URXELLA

  Moltes de les nostres mocions han estat rebutjades per l’equip de govern, d’altres han estat aprovades però no executades i a unes poques s’ha fet feina. La majoria de les mocions les hem presentat de manera individual però algunes les hem presentat de manera conjunta amb altres grups, des de l’equip de govern a grups sense representació al ple, passant per la resta de grups de l’oposició. Igualment hem presentat mocions a petició d’associacions o ciutadans.

Hem tingut i tenim moltes idees per executar a l’Ajuntament i canviar i recuperar el municipi, a les vostres mans està que el podam fer.

Avui dijous, sessió ordinària de l’AJUNTAMENT PLE a a les 20,00 hores 

ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 23 de desembre de 2010  

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 27 de gener de 2011  

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària celebrada dia 24 de febrer de 2011  

4.-  Aprovació, si procedeix, de la proposta del conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Interior, Innovació i Justícia del Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Pollença per a la coordinació policial, la millora de la seguretat pública i el suport a la policia turística per a l’any 2011.

Per part de l'Ajuntament es demanen cinc policies turístics, que són els que se van concedir l'any passat per part del govern.

5.- Ratificació de l'acta de recepció de les obres de dotació del servei de clavegueram del solar 30 de la urbanització "L'Alzinar de Sant Vicenç (avinguda Cavall Bernat, 37) signada dia 16 de març de 2011. 

6.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN en relació a la reposició de pins a la primera línia del Port de Pollença.

Una bona proposta, a la propera legislatura cal fer feina a l’embelliment del municipi. Igualment caldria substituir i reposar per altres espècies totes les palmeres tallades i afectades pel becut vermell. Encara que resta clar que el més urgent en aquest moment seria fer feina per aturar l’extensió de la plaga. Fa més d’un mes que vam presentar un pla en aquest sentit sense haver obtingut resposta per part de l’equip de govern.

7.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN en relació a la reposició d’aixetes municipals als seus llocs originals.

  Una altra bona proposta, que esperam tingui més èxit que la que vam fer nosaltres per novembre; on demanavam l'inici de l'expedient d'incoació de Bé d'Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hídries i "grifons"), i que va ser rebutjada pel grup PP-UMP i l’equip de govern. Com recordareu una vegada rebutjada la nostra moció vam fer una petició (article)  directament a  la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l'inici de l'expedient de protecció

8.- Aprovació, si procedeix, de la proposta d’adhesió al Pacte de Batles i Batlesses.

Una proposta positiva per part de l’equip de govern i que ja haviem inclòs al nostre programa. El Pacte es marca com a fita un ús eficient de l'energia i aconseguir, abans de l'any 2020, una reducció del 20% de les emissions del gasos amb efecte d'hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.

9.- Propostes/Mocions d’urgència

La Xarxa Audiovisual de Corresponsals de Radio i Televisió de Mallorca ha proposat una moció de suport a la seva feina i un pronunciament a favor del no tancament la mateixa. La moció la presentam conjuntament tot els grups excepte el PP-UMP.

Recordeu,

Divendres 1 d'abril de 2011.

20.30h. Centre Cultural de Pollença.

Xerrada.

La repressió del 1948 a Pollença.

Pere Salas, Doctor en Història.

Continuam amb la publicació del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva. Aquest apartat constarà de vàries entregues. 

A l’hora que escric aquest article sembla que seran 10 les candidatures que optaran per la batlia de Pollença, molt diversos i crec que per primera vegada a la democràcia la dreta anirà dividida consider que el centre no existeix, és la intenció de tenir contents a tots i no “banyar-se” massa i que l'extrema dreta, Fuerza Nueva o Falange, són altra cosa.

Partido Popular, Partido ¿Socialista Obrero? Español, Partit Socialista de Mallorca, Unió Pollencina Independent, Unió Mollera Pollencina i Esquerra Republicana repeteixen, els nous són Lliga Regionalista, Partit Socialista Independent de Pollença (crec que es diu així, ja que al registre de partits polítics no consta com tal), Convergència per les Illes (tampoc consta al registre però tots sabem que existeix)i nosaltres Alternativa per Pollença, alguns d’ells ja es varen presentar en coalició els anteriors comicis.

No tots els nous partits han nascut de la mateixa manera, però si tots tenen arrels en altres formacions polítiques. El naixement del Convergència per les Illes no el comentarem, a la premsa ja s’ha escrit molt del tema,  la Lliga Regionalista neix presumptament per la necessitat del senyor Jaume Font d’estar a la primera línia política de les illes, possibilitat que li varen negar al seu antic partit (PP) i el Partit Socialista Independent de Pollença neix d’un presumpte desacord entre els membres del PSIB-PSOE pollenci per la seva subordinació a la desapareguda UM.

Alternativa per Pollença també neix d’un descontent, descontent que es posa de manifest ja a la seva primera Assemblea després de les eleccions de l’any 2007, el pacte d’Alternativa Esquerra Unida-Els Verds integrada al Bloc Per Mallorca amb UM i PSIB-PSOE.  La nostra assemblea pollencina veia incongruent que nosaltres no volguessim pactar amb UM per les seves pràctiques clientelars , i que el Bloc pactés al govern. A més la nostra forma d'entendre la política d emanera  assambleària, participativa, s'adapta perfectament a l'àmbit municipal. 

A Alternativa per Pollença no improvisem duem la llista confeccionada pràcticament de l’estiu passat i just se li ha donat forma  aquest darrer mes, el nostre ajuntament està en fallida tècnica i per tant parlar de projectes que no siguin pagar els proveïdors i creditors pendents i tenir més cura del dia a dia és dir mentides als ciutadans, auditoriums i altres megalomanies hauran d’esperar millors temps i fins i tot tota una eternitat si els polítics aconseguim que el seny entri a la sala.

 Recordau que ja hem iniciat el VI concurs de fotografia Urxella. Teniu de temps fins el 1 de maig.(article). En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn.

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.

Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).

Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.

Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.

I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

Imatge del blog té la mà Maria

Un  grapat d’escars, per damunt un caramull d’antigues cases de pescadors amb terrasses, comunicades amb  escaletes i estrets carrerons, un conjunt idíl·lic.

És un lloc molt petit però ple de detalls, de formes, de colors, d’olors, totalment integrat a l’entorn. Encara existeixen llocs com aquests a Mallorca.... quina bellesa. Ni un xiringuito ni un souvenir, no pareix possible.

Una de les joies de la costa de Tramuntana pareix aturada en el temps, amagada per a que cap especulador la trobi i no la pugui transformar en excés.

Segur que molta gent no l’ha vist mai o pot ser l’hagi vist a una postal.

Al Caló de s’Estaca hi hem d’anar de tant en tant per a assegurar-nos de que no hi han fet cap desastre, de que tot continua en el seu lloc i no s’hi fan obres o qualque intervenció que alteri el que ara és.

                                                               A.R.F.V.

Son molts els llocs de Mallorca que cal dignificar per tal de recuperar la Memòria Històrica dels republicans. I aquests dies passats s'ha donat una passa més en aquest sentit: s'ha creat l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats per tal de coneixer i recuperar el Campament dels Soldats "per què pugui esdevenir un lloc digne de record de les víctimes que hi patiren i una eina per a l'aprenentatge dels mecanismes dels estats repressors sobre la seva població".

Aquest campament, situat al Parc Natural de la Península a Artà, va ser un lloc de reclusió i treballs forçats per a molts de presoners del règim franquista durant els primers anys de la dècada de 1940. Va ser construït l'any 1941 per "allotjar els combatents vençuts i els joves de reemplaç qualificats de “Desafectos” per la maquinària administrativa de l'estat franquista. És a dir, es tracta d'un camp de presoners de guerra i de presoners polítics".

Camps com aquest n'hi hagué molts a Mallorca i inclús a Pollença, que varen ser construits per fer vàries carreteres com la de la talaia de Formentor, Coves Blanques, el Port de Pollença cap a Alcúdia...

Però el Campament dels Soldats d'Artà encara conseva diversos elements que son testimoni d'aquella repressió com "el camí dels presos" o diferents infraestructures com l'allotjament primitiu dels presoners d'abans de construir el camp, cases de roter reformades (a alguna de les quals hi queden graffittis dels presos)... però el més impactant sob les restes del propi Campament, al que hi trobem un aljub, els rentadors, una caseta de la cantera on treballaven els presos...

Esperem que aquest indret de la repressió franquista mallorquina pugui ser dignificat i explicada la seva història. La Memòria Històrica, el coneixement del passat i el reconeixement de les injustícies ocorregudes son l'únic motor per tal de tancar un episodi com el de la Guerra Civil.

I en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica hi esta treballant també a Pollença l'associació Iniciativa Ciutadana per Pollença que un any més ha organitzat l'Abril de República.

El comentari en qüestió és el següent:

“Una persona crida per dir que aquestes eleccions municipals de Pollença seran ben divertides. Resulta que hi ha un candidat que l’han acusat als plenaris de mirar una mica pel gendre; però per contra també n’hi ha dels que eren acusadors, amb sogres beneficiàries d’alguns serveis públics que mai han anat a concurs. Es veu que comandi qui comandi tant tenen uns com altres.”

Evidentment als corruptes i a la seva xarxa clientelar els interessa estendre la idea de que tots els polítics són iguals per afavorir l’abstenció. D’aquesta manera els seus seguiran comandant i fent parts i quarts en benefici d’uns pocs, mentre Pollença s’enfonsa.

Però anem a analitzar el comentari i juguem a les diferències:

1.- La manca d’ètica del comentarista ja es pot veure a la primera frase on diu queles eleccions seran divertides per que tots els polítics fan o faran parts i quarts. Si això fos veritat no seria divertit sinó que continuaria l’enfonsament actual de Pollença, un municipi ric amb uns serveis pels ciutadans pèssims i enfonsat en una crisi total per la mala gestió dels nostres governants.

2.- El fil directe parla "d'un candidat al que han acusat de mirar una mica pel gendre". El candidat no és altre que el regidor de serveis, jardins i cementeris, regidor des de 1999, amb responsabilitats de govern des del 2001 i amb dedicació exclusiva des del 2003. I quan diu "que ha estat acusat de mirar una mica pel gendre" es refereix a que hem demostrat amb documents i amb els informes corresponents de la secretària i l’interventor que el senyor “candidat” Martí Ochogavía Mayol, com a regidor delegat de serveis, va proposar els pressuposts presentats per l'empresa del seu gendre a una Junta de govern (2004) . El comentari oblida a més a més que “el candidat” també “ha mirat una mica” per l’empresa de la seva germana i el seu cunyat i ha signat i votat les factures de la mateixa sense contracte en vigor. Tot plegat suma 844.521,07 euros en cinc anys (entre el 2003 i el 2008). Si el comentarista anònim pensa que això és simplement “mirar una mica” no ens estranya que amb gent com ell Pollença es trobi com es troba. Hem d’afegir que aquests fets van ser denunciats per tota l’oposició i que a pesar de tot s’ha mantingut aquesta situació il·legal  i fins l’actualitat el “candidat segueix mirant una mica” pels seus familiars, això sí, amb els nostres doblers.

3.- Després el comentarista anònim diu: “n’hi ha dels que eren acusadors, amb sogres beneficiàries d’alguns serveis públics que mai han anat a concurs.” L’anònim es refereix a Miguel Sánchez, que fa uns anys forma part de l’assemblea d’Alternativa i que des de fa unes setmanes és el nostre número 2 a la candidatura. Una persona que mai ha ocupat cap càrrec a l’Ajuntament, ni ha tingut cap dedicació exclusiva, ni ha presentat, ni firmat cap factura en cap Junta de govern...

Quan parla de “sogres beneficiàries” es refereix a na Josefina i al Refugi d’Animals que fins enguany han tingut un conveni amb l’Ajuntament. Un conveni que a l’anterior legislatura el regidor de medi ambient va consultar als serveis jurídics  si es podia renovar i li varen dir que no hi havia cap tipus de problema. (conveni  pàg 1, pàg 2, pàg 3, pàg 4). Ara, quan el Refugi ha renunciat a firmar cap conveni amb l’Ajuntament s’ha dit que era necessari un concurs públic i immediatament s’ha iniciat la regularització d’aquest servei. Res a dir, encara que cal recordar que més d’un any després no s’ha regularitzat ni la jardineria ni l’enllumenat del municipi.

Per altra banda, evidentment hi ha una altra diferència notable i és que el Refugi no és cap empresa amb ànim de lucre i que Josefina i la seva família no s’han beneficiat de res, sinó que han fet moltes hores i molta feina de forma altruista per ajudar als animals.

És hora d'acabar amb el desencantament de sempre, per maig hi ha una Alternativa diferent.

  Per cinquè any consecutiu, WWF celebra aquest dissabte l'hora del planeta en tot el món per a sensibilitzar a la població sobre la importància de lluitar en contra del canvi climàtic.Tots som part de la solució davant el canvi climàtic.

En aquesta nova edició l’organització vol anar més enllà de l’acte simbòlic d’apagar els llums durant una hora i buscar un compromís que duri tot l’any i han creat també la web www.horadelplaneta.es on els participants poden inscriure's i consultar un mapa nocturn per tal de veure-hi tots els inscrits, poden aportar propostes per lluitar contra el canvi climàtic durant tot l'any i poden, també, signar el seu compromís amb la causa i ens podem comprometre a 3 accions de consum sostenible.

Molts d' ajuntaments d'arreu del món s'hi han adherit, apagant monuments, llums institucionals o al manco fer recomanacions als ciutadans al respecte. A Pollença no tenim notícia de que s'hagi fet res. 

 A més de lluita contra el canvi climàtic ha arribat el moment d'apostar per altra model energètic. I ara és un bon moment per demanar al PSOE que es replantegi la decisió de tancar Garoña el 2013 i no el 2011, tal com s’havia compromès al seu programa electoral. Garoña és una central  nuclear obsoleta,  i amb poca potència que si gràcies al govern pot seguir funcionant més enllà de la seva vida útil.

Per molt que s’incrementin les mesures de seguretat a les centrals  nuclears, sempre hi haurà un imprevist, que podrà posar en joc la vida de molta gent, i recordau que a Mallorca estam a una zona crítica per la nostra proximitat a un bon grapat de centrals nuclears a la Península i a França. Cal  desviar recursos de l’energia nuclear a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, garantint que a la propera dècada no necessitem de centrals nuclears degradades. 

De la vostra ajuda depèn que canviï l'Ajuntament i el tornem a sentir com a ca nostra. El 22 de maig no hi ha excuses, només hi ha una Alternativa a l'actual estat lamentable de Pollença.

 L’alternativa per una Pollença per a tots

A Pollença calen unes polítiques de solidaritat i serveis socials i sanitaris dignes per lluitar contra qualsevol forma d’exclusió social. Però també farem d’aquest municipi un poble més net i habitable, on les taules i cadires no impedeixin el pas pels carrers, on les barreres arquitectòniques desapareguin, i on les faroles i els parcs infantils no estiguin romputs. I on els joves tenguin alternatives d’oci.

L’alternativa per una gestió transparent

La manca de transparència en la gestió municipal ha estat un dels factors que més ha afavorit la corrupció i les irregularitats. Perquè aquestes coses no puguin passar, des d’Alternativa per Pollença optarem els concursos públics per a realitzar contractes sempre que ens sigui possible. I també publicarem els bens dels nostres regidors i tota la documentació que sigui possible per llei. Una administració transparent, en la que els ciutadans tenguin la possibilitat de saber que es fan amb els seus diners i on les empreses cobrin prest el que se’ls deu, és una de les peces claus per a nosaltres.

L’alternativa per una Pollença verda

Un dels majors valors del nostre poble és l’entorn en que vivim. Tenim uns paisatges i paratges naturals envejables i els hem de potenciar. És important preservar tota aquesta riquesa natural al mateix temps que recuperam els espais naturals degradats com l’Ullal, la Gola, Formentor o l’Albufereta, i evitam la degradació urbanística del municipi. Hem de fer d’aquest actiu un dels més importants per potenciar el turisme verd i desestacionalitzat. Un turisme que vengui a gaudir de la natura i dels camins públics i no només del sol i platja.

L’alternativa per un municipi participatiu

A Alternativa per Pollença volem construir un municipi on es tengui en compte l’opinió de la gent, fent que tothom pugui participar i aportar les seves idees de com ha de ser Pollença. Per això impulsarem processos de participació ciutadana i pressuposts participatius, així com també crearem espais de comunicació entre ciutadans, associacions i ajuntament. Perquè els polítics hem d’estar al servei dels ciutadans i no només fent el que ens pareix a nosaltres sense consultar-ho.

L’alternativa per un poble de cultura

Pollença des de sempre ha estat un poble de cultura. Però la cultura és una cosa viva que cal potenciar més enllà de grans infraestructures, com la construcció d’un auditori milionari, o de ser un fet elitista. La cultura ha de ser participativa, per a tots els ciutadans, i una eina de cohesió social. Però la cultura també ha de servir per a posar en valor el valor històric i patrimonial del nostre municipi.

L’alternativa a la política professional

La política està plena de persones que l’únic que cerquen és tenir un càrrec i un sou. Per nosaltres la política no és un tema de diners, prestigi, ni fotos. La política és una cosa molt seriosa, és la gestió del bé comú. I per això a Alternativa per Pollença no tenim polítics professionals sinó persones honrades i honestes que volen treballar per construir un municipi millor.

  PARTICIPA A FACEBOOK.

Relacionat amb aquest tema recordau que ja hem iniciat el VI concurs de fotografia Urxella. Teniu de temps fins el 1 de maig.(article). En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn.

Publicam un nou bon article de la nostra companya Toñi Valdivielso.

Després del terrible terratrèmol i del posterior tsunami de l’11 de març, i sobretot després d’haver vist el mapa del desastre i el comportament exemplar dels nipons, he recordat la meva visita al país i com les seves ombres i les seves llums s’han mostrat aquests dies.

En primer lloc, i tornant incidir en un tema que ja vaig tractar a un altre moment, ens adonam més que mai dels riscos de les centrals nuclears. És veritat que el que se’ns diu que està passant –i el que en realitat està passant, que a ben segur són dues coses diferents- és producte d’unes condicions absolutament extremes, però no deixa de ser cert que els perills que comporta la fabricació d’energia nuclear són tan devastadors que no només afecten ara, sinó que hipotecaran el futur d’una regió molta ampla i dels seus habitants durant dècades. Els japonesos volien ser autosuficients i s’havien decidit per l’energia nuclear, enfront d’altres formes renovables. L’aposta dels que varen prendre aquesta decisió la pagaran els seus néts. L’exemple japonès ens agafa molt enfora, però no hem d’oblidar que el país europeu que més centrals nuclears té ara mateix –i més d’una de la mateixa època i sembla que similar en la seva construcció que la de Fukushima- és un veïnat nostre, França. Un accident allà (i no fa falta una catàstrofe natural: tots tenim en la memòria Txernòbil), des d’un punt de vista egoista, ens tocaria també a nosaltres. I l’energia nuclear no deu ser tan segura quan Alemanya està replantejat la seva política al respecte. Si, en veure l’exemple de Japó, els germans corren, per qualque motiu deu ser.

En segon lloc, i per veure el caire positiu a aquesta tragèdia, no deixa de sorprendre l’actitud dels japonesos davant del drama que estan vivint. El seu civisme és, des del meu punt de vista, el seu tret més significatiu. Crec que enlloc s’és tan respectuós com allà. I crec que enlloc com allà els habitants deixen de confiar que qualcú els solucioni els problemes i se posen a fer feina, per ells mateixos o pels altres, donant unes mostres de veritable solidaritat que de vegades ens costen d’entendre: només fa falta pensar en els voluntaris que estan fent feina a la central nuclear, sabent que això probablement els costarà la vida a un terme més proper que llunyà. I un altre exemple: el dia del terratrèmol, quan no funcionaven els transports públics a Tòkio, ningú no es va quedar esperant que el govern els facilitàs mitjans per tornar a ca seva. Espontàniament, compraren o llogaren bicicletes o s’organitzaren per compartir cotxe o trajecte a peu. Supòs que al Japó ara hi ha gent molt desesperada, però no clamen contra els que els governen ni donen les culpes a qui no les té, coses a què estam molt acostumats per aquí.

Vull recordar el Japó que vaig conèixer, i per això m’agradaria compartir dues imatges de dos dels llocs més colpejats pel tsunami: Sendai i Matsushima. Esper tornar-hi un dia i trobar un altre pic la bellesa de què una vegada vaig gaudir.

Des d'Alternativa per Pollença ens hem adherit a la proposta de Mesures contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia proposades pel Fòrum Social de Mallorca i la Plataforma Contra la Corrupció i per la Dignificació de la Democràcia.

Nosaltres sempre hem cregut imprescindible el prendre mesures, tant internes com a les institucions, per tal d'evitar els possibles delictes de corrupció. Són massa els casos que s'han destapat en els últims temps i cal posar-hi fre. I la millor manera de fer-ho és fer política des de l'ètica i la dedicació al bé comú.

Per això des de la seva fundació, Alternativa per Pollença va plasmar als seus estatuts i forma de funcionament intern les propostes que ara ratificam en aquest manifest. I, amés, hem intentat impulsar polítiques públiques encaminades en aquest sentit.

Son massa les parts obscures i irregulars en la gestió política en el nostre municipi. Aquests anys hem anat destapant nombrosos casos de contractes a familiars i amics sense concurs, de feines sense contracte, de festivals sense facturació, etc. I tot això ha d'acabar. Igual que s'ha d'acabar amb la representació política de les persones que han gestionat de tal manera, en benefici propi, dels seus partits o d'amics i familiars. Son temps per a l'austeritat i la transparència i no per a la creació de càrrecs de confiança o d'organismes autònoms o empreses públiques.

A continuació transcrivim el manifest:

MESURES CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DIGNIFICACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

A les Illes Balears hi ha uns 25 procediments oberts per corrupció, alguns d’ells d’una gran complexitat: Son Oms, Operació Maquillatge, Peatge, Scala, Pla Territorial de Mallorca, Eivissa Centre, Ibatur, Palma-Arena, Voltor, Bomsai... la qual cosa posa en una situació crítica les institucions democràtiques.

La corrupció provoca que una gran quantitat de diners no es destinin a satisfer les necessitats socials i a millorar els serveis públics. Genera injustícies i desigualtats i crea desconfiança de la ciutadania cap a la democràcia.

Els que tenen l’obligació de perseguir la corrupció han de donar una resposta contundent i adequada. S’ha de combatre la corrupció perquè pot corrompre el sistema i provoca la desafecció de la ciutadania cap a uns polítics que de cada vegada se n’allunyen més.

Els ciutadans que els importa el seu país i la seva gent han d’exigir que les institucions democràtiques funcionin bé, que s’exercesquin correctament les responsabilitats jurídiques, econòmiques i polítiques i que es compleixin les lleis de l’Estat de dret.

Per tot això, és necessari i urgent propiciar un canvi cap a una ètica política basada en la gestió del bé públic al servei de la ciutadania i no en benefici propi, del grup o del partit polític. Ha d’ésser portadora d’actituds honestes, transparents i obertes a la participació. Els governs, és a dir, els partits polítics que governen, no han d’esperar que actuï la justícia per separar algú del seu càrrec quan és sospitós de corrupció. Han de fer de l’exigència de l’ètica i la responsabilitat política un valor imprescindible.

PLATAFORMA CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DIGNIFICACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

FÒRUM SOCIAL DE MALLORCA (ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS DE MALLORCA)

Per adherir-te a aquestes propostes, a títol personal, fes clic aquí

Per adherir la teva entitat a aquestes propostes fes clic aquí

A continuació trobareu les mesures concretes a les que ens comprometem:

Sortint d’Andratx  de cap a Estellencs, a uns quatre quilòmetres se pot iniciar una excursió per els camins d’es Campàs i de ses Basses. És una zona molt àmplia on se poden recórrer diferents itineraris. D’aquí podem anar a s’Arracó, a la Trapa i Sant Elm, torrent d’es Rajolí i diferents miradors i indrets.

És un lloc on hi hagué  abundants assentaments prehistòrics, arreu s’hi troben restes de construccions navetiformes i talaiòtiques, també hi compareix ceràmica prehistòrica, islàmica i romana

Noltros hem anat per el coll de sa Gramola fins el mirador d’en Josep Sastre que se troba a ran d’un penya-segat i d'on podem observar la Dragonera. La Serra de Tramuntana ens guarda racons molt interessants, només s’han de tenir ganes de caminar per a poder gaudir d’aquesta riquesa paisatgistica, mediambiental i patrimonial.

                                                                                       A.R.F.V.

Benvolguts,

.

des d'Iniciativa Ciutadana per Pollença tenim el gust de convidar-los a participar en el vuitè Abril de República que tendrà lloc durant el mes d'abril del 2011 a Pollença.

.

Aquest any comptam amb la participació de dos importants historiadors i experts en temes de Segona República i Guerra Civil. El primer d'ells és el doctor en història Pere Salas Vives, que ens parlarà de la lluita antifranquista durant la postguerra, centrant-se especialment en el cas de Pollença i la repressió que va caure sobre els pollencins l'any 1948. El segon és l'historiador Pep Vílchez, que ens parlarà de l'important paper que jugaren els italians durant la Guerra Civil a Mallorca, quan l'illa va ser una de les bases d'operacions principals d'aquests.

.

Per altre banda, dia 14 d'abril, dia en que es va proclamar la Segona República el 1931, farem el tradicional homenatge als republicans. Hi haurà poesia, música republicana i ofrena floral. En aquest acte volem convidar a tothom que vulgui a declamar un poema, llegir un text o tocar o cantar una cançó.

.

Per finalitzar, pregam que doneu la màxima difusió a aquests actes.

.

Atentament,

.

Iniciativa Ciutadana per Pollença.

Uns quants mesos després de la nostra moció  i de les proposicions no de llei al Consell i Parlament, ens dona la impressió de que  no  s'ha fet res, ni tan sols s'ha quantificat el que s'ha de reclamar a proveïdors i entitats de gestió de drets d'autor. A aquests darrers mesos hem demanar a quatre plens consecutius, per escrit, al regidor d'hisenda si es segueix pagant el cànon digital,  i si aquestes factures, com marca la llei, especifiquen el concepte que es paga en forma de cànon, sense obtenir cap resposta per part del mateix. Un  doble incompliment; del deure de contestar per part del regidor  i  de l'execució d'una moció municipal.  Un incompliment que a més a més es fa a costa dels nostre doblers, quan hi ha particulars que ja han aconseguit sentències que han ordenat la devolució del importe del cànon al acreditar que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació. Cosa fàcilment demostrable al  nostre Ajuntament.

Al passat mes de gener el Tribunal Europeu va ratificar la sentència contra l'aplicació del cànon digital a l'Estat espanyol,  reafirmant la sentència que enfrontava la Societat General d'Autors i Editors amb l'empresa Padawan de Barcelona. El nou pronunciament es va produir arran d'un altre litigi entre l'SGAE i una empresa informàtica de Tenerife. Aquesta empresa va demandar el cànon, que considerava abusiu, als jutjats, i el jutjat corresponent va demanar el pronunciament de la justícia europea, cosa que tècnicament es coneix com una qüestió prejudicial.

A més a més aquest mes de març l'Audiència de Barcelona, tenint en compte el pronunciament de la justícia europea, ha absolt  la botiga informàtica Padawan de pagar el gravamen que li exigia la SGAE per la venda de suports digitals.

L'Associació d'Internautes ha considerat aquesta decisió "un triomf de la lluita" que han dut a terme des del 2003, i ha animat a totes les administracions públiques i empreses a reclamar els diners que han pagat durant vuit anys a les entitats de gestió de drets d'autor (article).

"El cànon digital s'està aplicant de manera arbitrària i indiscriminada, i l'audiència provincial s'ha reafirmat en el que ja va dir el Tribunal de Justícia Europeu; no es pot pagar per una cosa que no s'està utilitzant".

El cànon que paga l'Ajuntament repercuteix en els ciutadans en forma d'impostos indirectes. Un any després de la moció i amb aquestes darreres sentències ja és hora que el regidor faci alguna cosa per complir la moció i que ens tornin el que s'està pagant de manera abusiva. 

  El Tribunal europeu, a instància de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha determinat que la forma en què l’Estat espanyol ha establert el cànon (0,17 eur per a CDs; 0,44 eur per a DVDs; 1,10 eur per a telèfons i PDAs; 3,15 eur per a MP3 i 12 eur per a discs durs) és abusiva i la aplicación indiscriminada del canon por copia privada, en particular en relación con equipos, aparatos y soportes de reproducción digital que no se hayan puesto a disposición de usuarios privados y que estén manifiestamente reservados a usos distintos a la realización de copias privadas, no resulta conforme con la Directiva 2001/29.”

 Del blog de JRMora

Fa uns dies, el divendres dia 11 i el diumenge 13 de març, la intolerància i la inconsciència d’alguns incults han tornat a provocar destroces a alguns dels pocs llocs que fan homenatge a la memòria històrica i que rememoren a les víctimes de la Guerra Civil a Mallorca.

 

El Bosc de la Memòria ha aparegut ple de pintades de l’estil de “camaradas, Arriba Falange Española”. I també el cementiri de Palma, on s’hi ha d’ubicar el Mur de la Memòria, ha patit pintades d’aquesta mateixa gent. “Rojos asesinos” cridava en color blau la pintada al mur del cementiri.

 

La veritat és que és indignant veure com hi ha una part de la societat que encara polemitza quan es fan passes cap a la recuperació de la memòria històrica i es treu de l’oblit a milers d’assassinats per un cop d’estat militar i feixista. Diaris, tertulians televisius i radiofònics no deixen de parlar de que la memòria històrica no és més que una cosa que no s’ha de moure perquè reobri ferides i és com “un cubell de merda”. Fa poc al programa del Follonero (Salvados) es va tractar aquest tema i va ser molt explicatiu quan una neboda neta va dir “no és merda, és el meu oncle”.

 

Les ferides no es reobrin, sinó que estan obertes i no es tancaran fins que es faci justícia amb les víctimes i se les pugui dignificar i enterrar dignament.

 

Actualment hi ha nombrosos impediments per obrir les fosses comunes, tot i haver-hi una llei. Fosses comunes que només a Mallorca es compten en més de 100 i que cal obrir i estudiar per a posar llum a una època que ha de passar de ser Memòria a ser Història. I això només succeirà quan la societat assumeixi els fets així com van ser.

 

Actes com les pintades als llocs d’homenatge als republicans no fan més que demostrar que el tema encara no és història sinó que es veu per una part de la societat com una confrontació.

 

Per això des d’Alternativa per Pollença volem mostrar el nostre rebuig a aquests actes d’intolerància i incultura que porten a fer malbé els llocs de la memòria d’unes persones que foren assassinades per les seves idees, pel que sabien o per simple rancúnia. La intolerància ha de ser combatuda amb coneixement i cultura i això és feina de tots, institucions, historiadors, mitjans de comunicació i la pròpia ciutadania, que han de mostrar com va ser la història, l’han de fer pública i han d’ajudar a tancar les ferides fent el que les famílies de les víctimes demanen: tenir als seus morts a un lloc digne i no a una cuneta.

 

Fotos extretes de: CONTRAINFORMACIÓ MALLORCA

A continuació podeu trobar el Comunicat de Memòria de Mallorca.

A la pàgina del Consell hi ha tres opcions:

.

• Per anar a la universitat Si estudieu o treballeu a la universitat i busqueu amb qui compartir un mateix viatge fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), podeu compartir cotxe compartir cotxe per a anar a la universitat.

• Per anar de viatge Si feu viatges esporàdics o no regulars, ja sigui a altres ciutats o fins i tot a l'estranger, aquí també podeu trobar persones interessades a compartir les despeses del viatge. Accediu a compartir cotxe per a anar a altres destins.

Després d'indicar el vostre itinerari podreu i veure les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant al vostre. A través del correu electrònic us podreu posar en contacte amb elles. Veureu quines són les seves preferències, si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge, i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys i companyes de viatge. Podreu deixar un missatge electrònic a aquelles persones que considereu que són adients per compartir un mateix viatge. Tot de manera immediata i sense intermediaris.  

. En cas de no trobar ningú us podeu inscriure i esperar que una altra persona   s'apunti al vostre itinerari. 

Un exemple: el cost d'un viatge  de Pollença al Port de Pollença  a un vehicle convencional és aproximadament de  3.12 ¬ i el seu cost ambiental de 1.3 Kg de CO2. Si compartim el cotxe amb una altra persona l'estalvi és d'1,64 euros i l'estalvi ambiental de 0,68 Kg de CO2. Si compartim am dues persones l¡estalvi ésde 2,29 euros i 0,95 kg CO2...

A partit del article de suport al refugi d'animals hem rebut explicacions del regidor de medi ambient, en Juanjo Mir,  que l’agraïm però li voliam fer una sèrie de reflexions.

Si el regidor no es vol carregar la bona gestió del refugi, l’ha de demostrar amb fets i no amb paraules. El primer que hauria de fer és procurar pagar l’important deute de 61.000 euros que té per serveis municipals fets pel refugi.

El conveni firmat al 2006 entre el refugi i l’Ajuntament, segon el regirdor,no es pot reeditar, ja que la Llei de contractació del servei públic no ho permet, i el tipus de servei ha de ser contractat amb un plec de condicions administratives, negociat amb publicitat. Sempre defensarem el compliment de la llei, la transparència i els concurs públics. no volem favoritismes ni parts ni quarts a cap servei municipal. Encara que és evident que ni el regidor de medi ambient ni l’Ajuntament poden dir el mateix, ja que n’hi ha nombrosos serveis sense contractes als que es factura de manera il·legal, o han fet concursos irregulars com el pla de mobilitat. Encara esperam la regulació del servei de grua municipal, a la que es va comprometre en Juanjo Mir fa ja dos anys, quan vam descobrir  que no havia cap contracte,  i ell era regidor de policia.

Pensam que és factible arribar a altre tipus de conveni. legal. Volem un refugi no una canera municipal. Cal col·laborar amb el refugi i evitar que els animals  pugin acabar sent sacrificats. Cal tractar als animals d'una manera ètica i no que aquest acabin a Son Reus, on l’any passat es van matar pràcticament 2000 animals. Pollença era l’enveja d’altres pobles, i ara tot apunta a que serem un poble més, amb empreses que tracten el tema només com un negoci.

 Necessitam més sensibilitat; cap a les associacions i cap a les animals

Hi ha Alternatives.

- Tots els serveis municipals han de fer-se respectant la llei de contractació publica.

- Hem de donar suport a totes les associacions sense ànim de lucre que fan feina al municip, amb unes condicions d’igualtat i transparència.

- El refugi d’animals és un referent de feina ètica amb els animals que cal cuidar i potenciar.

Esperam les vostres fotografies pel VI concurs de fotografia Urxella . Teniu de temps fins el 1 de maig.(article) Enguany hi ha la novetat de que es valoraran especialment les fotografies que tenguin a veure amb la mobilitat, l'ús de la bicicleta i els mitjans de transport alternatius al cotxe o la moto. En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn.

En la continuación del artículo teneís el mismo artículo en castellano

Estam en temps de crisi, moments difícils , el nombre d’aturats no deixa de créixer com tampoc ho ha fet  la desesperació de tots aquells que fa uns anys varen demanar una hipoteca per pagar un pis i ara es troben sense pis  i endeutats de per vida.   Molta gent ho està passant molt malament i inclús gent que formava part de la classe mitja es veu obligada a acudir a menjadors socials.  Tot això es tradueix en sofriment, desesperació i sovint  en intolerància

En èpoques com l’actual  es reprodueixen multitud de comentaris i rumors sense cap tipus de rigor que fan referència a la situació dels immigrants. Es comenta el suposat tracte de favor que aquests  reben tant dels serveis socials com dels sanitaris, es sent més que mai el tòpic de que venen per llevar-nos la feina, se’ls relaciona amb la delinqüència fins arribar  a l’extrem d’organitzar campanyes com la que recentment  va fer el PP de Catalunya sobretot a Badalona.

El reconegut Economista i Activista social Arcardi Oliveres explicava en una interessant conferència sobre l’origen de les migracions una seria de qüestions que tots els ciutadans hauríem de saber a l’hora d’opinar sobre els nouvinguts. Algunes d’elles són les següents:

·        Les migracions han estat constants durant la història , actualment a Europa hi ha 30 milions d’immigrants però al s XIX d’ Europa varen sortir 50 milions d’Europeus cap a altres continents.  Molts dels nostres avis varen haver de cercar-se la vida per les Amèriques.   Com a mostra va posar l’exemple, d’una placa que va descobrir en un viatge a Menorca, a l’ermita del Toro,on es fa referència a la gratitud dels Menorquins cap al poble d’ Algèria, ja que en èpoques de mala collita, els illencs viatjaven fins allà per aconseguir aliments.

·        Hi ha una falsa percepció de que els immigrants reben de nosaltres més de que ens aporten. Això al menys en termes econòmics és fals. La immigració a Espanya resol el problema de l’envelliment de la població. Degut a que als finals dels 70 i començaments dels 80 va acabar el boom de la natalitat, s’ha produïts un desajustament de la piràmide de la població, ja que la gent que suposadament havia de nàixer en aquells temps ara estaria en edat de treballar, aquesta manca de ma d’obra la solventem gràcies als nouvinguts.  Si no fos per ells no podríem pagar ni les pensions dels mes grans ni l’educació dels més joves.

·        La presidència del govern estatal fa molts anys que estudia el que s’anomena el balanç econòmic de la immigració, que no és altre cosa que el que aporten econòmicament  a l’estat i el que reben.  Aporten el que cotitzen a seguretat social, a més a més de l’IRPF, si tenen papers, fins hi tot si no tenen papers aporten els imposts indirectes (Iva,benzina, tabac etc).  Per altre banda reben assistència sanitària, educació, protecció social, places de guarderia etc. Aquest balanç, segons els estudis de la presidència del govern suposen uns 6000 euros nets a favor de l’estat.

Les migracions, tal com explicava Arcadi s’han produït des de sempre i es seguiran produint inevitablement. Són un fet inevitable amb els seus aspectes positius i negatius. A part dels aspectes econòmiques també tenen moltes implicacions de tipus social i cultural. S’haurien de percebre més que com un problema com una oportunitat d’aprendre a conviure i a ser més tolerants. Es molt fàcil en moments de desesperació donar la culpa als sectors més dèbils, històricament ha succeït molts de cops,  així els vertaders culpables passen desapercebuts. Els culpables de les nostres penes no són aquells que venen a cercar-se la vida simplement per subsistir, no són aquells que envien 4 duros a casa seva si és que els han pogut estalviar. Tal vegada els responsables són aquells que han malgastat els nostres diners cercant els benefici d’uns pocs en llocs de defensar els interessos generals, o aquells que s’han dedicat a especular de forma totalment irresponsable sense tenir en compte les limitacions dels recursos naturals i econòmics. 

La conferència d' Arcadi Oliveres 

Fa unes setmanes que poguérem fer una agradable excursió guiats per les educadores mediambientals del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, en aquesta ocasió va ser per algunes de les antigues propietats de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.

L’Arxiduc va anar comprant diferents cases i finques fins fer-se amb una important part de la Serra de Tramuntana. A les seves propietats hi va fomentar els cultius, sobretot de vinya i olivar, hi va fer construir a llocs estratègics, miradors, capelles, berenadors i camins que unien tot aquest conjunt i les fonts,les cales i els altres elements que ja existien a les finques i que avui  podem gaudir. També va obrir un hostal per a els que volguessin visitar la zona, Ca Madò Pilla, avui Hotel Encinar però, tal volta, l’obra més emblemàtica va ser la construcció de la casa de l’Estaca, l’única casa que va fer construir de ben nou, ho va fer amb un estil florentí que encara avui conserva, tot i que s’hi afegiren  construccions posterior amb altres estils.

 A l’Estaca  hi va arribar, per raons  laborals, na Catalina Omar que amb el temps administrà la possessió, va ser  algú molt important en la vida de l’Arxiduc i l’acompanyà a diferents viatges per la Mediterrània.

De l’Estaca cap a la Foradada partia el camí de la Mar, molt prop de la vorera i això ha fet que hagi desaparegut quasi totalment en l’actualitat, tot i que en queda algun petit tram. De la Foradada un camí duu fins a Son Marroig. El  camí de la Mar era d’una considerable amplada i ben empedrat, l’Arxiduc l’emprava sovint quan baixava amb carro per a banyar-se al Caló d’es Guix, el  seu racó preferit on muntava la seva caseta de fusta per canviar-se, tot i que avui en dia els esbaldrecs ho hagin desfet quasi tot.  

Un amant de la natura enamorat de Mallorca i especialment de la Serra de Tramuntana que emprà molts de recursos en embellir la zona, a les seves finques no hi deixava maltractar animals i feia respectar l’entorn. No sé que diria si alças el cap i ves com està Mallorca.

                                                                                 A.R.F.V.  

Recentment la revista Sa Plaça ha arribat als 200 números, aquesta és la nostra felicitació. Per canviar el municipi necessitam una ciutadania informada.

Gràcies per existir, per donar-me l’oportunitat d’escriure a la vostra revista i per haver arribat als dos cents números.

Publicacions com la vostra. moltes vegades molestes pels grans partits i els poderosos, són fonamentals pels ciutadans i pels partits petits i locals com és Alternativa per Pollença. Ens informeu del que més ens interessa i més ens afecta, Pollença i els seus voltants, i a la vegada ens serviu per arribar a la gent del nostre poble. 

 El vostre paper ha estat i és fonamental perquè els ciutadans de Pollença hagin pogut rebre informació veraç d’allò que succeeix al seu voltant; les contractacions il·legals a l’àrea de serveis,casos de corrupció com el cas voltor, casos de nepotisme com al pla de mobilitat, problemàtiques com els camins tancats al municipi, la plaga del becut vermell, polèmiques, mocions, denúncies... Tot ha tingut el seu moment i lloc als 200 números de Sa Plaça, esperam poder celebrar amb vosaltres molt més aniversaris.

Si encara no teniu el darrer número mereix la pena, trobareu un extra  sobre les dues darreres legislatures amb els casos de corrupció cas a cas.

Pepe García (Alternativa per Pollença)

Tomeu Cifre (PSM)

Miquel Angel Sureda (Esquerra)

Nadal Moragues (Unió Mollera Pollencina)

Mª del Mar Sastre (PSOE)

Properament es presentarà en Tomeu Cifre (PP).

 No coneixem el candidat del nou Partit Socialista Independent de Pollença, que al separar-se del PSOE va anunciar la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals. I també desconeixem si al final hi haurà a Pollença una candidatura de la Lliga Regionalista.

Per altra part encara no s’ha fet públic el candidat de la  coalició del partit que anirà amb UNPI, un partit que ja no seria UM, sinó Convergència Balear (que encara no està legalitzat).  Però ahir al Diario de Mallorca en Mateu Ferrer publicava el següent article:

Se queda el cargo, pero ya no quiere ser candidata

Hace unas semanas, UM hizo valer su influencia ante el PSOE y logró que el conseller de Salud Vicenç Thomàs diera un importante cargo de confianza en el área económica del Hospital de Inca a Malén Estrany, que el pasado febrero fue destituida como directora general de Cambio Climático del Govern, al igual que el resto de cargos de la hoy desaparecida Unió Mallorquina. 
El partido de Josep Melià pretendía con ello dar el empujón necesario a Estrany para que aceptara presentarse como candidata a la alcaldía de Pollença, habida cuenta de sus resquemores por tener que cargar en el número dos de la lista con el veterano edil pollencí Martí Ochogavía. Sin embargo, tras el registro judicial, la desbandada de UM y el canje a Convergència per les Illes, por lo visto Estrany se lo ha repensado y ahora se niega a ser la número uno, lo que probablemente obligará al actual alcalde Joan Cerdà a repetir. No vean el enfado entre los que auparon a la joven política para el puesto en el hospital...

De la  notícia hi ha un bon grapat de coses a comentar.

La primera que sofrim una partitocràcia amb un excés de càrrecs de confiança. i decisions que es prenen als “passadissos” d’esquenes als ciutadans .

La segona que es una vegada més resta en evidència que el PSOE local està a les ordres d’UM.

La tercera que a UM  encara hi ha gent sensata que no vol tenir de número dos a Martí Ochogavía.

La quarta , Josep Melià no pot parlar d’apostar per responsables públics  honests i professionals i per una nova cultura política on desaparegui el clientelisme i a la  vegada pactar amb Martí Ochogavia i UNPI.

La cinquena; UM només pot presentar un candidat cremat i de rebot com en Joan Cerdà?

En maig hi ha ALTERNATIVES.

Nosaltres no triarem cap càrrec de confiança. Necesitam tècnics independents i qualificats.

Nosaltres no pactarem amb UNPI, un partit fonamentat i creat a partir del clientelisme.

Nosaltres tenim un candidat i una llista que sorgeix de la Il·lusió i la feina ben feta.

A la fotografia en Joan Cerdà (tallat) i en Martí Ochogavia al costat dels imputats Cati Julve, Miquel Nadal, Toni Pasqual... El passat no es pot esborrar.

Avui, amb mesos d'antelació, presentam la nostra llista electoral per les eleccions de dia 22 de maig. Aquesta llista fa setmanes que la tenim feta i això és possible gràcies a que no hem hagut d'anar a cercar a ningú de fora i gràcies a que el projecte d'Alternativa per Pollença cada dia és més gran i agrupa a més gent. En ella no hi trobareu persones de "relleno" o el que es solen anomenar "floreros". A la llista només hi ha persones vinculades a Alternativa per Pollença: militants i gent que ha fet feina des de fa anys o en els últims temps pel projecte.

Mentres a altres partits és barallen i fins i tot hi ha hagut escisions, mentre n'hi ha que no troben el candidat perquè ningú vol tenir segons quins companys de llista i mentres altres s'han d'esforçar per a trobar gent que els vulgui acompanyar (sobre tot la quota de dones que la llei electoral obliga)... nosaltres hem tingut la tasca més difícil en seleccionar als companys que més ens poden representar, deixant a d'altres que, per ser només 20 les persones de la llista, s'han hagut de quedar fora d'ella.

Però tots, els companys que van a la llista i els que no hi han cabut, estem decidits a donar el màxim de nosaltres per afrontar aquests mesos preelectorals, però sobre tot per afrontar els 4 anys que venen. I això és gràcies a la implicació de tots i amb el convenciment que el projecte d'Alternativa per Pollença val la pena més enllà de treure uns bons resultats a les eleccions, que de ben segur els treurem.

La legislatura 2011-2015 serà molt complicada i només un grup valent i honest com Alternativa pot posar ordre al nostre ajuntament, fer-ho ben net.L'hem demostrat durat quatre any; fent feina de valent, aportant idees ,sense anar a cercar cap direcció general, sense pactar amb Martin i companya, denunciant tot el que hem trobat il·legal o irregular. I tot fet des de la transparència i participació d'aquest blog sempre obert a la vostra participació.

Del vostre vot i ajuda  depèn que canviï l'Ajuntament i el tornem a sentir com a ca nostra. El 22 de maig no n'hi ha excuses només hi ha una Alternativa a l'actual estat lamentable de Pollença. 

Els vint d'Alternativa per Pollença.

1- José Luis García Salvador (més conegut com Pepe García)

2- Miquel Sánchez Vives

3- Tonina Amer Cifre

4- Ramon Cerdà Cifre

5- Cristina Espi

6- Joan Cifre Cerdà

7- Toñi Valdivielso Navarro

8- Pere J. Garci. "Garci"

9- Antònia Cerdà Fiol

10- Juan Antonio Zamorano Villalba

11- Cristòfol Plomer Cifre

12- Mari Carmen Àlvarez García

13- Tana Villar Lázaro

14- Josep Pujol. "Pujol"

15- Joan Llompart. "Corralet"

16- María del Carmen Palma

17- Enrique Galindo

18- Joan Ramon Bosch. "JRV" (independent)

19- Biel Perelló Coll (independent)

20- Annika Reuter

Un  nou regal del nostre amic, en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Guardau-vos com d’unes cases que cauen, dels polítics i d’aquells que dejecten, menyspreen, infravaloren..., la nostra llengua, siguin mallorquins, forasters o estrangers. Mal sigui fortet el dir-ho així, són incults ignorants, o prepotents, o cercadors de vots, o manipuladors o mentiders... i quasi sempre anticatalanistes. A vegades  una mescladissa de tot plegat. Com exemple basta analitzar el que feren els polítics del PP a València: decidiren que el valencià era una llengua distinta del català, així com per aquí hi ha gent que diu la mateixa bajanada del mallorquí, afirmacions que no tenen cap ni centener; van contra la ciència lingüística, la història i el sentit comú. Ve a ser com si els polítics poguessin decidir d’un dia per l’altre que dos i dos fan cinc.

No fa massa, l’endemà que al Senat es pogué emprar per primera vegada el català amb traductors simultanis, Mariano Rajoy digué que això no succeïa a un “país normal”i que el problema de la llengua no era un “problema real”. Carles Capdevila prengué les messions i ajustà el tasco a Rajoy amb unes reflexions, ben aclaridores per no deixar-se aglapir dins la tranyina de manipulacions i mentides amb que sovint s’argumenta per confondre la gent i atacar la nostra llengua, fins i tot dins ca nostra mateix.

 Vet-ací aquestes sucoses reflexions:

“Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecte a mi, i alhora no respecte un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre del qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre del qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes, i faci servir aquest argument precisament per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parl amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sent compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que trobi normal i davant amenaces que jo consideri reals. I sempre, però  sempre, plantaré cara”

Preniu llum de na Pintora i no vos deixeu embolicar amb raons foradades i posau barra de cap als arguments que neixen de motius espuris, d’ignorància, d’alienació, de prepotència o mala-pell. Alguns sols tiren terra dins s’escudella i punyen el vesprer, per crear divisions i conflictes, amb la barra i el cinisme de fer-ho en nom de la llibertat, quan l’única llengua imposada constitucionalment a les nostres terres és el castellà.

              Mariano Moragues Ribas de Pina

A València Camps ha modificat arbitràriament i expressament la
legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.

Avui, dia internacional de la dona, presentam  a una  de les nostre futures regidores a l'Ajuntament. Antonina Amer Cifre,  que repeteix com número tres a la llista electoral que ja tenim completa i que publicarem aquest dijous. 

Nascuda a Pollença el dia dels innocents, 28 de desembre, del 1983. Filla de Josep Amer i Esperanza Cifre, de mal nom “bruieta”  i de “Ca’n Mas”, coneguda simplement com Tonina. Després d’acabar els estudis primaris, secundaris i el batxillerat, na Tonina va estudiar farmàcia a la Universitat de Santiago de Compostela i actualment cursa la llicenciatura de Química a la Universitat de les Illes Balears.

Durant cinc estius Tonina ha treballat com a becària de l’Àrea de Mediambient de l’Ajuntament de Pollença. Essent la responsable durant molts d’anys de l’exitós programa dels tassons de la Patrona. 

Deu fer uns sis anys que n’Antonina va entrar a participar i formar part del projecte d’Alternativa per Pollença i ho va fer per la convicció de que les coses es poden fer d’una altre forma i que amb feina i honestedat es pot aconseguir una Pollença millor.

I ara, després d’anys de feina i participació, na Tonina ha decidit acceptar la petició unànime de l’assemblea i fer una passa endavant i presentar-se com a candidata a ser regidora per Alternativa per Pollença. Nosaltres estam segurs de que amb la seva preparació, empenta i ganes de fer feina, serà capaç de fer una molt bona gestió a l’Ajuntament.  

Potser la seva història política i compromesa va començar molts anys abans d’ella néixer. El compromís polític i republicà del seu padrí i els seus germans, en Mateu, en Josep i en Martí Cifre Serra, "bruiets", va marcar el devenir de la seva família. Els tres germans foren agafats i empresonats per repartir propaganda republicana. El seu padrí, en Martí, que era l’únic que en xerrava, era el jove i sempre deia que no el van apallissar a Montision perquè van tenir un poc de capet i van veure que era un nin i no li van fer res, però amb els seus germans tancats, ell seguí repartint propaganda. Ho van passar molt malament. El padrí Josep –com l’anomena na Tonina- no en xerrava i el tio Mateu va desertar i se’n va anar a Alger. Després de la guerra va tornar però al final va desaparèixer.

Segurament el viure la repressió i l’inconformisme del seu padrí, que mai va callar la seva història, va marcar tant als pares de na Tonina -també inconformistes- i, sobre tot, a la pròpia Tonina, a la que el seu padrí contava les històries de la seva vida des de molt petita. Tal vegada ella no n’era conscient, però el seu esperit s’estava forjant.

Fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió de fer una excursió per un tram del camí vell del Far de Formentor.  Partírem del mirador de la Punta d’en Tomàs i arribàrem fins el far, després de recórrer els  voltants cercàrem un racó arrecerat per dinar i després de descansar un poc reférem camí per tornar al punt de partida.

El paisatge és espectacular, les altures impressionen. Com més mos acostam al  far el terreny és més aspre.

Aquest camí parteix de Cala Murta i va ser construït per a abastir al tècnic del far de queviures i combustible per a la farola. El camí és molt llarg, pareix que se va intentar fer el més suau possible perquè el traginer i la bístia ho tinguessin més fàcil, així i tot hi ha qualque tram que pareix que tingui un traçat incorrecte, amb un allargament innecessari . Se va emprar molt poc, degut principalment a aquesta llargària, valia més esperar a que hi hagués bon temps per a descarregar al portet d’en Patronet.

Ja que el tenim s’ha d’aprofitar perquè és molt agradable caminar-hi, tot i que molts de trams estan molt desfets degut a que n’hi ha que han agafat les pedres, sí, les pedres  d’un camí de tots per a treure profit personal, sense importar que una obra tan singular es deteriori d’aquesta manera.

També hi ha el tram inicial a Cala Murta que ha caigut en mans d’un usurpador  que s’ha encarregat de tancar-ne un bon bocí i obrir-ne un tram alternatiu. Sempre hi ha algú que se creu més poderós que els altres, amb més drets, més il·luminat, a un nivell per damunt de les lleis i dels simples mortals. 

                                                                                            A.R.F.V.

Des d'Iniciativa Ciutadana per Pollença ens han demanat donar la màxima difusió a aquest acte que trobam molt interessant. La història dels moviments socials més compromesos i combatius sempre ha estat molt arraconada. De la CNT a Mallorca se n'han dit ben poques de coses, i la més repetida és que gairebé no eren ningú. Però sempre hi ha excepcions. Sempre hi ha gent que no es ressigna i que s'endinsa dins aquests temes i aconsegueix posar llum a una part de la història que, segons ens conten, va ser molt major del que ens han contat. Perquè conèixer la nostra història ens permet seguir caminant cap al futur i perquè, com diu Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat, us recomanam que assistiu a la presentació d'aquest llibre, el llegiu i sereu més lliures.

 

Presentació de: Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010

Benvolguts i benvolgudes,

vos convidam a la presentació del llibre , escrit i coeditat pel Grup d'Estudis Llibertaris "Els Oblidats".

La presentació tindrà lloc al Centre Cultura Guillem Cifre de Pollença el proper divendres dia 11 de març a les 20,30 hores. La presentació anirà a càrrec de Pere Josep Garcia, membre del Grup i Albert Herranz, editor.

Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010 és un llibre de 94 pàgines on es relata la història de la Confederació a Mallorca en 7 capítols: Els orígens de l'obrerisme anarquista a Mallorca; L'albada d'una nova esperança: la fundació de la CNT i els primers anys (1910-1914); De la consolidació del projecte anarcosindicalista a la clandestinitat. El moviment llibertari des de 1914 a 1931; La Segona república i la CNT (1931-1936); Les morts i l'oblit: la Guerra Civil i la postguerra (1936-1975); El rellançament de la CNT a Mallorca (1976- 1981) i La represa i la força de l'il·lusió (1982- 2010).

El llibre es complimenta amb una cronologia, un pròleg i un epíleg a càrrec dels historiadors Pere Gabriel Sirvent i Dolors Marin respectivament.

Vos hi esperam!

 

Podeu trobar més informació a:http://elsoblidats.wordpress.com/

 

A les eleccions del 2003 ni Esquerra Unida ni els Verds van presentar candidatura municipal a Pollença, i al dia següent a les eleccions un grup de gent  simpatizants d'aquests dos partits vam començar a fer feina  per presentar-nos a les eleccions del 2007. Consideravam que la millor campanya que podiam fer era la nostra feina i durant quatre anys  des de fora de la Sala vam  fer  una oposició rigorosa i seriosa.

Poc a poc s’ens va unir més gent, la majoria d’ells independents, i  al 2007 ens vam presentar com Alternativa Esquerra Unida – Els Verds. Molta de gent posava en dubte que poguessin treure cap regidor. La nostra campanya va ser la més austera de tots els partits  i encara vam poder repartir doblers de la entre les associacions del poble (article).

“Feim falta” va ser el nostre lema i el resultat; 595 persones que van confiar en nosaltres, o sigui molt a prop d’aconseguir el segon regidor. Només amb un regidor pensam que hem complit, amb encerts i amb errors hem demostrat durant aquest quatre anys que es podia fer una oposició diferent; presentant més mocions, precs, preguntes i al·legacions que cap altre grup. Descobrint i denunciant il·legalitats que s’arrosegaven a aquest ajuntament des de fa anys, i de les que cap altre partit havia dit res.  Tot amb una transparència i comunicació continua amb els ciutadans a través d’internet i reunions amb tot el que ens l’ha sol·licitat.

Per desgràcia la feina de l’oposició en moltes ocasions és ingrata, sobre tot amb un desequip de desgovern com el que hem patit aquesta legislatura. Un equip que ha cercat el consens molt poques vegades, que en moltes ocasions ens ha donat la informació tard i mal, i a vegades ni això, que ens ha aprovat mocions per després no executar-les...

 Si fa quatre anys feia falta Alternativa dins l'Ajuntament, ara fa falta Alternativa dins el govern. Aquest quatre anys amb representació a l'Ajuntament  ens han format, i donat experiència dins el que és la gestió municipal per dir sense cap dubte que es pot governar d'una manera totalment diferent a l'actual. Gestionant el personal, els doblers i el patrimoni municipal amb rigor. Amb criteris d'igualtat, participació , diàleg i transparència.

La nostra campanya són els vuits anys de feina intensa que portam i amb vosaltres estam segurs de que el 22 de maig hi haurà Alternativa al govern i en el govern.

 Al darre ple es va aprovar per unanimitat la moció municipal en relació al suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos.

És clar que l’increment i la diversitat de residus representen un greu problema ambiental i que hem de cercar alternatives a la cultura “d’usar i llençar” o d’un sol ús. Aquest estil de vida suposa una constant sobreexplotació dels recursos naturals.

Als Sistemes Integrats de Gestió (SIG) (el sistema adoptat majoritàriament a l‘estat espanyol) les empreses paguen un import per cada envàs que generen  i els envasos són gestionats principalment per Ecoembes i Ecovidrio. Els doblers recaptats teòricament haurien de servir per finançar, a les administracions locals i autonòmiques, els costos afegits dels sistemes de recollida selectiva dels envasos, així com les campanyes d’informació i de sensibilització pel foment del reciclatge entre la ciutadania.Però els costos derivats de la gestió dels residus d’envasos van molt més enllà dels que es cobreixen  i, a més:

• No incentiva la recuperació dels envasos: molts envasos no van a parar als contenidors de recollida selectiva, i apareixen en contenidors de rebuig, en papereres, carrers, platges, etc.

• A la pràctica, molts dels costos de la gestió d’aquests envasos recauen sobre els municipis, i per tant, als ciutadans. Aquests influeixen en el cost de l’abocament, la incineració i  el cost de neteja viària.

Les empreses envasadores acaben externalitzant bona part dels costos dels envasos que generen. Els responsables de tot plegat són els fabricants, les grans superfícies i les cadenes comercials agrupats en el lobby Ecoembalajes Espanya (Ecoembes), que prioritzen els seus beneficis econòmics per sobre del respecte al medi ambient.

Els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) és molt més sostenible i , ja estava contemplada per la llei d’envasos del 1997. Però, malauradament, va ser eclipsada per l’aplicació generalitzada dels Sistemes Integrals de Gestió.

Ara és el moment d’aplicar aquests Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), un sistema que ja funciona, i amb èxit, a altres països. Els països escandinaus tenen xifres de recuperació d’un 95% dels envasos posats al mercat, mentre que a Alemanya aquesta xifra és del 97%6. En el fons es tracta de tornar al que existia fa anys sense necessitats de lleis;  els productors, distribuïdors i comerciants de productes envasats, cobrarien als seus clients una quantitat en concepte de dipòsit per a cada envàs. Aquesta quantitat és retornada al consumidor en retornar l’envàs buit. Aquest sistema comporta una sèrie d’avantatges:

• Els ajuntaments i ciutadans no “subvencionen” els costos addicionals: són els envasadors i distribuïdors els que assumeixin els costos reals per la gestió dels envasos

• Incentiva la recuperació dels envasos: la reutilització i reciclatge és molt més efectiu i de molta més qualitat.

Ara per ara, les administracions competents no s’esforcen per fer complir, a la indústria del sector de l'envàs i a la gran distribució, els objectius de reducció i minimització d’envasos. Per contra, a Balears es continuen construint infraestructures que desincentiven el reciclatge, com les incineradores de residus. Instal·lacions que, a més d’alimentar-se de recursos potencialment reciclables com els envasos lleugers o la matèria orgànica, contribueixen a agreujar el Canvi Climàtic.

Pensam a més a més que la nova Llei de residus també hauria d’incorporar altres mesures necessàries com l’establiment de percentatges mínims anuals de reducció i objectius a mig termini, i aplicar mesures fiscals a fabricants, envasadors i distribuïdors per incentivar el compliment els objectius marcats de reducció i reutilització 'envasos i embolics. Cal impulsar mesures fiscals que afavoreixin la prevenció de residus, com gravàmens als envasos d’un sol ús i als productes perillosos, etc. i mesures que incentivin alternatives i que fomentin el residu mínim, mesures que desincentivin l’abocament o incineració a favor de la reducció i la reutilització i el reciclatge. S’han d’aplicar normatives que regulin la distribució de publicitat el lliurament indiscriminat i gratuït de bosses i safates de plàstic als comerços i gran superfícies, mitjançant taxes.

Respecte al punt 9 de la moció que demana  fer publicitat d’aquesta moció, vam demanar que aquesta publicitat no suposi una despesa extra per l¡Ajuntament i que s’utilitzin els mitjans públics dels que disposam; webs, ràdio i taulers municipals.

Imatge i més informació a Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable 

Ara que desapareixen partits i apareicen de nous al nostre Ajuntament, desapareix un tractor d'EMSER per apareixer a una finca particular i el regidor no sap res. Teletransportació?

Benvinguts a un vodevil més del nostre estimat Ajuntament i el seu seriós equip de govern.

Fa uns dies ens va arribar la denúncia  de que un tractor de l’empresa municipal EMSER havia desaparegut de la mateixa per aparèixer a una finca particular. La denúncia anava acompanyada d’unes fotografies del mateix tractor a la finca del Pujol  a la Vall d’en Marc.  

A les fotografies fetes a la finca  podeu observar clarament els escuts de l’Ajuntament a la part trasera de l’Ajuntament (remarcats amb groc). Per comprovar els fets vam demanar a treballadors sobre aquest tractor i ens van confirmar que era l’utilitzat a l’empresa municipal EMSER. 

Al darrer ple vam demanar regidor d’EMSER en Juanjo Mir pel tema i aquest ens va contestar que havia demanar al gerent i que aquest no sabia res del tractor ni constava en cap registre. Una resposta normal tenint en compte que el gerent fa pocs dies que és a l’empresa, i que com hem denunciat altres vegades, tan a l'Ajuntament com a EMSER fa falta un bon registre dels bens de l'Ajuntament.Qui hauria i ha d'explicar la desaparició d'aquest tractor és l'encarregat d'EMSER, senyor Joan Vadell.

Al mateix ple tant el portaveu del PP-UMP (Tomeu Cifre) com el regidor de serveis, en Martí Ochogavía, van indicar que efectivament a EMSER hi havia un tractor.

Tot plegat ens fa pensar que qualcú ha fet seu aquest tractor aprofitant que l’empresa municipal EMSER ha estat uns dies sense gerent. És l'obligació del regidor endevinar que ha passat amb aquest tractor i denunciar el tema a la justícia si cal,  i del senyor encarregat d'EMSER Joan Vadell donar les explicacions pertinents.

Al ple passat es va aprovar  l'estudi de detall per a agrupació de parcel·les corresponents als solars A32; A33; A34;A43 i A44 Sector UP4A del Polígon Industrial de Pollença. S'uneixen aquests solars per construir un LIDL davant del eroski. Aquest és el resultat de la directiva Bolkestein, un model econòmic i de ciutat que no compartim. Aprovada pels vots a favor de l'equip de govern, abstenció de PP_UMP i PSM i vot en contra d'Alternativa

Tècnicament és evident que una vegada estudiada la documentació que d’ens ha donat no podem dir res.  Però si que voliam mostrar la nostra oposició a un model  econòmic i  de ciutat que pensam que és equivocat.

La construcció d’una gran superfície d’alimentació de venda al polígon industrial a curt termini té unes avantatges; creació de llocs de feina i fer la competència a la situació de domini que actualment exerceix Eroski Pollença, amb preus d’un 30% més cars que a altres pobles de la mateixa cadena.

Però entre els aspectes negatius d’aquesta obertura es troba evidentment que es continua en la línia de convertir el que teòricament era un polígon industrial en un polígon comercial. També afectarà, encara que sigui mínimament, als petits comerços del municipi, en un moment de crisis, i sobre consideram que és un model negatiu des del punt de vista de la mobilitat sostenible. A pesar de que l’informe  de comerç parli de que es troba molt pròxim al nucli urbà de Pollença i que hi ha accés per carril bici, és clar que l’habitat dispers del municipi i el tipus de venda (alimentació) d’aquesta gran superfície suposarà un inclement dels desplaçaments en cotxes.

Som conscients de que aquest model de ciutat és ve en gran part impulsat des d’Europa, ja que es tracta d’una aplicació pràctica de la directiva Bolkestein. Un model de ciutat i econòmic amb el no estam d’acord. Com han dit representants dels petits comerç no es tracta només que la tenda de queviures de tota la vida desaparegui de la cantonada…no el que ens juguem es el model de ciutat, allí on desapareix el comerç ciutadà apareixen les pitjors manifestacions de degradació urbana. Així com el camp necessita de pagesos per desbrossar el camp front els focs, el teixit comercial evita que els conflictes socials creixin en àrees desertitzades.

Del blog generación sin sitio

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents