBC i Liberty Media

Edició (tot i que també vinculat a audiovisual): News Corporation, Bertelsmann, Springer, Finninvest, Lagardère, Reed Elsevier, Pearson, Prisa, Wolter Kluwer, Bonnier, G+J

Publicitat: WPP, Publicis, Omnicom, Interpublic, Aegis, Havas, Dentsu

Exemple interrelació amb altres empreses:

-a França, Générale des Eaux (companyia d’aigües, transports, energia i construcció) va posar en marxa la primera televisió de pagament d’Europa, Canal +, i va anar ampliant les seves inversions fins que es va convertir en el nou grup Vivendi. L’any 2000 el negoci de mitjans es va segregar de la resta d’activitats, agrupades sota el hòlding Veolia, i uns anys més tard Vivendi acabarà fusionant-se amb la filial de General Electrics, NBC.

-Un altre dels grups de comunicació francesos, Lagardère, sorgeix de la fusió de l’empresa aeroespacial i de fabricació d’armes MATRA amb el principal grup d’edició de revistes a Europa, Hachette.

-A Itàlia, Finninvest, la companyia de Berlusconi, parteix del negoci de la construcció i anirà reunint inversions en edició i audiovisual (Società Europea di Edizione, Mondadori, Mediaset, Medusa Film), però també en altres activitats com els esports (Milà), la banca i les assegurances (Mediolanum), i la distribució (entre 1988 i 1998, Finninvest és el principal accionista de la cadena de distribució italiana Standa).

Principals grups a Espanya:

-Vocento: té el diari ABC, El Correo, Qué! I Ideal. En televisió participa en canals com Net TV o la fallida Intereconomia (de la qual és accionista Disney). En ràdio: Punto Radio.

Famílies propietàries: Luca de Tena (descendents del fundador del diari), Ybarra (que controlen el BBVA) i Aguirre (de l'elit empresarial de Bilbao, com la Ybarra).

-Grupo Intereconomía: diari La Gaceta. Radio: Radio Intereconomía.

Compartia, amb menor participació accionarial, el canal de televisió Intereconomía amb el grup Vocento.

El grup és propietat de Julio Ariza Erigoyen, exdiputat del PP en el parlament català.

-Prisa: diaris El País, Cinco Días i la Rolling Stone. Televisió: Cuatro, Digital Plus i Canal Plus. En ràdio: Cadena Ser i 40 Principales.

El principal propietari d'aquest grup és Liberty Acquisitions, holding empresarial amb integrants com Goldman Sachs (fons d'inversió), Credit Suisse (banc), Soros Fund (de Georges Soros, conegut especulador), Deutsche Bank (banc), Morgan Stanley (banc d'inversió i agent de borsa), Bank of America.

Té accionistes com: Banco Santander, La Caixa, HSBC (banc de Shangai), Telefónica i l'empresa Promotora de Publicaciones (família Polanco, Cebrián, Mendoza)

-Unidad Editorial: diaris El Mundo, Marca i Expansión. Radio: Radio Marca, Libertad Digital. Televisió: VEO7.

Aquest conglomerat té un transfons d'inversors estrangers, sobre tot d'Itàlia. El conglomerat pertany a RCS MediaGroup, propietat d'un conjunt d'empreses (entre elles FIAT, el banc MEDIOBANCA, Pirelli, Benetton). Entre els principals accionistes: la família Agnelli (propietària de l'equip de futbol de la Juventus).

-Planeta: editorials Planeta i Espasa. Tele: Antena 3, La Sexta. Radio: Onda Cero. Diaris: La Razón

Aquest grup pertany al grup inversor Inversiones Hemisferio de José Manuel Lara (aristocràcia barcelonesa, membre del consell d'administració del Banc Sabadell).

Controla en un poc menys de la meitat el Grup Antena 3 (que té el canal Antena 3 i l'emisora Onda Cero). El grup Antena 3 també té entre els seus propietaris al Banc Sabadell i al gegant alemany de les comunicacions Bertelsmann. El Grup Antena 3 és propietari del grup GIA La Sexta en un 90%. El 10% restant està repartit entre un accionariat variat com: el banc basc BBK, el grup Bainet (Arguiñano), el grup Imagina (format per Televisa de Carlos Slim, Witgoud Investments de Jaume Roures, Producciones El Árbol d'Emilio Aragón)

-Mediaset: de Berlusconi. Tele: Telecinco i també Cuatro després de la seva fusió.

Aquest grup pertany a Finivest, grup mediàtic italià propietat de la família Berlusconi.

-Radio Popular: COPE, 13TV

Controla el grup la Conferència Episcopal i les distintes diòcesis.

Fonts:

Els mitjans de comunicació com a part del poder econòmic. Laura Bergés i Saura.

http://www.raco.cat/index.php/TreballsComunicacio/article/viewFile/242996/325665

Los medios de comunicación ¿el cuarto poder? Ana Barragán Vera

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article22382

Quién manda en los medios? Álvaro Gutiérrez

http://tribunainterpretativa.com/quien-manda-los-medios-comunicacion-espanoles/

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

La figura núm. 1 va dedicada al centenari del desbarat de la Gran Guerra, on hi hagué sobretot, fang, foc i ferro i els deu milions de morts.

La figura 2 és un paral·lel mal forjat entre la guerra i la Serra de Mallorques, on sobretot hi ha fil de ferro, no fos cosa que s'enduguessin la terra, les pedres i  les herbes.

Avui resumim l'acta de la Junta de Govern de 6 de juny. Vam demanar al PP&PI, al ple,  la publicació d'aquestes actes a la pàgina municipal, però res de res, els interessa més fer-se autopropaganda (què pagam tots) que informar als ciutadans. També és lamentable que els partits que hi ha a la Junta de Govern; PP, PI i UMP no publiquen absolutament res de la mateixa. Transparència i comunicació no han de ser només paraules buides per utilitzar a la campanya.. (Veure acta de la  Junta)

A les Juntes es publiquen coses com inici d'expedients d'infracció urbanística, multes, la relació de despeses de l'Ajuntament, llicències d'ocupació de la via pública

- A aquesta Junta es va suspendre fins el proper dia 16 d’octubre de 2014 l'inici de l’execució del contracte administratiu de les obres del projecte “Rehabilitació i adequació de les infraestructures de la urbanització Gotmar del Port de Pollença Fase II” adjudicat a l'UTE ACSA OBRAS E INFRAESTRUCTURAS SA – CONSTRUCCIONES LLABRES FELIU SLU, per un import de 839.136,71-€, més 176.218,71-€ d’IVA, tot el qual fa un import total de 1.015.355,42´-€ (IVA inclòs La suspensió de l’inici d’execució de les obres queda fixada. 

Hi ha un bon grapat de projectes pressupostats que es té la intenció de fer entre l'estiu i les eleccions, un disbarat electoralista i una demostració de les formes de fer de PP&PI.

-Es va aprovar la proposta del regidor delegat de Recursos Humans relativa  a treballs de col·laboració social:

Vista la proposta del regidor delegat de Recursos Humans Sr. David Alonso García   del següent tenor:

“1. Que les instal.lacions del poliesportiu de Pollença amb l’objecte de donar el més i millor  servei als usuaris   romanen   obertes  des de les vuit  hores del matí  fins les  22.30 hores del vespre  de dilluns a divendres .

2. Que s’hi desenvolupen  també estades esportives durant el període estival  , cosa que  fa necessari ,   i sobre tot per les tardes , el suport d’una persona  ,  tal vegada  un/a ajundant/a de recepció ,  per   atenció , control   i informació als usuaris així com  detecció  de incidències.

L’obra en qüestió   és d’utilitat social i  en benefici de la comunitat .

3. Que, des del Servei d’Ocupació de les Illes Balears ,SOIB,  se’ns va informar  sobre el programa de Col.laboració Social  que les  Administracions Públiques poden utilitzar,  programa que s’ajusta a  aquest projecte .

Per la qual cosa, Proposo a la Junta de Govern  Local  :

 Sol.licitar l’adscripció de treballadors  perceptors de prestacions  d’atur  en treballs de col.laboració temporal . Que en el cas que ens ocupa  afectaria a un treballador/a  perceptor de la prestació o subsidi d’atur,   per un termini  de fins a  6   mesos.  L’ajuntament completarà, mentre realitzin els treballs, la prestació o subsidi fins a l’import de la base reguladora pel càlcul de la prestació contributiva  que l’interessat  estigués percebent.  En tot cas, es garantirà el 100% del SMI, vigent en cada moment

- Es va aprovar l'adjudicaciódel contracte de “Subministrament d’unes impressores multifunció de l’Ajuntament de Pollença” a la única plica presentada  pel licitador PASTOR SOFTWARE – HARDWARE S.A., per  un import de  25.744,54 (iva inclòs)

- Dació de compte de la resolució d’alcaldia relativa al contracte de serveis de les estades esportives d’estiu: vist l’empat entre les proposicions presentades per l’empresa FONAESPORT SL i INICIATIVES DE CIUTAT SL la Mesa va proposar que es decidís la proposta d’adjudicació mitjançant sorteig. Ambdós licitadors varen manifestar la seva disconformitat que no va ser acceptada i al sorteig va guanyar FONAESPORT SL

- Es van adjudicar amb el vot en contra del regidor d'UMP els contractes menors privats d’interpretació artística dels concerts de dia 6  i 20 d’agost de 2014

- Es va aprovar l'adjudicació al licitador  DORNIER SAU, contracte d’arrendament de les màquines expenedores de tiquets d’aparcament instal·lades per a la regulació de l’estacionament de vehicles sota control horari a diverses vies públiques de Pollença per un import de 22.625,75€ (IVA exclòs)

- Es va aprovar el conveni de col·laboració per a la recollida de roba usada en el terme municipal de Pollença entre l’Ajuntament de Pollença i la FUNDACIÓ DEIXALLES

 Ferreres al periódico de catalunya

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents