Continuam amb el tema d'ahir amb  aspectes concrets que hem denunciat a l'exposició de motius de la nostra esmena a la totalitat de l'ordenança de seguretat i convivència:

- El Capítol tercer d’apostes no té cap sentit ja  que no existeix tal problemàtica, si parlam de trilers, que justifiquin la necessitat de tal mesura; de totes maneres, si les apostes deterioren la convivència, hauríem de tenir en compte també les màquines escurabutxaques... Si la justificació és que constitueix una estafa ja hi ha legislació que ho reguli...Una vegada més ens trobam amb la subjectivitat o indefinició a un article d’aquest capítol quan parla de “l’oferiment d’apostes que comportin un risc de pèrdua més enllà del que és habitual en tot joc d’atzar”… Què és l’habitual a un joc que és d’atzar? Les escurabutxaques o casinos fan això (si no no seria negoci ) i s’autoritza.

- Al Capítol Quart: ús inadequat de l’espai públic per a jocs.  Es parla de gaudir lúdicament dels espais públics conforma a la seva naturalesa i destí... I quina és la seva naturalesa i destí? Posar terrasses, taules, cadires jardineres és més natural que practicar jocs de pilota o monopatí?

A més una vegada més ens trobam amb imprecisions com parlar de respectar la tranquil·litat un concepte que no és igual per a tothom. O quan diu que es prohibiran la pràctica d’acrobàcies i jocs d’habiltiat amb bicicletes, patins o monopatins fora de les àrees destinades a aquest efecte que puguin ocasionar “problemes de convivència”.

- Al Capítol Cinquè: ús inadequat de les instal·lacions públiques de caire esportiu. Diu al seu article 3 que es prohibeix la pràctica d’activitats esportives fora de les zones o instal·lacions no destinades a aquest efecte. O sigui per exemple no es pot córrer per la carretera o carrers?

- Al Capítol Sisè: altres conductes en l’espai públic es sancionen formes de mendicitat. És absurd sancionar econòmicament algú que demana. Es tracta d’una norma hipòcrita, vol amagar el problema no solucionar-ho. Es criminalitza les víctimes del sistema invertint la qüestió: la culpa no és del sistema que per funcionar ha d'excloure una part de la població, sinó que la culpa es d'aquesta gent que, a més, són delinqüents...

- Al Capítol Setè parla de necessitat fisiològiques. És evident que s’ha de donar una alternativa de banys públics al tres nuclis de població.

- Al Capítol Vuitè consum de begudes alcohòliques. A aquest capítol es demostra realment qui és el fonament de gran part d’aquesta ordenança que no és la convivència sinó el que diu l’article 43 de fonaments de la regulació:  “la competència lleial en el marc d’una economia de mercat i els drets dels consumidors i usuaris”

Quan es parla a l’article 44 de la prohibició del consum de begudes alcohòliques quan aquest sigui de forma massiva, es deteriori la tranquil·litat, zones on els vidres puguin causar danys...una vegada més són conceptes subjectius. És clar que no signifiquen cap problema per a la convivència si està a una terrassa però que màgicament es converteixen en un problema si estàs a un banc públic al costat.   Per exemple ningú podrà negar que a les terraces de les places de Pollença o al Port hi un consum de forma massiva d’alcohol, es deteriora la tranquil·litat de l’entorn, hi ha nins, nines i adolescents... A l’igual que a les festes. Totes situacions prohibides per aquesta ordenança a altres moments o llocs.

Al capítol novè comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes, prohibeix col·laborar en l’espai públic amb els venedors ambulant. Es demana als ciutadans lleailtat amb un sistema econòmic deslleial i cruel amb les persones. Igual passa al capítol desè.

Al capítol desè activitats i prestació de serveis no autoritzats. Demanda i consum. No hi ha res als fonaments de la regulació del mateix capítol que justifiqui prohibir activitats artístiques com  música, fonambulisme...

Al capítol onzè: Ús impropi de l'espai públic. Parteix d'una indefinició com "ús impropi dels espais públics"  Es prohibeixen coses com l'acampada a qualsevol lloc públic excepte en els espais habilitat per a tal efecte (inexistents a Pollença). Aquesta prohibició sembla que ha sorgit dels llocs on ha hagut acampades protesta i que no té cap sentit a Pollença. Què sentit té limitar l'estacionament de caravanes i autocaravanes a una zona 48 hores? L'impropi és el temps? Per què no poden instal·lar elements annexes si aquests no impideixen el pas? Per què treure un tasso i botella de vidre dels establiments és un ús impropi si es fa fora d'una terrassa i a una terrassa no? Per què és impropi encendre un fogon de gas a la platja?

Al capítol dotzé: Actituds vandàliques en l'ús del mobiliari urbà. Deteriorament de l'espai urbà.  Sobra la primera part del títol, la segona ja explica de què va. És vandalisme jugar amb pilotes o altres elements (indefinició) a l'espai públic? Què significa perjudicar a tercers per jugar a la pilota? Què és fer un ús inadequat de les fonts públiques? La indefinició és continua a l'ordenança

Al capítol tretze: Altres conductes que pertorben la convivència ciutadana. Quan parla de contaminació acústica pala dels límits de la bona convivència ciutadana, de pertorbar la tranquil·litat .... Una vegada més ens trobam amb una indefinició subjectiva a l'ordenança. Sembla totalment desproporcionat prohibir tota acció musical al carrer sense autorització.

A les disposicions comunes sobre el règim sancionador i responsabilitat converteix en una infracció subministrar informació inexacta o  incompleta de manera explícita o implícita. Tampoc ens sembla una bona idea (artícle 85) fomentar les denúncies ciutadanes donada l'arbitrarietat de les acusacions que es poden arribar a fer amb aquesta ordenança.

Respecte a l'article 90 caldria especificar quina feina farà l'Ajuntament en la formació de mediadors i hauria de ser un dels destins de les multes imposades.

La Plataforma contra l'ordenança cívica ha organtizat una Jornada reivindicativa contra la mateixa: Jocs, música, alegria, futbet... Tot de franc!

Vina dissabte dia 22 a defensar els espais públics de Pollença. Entre tots hem de saber que a Pollença ens oposam a l'ordenança. 

El passat divendres vam presentar la nostra esmena a la totalitat a l'ordenança de seguretat i convivència. A més cal recordar que al seu moment vam presentar esmenes a l'esborrany inicial i ens vam reunir amb el redactor de la mateixa. Algunes d'aquelles esmenes van ser acceptades i al manco l'ordenança  que es va presentar inicialment era menys repressiva que l'esborrany inicial.  També vam demanar la prorroga de l'exposició pública de l'ordenança, petició que va ser acceptada per l'equip de govern i que ha permès a més ciutadans presentar les al·legacions corresponents.

El que hem demanat a la nostra esmena a la totalitat és que es retiri aquesta ordenança i que s'opti per millorar  i completar l'ordenança ja existent de Policia i Bon Govern de forma consensuada  i amb un procés participatiu. Consideram que per fomentar la convivència i la cohesió social  cal apostar per la mediació social i posar en marxa projectes transversals a partir de la comissió d’avaluació i seguiment de la crisi.

A l'exposició de motius de les al·legacions a més a més d'incloure arguments que ja haveu pogut llegir a anteriors articles,  hem afegit altres aspectes concrets que volem denunciar  d'aquesta ordenança  que sembla que vol acabar amb la vida al carrer i deixar lloc per als consumidors es troben les següents:

- A la seva exposició de motius i a l'article 7b diu que l'Ajuntament ha de ser el primer a complir l'ordenança. Al llarg d'aquests anys hem estat testimonis de nombrosos incompliments d'ordenances, plecs, llei de contractació pública per part de l'Ajuntament (font de la Plaça, fàbrica, ordenança ocupació de la via pública, disciplina urbanística, plec platges...)  sense que això hagi tingut cap conseqüència. El més just seria contemplar al règim sancionador, sancions específiques pels polítics responsables dels incompliments

- A l'article 15 que parla d'organització i autorització d'actes públics diu que l'Ajuntament podrà exigir als organitzadors una fiança o una pòlissa d'assegurança per respondre dels danys i prejudicis que puguin causar-se quan les circumstàncies ho aconsellin. Pot suposar un greuge, pot dur implícit prejudicis i perjudicis, uns sí i uns no, per segons quins col·lectius pot suposar la impossibilitat de fer l'acte, o augmentar la sensació de arbitrarietat. Això permetrà autoritzar o no actes en l'espai públic quan els doni la gana. I lògicament ja se cercaran causes “objectives” quan al partit del govern no li interessi una determinada manifestació per exemple.

Però al llarg de l'ordenança hi diu que els organitzadors es responsabilitzen de moltes més coses, concretament de tot el que és considerat una infracció. Però resulta curiós perquè es recull com a normes de conducta que els organitzadors no han de permetre, han d'impedir o vigilar... però no hi ha sanció per a tal infracció. Per tant, concloem  que es tracta d'una forma de fer que la gent no organitzi coses perquè es fa difícil respondre de mil coses.

-A l’article 17 Normes de conducta  diu que queden prohibides als espais públics  conductes que atemptin contra la dignitat de les persones, i també les pràctiques discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista o homòfon (suposam que vol dir homòfob) . Certes manifestacions de l'església catòlica, per exemple  són clarament sexistes, les prohibiran?

-  Al Capítol Segon parla de degradació visual de l’entorn urbà i per exemple parla de conductes ¡ d'embrutiment i enlletgiment” el que és una denominació molt  subjectiva. No s'entén per què no s'inclou llavors els anuncis publicitaris, les cases velles o abandonades, per exemple, la fàbrica... Hi ha una contradicció evident quan s’exclouen  els murals artístics que es realitzin amb autorització , o sigui si és té permís és artístic i si no una conducta d’embrutiment. Un dels punt més perillosos d'aquest capítol és l’article 21.2 quan diu que per fer un grafit o pintada a un bé privat visible necessita la autorització de l’Ajuntament i que s’instarà a eliminar qualsevol grafit o pintada que atempti contra les persones, organitzacions o entitat públiques o privades, així com insults, amenaces o altres conductes il·lícites.... Això vol dir que un posa una pancarta a un balcó dient batle mentider pot ser obligat a retirar-la, encara que sigui veritat i multat fins a 750 euros.

La Plataforma contra l'ordenança cívica ha organtizat una Jornada reivindicativa contra la mateixa: Jocs, música, alegria, futbet... Tot de franc!

Vina dissabte dia 22 a defensar els espais públics de Pollença. Entre tots hem de saber que a Pollença ens oposam a l'ordenança. 

 A anteriors articles sobre l'ordenança ja vam expressar els nostres pincipals arguments contra la mateixa.

- Com podeu presentar al·legacions

- A l'enllaç teniu l'ordenança

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar

 - Cal lluitar contra l'ordenança privatitzadora?

- Qui demana convivència no accepta la discrepància democràtica.

  Afirma Sergio Sinay al seu llibre Elogio de la responsabilidad que a l'actualitat la paraula ètica no deixa de ser una etiqueta que es posa en un envasament buit, en un sobre sense contingut i sense destinatari. En definitiva, una paraula que s'empra molt però es practica poc. Continua dient que vivim a un món on manquen la pau, aliments, justícia i llibertat per a tothom i sosté que la mare de totes aquestes mancances és la falta d'ètica.

   També comenta que així com el segle XX es podria considerar el segle de la declaració dels drets humans (tot i que estam lluny d'aconseguir-los), el segle XXI hauria de ser considerat el segle de la declaració dels deures humans. Tal vegada així, si tots començàssim a actuar i assumir les nostres responsabilitats, la declaració dels drets humans es faria realitat.

  La responsabilitat es fonamenta en el fet que, com a persona, sé que els meus actes i les meves paraules produeixen uns efectes en nosaltres mateixos, en els que envolten i a l'entorn en el qual vivim. Ser responsable consisteix en ser conscient i respondre davant aquestes conseqüències. La responsabilitat preveu la voluntat de reparació dels mals, al contrari que la culpa, que implica la necessitat d'un càstig. Llastimosament els humans posam l'accent molt més en la culpa que no en la responsabilitat.

   Vivim en un món de pares i mares que no es responsabilitzen de l'educació dels seus fills i culpabilitzen els docents o la societat, de periodistes que no es responsabilitzen de les seves informacions,de consumidors que no ens responsabilitzam del nostre consum, de ciutadans que no ens responsabilitzam del nostre vot. Un món on els polítics no es responsabilitzen de les seves gestions amb els diners públics, o de les guerres que provoquen i culpabilitzen altres polítics. On els empresaris no es responsabilitzen de les condicions dels seus treballadors, de les necessitats dels seus clients o dels efectes mediambientals de les seves empreses. On els banquers no es responsabilitzen de les seves estafes i culpabilitzen la crisi i la fan pagar als més febles.

              Paradoxalment també ens trobam amb gent que viu en un permanent estat de culpa. Pares i mares que es senten culpables de posar normes als fills perquè creuen que coarten la seva llibertat o de no donar-los prous comoditats; fills que no es senten prou bons per respondre a les expectatives dels seus pares, treballadors que no es senten prou productius, homes i dones que no es senten prou exitosos o prou atractius, amants que es senten culpables de no fer feliços als seus estimats... Aquest són alguns dels exemples que ens mostren que vivim a una societat malalta de culpa.

  En una recent entrevista al punt informatiu, la psicòloga Maria Cerdà feia referència, seguint les teories sistèmiques, a què així com en els sistemes familiars, quan un pare no assumeix les funcions de pare, és un fill el que les ha d'assumir, trastocant els ordres naturals de l'amor, en el sistema social, quan els polítics no assumeixen les seves responsabilitats han de sorgir altres persones o associacions, com per exemple les ONG, per omplir aquest buit, però això no soluciona el problema sinó que com a molt n’alleugera els símptomes .

    Si realment volem enfrontar les malalties de la nostra societat, la medicina -juntament amb l'amor- és la responsabilitat. Culpabilitzar els altres o nosaltres mateixos, sense assumir les conseqüències dels nostres actes i la necessitat de reparar-les, sense assumir que les persones que ens envolten i el medi que compartim no són mitjans per satisfer els interessos del nostre ego, no fa més que agreujar el mal.

Cuida els teus pensaments perquè es tornaran paraules,

cuida les teves paraules perquè es tornaran actes.

Cuida els teus actes perquè es tornaran costums.

Cuida els teus costums perquè forjaran el teu caràcter.

Cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí

i el teu destí serà la teva vida

Mahatma Gandhy

Joan Cifre Cerdà

 Informació treta i que podeu ampliar al bloc de l'Assemblea de docents

 Mentre la Conselleria s'ha reunit amb el grup de facebook No Vaig de Vaga -constituïts en associació PROU- al mateix temps que desjecta la representativitat de l'Assemblea de Docents i refusa reunir-se amb entitats, associacions  i federacions molt més representatives de la comunitat educativa. El col·lectiu de No Vaig de Vaga és conegut per la campanya agressiva de denúncies, persecució i menyspreu cap als docents. El greuge comparatiu creix encara més quan veim, setmana rere setmana, com la Conselleria d'Educació no fa cas de les demandes de negociació amb els seus treballadors.

Aquesta setmana es tornen a multiplicar les dimissions i les mostres de solidaritat entre la comunitat docent: 12 caps de departament de l'IES Josep Maria Llompart; aquests se sumen als 10 caps de departament dimitits de l'IES Llorenç Garcies i Font, d'Artà; i als tres de l'equip directiu del CEP Gabriel Comas i Ribas, d'Esporles. Totes elles es sumen a les de la setmana passada, entre elles les de l’IES Juníper Serra.
  Al mateix temps va haver a l'IES Berenguer d'Anoia, d'Inca també una mostra de solidaritat des de la comunitat educativa cap a la directiva en funcions i cap a l'exdirector desplaçat, Pere Morell. Alhora, han volgut denunciar el clima d'incertesa que viu el centre davant les actuacions arbitràries i persecutòries del Govern. Per això, la comunitat educativa ha demanat una reunió amb la Conselleria, a la qual demanen que estengui ponts de diàleg i resolgui aquest clima de malestar que han generat de forma gratuïta.
 
 El que no deixa de cridar l'atenció és el fet que dos dels instituts de Mallorca amb més bons resultats acadèmics hagin de patir una situació d'agressió com aquesta d'un govern que pretén fer creure que treballen per la qualitat educativa.

 Els directors de primària, secundària i d'adults de les Illes Balears es van plantar dilluns davant el Consolat de Mar per reclamar al president Bauçà que doni la cara en aquest conflicte amb la comunitat educativa. A l'acte hi han tengut un paper destacat els directius expedientats, com a mostra de la situació que viuen els equips directius dels centres: amenaçats, menyspreats i despretigiats pel seu propi govern.

Els directors insisteixen que el Govern hauria d'apostar pel diàleg, el consens, la generositat i la serenor com a bases per trobar una sortida al conflicte.

A l'acte s'hi ha demanat la represa de les negociacions i la recerca del consens. Alhora s'ha exigit la retirada dels expedients -que s'esperen que siguin molts més-. Tot per denunciar la situació insostenible que viuen els equips directius a causa de la política erràtica que han emprès en contra de l'educació i els seus treballadors.

Ja no tenim paraules per descriure el trist paper de na Bel Cerdà que aquesta setmana s'ha reunit amb un grup dedicat  fonamentalment al menyspreu cap als docents

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Fins  divendres 21 de febrer podeu al·legar  contra el projecte de la petroliera Cairn Energy, denominat "Campanya d'Adquisició Sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2 en el Golf de València". Us animam presentar al·legacions, el podeu fer al mateix registre de l'Ajuntament a l'atenció del Director de l'àrea d'indústria i energia. Delegació del govern de les illes Balears.

Aquí teniu tota la informació i materials que necessitau (Aliança Mar Blava).

AL·LEGA CONTRA EL PROJECTE DE CAIRN ENERGY !

El sirenet defensor del mig ambient. Dibuix original d'en Miquel Trias

 A continuació teniu un model d'al·legació .

Fa uns dies l'Ajuntament ens va sorprendre amb la publicació al seu perfil públic de facebook d'una nota denunciant que s'estava fent "una interpretació malintencionada i partidista de l'ordenança de seguretat i convivència ciutadana". Consideram que un perfil oficial no és el lloc adhient per fer aquest tipus de valoració sobre una ordenança que encara es troba en exposició pública (fins dilluns 17) i dona la impressió que l'equip de govern no assimila que un moviment ciutadà pugui discrepar democràticament dels seus plantejaments.

Com diu la regidora de Policia Local, Maria Buades "en l’actualitat, la Policia Local es regeix per una Ordenança de policia i bon govern dels anys 90, que no té un règim sancionador propi i ens hem de regir per lleis estatals que en la majoria d’ocasions contemplen sancions molt elevades”. Estam  d'acord ... Ara també hem de recordar que quan vam demanar a l'equip de govern canviar el reglament de participació ciutadana per trobar que aquest estava obsolet... ens van dir que millor fer un canvi parcial. Per què si només havia que millorar l'ordenança plantegen una ordenança nova? Simplement perquè aquesta Ordenança es troba dins una estratègia global per part del Partit Popular a tot l'Estat per limitar l’ús de l’espai públic. O pensau que és casualitat que ordenances com aquesta s'estiguin presentat per tot l'Estat.

Després diu  la regidora; “L’Ordenança que pretenem dur endavant no és una norma punitiva  sinó que persegueix substituir les multes per treballs en benefici de la comunitat”. La veritat és que no sabem com la regidora  pot fer aquesta afirmació quan només cal llegir l'Ordenança per veure que és mentida, a la majoria dels casos el regim sancionador són multes. Només a l'article 96 diu que l'Ajuntament  podrà substituir la sanció de multa per sessions formatives, participació en  activitats cíviques o altres tipus de treball en benefici de la comunitat fins a un màxim de 10  hores. Sense especificar qui, com i perquè decidirà la substitució. Si realment vol fer una ordenança que no sigui punitiva el que ha de fer és llevar el règim de sancions  i centrar-se en promoure la mediació i la resolució alternativa dels conflictes com a eina bàsica per a  una societat menys litigiosa i més cohesionada.

Diu la nota que “l’Ordenança no pretén prohibir la mendicitat abans el contrari. Prohibeix les conductes que sota l’aparença de mendicitat representin actituds coercitives o d’acorralament, o que obstaculitzin de manera intencionada el lliure trànsit de ciutadans per l’espai públic. " Qui jutjarà si és falsa mendicitat. És absurd sancionar econòmicament algú que demana. Es tracta d’una norma hipòcrita, vol amagar el problema no solucionar-ho. Es criminalitza les víctimes del sistema invertint la qüestió: la culpa no és del sistema que per funcionar ha d'excloure una part de la població, sinó que la culpa es d'aquesta gent que, a més, són considerats delinqüents...

A la nota la regidora Buades  aprofita un fet concret i és que recentment, el Pont Romà ha estat objecte de pintades, suposadament, per part de tres menors del poble. “Amb la futura Ordenança la sanció es rebaixaria de 600.000 euros a 3.000 euros –explica Buades- però el més important és que, en aquest cas concret, podríem substituir les sancions pecuniàries per mesures reeducatives com són sessions formatives, treballs en benefici de la comunitat i qualsevol altre tipus d’activitat de caràcter cívic." Si la memòria no ens falla recordam que ja en una ocasió  el Pont Romà va ser objecte de pintades i els menors responsables van substituir les sancions pecuniàries per treballs en benefici de la comunitat.

  Respecte al tema de les autocaravanes a primera línia de mar diu la regidora. “Això ens ha passat al final del passeig Colom al Port de Pollença i no hi podem fer res. Imagina que llogues una casa arran de mar i t’aparquen al davant una autocaravana, idò amb la futura Ordenança no podrà estar estacionada més de 48 hores al mateix lloc”. Per què la persona que lloga la casa té més dret que la persona que ha comprat l'autocaravan? Realment això necessita ser regulat?
 
“El botelló continua estant permès per les festes”, apunta Buades. La pregunta seria perquè el botelló és civic a feste i no l'és quan no és festa? No és això pura hipocresia?

  Pel que fa l’ús d’espais per a jocs, “no es tracta de prohibir anar en bici o en monopatí, com s’ha dit, l’Ordenança diu que es prohibiran les acrobàcies amb patins, monopatins o bicicletes sempre que puguin ocasionar danys personals o materials o crear problemes de convivència veïnal. És a dir, si no poden ocasionar danys no es prohibiran”. Una vegada més ens trobam amb conceptes i expressions imprecises que faran possible una interpretació subjectiva.  Qui decidirà quines actuacions poden crear problemes de convivència.

En definitiva consideram que l'ordenança té com a objectiu reforçar una certa idea de ciutat, que lluny de considerar l'espai públic com a espai de socialització, el veu com a espai neutre destinat al mercat. En aquest sentit, cal buidar el carrer de tot allò que molesta, i molt especialment cal amagar la pobresa i l'oci no consumista. Així doncs, la majoria d'articles de l'ordenança pretenen buidar les places i carrers de ciutadans per a que hi quedi espai per als consumidors. Evidentment, els més perjudicats per l'ordenança seran les classes populars de la ciutat (i molt especialment els joves), que són les que més necessiten l'espai públic degut a la manca de recursos.

Com a conseqüència de voler incidir en la totalitat de la vida al carrer, l'ordenança regula un nombre molt gran d'activitats, i per tant serà, a efectes pràctics, inaplicable (com ja ho són les normes actuals, molt menys ambicioses). Com que no es podran aplicar totes les normes ni castigar totes les infraccions, l'ús de l'ordenança acabarà sent arbitrari.

Recordau que podeu presentar al·legacions fins el dilluns 17 de febrer.

Articles anteriors

- Com podeu presentar al·legacions

- A l'enllaç teniu l'ordenança

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar

 - Cal lluitar contra l'ordenança privatitzadora?

 Demà dissabte us esperam a la taula rodona amb gent que treballa el municipalisme alternatiu i combatiu, ja sigui des de les institucions o el carrer. L'acte ho organitzen Endavant Mallorca i Pla de Mallorca en Marxa. Per la nostra part participarà na Marina Llobera. A les 12 h a Sineu (al Teleclub)

Al passat ple ordinari de gener es va dur una proposta de la fundació Tabaluga (Peter Maffay) per tal de comprar el solar de Cala Barques que té el xibiu anomenat Balaixa. Es tracta d'un solar qualificat com a zona verda, i per tant l'Ajuntament té la obligació d'expropiar-lo. La Fundació Tabaluga proposava comprar-lo als actuals propietaris i cedir-lo a l'Ajuntament a canvi de poder explotar durant 30 anys. L'actual propietari hi guanyava amb la venda del solar, la Fundació aconseguia un local a un lloc turístic i l'Ajuntament s'estalviava l'expropiació i s'aconseguia la rehabilitació del solar. Per tant, en principi, la proposta tenia bon aspecte. Nomes alguns punts de dubtes que no s'havien resolt en els dies que hi hagué entre la Comissió Informativa i el Ple, que varen justificar que des de l'oposició demanéssim que s'aplacés l'aprovació fins a un ple posterior, proposta que fou acceptada pel batle. Bàsicament els dubtes eren els següents:

• Perquè l'Associació de Veïns no havia estat informada i consultada sobre el seu parer respecte d'aquesta operació urbanística? Aquesta opinió és important, ja que la Cala ha patit moltes mancances i als veïns se'ls han fet moltes promeses que no s'han complit. I aquest indret, com ja han manifestat, també seria idoni com a oficina d’informació turística.

• Com es justifica el valor d'expropiació del solar, valorat per l'Ajuntament en 291.398,60 €, quan en canvi la opció de compra del solar havia estat de només 120.000 €.?

Una vegada retirada la proposta de l'ordre del dia, els grups de l'oposició hem demanat esser presents a una reunió entre l'Ajuntament i l'A.VV. , restauradors i els hotelers. La resposta ha estat que la reunió es farà, però sense convocar-nos-hi, i que ja ens informaran després dels acords presos. Ens sembla una total falta de respecte quan els promotors de la reunió hem estat nosaltres mateixos.

Pel que fa a la valoració sembla que també teníem motius per manifestar els nostres dubtes. Resulta que la valoració s'ha fet en base als valors cadastrals aprovats el 27 de juny de 2006, en plena bombolla immobiliària. El Reglament de Valoracions 1492/2011 diu clarament que els valors per expropiacions han de ser els reals de mercat en el moment que es fa la valoració. Això es pot fer agafant mostres de mercat, o be agafant el valor cadastral -que teòricament també és de mercat, però del mercat del 2006- amb una adequada adaptació a la data actual. En aquest cas s'ha agafat un preu de referència de 835 €/m2, com hem dit corresponent al 2006, i a sobre s'ha augmentat en l'IPC general de l'estat des d'aquella data, el +16,3%. La realitat del sector de la construcció des del 2006 ha estat ben diferent, amb una important baixada del preu de l'habitatge. Al manco s'hauria d'haver tingut en compte la reducció del -20% dels valors cadastrals que l'Ajuntament va aprovar al febrer de 2013, amb el vist-i-plau del Ministeri d'Economia, ja que és ben clar que els preus del 2006 a dia d'avui son excessius.

Més enllà d'això el trist és que des de l'Equip de Govern aquest tema s'hagi gestionat tan malament, amb falta de transparència i comunicació, informes que ens arriben el mateix dia del ple i enviant notes de premsa sobre una operació que no s’ha duit a terme, a més sense voler una reunió oberta entre totes les parts interessades.

Notícia i fotografia al diari Ultima Hora

Una reunió entre les immobiliàries del municipi i la Guardia Civil encén les alarmes de les mateixes, ja que la Guardia Civil els exigeix què es donin d’alta al “Registre d’hostatgeria”, cosa que els hi prohibeix l’actual Llei Turística que encara no té el Reglament aprovat.

El passat divendres es va celebrar a l’Edifici Municipal Miquel Capllonch una reunió entre les Immobiliàries del municipi i la Guardia Civil, on aquesta va exposar els greus problemes de seguretat que pateixen els xalets comercialment anomenats “VILLAS” ja que aquestes són blanc fàcil de lladres quan els turistes surten de les mateixes per fer turisme per l’illa, també la Guardia Civil va exposar que delinqüents internacionals aprofiten per allotjar-se en aquest tipus d’establiments ja que passen totalment desapercebuts, per això exigeixen que les immobiliàries es donin d’alta al Registre d’hostatgeria per introduir a l’aplicació nacional de control de viatgers, què ara tot just utilitzen els hotels, la identitat dels viatgers que passen per la seva gestió, fins i tot ja se’ls hi va repartir la corresponent documentació per donar-se d’alta, a la reunió es varen viure moments surrealistes quan els responsables de les immobiliàries varen comunicar als caps del Institut Armat que no podien donar-se d’alta ja que ells arrendaven amb la Llei d’Arrendaments Urbans i no per la Llei Turística i per tant no tractaven amb viatgers, la reunió es va donar per acabada quan els responsables de les immobiliàries van afirmar que sense una autorització de la Conselleria de Turisme no es donarien d’alta a cap registre davant la incomprensió dels membres de l’Institut Armat, com ja es duien quasi dues hores de reunió la mateixa es va acabar amb més dubtes de les que es tenien abans d’entrar.

El nostre regidor Miguel Sánchez, present a la reunió, va comunicar fa més d'una setmana a la regidora de Policia i Turisme Maria Buades, què demanés a la Conselleria de Turisme si algun tècnic de l’esmentada Conselleria podria desplaçar-se a la reunió ja que ens imaginavam la temàtica de la mateixa i algun tècnic de turisme hagués donat molta llum i alguna explicació, cosa que no va succeir.

  Al darrer ple es va aprovar la moció que presentavam els grups municipals PSM-EN, PSOE, A,  ERAM i regidors no adscrits en contra de la reforma de la llei de l’avortament i per un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius (veure moció).  Aprovada amb els vots a favor de tots els regidors, excepte l'abstenció del regidor d'UMP. El batle va donar llibertat de vot als seus regidors. 

Aquesta és la bona argumentació de la moció que va realitzar la regidora no adscrita, na Malena Estrany i que ens ha cedit per a la seva publicació:

És molt trist i indignant alhora que ens trobem a l’any 2014 presentant una moció com aquesta per defensar la llibertat de la dona.

Justificació de la nova llei

Crec que resulta evident que l’objectiu d’aquesta llei és un: prendre a la dona el dret a decidir sobre l’embaràs. Ho han plasmat per escrit de la següent manera: “dejar de hacer depender la tutela del concebido de forma absoluta, en sus primeros momentos, de la voluntad de la mujer”. Això és com dir: desautoritzam la dona a decidir sobre el seu nadó mentre estigui dins el seu ventre. Per tant, ja d’entrada, com pot dir el Sr. Gallardon que aquesta reforma no minva els drets de la dona? Ells mateixos ho diuen amb altres paraules.

Jo m’he quedat amb dues frases:

1.- Segons la memòria justificativa de la nova llei: La Ley Orgánica de Protección de Vida del Concebido y los Derechos de la Embarazada tendrá un impacto económico “neto positivo por los beneficios esperados por el incremento de la natilidad”, tot i que reconeixen que aquest benefici serà "difícilmente cuantificable y en todo caso, requerirá de una proyección en el tiempo". Com se pot justificar llevar el dret a la dona a avortar per l’impacte que suposarà en l’economia el fet que no avorti?

2.- A una entrevista el Sr. Gallardon va dir: “ No se puede establecer una distinción entre embriones de primera categoria y embriones de segunda categoria”. Idò i jo li puc dir que sí, que aquesta distinció existeix des del moment que quan una dona pateix un avortament INVOLUNTARI no li importa gens a aquest Govern investigar les causes d'aquesta mort.

Aquest és un tema tabú per al Govern. Per a moltes dones que hem passat per un avort involuntari, el sofriment s’agreuja en no saber per què se va morir. Per tant, sí que hi ha embrions de primera i embrions de segona.

I ara anem entrar en les qüestions pràctiques. Una dona pot quedar embarassada voluntàriament i involuntàriament.

Xerrarem primer dels casos involuntaris. Pot ser:

a) Que hagi estat fruit d’una violació. Per sort l’esborrany de llei ho contempla i en aquests casos a primera vista sembla que sí que es podrà avortar. I dic a primera vista perquè veurem com es desenvolupa aquest punt i quins seran els requisits per demostrar que l’embaràs ha estat fruit d’una violació.

b) O bé que una dona no hagi pres anticonceptius o que aquests hagin fallat.

Vosaltres creis que davant un embaràs no desitjat hi pot haver una llei que t’obligui a tenir el fill? Creis que és just que terceres persones hagin de decidir el destí d’una dona i del seu possible fill?

Aquests casos ja es preveuen a la llei actual ja que una dona, encara avui, pot avortar fins a les 14 setmanes d'embaràs, i els redactors de la llei ja preveien el cop que pot suposar un avortament voluntari per a la dona des del moment que varen posar com a condició donar tota la informació a les dones per tal que l’acte d’avortar no fos inconscient.

Aquest Govern, en lloc de destinar més recursos per a la prevenció dels embarassos no desitjats opta per llevar el dret a la dona, i per ells ja s’ha acabat el problema.

I ara anem a parlar dels casos en els quals la dona ha quedat embarassada voluntàriament.

La reforma només contempla la possibilitat d’avortar quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida pel mal psicològic que podria suposar per a la mare.

Però perquè la dona pugui avortar en aquests casos, després del mal psicològic que li causa la notícia que el seu futur fill o filla té anomalies incompatibles per a la vida, després del mal que ha de causar prendre la decisió d’avortar, aquesta dona encara haurà d’anar a cercar dos especialistes més de diferents clíniques perquè li firmin un paper que digui que continuar amb aquest embaràs li causaria un mal psicològic.

La dona sap més que ningú el mal psicològic que li pot causar tot això. Però no, aquest Govern li lleva tota la credibilitat, li tapa la boca.

I per rematar el tema, la nova llei ja no contempla els supòsits d’avortament en els casos de malformacions o anomalies fetals greus, ni tan sols en parla, ho lleva d’enmig com si fos un tema secundari. En aquests casos la dona no tendrà la llibertat de prendre una decisió tan mala de prendre com és la d’avortar.

Aquest Govern ens està tractant a totes com si fóssim unes insensibles, com si decidir avortar fos una decisió fàcil. Només els falta dir que com que les dones embarassades són unes inconscients el Govern els lleva la llibertat i ara serà el propi Govern el que decidirà per elles. És una vergonya!

Les conseqüències d’aquesta reforma seran desastroses. Al final el que aconseguirà el Govern amb aquesta nova llei serà posar en perill la salut de les dones.

Les dones que tenen recursos econòmics aniran a altres països a avortar i les dones que no s’ho puguin permetre i vulguin avortar entraran en el mercat clandestí d’avortaments, ja sigui mitjançant clíniques il·legals o mitjançat el mercat negre de pastilles per avortar, en qualsevol cas posaran la seva vida en perill.

Hi ha molta informació sobre el que està passant a països on l’avortament és il·legal, és una informació que està a l’abast de tots, però el Govern s’ha girat cap a l'altre costat, ha donat l’esquena a la majoria per complir amb les demandes d’una minoria que actualment no té el poder suficient per impactar en la vida de les persones, però sí que té el poder suficient per veure complides les seves demandes mitjançant la política del PP.

Esperam que, donada la transcendència i l'impacte que tendria aquesta nova llei, la moció surti aprovada amb els vots a favor de tots els regidors d’aquest Consistori.

 

 Al darrer ple vam demanar (una vegada més) sobre la promesa reunió per parlar del Festival:

- Fa molt de plens que ens diuen que la reunió per valorar el Festival seria immediata, al ple de desembre ens van dir que seria abans de reis però els reis fa temps que van a tornar a Orient i continuam sense fer la reunió sol·licitada.

La resposta del batle va ser que esperava fer-la aquest mes i que el director del Festival, en Joan Valent havia canviat la seva agenda per la nominacio als premis Goya. 

Als pocs dies el director del Festival anunciava a la premsa algunes de les actuacions del Festival 2014.Engunay no havia cap excusa per no fer les cose bé; no s'ha canviat de director, no ha dimitit el regidor responsable... Però es continua amb una gestiò apàtica i opaca del Festival mentre els grups de l'oposició (excepte UMP) continuam demanant transparència i seny.

NOTA CONJUNTA

 Els grups de l’oposició, Alternativa, PSOE, PSM, Esquerra Republicana i els dos regidors no adscrits, lamentam una vegada més la despreocupació i la manca de transparència del batle amb el festival de Pollença.

___________________________________________________________________________________

Ja han passat 5 mesos que va acabar el festival i l’equip de govern encara no ens ha convocat per informar-nos dels resultats, venda d’entrades, ingressos, número d’assistents, etc., tal i com se varen comprometre. Una informació necessària per poder fer una valoració del festival del 2013 i per poder encarar la preparació del festival del 2014.

Ja ens vàrem queixar l’any passat de la falta d’informació del batle sobre l’organització del festival del 2013, dels seus intents de contractar de forma irregular al director, del retard en la programació i de la falta de consens dels preus públics del festival.

L’estil del batle a l’hora de gestionar el festival no només no ha canviat, sinó que ha empitjorat. Hem demanat com a grups de l’oposició varies vegades una reunió per valorar la gestió del 2013 –va acabar fa 5 mesos, temps més que suficient per haver tancat la liquidació, sobretot tenint en compte que la programació es va limitar a un mes- i consensuar el festival d’aquest any, però de nou és com fer retxes dins l’aigua. Mesos demanant una reunió i mesos sense convocar-la. Sembla que ens importa més a nosaltres aquest tema, tot i estar a l’oposició, que al propi equip de govern ja que som nosaltres els qui li estam recordant constantment quina és la seva responsabilitat. Una mostra més del nou camí que ha agafat aquest nou equip de govern format per PP, Convergència i Lliga, basat amb la manca de transparència, manca de consens i retard en la gestió.

Després de totes les reunions que li hem demanat, i que s’han compromès a fer, aquests dies ens hem assabentat pels mitjans de comunicació d’un avanç en la programació del festival. El batle ha perdut tot el respecte i consideració cap a la majoria d’aquest Ajuntament, i per a nosaltres ja ha perdut tota la credibilitat. La paraula d’aquest equip de govern queda en entredit després d’incomplir una vegada més amb els compromisos que assumeixen amb l’oposició.

Convergència, que durant una part de la legislatura ha estat a l’oposició, predicava el consens constantment, però ara veim que la paraula consens només saben com s’escriu perquè a la pràctica fan tot el contrari. Serà perquè ja han aconseguit l’única cosa que els interessava que era tenir poder.

Des de l’oposició lamentam la desconfiança que el batle està generant al poble amb aquesta actitud de què tot val perquè ell és el batle, i li recordam que no tot val en política i que si no sap estar a l’altura en aquesta àrea el millor que pot fer és delegar-la a un altra regidor que hi tingui més interès i cerqui el consens amb la resta de partits.

Ens tornaran a convocar amb 24 hores d'antelació a una reunió que fa mesos que no convoquen?

Aquesta setmana l'Assemblea de Docents ha rebut el Premi Martí Gasull per l'exemplaritat en la defensa de la llengua catalana (notícia)

El degotís de dimissions als centres educatius creix sense aturar d'ençà de l'estiu. A hores d'ara, ja han presentat la dimissió 13 directors, 13 secretaris, més de 70 caps d'estudis i 95 caps de departament. A aquest nombre, s'hi han de sumar les dimissions del cap d'Inspecció Educativa i del delegat d'Educació a Menorca i el cap de servei i del TIL. Sense comptar els quatre directors expedientats i suspesos...

La  declaració de la Infanta Cristina ahir va servir per recordar l'atac a l'educació més enllà de les nostres pròpies fronteres.  Ha estat un pare qui ha cedit l'espai per penjar la pancarta, el qual ha declarat "Hi ha 300.000 € per la seguretat de la infanta; i molts pocs per a l'educació".

 Us recomenam la lectura de  l'Informe Trepitja que ha fet l'STEI sobre la manera de governar del Partit Popular.  En un recerca exhaustiva, en la qual s’aporten moltes dades per a l’anàlisi i el contrast de fets ben reals, s’arriben a conclusions que posen de manifest que el Govern del Partit Popular trepitja qüestions tan bàsiques com: el dret a la vaga, la lliure voluntat de la ciutadania, la pluralitat informativa, el dret a la negociació, la unitat de la llengua catalana, les decisions dels tribunals de justícia, les recomanacions del Consell Consultiu, o la professionalitat del sector docents, entre molts d’altres...

Una peça de l'informe:

PEÇA 5: AUTONOMIA DELS  CONSELLS ESCOLARS

SOSPITES:

-El Govern del Partit Popular no  creu en la participació democràtica

en els centres docents.

-L’equip de Joana Maria Camps  i Guillem Estarellas no respecta les decisions que s’han pres de  manera democràtica per part dels  òrgans col·legiats dels centres

docents.

- El Partit Popular pretén implantar un sistema de gestió autoritari i

jerarquitzat ens els centres docents, amb la implantació de la LOMCE.

FETS:

- Amb la imposició del TIL, la Conselleria d’Educació ha passat per damunt de les decisions que havien pres els consells escolars de cen- tre, màxims representants de la comunitat educativa.

- Les instruccions del secretari autonòmic, que varen ser suspeses pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, suposaven un atac molt fort a l’autonomia i a les competències dels consells escolars.

- Amb el curs ja començat, i amb projectes lingüístics aprovats per part de la inspecció educativa, la Conselleria d’Educació ha retornat a alguns centres el seu projecte perquè hi faci noves esmenes i aportacions.

- A la darrera carta que els centres han rebut signada pel senyor Bartomeu Isern, en relació a la no aprovació de la PGA, s’amenaça els equips directius dels centres docents.

- La instrucció a què ens hem referit abans està mancada del més mínim suport legal, jurídic i, fins i tot, lògic. L’únic que es pretén és fer por a aquells centres que no han aprovat la programació  general anual.

CONCLUSIÓ:

El Govern  TREPITJA l’autonomia dels consells escolars

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

L’apotecari embullós i sa tribu  anti balear preparant la maleïta fórmula magistral altrament dita Yei de Símbols.

Al darrer ple ens va cridar molt l'atenció l'actitud del portaveu d'UMP, Nadal Moragues. No només no va obrir la boca en tot el ple, sinó que també va d'abstenir-se en la majoria de mocions i, a més, va votar en contra de la moció que presentavam per obrir un expedient de responsabilitat personal i que  els responsables polítics retornassin a l'Ajuntament els 45.560 Euros pagats per l'arrendament il·legal  de tres pistes de tennis.

Ja a un ple anterior el portaveu d'Unió Mollera va perdre els papers quan se li varen recriminar les seves abstencions en les mocions referents al TIL. Entenem que en aquell ple Nadal va perdre un poc els nirvis i va intentar justificar la seva postura amb uns arguments, que es donen des de el bloc i el perfil del facebook d'Unió Mollera Pollencina, i que nosaltres farem servir per demostrar que no definir-se ideològicament és posicionar-se.

L'argument fonamental és que UM és un partit fonamentalment localista i sense definició ideològica a causa de la heterogeneïtat ideològica dels seus simpatitzants i per tant ha optat per abstenir-se en aquelles qüestions que consideren de caràcter marcadament ideològic i principalment les que consideren d'àmbit supramunicipal.

Tot i que entenem que a UMP li molesten les crítiques a les seves posicions des d’altres partits, nosaltres entenem que allò que és normal a la política és la crítica, sense crispació però dient les coses tal com les pensam. També opinam que els blocs i els perfils del facebook han de servir per donar explicacions de les nostres actuacions polítiques i no com a eina de màrqueting. Per això, normalment els membres d'Alternativa solem participar a altres blocs de forma activa i animam els ciutadans en general i els membres d'altres partits en particular a intervenir al nostre, no sols quan es senten al·ludits sinó sempre que tenen qualque cosa a dir, sense entendre aquest fet com una intromissió.

Tornant al tema que ens ocupava, entenem que tal volta es comprensible que Unió Mollera no vulgui molestar els seus simpatitzants definint-se ideològicament (cosa que no els va impedir al llarg de dues legislatures presentar candidatura conjunta amb el PP), encara que, a la llarga, les seves votacions als plens els acaben definint.

Per exemple, en el tema de la llengua Catalana, UMP s'ha definit clarament en una ideologia centralista i de fòbia anticatalanista molt propera a la del govern Bauzà, qui tant menysprea la nostra llengua.

També hem de dir que no s'ha volgut sumar a la lluita contra el TIL, tot i que ha quedat demostrat que suposa un atac evident a l'educació pública i que afecta directament els nins i nines del Port de Pollença. Quan es produeix un atac tan evident des de l'administració cap als sistema educatiu, no sumar esforços al costat dels més dèbils vol dir fer-se còmplice dels més forts.

Per si tot això fos poc, al darrer ple es va abstenir en la moció contra la llei de l'avortament, tot i que hi havia un punt que feia referència a un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius. Pensam que abstenir-se en aquest punt també suposa posicionar-se ideològicament i no donar explicacions és una falta de respecte total als ciutadans, però sobretot a les ciutadanes.

Finalment, el vot en contra de la moció referent a l'obertura d'un expendient sobre el cas de les pistes de tenis de Duva no es pot entendre d'altre forma que com un posicionament amb l'equip de govern per motius partidistes.

UMP es vol penjar la medalla d'haver aconseguit un millor finançament per al Port de Pollença, i de l’asfaltat dels carrers -qüestió més que discutible, ja que els carrers al Moll ja s'asfaltaven abans de crear-se aquest partit-. El que sí han aconseguit és que es facin unes pistes de pàdel que segurament tendran una gestió privada tombant una pista de futbet de tan sols cinc anys. Tal vegada s'haurien de demanar si no hi havia necessitats més urgents, tant esportives com d'altres àmbits.
Per acabar, i com que també es varen posicionar en contra de llevar el Sant Crist de la sala de plens, acabarem amb una referència bíblica.

"Un día que Jacob estaba guisando un potaje, volvía Esaú del
campo agotado. Esaú dijo a Jacob: Dame un plato de esa cosa roja,
que estoy agotado.(...)Jacob le contestó: Si me lo pagas hoy
con los derechos de primogénito. Esaú dijo: Estoy que me muero,
¿qué me importan a mí los derechos de primogénito?. Jacob
le dijo: Júramelo primero. Y él se lo juró, y vendió a Jacob los
derechos de primogénito. Entonces Jacob dio a Esaú pan y 
potaje de lentejas; él comió y bebió, y se puso en camino.
Así malvendió Esaú sus derechos de primogénito. "(Gén.25,29-34)

 Avui publicam un article d'en Joan Martorell Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

No puc entendre de cap manera, per falta de informació,pot esser, que el Departament d’intervenció de l’Ajuntament de Pollença, Secretaria, El Tribunal de Comtes de la CCAA, o a qui correspongui, no haguí actuat d’ofici davant la manifesta irregularitat de un contracte verbal, sense cap tipus de control, saltar-se la llei de contractació de les Hisendes locals, quant estam parlant de 120.000 euros (l’acord posterior ha reduït sensiblement aquesta xifra), emperò així i tot es una il·legalitat, que per lo vist quedarà en no res. Excepte que de Alternativa agafin una altre via per denunciar aquest fet , esperem que si.

 Quant veig als politics anar a declara davant el jutges, com a imputats (Toni Oliver, Joan Cerdà Rull, Miquel Ramon), me venen a la memòria,la situació que personalment vaig viure, no per els mateixos motius, es clar, per motius de tensió per la pujada del IBI, que se va muntar una verdadera revolució a la Sala de Plens i aparegueren pintades contra meva persona, va provoca un vertader problema a la meva família, estaven preocupats i a mi només me insultaven anònimament, en pintades per les partes.

Pens si amb el cas del Regidors Cerdà Rull i Miquel Ramon, que estan imputats, lo que passen les seves famílies ha de esser per agafar un estat depressiu.  Han passat del estadi de la eufòria, per haver aconseguit un fill “concejal” o Batlle” o Director General”, a tenir un fill acusat de malversació de fons públics (sempre respectant la pres unció de innocència), emperó visites als Jutjats no en falten.

Crec que quant van per el carrer, els pares pensen que tothom que troben diuen per lo bajini...Son el Para o la Mara del Concejal imputat.

No es vida, perquè a un Poble, mos fixem mes en lo dolent, amb les desgracies dels altres i no pensem que pot esser una travelada de la que han sortiran ....o no.

Aixó es podran dir EFECTES COLATERALS DEL FET DE TENIR FAMILIARS QUE SE DEDICAN A LA POLITICA, PENSANT QUE TOT EL CORRAL ES SEU.

Ens han convidat a una taula rodona amb gent que treballa el municipalisme alternatiu i combatiu, ja sigui des de les institucions o el carrer. L'acte ho organitzen Endavant Mallorca i Pla de Mallorca en Marxa. Per la nostra part participarà na Marina Llobera. Us esperam el proper dissabte dia 15 de febrer a les 12 h a Sineu (al Teleclub)

Al darrer ple es va rebutjar la nostra moció  amb la que demanavam iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música), perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. Va ser rebutjada amb els vots en contra de PP-CiU-Lliga i UMP (9 vots), vots a favor d'Alternativa (2vots) i abstenció de la resta (6 vots).

El mateix dia del ple la Secretària ens va enviar una nota amb explicacions jurídiques sobre la nostra moció. Bàsicament el que diu la nota és que per obrir un expedient administratiu  de responsabilitat de les autoritat hi ha dos camins; l'article 145.2 (acció de retorn) de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i  del procediment administratiu comú (LRJPAC), al que feiam referència a la nostra moció, i l'article 145.3 que és el que considerava la Secretària que havia que aplicar en aquest cas. L'explicació és que el 145.2 s'aplica per aconseguir el reintegrament e indemnitzacions pagades per l'Ajuntament, i el 145.3 per obtenir el resarciment quan l'Administració hagi patit un perjudici per part de les autoritat o personal al seu servei, que és el cas que ens ocupa; 45.560 euros per un acord verbal il·legal i nul. Aquesta nota va ser utiltizada per l'equip de govern per embullar, de tal forma que al final del debat de la moció la secretària va voler intervenir per deixar clar que la petició d'obrir expedient que feiam a la nostra moció s'ajustava a la llei, per tant la votació de la mateixa era una decisió estrictament política.  La pregunta que fem als partits que vam votar en contra és de què tenen por? Per què no han volgut el que suposava simplement OBRIR UN EXPEDIENT?

A Alternativa consideram que els responsables polítics haurien de tornat tot o gran part dels 45.560 euros pagats pels ciutadans però evidentment l'expedient diria fins quin punt tenim raó o no. No obrir aquest expedient significa apostar per l'opacitat i com ja haviam denunciat al seu moment a l'article "El pacte PP-PI neteja fixa i dóna esplendor" amagar les irregularitats de l'anterior legislatura sense assumir cap responsabilitat.

Al rebuig d'aquesta moció el PP i el Pi van tenir el suport del regidor d'Unió Mollera Pollencina que no va dir absolutament res en quatre hores, i tampoc el va fer a aquesta moció  a la que no podia excusar-se dient que no era local. Posteriorment  al seu perfil de facebook  la única explicació que ha donat UMP pel seu vot en contra és que la nostra moció cercava la confrontació!? Ens hagués agradat escoltar aquest argument per la boca del regidor d'UMP per poder rebatre-ho. La nostra moció demanava només obrir un expedient; un instrument administratiu legal i el demanavam a un ple màxim organisme democràtic del municipi... Aquest argument de la confrontació no es sosté de cap de les maneres i el vot d'UMP només mostra la seva clara submissió al PP.

El portaveu de CiU va fer una exposició fonamentalment jurídica; afirmant que no havia cap dany ni perjudici  ja que el servei s'havia fet (obviant que sense contracte no es pot controlar cap servei, que no s'han beneficiat tots els ciutadans que l'han acabat pagant...) de  que no es podia demanar la responsabilitat personal civil ( si tan segurs estan quina por tenen a obrir l'expedient) , que totes les extrajudicials podien donar lloc a l'obertura d'expedients similars (evidentment no és així; no hem vist cap extrajudicial amb una negligència greu tan clara; sis anys de situació totalment irregular...)... Tot això no obstant és clar que es podia haver dirimit instruint l'expedient que demanavam, al no obrir-ho és evident que els regidors del PI pensen que el millor tapar i amagar  que  instruir un expedient que podia demostrar que ha existit un perjudici econòmic greu pels ciutadans de Pollença i que ha estat resultat de la negligència greu d'un dels seus regidors i un dels seus membres de la llista electoral.

També volem dir que al ple el portaveu del Pi ens va demanar per què no demanavam responsabilitats al regidor no adscrit, en Tomeu Fuster. Com li vam contestar al ple; nosaltres hem enviat tota la documentació que tenim al nostre misser (que no coneix a cap dels implicats) que ens ha indicat exactament els passos  que hem de donar i contra qui per demanar responsabilitats.

El batle pràcticament es va limitar a dir que l'important és que no torni a passar... Doncs ja ens pot dir com evitar que torni a passar quan els responsables no han assumit cap responsabilitat, l'Ajuntament ni tan sols ha volgut obrir un expedient per determinar si es podien demanar responsabilitats i hem pagat tot els desgavell. Tampoc podem oblidar que el batle era el regidor d'hisenda quan es va fer l'acord oral, es va pagar la primera factura i es va posar una partida als pressuposts del 2007.

Respecte a la resta de grups de l'oposició que vam optar per l'abstenció en general però tots van demanar la dimissió del regidor en Miquel Ramon... que no només no dimiteix sinó que ni tan sols va parlar al ple.  Irregularitats que indica l'auditoria, extrajudicial de novembre, imputació al cas Ibatur i aquest contracte verbal i pagament són motius més que suficients pels quals en Miquel Ramon hauria de presentar la dimisió.

 Evidentment a Alternativa continuarem cercant que s’assumeixin responsabilitat a aquest tema i en aquest moment estam estudiant la possibilitat d’anar a la via penal.

- S'han reunit ja amb la Conselleria de medi ambient per tractar el tema del Centre de Turisme Ornitològic de la Gola?

- Han obtingut ja resposta a la seva petició de la reunió de la Junta Rectora de l'Albufereta?

Respecte a la Conselleria de medi ambient la regidora de turisme va contestar que encara no havia rebut resposta  a la seva petició  de reunió, i que esperava que la convocassin en una o dues setmanes. Respecte a l'Albufereta la regidora va dir que havia demanat la reunió de la Junta Rectora en octubre i que la resposta va ser que es faria la reunió abans de final del 2013, després li van dir en gener... Continuam sense tenir ni la memòria del 2012, ni el pla ni la memòria del 2013.

Com podeu comprovar a les respostes; la Conselleria de medi ambient passa totalment de Pollença. Com a altres temes es demostra que tenir el mateix partit al municipi i al govern no és garantia de , i si parlam de medi ambient i Partit Polular menys. Esperam i demanam una actitut més enèrgica  i activa per part de l'Ajuntament per obrir el Centre de Turisme i recuperar una gestió autonoma i amb mitjans de la Reserva de l'Albufereta. També consideram que l'Ajuntament s'hauria d'haver pronunciat en contra del cessament de la directora de la Reserva Natural de l'Albufereta (ni tan sols l'ha fet al ple).

Anteriors articles.

PP i turisme ornitològic?

El PP passa de la Gola i de l'Albufereta.

 

 

 

 

El passat ple vàrem recolzar una proposta del PI per la no privatització dels aeroports illencs. A la meva intervenció al ple vaig destacar que els aeroports són les nostres estacions, que han de ser sempre públiques però que ens falta “el tren”, ens falta aquesta “aerolínia” publica o privada amb un gran recolzament públic com tenen a Canàries amb les companyies BINTER o NAYSA que malgrat ara no volen a la península si tenen acords que fan que els vols als destins peninsular surtin molt econòmics als residents de les Illes Canàries amb altres companyies.

La privatització d’AENA ve motivada per les gran pèrdues que acumula l’empresa pública sobretot amb l’adaptació dels aeròdrom militars amb aeròdroms civils amb destins que ens presumien turístics i que a la cap i a la fi no han resultat com tals. Però no tot no just és AENA la que ha tingut errades de previsió, algunes Comunitats Autònomes també han fallat i de quina manera bé recolzant faraònics projectes privats o directament executant obra pública amb instal·lacions que ara serveixen o bé per enregistrar pel·lícules o per entrenar cotxes de competició, l’aeroport més famós sense dubte és l’Aeroport de Castelló on els sous dels seus responsables són més elevats que els dels aeroports que estan operatius, un altres Aeroports “fantasmes” són els de Lleida amb una operativitat residual o el nou de Múrcia que encara no s’ha inaugurat, d’iniciativa privada tenim l’Aeroport de Ciudad Real que està ara mateix inhabilitat i a la venta per un 10 per cent del cost que va tenir i que es va dur per davant una caixa de estalvis pública com va ser la de Castella La Mancha.

Tornant al tema de la falta d’una aerolínia dedicada a les illes cal destacar que Air Nostrum ha renunciat al Servei Públic Obligatori que tenia a Menorca, ja que tenien ocupacions properes al 20 per cent, curiosament a Eivissa no hi ha problemes ja que la seva proximitat al port de Dènia fa que molta de la seva connectivitat en faci en vaixell.

En resum és tan important tenir una “aerolínia de bandera”  com que la instal·lació aeroportuària sigui de titularitat pública i a poder ser quan més Balear millor.

Foto original gentilesa de planetspotters.com

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Avui va de cervells embullats i de preguntes a gent sabuda sobre el tema.

Qui es sent amenaçat per un tros de pedaç pot arribar a caure dins una paranoia tan gran que els malsons no el deixin dormir?

Ho deman perquè no ho sé, però, cavil·lant cavil·lant, he pensat que si de bona fe voleu guarir la caixa de Sant Pere de qui ha arribat a aital situació evitant que faci més disbarats, no li heu de fer manifestacions, ans cal que el poseu en mans d’un psiquiatra guinyot que li compongui els perns del terrat.

Avui un article d'en Joan Martorell que esperem us faci reflexionar i comentar . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail 

El 24.01.2014, ALTERNATIVA feia referència a  l’article del Diari de Mallorca , del Periodista J. FRAU, referit a la revocació del decret d’Alcaldia del 2013, on el regidors amb dedicació exclusiva a l’Ajuntament de Pollença, se equiparaven amb el funcionaris i personal laboral en quant als drets de cobrar les depeses personals fins als 1.200 euros anuals , demés de les ocasionades per estudis de familiars directes sense límit.

Justament, acabem de conèixer un reforma a les “NORMAS DE LA SEGURIDAD SOCIAL DEL GOBIERNO de ESPAÑA”, que per incrementar els ingressos de la Seguretat Social per la porta de darrera, sense fer renou, de puntetes, com diuen, han decidit incrementar les bases de cotitzacions.

Per axó, a partir d’ara, les despeses que les empreses abonaven als treballadors en concepte de Vals de menjador, quotes de guarderies, desplaçaments, assegurances metges etc. cotitzaran a la Seguretat Social.  En cas de  l’Ajuntament, pagarà mes a la SSGG, els treballadors aportaran mes de la seva nòmina lo que implicarà que el “net” de la nòmina serà inferior, minvant, es clar el líquid mensual disponible per el dia a dia. Tot un esdeveniment. Així volen que sobrevisquem...

He llegit qualque vegada el conveni del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament de Pollença, per motius de feina, es clar, i per sort, encara que en aquells moments el meu paper era un altre, moltes de les ajudes que contempla (o contemplava) el conveni, eren de tipus social, els sous eren estrets, emperò gaudien de ajudes, que darrerament han estat motiu de polèmiques i jo no hi entraré.  Lo que vull dir, que amb aquestes modificacions de la Seguretat Social, les avantatges socials que ja estan consolidades, es podran convertir  en càrregues fiscals o millor dit, en lloc de ajudar al treballador el  perjudicaran.

No es just. Podrem estar d’acord (es un altre debat) que s’ha de intentar ingressar cada dia mes a la Caixa de la Seguretat Social, es la garantia dels treballadors de que quant arribi la edat de la jubilació o per malaltia, podran gaudir dels serveis adients i constitucionalment adquirits.

Si convenim que hem de aportar mes a la caixa comú, com a mínim, per decència, lo que els convenis anteriors a la aprovació de aquesta modificació tenen establert, haurien de quedar fora de la nova obligació , els nous convenis o les modificacions dels vigents, assabentats de lo que  marca la nova llei, acordarien incloure o no certes “avantatges”. Es dir, les negociacions dels convenis coneixerien les conseqüències legals de lo que firmen.

I  qualcú, malpensat, dirà, que te que veure amb la capçalera de l’escrit tot axó. Molt senzill, no me crec de cap manera que els Regidors amb dedicació exclusiva, hagin renunciat a aquests privilegis per la pressió social i de la oposició, tenim proves de sobra que aquestos Senyors no tornen “vermells” per aquestes coses, per mi, han pensat que, fent “números”, si incrementen les bases de cotització seves, incrementen el ingressos i a la propera declaració del IRPF, pot esser, es una suposició, passin a la escala superior, lo que vol dir haver de ingressar mes a hisenda a final d’any.

Ja per acabar, quantificaré el que representa (més o manco) aquest “detall” que representa l’ increment a les bases de cotització:

El Govern d’Espanya espera recaptar uns 900 milions de euros amb aquest concepte, lo que representa un 10% del dèficit de la Seguretat Social en aquest moments. Sabeu qui pagarà?...els banquers i les grans empreses, NO¡¡¡

No es més que la meva opinió, que segurament no és la més encertada.

Dins la part negativa del ple lamentam el rebuig de la nostra moció que demanava iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual , perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Altres aspecte a destacar del ple va ser el silenci total del regidor d' Unió Mollera Pollencina, que es va abstenir en totes les mocions excepte en la que presentavam  nosaltres, sense donar cap tipus d’explicació.

1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del reglament municipal de proveïment d’aigua potable. Retirat

El primer punt es va retirar ja que la redacció del canvi que havien proposat inicialment no era correcta i no s'ha corregit abans del ple.

2.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de transmissió de finca amb qualificació d'espai lliure públic a obtenir per expropiació forçosa, amb contraprestació (justipreu) de la cessió temporal de la mateixa per a l'explotació com a quiosc de l'edificació existent (parcel·la ref. cadastral núm: 4791404EE0149S0001QS, Zona antiga de Cala Barca, Cala Sant Vicenç).Retirat

Tots els grups de l'oposició excepte UMP hem demanat la retirada del punt per un millor estudi del mateix; demanar la seva opinió a l'Assemblea de Veïns de la Cala Sant Vicenç, conèixer els detalls del conveni, el projecte de quiosc que té la Fundació...  Per una vegada que es recorden de la Cala Sant Vicenç cal fer les coses bé. El batle va acceptar la retirada del punt encara que va fer un discurs fora de lloc, acabarà la legislatura i encara no s’haura adonat que no té majoria absoluta i que ha de fer les coses amb més cura.

3.- Moció presentada pel grup municipal A d’inici expedient “acció de retorn” Rebutjada amb els vots en contra de PP-CiU-Lliga i UMP (9), vots a favor d'Alternativa (2) i abstenció de la resta.

L’equip de govern amb el suport d'UMP continua sense voler llum i taquígraf sobre el que s'ha fet les legislatures anteriors. En aquest cas no han volgut obrir un expedient que hagués suposat que tots els implicats declarassin, informes i un decisió sobre si hi ha o no responsabilitats personal i de quin tipus.  El batle va insistir que cal aprendre perquè no torni a passar... Com s'aprenderà si no s'ha assumit cap responsabilitat política, pagam tots un acord establert al marge de l'ordenament jurídic. Evidentment a Alternativa continuarem cercant que s’ assumeixin responsabilitat a aquest tema i en aquest moment estam estudiant la possibilitat d’anar a la via penal.

4.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A, ERAM i Regidors no adscrits de declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió.  (Nota de premsa conjunta sobre la moció)Aprovada amb el vot en contra de David Alonso (curiosament és la primera vegada que aquest regidor del PP va parlar en català al ple), abstenció de la resta de regidors del PP i UMP i vot a favor de la resta de grups.

Sembla increïble que al 2014 s'hagi de lluitar a un estat democràtic per la llibertat d'expressió. El ridícul que està fent el govern del PP a aquest tema només és comparable al que feien els censors del franquisme.

Al ple havia la idea de presentar diferents mocions sobre el tema que finalment hem unit. Les esmenes van ser aprovades pels vots a favor de tots els grups excepte l'abstenció del PP i UMP. Els acords que es van aprovar són els següents:

1. Declarar l’Estendard del Rei en Jaume, la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç quadribarrat) com a símbol oficial d'interès local als efectes de l'apartat 2) b) de l'article 4, de la Llei sobre l'ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Declarar com a símbols oficials d'interès local totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes d'atorgar-lis el caràcter de símbol permès per al centre escolar corresponent, alliberant-lo de l'autorització prèvia, establert a l'article 4, apartat 2) b). 

3. Prohibir l’exhibició feta per part de particulars o entitats associatives a espais públics de simbologia que inciti a l’odi, que exalti o representi dictadures, contràries als valors democràtics, i particularment les que representin simbologia nazi.

4. Rebutjar la voluntat del Govern de les Illes Balears de vulnerar la llibertat d'expressió dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, a través de l'establiment de la censura prèvia amb la  Llei 9/2013, de 23 de desembre, que regula l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.

5. Exigir al Govern de les Illes Balears la retirada immediata de  l'esborrany de decret sobre ús de símbols als immobles o mobles afectes als serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en tant que atempta contra la llibertat d'expressió i l'autonomia local, entre d'altres vulneracions del nostre ordenament jurídic que el converteixen en un decret il·legal.

6. Exigir al Govern de les Illes Balears la derogació de la  Llei 9/2013, de 23 de desembre, que regula l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, en tant que vulnera un dret fonamental com és la llibertat d'expressió al establir un sistema de censura prèvia, explícitament prohibit per la Constitució Espanyola.

Hem demanat al batle per la seva abstenció a l'assemblea de batles. La seva explicació és que va considerar que la moció que es presentava a l'assemblea de batles era la que se presentava avui i va decidir-se abstenir-se a l'espera del que es fes avui. Nosaltres consideram que l'opinió del ple ja havia restat clara a mocions anteriors contra la llei de símbols i a favor dels llaços del català, i que el batle hauria d’haver votat en contra de la llei de símbols a l’assemblea de btles.

5.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A i ERAM en contra de la reforma de la llei de l’avortament i per un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius (veure moció).  Aprovada amb els vots a favor de tots els regidors, excepte l'abstenció del regidor d'UMP. El batle va donar llibertat de vot als seus regidors.  

La llei del 1985 reconeixia tres supòsits o indicacions per avortar (violació, risc per la mare i malformació fetal). Le llei de 2010 era una llei de terminis, en què l'avortament era un dret de les dones dins les 14 primeres setmanes de gestació. Després, establia una sèrie de terminins i supòsits per avortar. La proposta de Gallardon torna al model dels supòsits o indicacions (al món, hi ha dos models en quan a regular el tema de l'avortament: el de supòsits i el de terminis. Van variant les legislacions, en raó dels supòsits o els terminis, però els models són dos) i redueix de tres a dos els supòsits: violació i risc físic o mental de la mare. Desapareix el supòsit de la malformació fetal com a supòsit per avortar. A més, els mecanismes per demostrar el supòsits dels riscs físic o metal de la mare s'endureixen considerablement. S'han de presentar dos informes de metges de diferents centres mèdics avalant la situació de perill per la mare.... Hi ha en el fons una qüestió de classe social: les classes baixes i populars no podran fer front ni psíquica ni econòmicament el procés, hi acabaran fent pràctiques d'avortaments clandestints, posant en perill la salut de la mare; mentre que els membres de les classes socials altes no tendran la meitat de problemes per fer front a aquesta situació advinguda i no volguda. 

6.- Moció presentada pels grups municipals ERAM, A, PSOE i PSM-EN de suport a Jaume March Serra i de rebuig a la política educativa del Govern de les Illes Balears (veure moció).. (veure article)Aprovada amb l'abstenció del PP i UMP i vot a favor de la resta.

Vam fer una esmena mínima ja que quan vam registrar la moció només parlavam d'un expedient i ara cal parlar d'expedients. Aprovada amb l'abstenció dels regidors del PP i UMP i vot a favor de la resta de grups.

 Els expedients oberts a Jaume March són expedients purament polítics fets d'una manera barroera. Tenim una Conselleria d'Educació que en comptes de premiar al director d'un centre que ha millorat els resultats de PISA, que ha estat el centre públic de les Balears amb els millors resultats científics, que ha rebut el premi El País de los Estudiantes, el premi de Crearte del Ministeri d'Educació el 2011... El trepitja. 

7.- Moció presentada pels grups municipals IB-Lliga i CiUxP en contra de la privatització dels aeroports de les Illes Balears i a favor d’un model de gestió individualitzat i amb participació decisiva de les institucions balears (veure moció) Aprovada amb l'abstenció d'UMP i vots a favor de la resta de regidors.

Es va esmenar la moció afegint que la gestió pública de l'aeroport hauria de passar al govern autonòmic. Curiosament va ser una idea que va treure al ple el batle.

Evidentment estam en contra de la privatització dels aeroports.  Però anam una mica més enfora; de res serveix tenir un aeroport públic sense trànsit al mateix, i si no mirau el tema de Menorca on AIR NOSTRUM renúncia al servei públic ja que té ocupacions inferiors als 20%. Necessitam una empresa pública d'aviació, una RENFE aèrea. Els hotelers ens volen fer creure que el problema són les altes taxes de Son Sant Joan i això és mentida, i si no mirau Canàries que amb les mateixes taxes té un munt de vols a l'hivern (pel clima s'enten), des res serveix la titularitat de l'aeroport sense una activitat econòmica

8.- Propostes /Mocions d'urgència.

I.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

 El batle de Pollença informaque ha deixat sense efecte el decret pel que els membres de l'equip de govern amb dedicació exclusiva s'havien auto-atorgat per decret les anomenades "ajudes socials" talment com si fossin funcionaris. Els grups de la oposició (PSM-MÉS, A, PSOE, ERAM i No adscrits ) haviam presentat un recurs de reposició Els doblers pressupostat es destinaran a Serveis Socials

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

Vam ser l’únic grup que havia registrat en temps preguntes per aquest ple i van ser contestades la majoria abans de fer-se les 12 de la nit, les publicarem a aquest bloc.

Avui us recomanam assistir a la presentació del llibre “Treballadors, sindicalistes i clandestins” de David Ginard. L’historiador i arxiver municipal, Pere Salas, presentarà  i l'autor també intervindrà a l’acte de presentació que tindrà lloc divendres 31, a les 20,30 hores, en el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya, Pollença.

_______________________________________________________________________________________________

 Al darrer ple extraordinari de 23 desembre es va aprovar un acord extrajudicial de 45.560 Euros IVA INCLOS perquè l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L  retirés el recurs contenciós administratiu a l'Ajuntament on demanven 124.000 Euros + interessos + costs per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011. Amb els vots a favor de PP, Lliga, CiU i UMP. Abstenció del regidors no adscrit en Tomeu Fuster i vots en contra d'Alternativa, PSOE  PSM i Esquerra.

Segon l'informe jurídic del 22 de novembre solicitat per l'Ajuntament als missers Miquel Ripoll i Martina Plomer; "el motiu d'impugnació (segon la demanda) era l'incompliment d'un contracte verbal atorgat a finals de l'any 2005, per part del Sr Batle governant en dit moment, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música),  amb els representants de DUVA, pel qual l'Ajuntament llogava les pistes de tenis del complex DUVA.  El pacte verbal entre l'Ajuntament i DUVA no apareix  enregistrat en cap document oficial, ni a cap expedient administratiu obrant a l'Ajuntament, burlant  tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Les pistes de tennis s'han estat utilitzant fins a juny del 2011 amb càrrec a l'Ajuntament, sabent la seva irregularitat continuada, el que ha suposat un greu dany a la causa pública d'aquesta Corporació que podria ser constitutiva d'un delicte de malversació de cabals públics per la prevaricació administrativa continuada per omissió i de frau a l'Administració dels quals, tan l'Alcalde D. Joan Cerdà Rull com el seu Regidor d'Esports, D. Miquel Ramón Amengual, poguessin ser responsables coautores per ostentar facultats de contractació pública i, no obstant això, van deixar de fer-ho autoritzant en perjudici municipal el pagament de les rendes.  Consideram que aquests estan  obligats a indemnitzar la corporació local pels danys i perjudicis que en siguin conseqüència, amb independència de la responsabilitat penal o disciplinària que els pugui correspondre.   Igualment consideram que el regidor D. Miquel Ramón Amengual actualment a l'equip de govern com regidor de la Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música),  hauria de dimitir immediatament.

Esperam el suport  de la resta de grups municipals perquè aquests doblers que s'han pagat per una gestió totalment irregular es retornin a les arques municipals.

Ordre del dia del ple a celebrar demà dijous 30 de gener a les 20:00 a la Sala de Plens de la Casa Consistorial. L'oposició (sense UMP) omplim de contingut el ple amb quatre mocions. Una altra bona oportunitat  per assistir al ple de verd i mostrar  el nostre suport al director de l'IES Marratxí, el pollencí Jaume March Serra, injustament expedientat per la Conselleria i la nostra oposició a la llei de símbols.  

1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del reglament municipal de proveïment d’aigua potable

 Es tracta de modificar el reglament per poder donar subministrament de forma excepcional a zones rústiques (Síller i camí del cementiri) sempre que hi hagi xarxa municipal

2.- Aprovació, si procedeix, de la proposta de transmissió de finca amb qualificació d'espai lliure públic a obtenir per expropiació forçosa, amb contraprestació (justipreu) de la cessió temporal de la mateixa per a l'explotació com a quiosc de l'edificació existent (parcel·la ref. cadastral núm: 4791404EE0149S0001QS, Zona antiga de Cala Barca, Cala Sant Vicenç).

A Cala Barques hi ha una zona verda al que seria el degradat quiosc de souvenir Balaixa que hauria de ser expropiada. La idea és cedir durant 20 anys  aquest quiosc a la fundació de Peter Maffay que el reformaria i explotaria.

3.- Moció presentada pel grup municipal A d’inici expedient “acció de retorn”(veure moció)

Presentam una moció al proper ple demananat iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial i civil contra el que va ser el batle, es a dir el Sr. Joan Cerdà Rull i el seu regidor d'esports, D. Miquel Ramón Amengual (actualment  regidor de Cala Sant Vicenç, Joventut i Banda de Música), perque retornin a l'Ajuntament els 45.560 Euros que s'ha hagut de pagar a l'entitat Proyectos Urbanísticos DUVA S.L per l'arrendament de tres pistes de tennis al període 2006-2011 que  va burlar tots els procediments de contractació establerts a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

4.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A, ERAM i Regidors no adscrits de declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió. (No penjam la moció registrada ja que en aquest moment estam fent feina per ampliar la mateixa) (Nota de premsa conjunta sobre la moció)

A l'igual que s'ha fet a altres municipis amb aquesta moció volem declarar la senyera com a símbol oficial d'interès local i totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi. A més a més de rebutjar la llei de símbols i demanar la retirada immediata de l'esborrany de decret que s'ha fet en tant que atempta contra la llibertat d'expressió i l'autonomia local,

5.- Moció presentada pels grups municipals PSM-EN, PSOE, A i ERAM en contra de la reforma de la llei de l’avortament i per un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius (veure moció).

Amb aquesta moció volem mostrar el nostre rebuig a l'Avantprojecte de Llei que pretén revisar la legislació vigent a Espanya sobre salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs i demanar la seva retirada immediata i no continuar la seva tramitació. A més a més volem donar suport a les accions que diferents entitats municipals puguin dur a terme en contra d'aquesta reforma de la llei de l'avortament i promoure un pla municipal a favor dels drets sexuals i reproductius i de la interrupció voluntària de l’embaràs

6.- Moció presentada pels grups municipals ERAM, A, PSOE i PSM-EN de suport a Jaume March Serra i de rebuig a la política educativa del Govern de les Illes Balears (veure moció).

Vole mostrar el nostre suport al ciutadà pollencí, Jaume March Serra, rebutjant l’obertura de l’expedient que l'ha fet la Conselleria i manifestant el nostre rebuig a la política de confrontació i de persecució dels dirigents de la Conselleria d’Educació. (veure article)

7.- Moció presentada pels grups municipals IB-Lliga i CiUxP en contra de la privatització dels aeroports de les Illes Balears i a favor d’un model de gestió individualitzat i amb participació decisiva de les institucions balears (veure moció)

Pensavam que el PI era lliberal... i que governaven amb el PP. Evidentment nosaltres estam en contra de la política privatitzadora del PP que vol repartir tot el patrimoni públic entre els seus. 

8.- Propostes /Mocions d'urgència.

I.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

 Assistiu de verd al ple  municipal per recordar que continuam lluitant per l'escola pública de qualitat 

 A continuació la nota conjunta que he fet els grups de l'oposició (excepte UMP) en referència a la moció que defensarem i votarem al ple d'aquest dijous en defensa de la llibertat d'expressió.

Declarem el llaç quadribarrat i la senyera símbols d'interès local a Pollença

En el proper ple municipal de dia 30 de gener discutirem una moció presentada per PSM, Alternativa, Esquerra Republicana, PSOE i els no adscrits, de declaració de la senyera quadribarrada i del llaç com a símbol d'interès local. D'aquesta manera Pollença es vol afegir als municipis que ja han donat aquesta passa per poder complir amb la Llei de Símbols de les Balears. Aquesta llei, que té per únic objectiu la repressió de la llibertat d'expressió i la fòbia cap a certs símbols per interessos polítics, imposa una sèrie de restriccions que, des dels grups que hem signat la moció, volem superar per permetre l'exhibició dels símbols que els pollencins considerin oportuns en edificis municipals, incloses les escoles.

A Pollença, a més, tenim els antecedents de la penjada del símbol del llaç quadribarrat en edificis municipals des de l'any 2012, quan es va aprovar una moció en aquest sentit.

A més, El Ple de l'Ajuntament, el passat 18 d'octubre de 2013, va aprovar el sol·licitar als grups parlamentaris que s'incorporàs a la Llei de Símbols el reconeixement de la senyera tradicional de l’Estendard del Rei en Jaume per tal que pogués onejar sempre que es consideràs al costat de les altres banderes oficials de les Illes, per la seva vinculació tradicional amb la història de les Balears. La moció que es presenta ara, dins el marge que permet la Llei, ve a donar resposta a aquesta demanda dins l'àmbit del nostre municipi.

La senyera de les quatre barres és un símbol tradicional de la identitat de Mallorca i les Illes Balears, i també forma part del patrimoni simbòlic del poble de Pollença, per la qual cosa escau declarar-lo formalment com a símbol d'interès local als efectes de l'article 4 de la llei de símbols.

Esperam que l'amplia majoria que ha donat suport a les anteriors mocions es sumi també a l'aprovació d'aquesta, demostrant així la voluntat del nostre poble de no doblegar-se davant les lleis coartadores de la llibertat del govern Bauzà.

Poques vegades hem assistit a una estratègia tant clara i directe del poder per afavorir els interessos privats, limitar l’ús de l’espai públic i reprimir a tot aquell que no es transforma en un consumidor empedernit. Una estratègia que es va estenent de forma silenciosa, però efectiva, i que no moltes vegades troba oposició. Estem parlant de l’onada d’ordenances cíviques, de convivència o el nom que a cada ciutat i municipi li posin. Sembla que, per ser de caràcter local, no formen part d’una estratègia global. Però basta fer un cop d’ull a la resta de l’Estat per adonar-nos que son milers els pobles i ciutats que estan aprovant en aquests moments ordenances gairebé idèntiques que no pretenen més que crear un problema fictici. Sense comptar amb la nova Llei Wert, que ve a impulsar aquesta estratègia global contra la llibertat.

Existeix realment la necessitat a pobles com Pollença de regular (o millor dit, multar) coses com el demanar almoina, fer acrobàcies amb un monopatí, fer malabars? Cal posar multes de fins a 750 euros per cantar al carrer? La veritat és que tot això és crear problemes on no n’hi ha.

El veritable motiu pel qual s’aproven ordenances d’aquest tipus és triple. En primer lloc, per recaptar. Si llegiu l’ordenança veureu com és tot un seguit de normes i multes per la seva infracció. L’afany recaptatori es fa tant evident quan es multa a una persona que no té diners i que demana ajuda amb 120 euros, que no cal posar més exemples.

El segon motiu evident és el repressiu. Des del poder cada cop es retallen més llibertats i s’intenta controlar més a la població. Potser tenguin por de que ens cansem d’acotar el cap, diguem prou i ens rebel·lem. Perquè sinó es fa menció explícita a que no es pot acampar a les places? Com si això hagués passat mai a Pollença. Amés, en moltes parts de l’articulat és ambigua, ja que es refereix a termes tant difusos com quan es molesti. Afavorint així sempre l’opinió de l’autoritat.

Però probablement el pitjor motiu i més encobert sigui el de privatitzar l’ús de l’espai públic i fomentar únicament l’oci capitalista. Amb el que això comporta d’exclusió social a qui no pot pagar-se’l (d’això se’n diu classisme). El capitalisme s’ha fet l’amo i senyor de tot el nostre temps lliure i de l’espai comú. Perquè sinó no podem jugar amb pilotes al carrer i únicament podem fer-ho a un poliesportiu pagant més de 17 euros per una hora de pista de futbet, per exemple? Perquè no podem beure  asseguts a un banc de plaça o prenent la fresca al carrer? Perquè ens han de prohibir aparcar una caravana més de 48 hores? És molt senzill: per afavorir els negocis. El que pretenen és ficar-nos a tots dins un bar o dins un hotel, sense deixar-nos ni elegir el tipus d’oci que volem. Només pagant s’és lliure. I ni així.

És important en tot aquest tema no caure en l’error de voler modificar l’ordenança que en breu ens volen aprovar. Del que es tracta és de no aprovar cap ordenança més (hi ha diverses ordenances que regulen moltes de les coses que hi ha a la nova) que vulgui regular l’ús de l’espai públic, per molt demagògicament que l’hagin anomenat de civisme. Perquè el que cerca no és fomentar el civisme i la convivència, sinó crear problemes allà on no n’hi ha, recaptar, reprimir i privatitzar el nostre oci (que prou privatitzat està ja). L’únic que es vol és multar, reprimir, coaccionar, però no atacar els problemes que puguin sorgir d’arrel, anant a les causes.

Serem capaços entre tots d’aturar aquest disbarat d’ordenança? Ens mourem per a fer-ho? O deixarem que una vegada més el poder ens segueixi robant les poques llibertats que encara ens queden? Cal lluitar.

- Com podeu presentar al·legacions

- A l'enllaç teniu l'ordenança

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar

S'ha creat una Plataforma contra l'ordenança cívica a Pollença

Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Llavors  els pphilisteus van agafar BaalSà Msó i li van buidar els ulls…van anar, doncs, a cridar-lo per divertir-se i el deixaren en mig de les columnes del temple… després BaalSà Msó es va repenjar a les columnes on descansava el temple… i va empènyer amb tota la força i l’edifici es va enderrocar damunt tota la gent que hi havia dins…

Jutges 16:21-30

A Alternativa per Pollença denunciam el retard que porta l’equip de govern (PP-PI) en l’aprovació del pressupost de 2013 i exigim que que presentin el seu projecte el més aviat possible. Aquest és un exemple més de com s’està deteriorant  aquesta legislatura.

_______________________________________________________________________________________________

Portam més de tres mesos de retard en la presentació del pressupost als ple, la seva aprovació inicial segon marca la llei s’hauria d’haver fet en octubre,  i ni tan sols hem fet una reunió per parlar dels mateixos.  El tema és una referència més de com s’està deteriorant la gestió  de l’equip de govern i com s’està tornant al desgavell de passades legislatures. Cal recordar que l’any 2012 els pressuposts es van aprovar definitivament al mes de febrer després de tres o quatre reunions. i de consensuar-ho.  L’any 2013 quan ja era  evident la divisió de l’equip de govern (en aquell moment PP i Lliga) el pressupost es va aprovar ja amb molt de retard, definitivament en juliol, després d’una aprovació inicial fallida i sense consens. I ara ...si l’equip de govern no es posa les piles ens trobarem al segon trimestre de l’any sense pressupost.

El que és normal a qualsevol poble, aprovar abans de començar l’any el  pressupost a Pollença sembla impossible. El pressupost és una eina fonamental en la gestió del municipi i també en la feina de control democràtic per part de l'oposició. El retard al pressupost fa impossible una gestió mínimament planificada i racional de la despesa pública.  A més   a més d’impossibilitar el que hem demanat sempre des d’Alternativa; uns pressuposts participatius on la ciutadania pugui decidir el destí d’algunes partides, compromís que l’anterior equip de govern va adquirir al 2012 i mai s’ha complit.

En definitiva a Alternativa per Pollença demanam a l’equip de govern que es posi les piles i que presenti el més aviat possible a tots els grups el seu projecte de pressupost amb la idea de consensuar-ho i presentar-ho per a la seva aprovació inicial al ple.

El motiu d'aquest segon expedient és que March havia iniciat un procediment disciplinari contra l'alumna que el va denunciar per "vulneració del dret a l'educació"  amb un enregistrament d'amagat en horari lectiu. Aquesta alumna es donà de baixa de l'esmentat institut i, avui per avui, cursa estudis en un altre centre educatiu..

Precisament els grups de l'oposició (excepte UMP) a proposta d'Esquerra hem registrat una moció conjunta per debatre i votar al proper ple del dijous 30 per donar suport a Jaume March després de l'obertura del primer expedient. Ara més que mai esperam que la majoria del ple doni suport a la moció i que els ciutadans amb la seva presència al ple mostrin el seu suport a Jaume March.

Aquesta moció demana l'adopció dels següents acords:

PRIMER. L’Ajuntament de Pollença expressa el seu suport al ciutadà pollencí, Jaume March Serra, i expressa el seu reconeixement a la seva trajectòria com a docent i al capdavant de la direcció de centres educatius.

SEGON. L’Ajuntament de Pollença rebutja l’obertura de l’expedient per falta molt greu a Jaume March Serra i manifesta el rebuig a la política de confrontació i de persecució dels dirigents de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

TERCER. L’Ajuntament de Pollença farà arribà aquest acord a la Conselleria d’Educació i cultura del Govern de les Illes Balears, a la seva Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans i a l‘actual director de l’IES Marratxí, Jaume March Serra.

 

Com sabeu “Can Franc”, es troba en perill de ser demolit. Aoctubre del 2011 vam aprovar una moció a la que l'Ajuntament es va comprometre a:

- Utilitzar tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua dels immobles del Passeig Voramar-Colón-Hernan Cortes assenyalats en l'informe del Departament del Patrimoni de 30 de juny de 2008.

- Es procedirà a treballar en l'elaboració del Catàleg municipal de Patrimoni per a la seva aprovació amb la màxima celeritat, a fi d'evitar pèrdues pel patrimoni històric i artístic de Pollença.

- L'Ajuntament de Pollença sol·licitarà al Consell de Mallorca que es prenguin les mesures pertinents per la protecció d'aquests edificis i evitar el seu enderrocament.

A partir d'aquesta aprovació es va fer la sol·licitut corresponent al Consell, es va revisar la llicència de Can Franc (sembla que tot és correcte) i ara estam al procés de l'aprovació definitiva del catàleg.

Com sabeu l'equip de govern va decidir retirat la fitxa de Can Franc (Passeig Colom 1/Far 2) del catàleg de patrimoni però aquesta  apareix a la documentació de l’aprovació inicial; fitxa U-109 Rafel Llobera com "arquitectura tradicional d’estiueig. El motiu de la retirada de la fitxa és que existeix  una llicència per demolir-la, encara que a dia d'avui ja hagi caducat. L'Ajuntament  ha demanat al Consell perquè els seus tècnics certifiquin amb informes tècnics i jurídiques  les possibles indemnitzacions que es derivin de la protecció de l'edifici. 

Aquest és l'anàlisi i descripció de la fitxa de Can Franc: 

  Construcció de tres plantes: soterrani, planta baixa i primera planta. La construcció és de planta quadrada amb coberta de quatre aiguavessos i torreta-mirador central. Els paraments presenten un folre de pedra enqueixalada amb cantoneres i línies d'imposta de marès. Es situa en el centre d'un espai enjardinat. L’accés principal a la casa es realitza pel passeig Colom, encara que també té una entrada pel carrer Far. Façana del passeig Colom: Tota la construcció presenta una distribució simètrica dels elements i les obertures. L’accés a la casa es realitza mitjançant una escala de pedres irregulars amb el perfil dels graons tallats. L’escala presenta una paret de tancament a cada costat. A partir d’aquesta, s’accedeix a la planta baixa on hi trobem les diferents obertures. Tres finestres allindanades s’obren fins al terra, la central funciona com a portal d’accés. A la primera planta s’obren tres finestrons apaïsats. Entre la planta baixa i el primer pis apareix una línia d’imposta de marès, i que, a la vegada, emmarca tota la construcció horitzontal i verticalment (a les cantoneres).
Les façanes laterals i posterior presenten la mateixa estructura i morfologia, només amb algunes variants. A la façana lateral dreta trobem dues obertures al soterrani: finestró i portal accessori allindanat, ambdós enreixats. A la façana lateral esquerra trobem tres obertures al soterrani: tres finestrons apaïsats enreixats. A la façana
posterior tornem a trobar unes escales que dónen accés a la planta baixa.
Ràfec i cantoneres: El ràfec és una cornisa motllurada amb canal embotida i volada de teula; presenta cantoneres de marès en les seves delimitacions.
Paret de tancament: Tota la construcció presenta una paret de tancament de marès i pedra en verd (depenent del tram) acabada en forma d’esquena d’ase.

 Elements a preservar:

Volumetria, estructura i façanes, incloent totes les obertures i el tractament dels paraments. Espai enjardinat

Intervencions preferents:
 Eliminar la construcció de factura moderna adherida a la façana posterior.

Intervencions admisibles:

 Restauració, conservació, consolidació i rehabilitació. Es podran obrir les obertures tapiade

Entre les nostres al·legacions hem demanat que no s'exclogui la fitxa de Can Franc de l’aprovació definitiva del catàleg fins que no es tenguin els informes tècnics i jurídics per aclarir si s’ha d’indemnitzar o no als propietaris i quina seria la quantitat a pagar.

Anteriors articles sobre el tema:

- El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença 1

- El patrimoni arquitectònic del Port de Pollença 2

 Fotografia i article. Última Hora.

Continuam publicant les al·legacions que hem presentat al catàleg del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic.

- Respecte al camí 134. Camí a Cala Castell s’ha de comprovar l'interès constructiu de les restes del camí vell que discorria per les cases anomenades Can Miquelet,

- En referència a l'apartat dels jaciments arqueològics del municipi consideram que l’Ajuntament hauria de posar una partida pressupostaria per fer un major estudi de camp per delimitar i actualitzat millor els jaciments, i intentat localitzar si es possible les coves incorporades com a jaciments a la Carta arqueològica elaborada per la Direcció General de Cultura del Govern i que la memòria s'indica que no s'han localitzat:

- JA-4 (Cal Garriguer, les Pedreres).

- JA-35 (Siller, cova)

- JA-47 (cova de la Font)

- JA-48 (cova de les cases de Sant Vicenç)

- JA-59 (Can Martorellet)

- JA-69 (Can Vela Gran)

- JA-72 (Font d'en Vicenç)

- JA-118 (Can Vela Gran)

- Cal incorporar al catàleg el jaciment subacuàtic que hi ha a la cala Sant Vicenç on es van localitzar restes d’èpoques històriques diverses, entre les quals cal destacar la troballa d’un vaixell grec del segle VI aC, que s’ha convertit en el derelicte més antic que ha estat excavat fins ara a les illes Balears. La característica més significativa d’aquest jaciment és que s’utilitzà l’assemblatge cosit per construir el vaixell. Aquesta tècnica consistí a unir totes les taules del folre amb un cosit de cordes que estaven impermeabilitzades amb resina. L’embarcació transportava un carregament d’oli i vi envasat en àmfores orientals, ibèriques i púniques. A més a més, s’hi documentaren altres objectes, com lingots d’estany,molins de pedra, cistells de fibra natural, un motllo per fabricar joies, armes i eines de ferro. Sobre aquest jaciment hi ha nombrosa bibliografia:

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2003). «El pecio de cala Sant Vicenç». Revista de Arqueología 258, pàg. 18-25.

- Nieto, X.; Tarongí, F.; Santos, M. (2002). «Un barco griego del siglo VI a.C. en Cala SantVicenç (Pollença, Mallorca)». La Navegación Fenicia; Tecnología Naval y Derroteros.Encuentro entre marinos, arqueólogos e historiadores. Madrid: Centro de Estudios Feniciosy Púnicos.

— (2003). «Il relitto greco-arcaico di Cala Sant Vicenç, Maiorca». L’archeologo Subaqueo IX, pàg.11-14.

— (2006). «El vaixell grec de Cala Sant Vicenç a Pollença (Mallorca)». XXIII Jornades d’EstudisHistòrics Locals. Palma, pàg. 231-241.

- Caldria fer un estudi i incorporar a les fitxes els antics rètols de les cases fets en vermell de mangra a un costat o a l’altre de les portes. Aquests rètols són vestigis documental de quan encara no es dueien a terme els rètols dels carrers, la obligatorietat dels quals es va introduir l’any 1769. Aquets rètols van desapareixent degut a factors naturals o a reformes arquitectòniques. Segon la revista Sa Plaça (num 252 del 8 de novembre de 2013) hi ha un grup d’historiadors que s’han proposat restaurar els rètols existents i la realització d’un inventari documental.

- A la fitxa del Claustre del Convent de Sant Domingo (AR-6) s’hauria de completar l’apartat d’anàlisi i descripció amb les marques que existeixen a les columnes i que han estudiat la Doctora en Història de l’Art, Elvira González i la llicenciada en Història, Roser Pérex. Aquestes marques (pintades en mangra i una en negre vegetal), es denominen de posició i es realitzaven er al registre in situ, de cadascun dels elements constructius en pedra, de les qual no es coneixen altres exemples a Mallorca.

- Caldria completar les fitxes d’alguns edificis religiosos com l’església del Calvari (AR-01), església de Nostra Senyora dels Àngels (AR-04), església de Sant Jordi (AR-05) incorporant a les mateixes elements de mobiliari i de caràcter litúrgic que han estat inventariats per una comissió que ha fet feina pel bisbat i de la qual formava part en Juan M. Torres Velasco.

- Caldria completar la fitxa de Can Llobera de Plaça (U-12) al cas de l’interior amb tota la feina que s’ha fet d’inventariar mobiliari i objectes significatius de la mateixa.

- Incorporar a les fitxes del catàleg el nom o malnom de les cases. Ens consta que en Juan M. Torres Velasco ha fet aquesta feina. Igualment consideram que l’Ajuntament hauria de requerir la seva ajuda per revisar el catàleg, donat el seus coneixements històrics sobre el municipi i la seva bona predisposició per feina pel patrimoni comú.

- Caldria investigar els arbres singulars del municipi i introduir els mateixos al catàleg amb mesures de protecció preventiva. El dia 20 de març de 1991 el Parlament va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears. Es tracta d’un instrument normatiu del màxim nivell per assegurar la conservació d’aquells individus arboris amb característiques extraordinàries, per talla o per l’edat, o bé especialment valuosos des del punt de vista cultural.

Al seu moment desembre de 2010 es va anunciar públicament (Diario de Mallorca de 22 de desembre de 2010 que la Conselleria de Medi Ambient tenia diferents propostes de catalogació com arbres singulars de les dues araucàries que es troben a la Punta, prop de la carretera entre Pollença i Port de Pollença al costat del creuer amb la carretera de la Cala Sant Vicenç. Aquestes araucaries van ser sembrades personalment pel darrer batle republicà de Pollença, Josep Cànaves i Salas, afusellat pels falangistes al 1936. Segon la notícia de premsa; "En un informe realizado el pasado año por un agente medioambiental, se recomienda al servicio de Protección de Especies la catalogación de los árboles porque "su ubicación las hace destacar sobre el territorio y por la historia que las acompaña, la cual está vinculada directamente con la memoria histórica". 

 Excavacions al vaixell grec enfonsat de Cala Sant Vicenç

Com diu la pròpia memòria del catàleg, aquest no és una eina tancada sinó que s’ha de sotmetre a revisió de manera periòdica per això consideram que l’Ajuntament hauria de planificar i pressupostar tota una sèrie de feines d’investigació per completar i millorar el catàleg de patrimoni sobre tot en aspectes com els jaciments arqueològics, el mobiliari dels edificis, arbres singulars... Igualment s'hauria de planificar i pressupostar un calendari per realitzar les activitats preferents que s'indiquen a les fitxes del catàleg als edificis i llocs municipals. Esperam que això sigui valorat per l'actual equip de govern. Cal dir que ens trobam a final de gener i encara no hem realitzat ni una reunió per parlar del pressupost del 2014 que teòricament s'hauria d'haver presentat per a la seva aprovació inicial fa tres mesos.

Si parlam del que hem demanat incloure al catàleg:

 Consideram imprescindible en compliment de la Norma 47 Catàlegs (ED) del Pla Territorial és imprescindible incoporar al catàleg la fitxa l’antiga fàbrica de catifes de Can Morató declarat bé catalogat i que es troba al catàleg insular del patrimoni històric de Mallorca (Boib 12-03-2002). Un catàleg de patrimoni de Pollença sense la fàbrica és totalment incomprensible per qualsevol ciutadà que no sigui a l'equip de govern. Aquest és un penós capítol més dins la intenció del  batle de premiar l'abandonament de la fàbrica per part dels propietaris, afavorint clarament uns interessos particulars oblidant el seu deure de complir la llei de patrimoni i defensar un  patrimoni històric, social i artístic tan important com és la fàbrica.

  Respecte al valor artístic de la fàbrica, breument; destaca la façana principal amb un llenguatge eclèctic on predominen elements del regionalisme i altres de procedència noucentista, com la torre o les impostes. Pel que fa als materials, és de destacar en aquest conjunt i tenint en compte l’any de construcció, la combinació de materials “moderns” com ara el formigó armat per a l’estructura i la coberta amb la construcció de murs d’una espècie de tapial o compost, una espècie de formigó com molt primitiu fet a base de terra, grava i segurament algun aglomerant com el ciment mallorquí. És a dir, que no només en la composició de la façana sinó fins i tot en l’ús dels materials es pot copsar aquest eclecticisme del que es parlava al descriure l’estil de la façana de la fàbrica. Aquesta fàbrica és una mostra del principi de l’aplicació i experimentació amb els nous materials, quan encara s’usaven aquests nous materials amb formes del passat, pròpies d’altres materials.

 Al nostre bloc trobareu un bon grapat d'articles sobre la fàbrica

- També hem demanat incorporar una fitxa del Hotel Formentor. L'equip redactor del catàleg ha considerat que és un edifici que per sí mateix no poseeix valors arquitectònics o patrimonials... Però consideram que l'hotel és una unitat valorable des d’un punt de vista històric, social i d’adaptació del edifici a l’entorn paisatgístic. En aquest sentit hem recomanat  demanar assessorament a la historiadora de l'art i professora titular de la UIB, Francisca Lladó Pol, autora de "L'Hotel Formentor d'Adán Dieh. Arquitectura, cultura i paisatge a l’entorn llatinoamericà dels anys trenta , Palma de Mallorca, ARCA núm. 16, 2004. A la fi

- Incorporar una fitxa del grifó de la Plaça Major, recentment restaurat i reinstal·lat. A l’igual que s’ha fet amb els grifós de Monti-Sion, Sant Jordi i d’en Rull de la mateixa tipologia i època.

- Incorporar una fitxa de l’hotel Mar i Cel (exemple d’arquitectura hotelera de principi de segle) i estudiar i valorar la incorporació de fitxes d’altres edificis i construccions en primera línia (cases d’estiueig com Can Vila, Can Teresa...) de la Base Aèria d’Hidroavions. No comprenem com al catàleg s'ha actuat com si la Base no fos part del municipi.

- Incorporar una fitxa de la Sínia del Convent de Sant Domingo del segle XIX, restaurada recentment .

- Incorporar fitxes de les principals escultures urbanes del municipi; monument Costa i Llobera, monumento dedicat a Llorenç Cerdà Bisbal (Cala Sant Vicenç)... Seria convenient a la fitxa PA-1 incorporar a la enumeració d’elements a preservar l’estàtua de Joan Mas.

 Aquest passat dimecres representants de diferents apimas del municipi (excepte les del col·legi Monti-sion i del CP Pollença, que excusaren l'absència). acompanyats del regidor d'Educació , Martí Roca (El Pi), i el batle, Tomeu Cifre (PP) es van reunir amb representants de la Conselleria; la "pressumpta consellera" d'Educació, Joana Maria Camps; eel secretari general d'Educació, Guillem Estarellas; el director general de Planificació, Bartolomé Isern; i la directora general d'Innovació, Isabel Cerdà. No va assistir el vertader conseller d'educació el senyor Joan Ramon Bauza.

Notícia i fotografia al Diario de Mallorca

 Com va afirmà a la premsa la membre d'una de les associacions de pares; "Tenim la sensació que estan a la defensiva, és com topar amb una paret", i  l'actitud dels representants del Govern  fou la de culpar els mestres i els directors del mal funcionament del TIL i la d'intentar rentar-se la cara donant una imatge de "diàleg". Pel que ens han comentat altres mares presents a la reunió va ser una perdua de temps total; els representants de la Conselleria es van negar a contestar a les seves preguntes i els van remetre als directors.

La versió dels representants de les apimes contrasta amb les dels representants municipals;el regidor d'Educació , Martí Roca (El Pi), i el batle, Tomeu Cifre (PP) que van declarar que els membres de la Conselleria havien "escoltat" els problemes dels diferents centres i n'havien "pres nota". Pel que ens han dit les mares presentas a la reunió ni en Tomeu Cifre ni en Martí Roca van dir res del que si que s'atreveixen a dir al carrer o van votar al ple; que  són contraris al TIL i que aquest s'hauria de retirar.  a la Conselleria... Encara que es els representants polítics municipals eren a la reunió sembla que una vegada més es van amagar i no van a traslladar a la Conselleria l'opinió majoritària dels ciutadans de Pollença.

Aquesta setmana també el PP i el PI Pollencí no han permés als regidors de l'oposició la col·locació del llaç amb la senyera quatribarrada al casal de Can Llobera a la plaça vella de Pollença per tal que pogués lluir a la festa de Sant Antoni.

Notícia i fotografia de  l'Ara Balears, com diu el seu peu de fotografia; Martí Roca (El Pi) i Bartomeu Cifre (PP), valents contra el TIL a Pollença, però s'amagaren a l'hora d'anar a l'Assemblea de batles.

I divendres el pi va ser verd a pesar de tot.

Fotografies del fogueró amb dibuixos originals d'en Miquel Trias  que vam dedicar a l'ordenança  l'ordenança de seguretat i convivència que es vol posar a Pollença.

podeu presentar al·legacions fins el 17 de febrer (sobre com podeu presentar al·legacions). Nosaltres demanam la retirada d'una ordenança repressiva i recpdatòria.

A l'enllaç teniu l'ordenança

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

- Sancions d'una ordenança que cal retirar.

 IB3 es va har d'empassar el verd 

Avui som a cercar el pi, us deixam amb algunes glosses que hem trobat pel camí:

Sant Antoni de gener

Que curau es mal de foc

Podríeu curar el PP

O dur-lo a un altre lloc.

En Bauzá vol un tassó

No vol un got de Menorca

Vaja cervellera eixorca

Això és de ser coió.

Ens retallen fora mida

No mos deixen ni carbó

I mantenen la partida

Pel palau del rei borbó.

EL GOVERN DELS DIMONIS

El refrany diu tothom té
el que pels seus fets mereix,
això no sempre es compleix
i la injustícia esdevé
el mal general, jo ho sé
perquè visc a dins l’infern
que esper que no sigui etern,
ja que l’esperança mina.
La societat mallorquina
es mereix millor govern.

Un any més ens complau convidar-vos al fogueró d'Alternativa per Pollença. Com cada any serem vora la porta del museu de Pollença. Hi haurà menjar, beure, música, glosses, foc i bon rollo, molt bon rollo...

Moo.. nar….quia.

Surt el rei amb veu cansada,

per la pasqua militar,

se’n oblida comentar,

que té la filla imputada.

Si no tornen mouré fils,

“pobreta” será interrogada,

això que semblaven húmils…

Per això enyoram el dia,

que caigui la monarquía,

I ens deixin viure tranquils.

Ordenyança.

Nosaltres volem fer glosat,

tot i que rimar ens costa,

ens podrá sortir esgarrat,

però en festes poc importa.

Millor és un mal glosat,

que una ordenaça grotesca,

on la gent amb perspicàcia,

no entén tanta burocracia,

si no es fa per recaptar.

 Fogueró 2013

Fogueró 2012

Avui un article d'en Joan Martorell que esperem us faci reflexionar i comentar . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

 Cal un pla estratègic per a Pollença

El comentari que fa Alternativa a la web dia 07.01.2014, referent a les obres anunciades de reforma de les instal·lacions esportives a Pollença i Port de Pollença, on se volen instal·là 4 pistes de pàdel, eliminant la pista de futbet, que només fa 4 anys que es va reformar, canviar la gespa dels camps de futbol, si esta en garantia, que la canviï la constructora, cost 0,(segons la meva opinió tenen tota la raó del mon),es dir, pareix fruit de la improvisació, me serveix de cap de fil per anar mes en lluny amb el que fa al futur del nostre Poble i lo que trobaran les properes generacions, que ja empenyen força.

He rellegit les primeres pàgines de la HISTORIA DE POLLENÇA, SEGLE XX, de Pere Salas Vives, per recordar que teníem a Pollença a principis de Segle XX.

Pollença, tenia un PIB important en relació als habitants. Teníem sabaters, ferrers, mestres d’aixa, teixidors, espardenyers, fàbriques de graneres, de guix, de rajoles, de cera, de pólvora, de gasoses, de ràfia, de sabates, de teixits, de catifes, una Fábrica de electricitat (Can Franch), una serradora , Fábrica de embotits (La Matança), botigues especialitzades (gorres i capells). Sense oblidar la pesca al Moll (90 barques a l’any 1913) , fins i tot teníem qualque Mina on treien ferro (1927). Exportàvem.

Dins Hosteleria, l’Hotel Cosmopolita, la Fonda del lloro, Mar i Cel, l’Hotel Formentor, per exemple, donaven servei als visitants.

Del mon de les finances, cada un amb una finalitat distinta: La Caixa d’Estalvis de Pollença, la Caja Rural de Ahorros y Préstamos del Círculo Católico de Obreros de Pollensa (que el 1938 cedí tots els immobles a la Caixa d’Estalvis i M.P. de las Balears. El Banc Agrícola.

Tots o la majoria del negocis relacionats, regentats per gent de aquí.

El panorama que observo avui es trist, no tant sols perquè han desaparegut empreses o s’han traspassades a inversors de fora i son ells que les dirigeixen i sen enduen els beneficis, nosaltres mos quedem amb un sou de rialles (sobre tot dins l’hostaleria),  dins ca nostra, no som amos de res.

No me puc resignà a que Pollença, estigui aletargada, adormida, respirant perquè la respiració es automàtica, deixant passar dies i actuant a cop de necessitat. Parlis amb qui parlis, tothom esta fart, ningú veu solució ni te ganes de pensar-ne cap. Ja veurem....qui dia passa, any empeny.

La gran pregunta...A qui correspon obrir el camí del progrés, de la competitivitat, de la innovació?, per mi es clar: LA ADMINISTRACIO LOCAL.

Perquè la Administració ?, senzillament perquè els Regidors s’oferiren voluntaris per dirigir i treballar per el Poble i axó vol dir, mantenir-lo, protegir-lo, cuidar-lo i procurar que les necessitats del ciutadans estiguin ben cobertes. No podran al·legar desconeixement de causa, molts d’ells governaven la anterior legislatura. (Per cert qualcú ha anat a veure el Jutja, per contar-li lo que el magistrat estava interessat en sabre, no se com acabarà, de moment encara cobra de l’Ajuntament, lo que provoca certa vergonya aliena).

Baix el meu punt de vista i amb l’experiència que dona una crisis com la que hem viscuda, i patim, agreujada per la quantitat de persones que s’han enriquit amb els doblers de tots nosaltres, amb el resultat final de una falta de liquides terrible i carències assistencials de tota mena i a tot arreu. Cal pensar durant hores, lo que hem de fer els propers minuts. Sense presa, emperò sense pausa. Elaborar lo que totes les empreses, tant grans com familiars, fan, un PLA, un Pla Estratègic per els proper anys. Un Pla consensuat, amb tots els sector, Politics, Sindicals, Empresarials, Socials, Urbanístics, etc. Analitzant que tenim avui i dissenyant el demà.

Això es feina, emperò val la pena engegar un Conferencia Oberta per dissenyar el futur de Pollença. Quin producte volem potenciar, com, on, mitjans necessaris per fer-ho. Es reben ponències i se debaten i voten, aquestes resolucions han de esser acceptades per tothom.

He dit que correspon tirar endavant aquest projecte a l’Administració Local, emperò no vol dir que no es pugui coordina amb les altres administracions (Autonómica i Central),lo que es clar es que l’Ajuntament ha de tirar del carro.

Tapar un clot, reposar un arbre, arreglar un fuita, netejar un camí (no es fa de tot l’any, tant sols quan arriba Sant Antoni), etc. Axó no es governar.

El Sr. Heberto Corea Guerrero, a un interessant article publicat a elnuevodiario.com de Nicaragua, definia el bon govern...:

“Un buen gobierno no tiene ni debe tener una varita mágica para solucionar los problemas que aquejan a los ciudadanos; debe tener una varita para guiar al ciudadano hacia el desarrollo económico, social, técnico, científico y educativo”.

Axó es lo que hem de menester a Pollença, polítics que siguin capaços de fer lo que deia el Sr.  Corea, emperò vist i escoltades certes declaracions, a un Poble on tothom  coneix els qui mos governen i assabentats de les seves incapacitats, es hora de cridar a tots els joves i no tant joves, persones preparades, que en tenim, de que facin un esforç de responsabilitat i participin a la vida econòmica i social de Pollença, del seu esforç i entrega en tindran el profit els nostres nets i els seus fills i escrits com aquest ja no faran falta.

No podem seguir aferrats a un llibre de Costa i Llobera, a una foto de Philip Newman, llevant la pols a un quadre dels pintors de l’Escola Pollencina, escoltant el Puig Patrona, etc. Tot el passat es nostre i es necessari recordar-lo, es nostre i forma part de la nostra historia, de la que mos sentim orgullosos, emperò procurant sempre llaurar un futur millor que el present, garantint als que venen una societat justa i pròspera.

Joan Martorell

Com us vam informar l'equip de govern va recollir el nostre suggeriment d'ampliar el termini d'exposició pública de l'ordenança de seguretat i convivència que es va aprovar per unanimitat al darrer ple. Ara podeu presentar al·legacions fins el 17 de febrer (sobre com podeu presentar al·legacions). Estaria bé que ara l'equip de govern també recollís la nostra petició de retirar aquesta ordenança.

A l'enllaç teniu l'ordenança

Aquesta és una taula-resum de les infraccions i sancions de l'ordenança

Articles anteriors

-  "Argumentant contra l'ordenança de seguretat i convivència"

-  Argumentant... 2

 Ordenances com la de Pollença s'han presentat a altres municipis i han trobat una important contestació social, per exemple:

Cerdanyola:

 Vilafranca del Penedès

Palma

 Barcelona:

 Ala darrer ple ordinari  ens van contestar preguntes ja registrades a anteriors plens i que encara no havien obtingut resposta. Aquestes eren del ple de setembre:

 21 de setembre de 2012 pujada al puig per l'educació, el regidor d'educació no va venir i li molesta que li demanem per què al ple municipal.

- Continuam rebent múltiples queixes de diferents usuaris de la nova companya d'autobusos que s'encarrega de les línies regulars (retards, utilització de autobusos urbans... ) Al ple de juliol ens van dir que feien feina sobre el tema ens poden dir que han fet i que pensen fer a aquest tema.

María Buades; segona tinent de batle: va dir el mateix que ja havia contestat a juliol... que a l'Ajuntament no havien arribat queixes i que havien revisats horaris i freqüencies. La regidora no adscrita Malena Estrany va intervenir per confirmar a la segona tinent de batle que es continuaven utilitzant autobusos urbans per fer el trajecte Pollença- Palma (el que no és legal) ja que ella el va utiltizar durant la Fira.

Simplement al·lucinant que la segona tinent de batle digui que no hi ha queixes quan ja se les haviem expressat al ple de juliol veure article . han sortit a la premsa (veure notícia a aquest mateix article), a facebook s'ha creat una Plataforma d'Usuaris de Transport de les Illes Balears (perfil facebook on l'equip de govern es pot informar de les queixes dels ciutadans sobre el servei d'autobusos), que a més a més ha anat a la ràdio municipal a expressar les seves queixes... En definitiva la segona tinent de batle ha tornat a tirar pilotes fora com va fer ja al ple de juliol. Esperam que ara que per segona vegada s'han expressat aquestes queixes al ple i fins i tot una regidora   ha confirmat les deficiències del servei actuï d'una vegada ferment per exigir un canvi a aquesta situació i que es posin autobusos adients als trajectes a realitzar i al nivell que es suposa a un país desenvolupat.

 Notícia apareguda a la premsa el 23 d'octubre del 2013 (segon la segona tinent de batle no li consten queixes).

 Avui voliam destacar dos temes relacionats amb l'educació;  la retallada dels ajuts per a llibres de texti la vaga del passat dimarts.

En referència al tema dels llibres de text a la comissión anticrisisi municipal hem insistit en la necessitat de que l'Ajuntament s'impliqui en coordinar i ajudar als programes de reutilització dels llibres, de moment amb resultat nul. 

Els ajuts per a llibres de text que concedeix el Ministeri d'Educació a les Illes Balears s'han retallat un 48,5% el darrer any. Així, es passa dels 712.666 euros del 2012 als 366.549 del 2013. Segons la resolució que es va publicar aquest dimarts al Butlletí Oficial de l'Estat, l'import per al programa de finançament dels llibres de text i material didàctic en els nivells obligatoris de l'ensenyament, a escala estatal, pateix una disminució del 39,5% i passa dels 30.705.665 euros del 2012 als 18.559.610 del 2013.

A més a més  aquesta serà la darrera partida que proporcionarà Madrid per a beques de llibres de text, ja que el ministre, José Ignacio Wert, anuncià a l'octubre que les partides que hi destinarà aquest 2014 gairebé desapareixeran -només quedaran uns testimonials 1,4 milions per a Ceuta i Melilla.

Article complet a l'Ara balears

 En referència a la vaga subscrivim la reflexió de l'STEI.

1. Els docents i les famílies hem tornat a demostrar el compromís per una educació de qualitat i la nostra solidaritat amb els companys expedientats, insultats, perseguits o amenaçats.

2. Els convocants de la jornada de vaga hem intentat fer arribar la nostra veu als dirigents de la conselleria d'Educació i no ens han obert la porta. Aquí queda palès el cinisme quan s'omplen la boca d'estar oberts a la negociació. Oberts però amb la porta tancada a pany i clau.

3. La jornada de dimarts va suposar una passa més cap a la victòria final, que serà la victòria de l'educació i la responsabilitat front a la imposició i la persecució.

4. En alguns moments varen comparèixer provocadors que esquixaren cartells a favor de l'educació i passejaren desafiants pels voltants de la concentració de davant la conselleria. Foren ignorats completament i marxaren impotents perquè ningú els ha mirat de cara.

5. Continuen els insults i les amenaces als docents fetes anònimament o no a les xarxes socials i a espais d'opinió als diaris digitals.

Canto la lluita

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
(MÀRIUS TORRES)

Cadenes de lliberta

En suport al director expedientat, a ľIES Marratxí. Els docents van fer una cadena humana que va  donar dues voltes al perímetre del centre.

El que havia estat un remor des del inici d'aquesta legislatura sembla que serà una realitat al 2014; Ports de Balears durà a terme el procés de privatització de  la gestió de tots els ports de gestió autonòmica, un total de 17 ports (14 a Mallorca, 2 a Menorca i 1 a Eivissa) entre els quals hi ha el del Port de Pollença. D'aquesta forma el Partit Popular segueix desmantellant tot el que és públic per donar negoci a empreses privades. Un saqueig del que és de tots en  benefici d'un pocs.

A Alternativa per Pollença hem estat sempre molt crítics amb la gestió de ports: opacitat, irregularitats a cessions i concessions, oposicions guardamolls, manca de serveis, preus, amarraments... Al seu moment ens vam reunir amb el vice-president de Ports  per demanar-li canvis  i sobre tot que  es prioritzessin els serveis sobre els negocis, especialment invertint en seguretat i medi ambient... Tot el contrari del que passarà si se privatitza la gestió.

Fa anys que la situació econòmica a l’empresa pública Ports és molt crítica i no permès fer miracles, ja que aquestes empreses públiques han estat utilitzades políticament oblidant la gestió econòmica.

Però igualment consideram que la solució de Ports no passa per la privatització de la gestió sinó per una millora de la seva gestió pública. L'Executiu vol aplicar el que ha fet al port esportiu  de  Calanova, que poc té a veure amb el Port de Pollença, on la majoria d'embarcacions són d'esbarjo familiars. Davant les primeres protestes Antonio Deudero, el director general de Ports  ha declarat que els vaixells de petites eslores, de fins a 7 o 8 m, tindran una tarifa d'amarrament popular... Ja sabem com funciona el Partit Popular abans de les eleccions diu una cosa i quan governen fan altra. Estam segurs que si es privatitza la gestió de ports hi haurà un encariment important de les quotes de amarrament, encara que segurament esperaran a passades les eleccions.

  Per això reclamam el manteniment de caràcter públic de Ports

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Té raó l’apotecari embullós i la resta de cavernícoles del seu desgovern, els mestres manipulen els alumnes: ergo els ensenyen a comprendre el món i la bolla, els inicien en la cultura, els guien cap a l’amor del país llur i a d’altres coses maleites i culpables. Per altra banda la caverna no manipula: decreta, exigeix, imposa, ordeno i mando amb l’estil elegant heretat dels inquisidors, els dons, els borbons, els franquistes i falangistes de tota casta, a nuestro estilo i manera: para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado i por el imperio hasia Dios.

Tanmateix prest no necessitaran donar ordres, gràcies als avenços de la cirurgia del doctor Francostein els bastarà substituir els cervells dels alumnes per cervells mínims adaptats a la ideologia cavernària. I tal dia farà un any…

Avui un article d'en Joan Martorell . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Aquets darrers anys degut a la corrupció de molts alts càrrecs polítics, hem sentit parlar sovint dels “Aforats”.

La curiositat me dur a consultar de on ve aquest privilegi, perquè i qui el disfruta.

Tot va començar cercant la independència del poder legislatiu respecte del poder executiu. Un exemple seria que un parlamentari se enemistés amb el Rei, que era el màxim poder del país (fa anys d’axó), aquest podria cercar qualsevol excusa per encausar-lo i fer-lo fora de la vida pública. Per evitar axó es va establi que cap Parlamentari pogués esser encausat sense la aprovació del propi Parlament i havia de esser jutjat per el tribunal de major jerarquia.

Emperò, feta la llei, feta la trampa, si el tribunal que jutja als Polítics es el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia i els membres de aquests tribunals el anomena el Consell General del Poder Judicial, que com sabem qui elegeix els 20 membres del Consell del Poder Judicial es el Rei i El Parlament, al final son el polítics qui se posen d’acord per triar els qui a la fi els tindran que jutjar.

Anem a veure qui son els privilegiats a l’Estat Espanyol, segons l’article 102.1 de la Constitució:

El Rei, President del Govern i els Ministres, Diputats i Senadors, Parlamentaris Autonòmics, Alts càrrecs de la Judicatura, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, del Tribunal Constitucional, del Consell de Estat, el defensor del Poble de l’Estat Espanyol (amb els seus adjunts)i els de la CCAA, , en total i segons me informat, son uns 10.000 ciutadans el que gaudeixen del privilegi de esser aforats.

Si trobeu pocs,vos diré que els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat també tenen el seu propi aforament.

Dins la relació de persones aforades, i referent a la Família Reial, no hi ha ni el Príncep ni les Infantes, emperò, segons ha publicat qualque analista polític, arreglar axó ja esta pactat entre el dos partits majoritaris, tot arribarà.

Ja per acabar i com que sempre mos comparen amb altres països del voltant, comparem:

1.- Alemanya: Cap aforat

2.- Portugal / Itàlia: Sols el President de la República.

3.- França: President de la República, 1er. Ministre i Ministres.

Per tal de que tots siguem iguals a n’ aquest país, al manco davant la justícia, cal canviar la Constitució i si es per llevar privilegis als polítics, com es el cas comentat, podrem esperar de asseguts.

Joan Martorell

Fins aquest divendres 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni. 

Veure article anterior.

En referència a  la subsanació d’alguna de les  deficiències assenyalades al  setembre de 2010 per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni:

- S’ha introduït una disposició transitòria en les Normes generals del Catàleg que estableix que en el termini d’un any des de l’aprovació defintiva del Catàleg s’haurà d’iniciar la incoació de l'expedient per a la declaració de bé d'interès cultural amb la categoria de conjunt històric del nucli històric de Pollença. Un expedient que s’hauria d’haver iniciat ja a la passada legislatura.

-Una de les peticions de la Comissió era revisar també l’arquitectura turística i hotelera. S’ha fet als casos del Passeig de Colom, 1, Passeig de Voramar, 123, 109 (Can Vallès), 105, 103 (Can Arbona)),totes elles mostres significatives de l’arquitectura regionalista, i exemples d'arquitectura hotelera de principis de segle (Hotel Illa d'Or), o alguns situats a primera línia de la zona de Formentor, com la casa Huarte. Però no s’ha fet al cas de l'hotel Sis Pins donat que no s'hi han reconegut valors patrimonials suficients per a la seva inclusió. Com sabeu tampoc s’ha inclós al catàleg la fitxa de “Can Franc” al Passeig Voramar, ja que es va concedir una llicència per demolir-la, encara que a dia d'avui ja hagi caducat el termini de vigència de la llicència.

S 'ha mantingut la supressió dels següents elements:

- Hotel Formentor ja que es cosidera  que és un edifici que per sí mateix no poseeix valors arquitectònics o patrimonials.

- Cases de cala Murta ja que es tracta d'edificacions modernes construïdes al segle XX que interpretende manera lliure algunes de les pautes de l'arquitectura tradicional i en les quals no s'aprecia cap tret particular que les faci mereixedores de ser incloses al Catàleg.

- Can Cànaves. Els immobles que podrien correspondre a l'esmentat Can Cànaves han estat àmpliament reformats i no presenten valors destacables. Per tant es manté la seva supressió del Catàleg.

No s'han incorporat al Catàleg les següents possessions pels motius que es justifiquen en cada cas:

Can Romí

S'ha repicat, referit i pintat de blanc la façana principal. La disposició simètrica i les característiques i proporcions de les obertures de la façana principal no obeeixen als patrons de l'arquitectura tradicional fet que es manifesta especialment en les tres finestres balconeres de la planta pis. S'ha renovat la teulada i s'ha reformat el fumeral perdent aquest el seu caràcter tradicional. S'ha construït davant la façana una pèrgola sostinguda sostinguda per quatre pilars de material prefabricat. S’ha construït un buc de factura moderna, d’una planta i un sol aiguavés, a la part posterior de les cases.

Can Prats

S'han reformat completament les cases de la possessió, resultant un casal que no conserva les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. S’ha augmentat el volum i s’han edificat nous bucs. S'han repicat les façanes deixant la pedra vista, s'han remodelat les obertures de la planta baixa i de la planta pis. S'ha modificat l'antic portal d'arc recó adovellat transformant-lo en escarser. S'ha decorat la carrera amb la instal.lació d'un brollador i una pica hexagonal.

Can Canaveret

Les cases de Can Canaveret apareixen catalogades amb la fitxa J-63 pero la fitxa, adjuntada a continuació, no aporta cap descripció i presenta una localització errònia. Una vegada identicada la propietat correcta, situada al camí de Can Canaveret, l'equip redactor considera que no conserva cap interès patrimonial i en conseqüència es proposa la seva eliminació del Catàleg. En concret l'edificació original ha sofert la divisió de la propietat i la construcció de nombrosos afegits i porxades, la reordenació de les obertures i el referit parcial dels paraments, sense seguir ni preservar cap de les pautes de l'arquitectura tradicional.

l'Ullal

Les cases de l'Ullal han estat completament reformades i rehabilitades perdent el seu aràcter tradicional. 'han repicat i referit els paraments i s'han pintat de color rosa. S'han adosst nous ucs i porxades. S'han reordenat les obertures i s'ha practicat un nou portal principal al ual s'accedeix per una escala i a través d'un arc sostingut per columnes dòriques dossades la façana.

Malagarba Petit

Les cases de Malagarba Petit representen un exemple de casa de pagès senzilla, robablement construïda en el segle XIX que conserva els trets de l'arquitectura radicional però que precisament per la seva enzillesa i per la manca de cap tret estacable fa que sigui un tipus molt comú en el sòl rústic. En cap cas sepot assimilar  la resta de cases situades al sòl rústic que han estat incorporades al Catàleg i enconseqüència es proposa la seva no inclusió.

Can Fava

A més de la fitxa de Can Canaveret (J63) també s'ha suprimit del Catàleg 2006 la fitxa 21 corresponent a Can Fava. En el Catàleg de 2006 es descrivia l'immoble com a: "Edifici de planta rectangular (dues crugies) i dues alçades (planta baixa i planta pis) cobert per teulada a dos aiguavessos. A la seva esquerra s'hi annexa un petit volum rectangular en millor estat de conservació (comparat amb l'edifici principal), que albergava les solls i les pallisses. A la dreta, tancant la carrera, hi ha restes d'una altra edificació rectangular, amb porxada, que contenia un forn. Es troba en molt mal estat de conservació."

Una vegada efectuada la visita de camp es pot assegurar que l'immoble es troba completament enrunat, sense coberta, sense forjats i amb tres de les quatre façanes principals reduïdes a un munt de pedres.

En aquest estat es considera que han desaparegut els valors que motivaren la seva inclusió en el Catàleg i es proposa la seva supressió del mateix.

- No s'han inclòs el salt de Pedruixella ni el Paraigua. Aquests dos àmbits no presenten valors ambientals singulars i els seus valors paisatgístics són nuls donat que no són visibles des de cap de les principals carreteres i camins d'accés públic.

Altre punt demostrat amb aquesta inversió  és la improvisació i falta de planificació política a l’àrea d’esports. Només fa quatre anys que es va reformar  pista de futbet del Port de Pollença que ara es vol eliminar per construir quatre pistes de paddel. Una cosa talment il·lògica i incomprensible. L’argument donat de que són infrautilitzades el que hauria de fer pensar als regidor responsables és com dinamitzar-les (el futbet no és un esport precisament minoritari)... però prefereixen dinamitar-les.

A Alternativa consideram que abans de fer noves obres com es planteja amb  a l'actualitat amb les pistes de paddel cal assegurar-se de que els serveis de les instal·lacions que ja tenim estem perfectament coberts des del manteniment a la vigilància passant per la informació i l'atenció als ciutadans.El dèficit de Pollença no és el nombre d’instal·lacions sinó  la seva gestió, un exemple seria el lamentable estat en el que es troben les instal·lacions  dels camps de futbol del Port de Pollença; focus fosos, xarxes, grades, banquetes rompudes... Cal dotar a l’àrea d’esports d’una estructura organitzativa que permeti un major eficiència en la gestió.  En quant a les instal·lacions cal realitzar un  Pla de gestió i manteniment de les instal·lacions incloses les escolars.     També lamentem que finalment l’Àrea d’Esports no hagi convocat l’Assemblea anual a la que es va comprometre l’anterior regidor, explicar les polítiques i escoltar les aportacions dels socis  segurament repercutiria en benefici de tots.

Al febrer del 2005 quan es va anunciar la propera inauguració dels camps de gespa artificial que ara cal canviar, el que en aquell moment era el regidor d’ esports Miquel Ramón  va anunciar  que el canvi de paviment del camp de futbet del Port es realitzaria entre març i abril de 2005 (era una millora de l'empresa que va instal·lar la gespa artificial als camps de futbol). Vam entrar al 2007 a l'Ajuntament i encara no s'havia fet. Vam insistir i  insistir fins que es va fer al 2009. Poc ha durat la reforma.

 Reflexió i dibuix original del nostre amic en Miquel Trias. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Un burot per donar-vos els molts d'anys, i sobretot desitjar-vos que els reis vos duguin molts de regals. I més que res que manifestar-vos mon desig que duguin molt de carbó al dolents de les cavernes baueà i eppanyola.

 Dimarts 7 de gener es reactiva la vaga dels docents en  resposta a l'obertura d'un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxí  i l'amenaça de més de 30 expedients que va fer en Guillem Estarellas, acompanyat de na Bel Cerdà. 

L'any 2013 el món va viure una nova revolució històrica i, soprenentment, aquesta vegada era educativa i... mallorquina! T'imagines que sigui possible canviar el món i que, a més, el canvi comenci a Mallorca?

Avui un article del nostre company Mariano Moragues . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Tots estam exposats a pixar fora del tex de tant en tant, dient qualque bajanada, confonem sovint el que desitjam amb la realitat i a vegades sense témer-nos cometem errors; aquests lapsus, que en Freud anomena “actes fallids”, sovint fan sortir un contingut subconscient interpretable.

Veiem alguns exemples: Felipe González digué, “el que vol Catalunya és impossible”. Dir que una cosa així és impossible, és un doiarro; expressa el seu desig o la seva intolerància, però de cap manera una real impossibilitat.

Rubalcaba i Rajoy digueren: “No podem permetre el dret a l’autodeterminació”. Una contradicció “in terminis”, si és un dret no sols l’haurien de permetre, sino protegir i promoure.

Un parell de cadufos de Zapatero: A la pregunta si es pot canviar la Constitució perquè es permeti la consulta. Respon: “No. Las consultas y los referèndums son un camino de división”. Efectivament, uns volen A i altres no A, guanyen els que tenen més vots; així funciona la democràcia. ¿Les eleccions són un camí de divisió? Un altre: “Lo democràtico es la ley y no los referendums o consultas”. Vaja un embolic que se fa, ¿no serà que és antidemocràtica una llei que no permet consultar al poble?

Rajoy i Zapatero, calcats, diuen: “No hay ninguna Constitución que permita la secesión, ni que reconozca el derecho a una parte a que vote su futuro”. Pentura seria hora de pegar una ullada a la historia de les Espanyes per sortir d’aquesta galindaina. L’Article 174 de la Constitució de 1812 deia: “El Reino de las Españas es indivisible”, y estava format, a més l’actual España, per Nueva España, Guatemala, Cuba, les dues Florides, part de Sto. Domingo, Puerto Rico, Panamá, Colombia, Ecuador, Venezuela, Perú, Chile, províncies del Río de la Plata, Filipines, Guinea i Sahara, aquests dos països foren províncies fins 1968 i 1976 respectivament. Vaja indivisibilitat del Reino de las Españas, quasi res diu el diari!

El PP al nostre parlament, coherent amb els desitjos del PP de Madrid, afirma la inexistència dels Països Catalans. És el seu desig, però la realitat històrica, llengua, cultura, geografia, mediterraneïtat (mapes de Philippe de Pretot París 1787 i molts posteriors), semblant manera de veure el món... afirma la seva existència ¿ Hem de suposar que tampoc existeixen Hispano América, la Commonwealth, Països Baixos, que estan més desvinculats que els Països Catalans?

Albercocs i cireres

Fins el 10 de gener podeu presentar al·legacions al catàleg de patrimoni  fet amb la finalitat de protegir els béns immobles d’interès històric, artístic, arquitectònic, etnològic, arqueològic i paisatgístic de Pollença.

Fa uns dies ens vam reunir amb tècnics municipals amb els tècnic de l’empresa  Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT  que ha estat l’encarregada de la redacció del catàleg actualment en exposició.

El Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic i paisatgístic fou aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament en data de 27 d'octubre de 2005 i provisionalment en data de 30 de novembre de 2006. En data de 24 de setembre 2010 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric n'acordà la subsanació de deficiències. . El que han fet els tècnics de GAAT és donar resposta a aquestes deficiències.. El detall d'aquesta subsanació el podeu trobar a la documentació general del catàleg de patrimoni.

El catàleg  tracta de recollir tots aquells elements singulars que per el seu valor i significació mereixen protecció. Però no s’ha d’entendre com la simple imposició de mesures restrictives sobre els immobles catalogats. L’inclusió d’una edificació al catàleg implica un reconeixement oficial del seu valor històric. Els propietaris i titulars de béns catalogats podran gaudir dels beneficis fiscals que determini la legislació de l’Estat, la legislació de les Illes Balears i la normativa de les entitats locals. Així mateix, es suposa una preferencia d’aquests immobles a l’hora de sol·licitar ajuts per la seva millora, conservació, rehabilitació o restauració.

A més d’adjuntar el llistat d’edificacions, també es marquen uns criteris d’intervenció, que han de permetre salvaguardar el patrimoni sense perjudici dels propietaris i titulars. Per aixó s’han de tenir  en compte els trets més rellevants a protegir, analitzant cada cas individualment. Des d’aquesta perspectiva, la inscrició dels béns al catàleg permet la seva conservació i restauració a la vegada que contempla la reforma i en el seu cas l'ampliació sempre que es respectin els valors que motivaren la declaració.

Aquest catàleg no és una eina tancada, sino que s’ha de sotmetre a revisió de manera periòdica per tal d’incloure nous elements o, en casos excepcionals i degudament justificats, excloure’ls. Els criteris per l’inclusió han de ésser de carácter cultural, històric, compositiu, de qualitat d’execució material, de singularitat, de conjunt, etc.

El catàleg de patrimoni està format per la següent documentació:

1. Memòria, normes generals i llistats d'elements incorporats al Catàleg

2. Memòria de subsanació de les deficiències assenyalades en l'acord de la CIOTUPH de

24/9/2010

3. Fitxes particularitzades

4. Planimetria general del conjunt del sòl urbà a escala 1:1.000 i del sòl rústic a escala

1:5.000.

Els 842 elements inclosos en el Catàleg s'estructuren en vuit volums:

-Formen els volums primer i segon un total de 159 fitxes en les que s'inclouen 184 elements que corresponen al patrimoni arquitectònic del sòl urbà. Es tracta de mostres d'arquitectura religiosa, edificis urbans, béns paisatgístics i ambientals en sòl urbà, la tafona de Can Reiet i el cementeri municipal. Alguns de les fitxes inclouen més d'un element.

-Formen el volum tercer 88 fitxes en les que s'inclouen 100 elements corresponents a les possessions i cases de pagès del terme. Es cataloguen també dos escuts i deu rellotges de sol que són inclosos en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitzen.

-Formen el volum quart 113 fitxes en les que s'inclouen 115 elements que s'integren en lescategories d'obres públiques (fars, ponts, miradors), oratoris, arquitectura militar, casetes, creus, casetes, escars, cases de neu, molins de vent fariners, elements d'hidràulica urbana, molins d'aigua, fons, sistemes hidràulics, ralles i pedres passadores. Es cataloga també unescut inclòs en la fitxa corresponent a l'immoble en el qual es localitza.

-Formen el volum cinquè 97 fitxes en les que s'inclouen 146 elements etnològics pertanyents a les tipologies de sínies, pous, aljubs, basses, safareigs, forns de calç, porxos, sitges i barraques de carboner. La major part dels elements dedicats a l'explotació dels boscos s'han agrupat en fitxes corresponents a conjunts etnològics, fet que explica la divergència entre el nombre de fitxes i el d'elements.

-Formen el volum sisè 76 fitxes en les que s'inclouen 76 elements etnològics pertanyents a les tipologies de camins, espais marjats i murs que limiten amb carretera o camí.

-Per la seva banda els 221 jaciments arqueològics del municipi conformen els volums setè i vuitè del Catàleg.

  Com ja varen tractar a l'agost del 2006 hi ha jaciments com el de Can Daniel totalment abandonat i en procés de desaparició.

El passat mes de novembre Alternativa per Pollença va celebrar el seu segon congrés. Per a un partit polític un congrés és la reunió més important que es celebra. En el nostre cas, és una eina que ens permet no només debatre idees, sinó també discutir sobre qui som, quin tipus d’organització volem ser i quins projectes ens han d’ocupar en el futur. Es tracta de què allò urgent deixi pas a allò imprescindible.

“Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política”        

     I no és que el nostre partit no es reuneixi en altres ocasions. Som un partit de clara vocació assembleària. Tenim una trobada mensual, on la forma més primitiva –i tal vegada la més pura i la més difícil– de democràcia es manifesta. Tothom és benvingut, les decisions se prenen per majoria i el vot de tothom val igual. No tenim òrgans de govern, llevat d’un coordinador que fa feina perquè tot funcioni, i aquest és exactament l’esquema que hem traslladat als nostres congressos. El que diferencia l’assemblea del congrés és, com ja s’ha dit, que la reflexió ha pogut ser més profunda i meditada.

     Quan un mira la fotografia que il·lustra el congrés, el que es pot veure és que som un partit que combina experiència i joventut. Malgrat no ser polítics professionals, estam implicats en la política, perquè no concebem passar per les circumstàncies en què vivim com si tot ens fos aliè, bé perquè no es pot fer res, bé perquè no ens interessa. Per a Alternativa per Pollença, la política és imprescindible, nosaltres pensam que sí se pot. El món que ens ha tocat viure ens interessa ara i també com a projecció de futur.

     Estam especialment orgullosos de comptar amb gent que s’implica, que es banya, com s’ha demostrat amb el conflicte que està sacsejant el món educatiu de les nostres illes. Deixant palès que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, tenim gent que ha donat una passa endavant per denunciar que el que estan fent als nostres nins i joves és absurd, un barbaritat perpetrada per una administració que trepitja (sí, trepitja) el futur dels alumnes sense escoltar-los ni a ells, ni als seus pares ni als professionals que els imparteixen classes. Per cert, el batle de Pollença ha donat l’esquena als pollencins en aquesta qüestió i, en una actuació vergonyosa que el perseguirà durant el que queda de legislatura i, a ben segur, a les properes eleccions, ha demostrat que no ens representa.

     El comportament del batle, arrodonit pel seu vot irònicament de qualitat durant el ple que l’havia de reprovar, no és més que una altra fita en aquesta legislatura tan convulsa per a Pollença, amb canvis de regidors, de sigles, de pactes i fins i tot de principis. Alternativa per Pollença, pel contrari, ha donat la imatge del que som: un partit en què es pot confiar, com es demostra cada vegada que una persona, aliena a la nostra formació política, s’atraca a un de nosaltres i ens fa arribar una queixa, un suggeriment o una observació perquè sap que ens la prenem de forma seriosa i que no només els escoltam, sinó que també intentam donar respostes i, sempre que és possible, solucions.

“Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política”

     Alternativa per Pollença té vocació́ de govern. Hem demostrat que sabem fer política sense voler viure de la política i sabem que la gent de Pollença ens veu així. Seguirem fent feina des de l’oposició constructiva però ferma durant el que queda fins a les eleccions, amb la convicció que, el maig de 2015, les idees que representen les persones que surten en la fotografia seran considerades per als pollencins com una opció real de govern municipal.

Al 2013 que es tanca, el batle ha fet dues cares: una davant els ciutadans de Pollença i una altra davant el seu partit. Teòricament estava contra l'aplicació del TIL però a l'hora de la veritat no va anar a l'Assemblea de batles a defensar el mandat del ple.  I tot acompanyat de la senyora Isabel Cerdà, responsable de l'aplicació del TIL, que un dia dóna bones paraules a pares i docents de Pollença i al dia següent fa de fidel escudera del Secretari d'Educació per posar-se a les ordres del Círculo Balear i obrir un expedient al pollencí Jaume March, director de l'IES Marratxi.

També ha fet dues cares el PI que només defensa la llengua i la cultura als llocs on es troba a l'oposició, mentre que als llocs on governen amb el PP intenten nedar i guardar la cadira.

Amb aquest Partit Popular radicalitzat i escorat a l'extrema dreta s'ha de ser ferm i clar. A Alternativa per Pollença lluitarem perquè l'any 2014, ara obert, quan es tanqui sigui el darrer any complet de govern del PP tan a les Balears com a Pollença.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents