URXELLA

ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 3 de juny de 2010.

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 8 de juliol de 2010

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 27 de juliol de 2010

4.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària anterior de dia 20 d’agost de 2010

5.- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud de subvenció pel Pla d’Obres i  Es demana el mateix que l´any passat; l'aparcament  el pavelló al costat del pavelló de Pollença i el pont elevat per travessar la carretera. Que Pollensa obtingui POS l'any que ve depèn de la despesa disponible que tingui el Consell al pressupost del 2011.

6.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN relativa a la proposta d’accés públic a la zona de domini públic enfront de la base aèria del Port de Pollença. Una moció a la que donam suport, ja que és una més de les nombroses iniciatives polítiques que de moment no han aconseguit que l'exèrcit abandoni un lloc de vacacions tan privilegiat i exclussió pel seu tancament.  Per exemple al novembre de 2007 es va aprovar  per unanimitat la nostra moció, a instàncies d'Esquerra,  per tal de demanar al Govern crear la comissió mixta per tal de que en un termini inferior a 5 anys és tornassin els terrenys de la base.

8.- Aprovació, si procedeix, del conveni entre la CAIB i l’Ajuntament de Pollença per a la realització de les obres relatives al projecte “Ampliació de l’IES Guillem Cifre de Colonya amb un pavelló poliesportiu cobert”   La Conselleria destina un total de 1.621.851 euros al projecte, que preveu la construcció d'un nou gimnàs entre l'actual gimnàs i la part nova de l'institut i la reforma de les pistes esportives existents. 

9.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN relativa al manteniment de les bonificacions del 50% al transport aeri i marítim. Què hem de dir sobre la trist actuació del ministre Pepe Blanco... que s'en vagi a l'URSS. Evidentment també donam el nostre suport a aquesta moció 

10. –  Aprovació, si procedeix, de la designació de conseller general en representació de l’Ajuntament de Pollença a l’Assemblea General de Sa Nostra.  En substitució de na Malena Estranyns,ens han comentat que és del PSOE.

11.- Aprovació, si procedeix, de la separació de l’Ajuntament de Pollença del Consorci Pangea Arco Mediterran.  El consorci pangea es va crear amb la finalitat d´afavorir la integració dels immigrants amb diversses iniciatives- A la passada legislatura es va afegir Pollença;  per tal de cercar vivendes de lloguer , aixó necessita de seguiment i feina i es lo que no se fa... no han presentat memoria d´actuacions ni han donat massa explicacions de la separació

12.- Aprovació, si procedeix, del Pla Municipal Serveis Socials 2010-2013. Podeu consultar el pdf que hem penjat.

13.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN sobre suport a la declaració del cant de la Sibil·la com a patrimoni de la Humanitat. També donam suport a aquesta moció. El cant de lla  sibil·la és un important exemple  cultural del folklore religiós medieval que mereix ser patrimoni de la Humanitat..

14.- Propostes/Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMEN

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

 Alfons López. Millor impossible

Enhorabona a tots els que han lluitat per defensar els drets de tots els treballadors.

 " Ningú se'ns muntarà damunt si no dobleguem l'esquena"

     Martin Luther King

 VAGA GENERAL!!!

Cal no oblidar que les causes de la crisi  es troben a la política neoliberal que es va començar a  imposar a tot el món amb els governs d’en Reagan i na Margaret Thatcher als anys 80. Un sistema fonamentat en la privatització de les empreses públiques, l’augment de la regresivitat fiscal, la disminució de la despesa pública... Unes polítiques que han facilitat el desenvolupament dels paradisos fiscals, d’una eocnomia fonamentalment especultitva que ha eliminat la banca pública i ha deixat fer a la banca privada el que volia, fins que s’ha col·lapsat. Una política neoliberal que poc a poc ha estat també assumida per la socialdemocràcia europea,  que s’ha transformat en socialiberalisme.

I quan ha arribat la crisi que ha passat ? Que els governs han utilitzat els doblers dels nostres impostos per salvar als que han provocat la crisi, amb el suport imprescindible d'un immens arsenal mediatic. No contents amb això els mateixos causants de la crisi l'han aprofitat per  dur a terme les polítiques regressives que sempre han desitjat, la major retallada de beneficis socials i laborals que ha ocorregut durant la democràcia. Iniciant tota una sèrie de mesures contra la majoria de la població: la congelació de les pensions , les retallades dels salaris dels empleats públic, ara la desregularització del mercat laboral facilitant l’acomiadament,  i ja s’anuncia l’atac al  sistema públic de pensions.

La vaga no és només una mobilització en suport dels  treballadors o una protesta contra el govern del PSOE, el que hi ha en joc és molt més important. Es tracta de mantenir el que va costar segles de lluita; la nostra soberania, el poder mínim però importantíssim de poder triar el govern que volem. Es tracta d'una batalla clau entre el sistema democràtic i la dictadura dels mercats.

 Com bé va dir Iñaki Gabilondo, som súbdits dels mercats, vivim una dictadura disfressada com democràcia. La vaga és una de les poques coses que podem fer per lluitar contra la dictadura.

Si perdem aquesta batalla que ni sigui amb la teva ajuda. Està en joc el futur de la democràcia.

Si la crisi  a l’estat l’estam pagant els treballadors, es veu que a Pollença les primeres víctimes són l’educació amb una escoleta municipal tancada, i els serveis socials amb un centre de dia tancat i l’amenaça de tancar la residència. Tota una demostració de quin és el tarannà i la sensibilitat del nostre equip de govern. Però tampoc  ens equivoquem el nostre irresponsable equip de govern, en tots els sentits de la paraula, no pot carregar tota la culpa d’aquest despropòsit a la crisi. No podem oblidar que a pesar de la bonança econòmica passada la situació econòmica d’aquest Ajuntament ja era precària quan va començar la crisi.

Aquesta situació és el resultat  d'una política improvisadora on el nostre batle  un dia s’aixeca i decideix que necessitam un auditori d’en Moneo sí o sí, o s’aixeca la nostra primer tinent de batle i decideix que cal tancar la primera línia del Port demà. Una política on no té cabuda ni la racionalitat, ni els estudis tècnics ni res de res.I quan es fan els estudis és a posteriori i si pot ser per un familiar, com al cas del pla de mobilitat.

 L’exemple de l’auditori és prou convincent. Des del 2006 quantes vegades s’ha reunit i s’ha fet fotografies amb Moneo el nostre batle? Hem perdut el compte. Què tenim fins ara? Un solar amb pedres i subvenciones de moment perdudes. Com és possible que quatre anys després de la genial idea encara no s’hagi fet un informe que justifiqui la necessitat d'una sala de 600 places de capacitat amb dades objectives .Com és possible que no s’hagi fet un estudi per part dels tècnics municipals amb la previsió de les partides pressupostaries anuals necessàries pel manteniment, dotació de personal i programació artística... Tot això és possible per una forma de fer política populista on és més important inaugurar coses i fer-se fotografies que gestionar d’una manera seriosa i racional els doblers públics.

Quan a la campanya electoral vam defensar la necessitat de fer una sala multifuncional més modesta, fer funcionar la Mancomunitat del Nord i arribar a acords amb l’auditori d’Alcúdia... ens van dir de tot. No només això sinó que aquest equip de govern va certificar la defunció de la Mancomunitat Nord, i ara la nostra primer tinent de batle diu; “ En Mallorca hem pecat de voler construir aquest tipus d’infraestructures a tots els municipis en lloc de mancomunar...”  i aquesta senyora és la mateixa que quan criticàvem l’abandonament del dia a dia del municipi ens feia una enumeració de tot el que inaugurarien.

A la notícia es diu que la construcció de grans infraestructures ha estat durant anys una assigna­tura pendent en el  muni­cipi. Nosaltres diriam que abans que les infraestructura el gran dèficit de Pollença ha estat el dia a dia; la neteja, l’asfalt dels carrers, la jardineria, els parcs infantils... Si no tenim ni una cosa ni altra la pregunta que sempre ens hem fet és On han anat els doblers dels nostres impostos?

Esperam i confiam que les eleccions municipals del 29 de maig del 2011 siguin el final d'una època negra. Pollença necessita un canvi urgent i per fer-ho possible tots hem d’ajudar. Els ciutadans no poden continuar donant els seu suport a aquells que han llevat al municipi a aquest desastre. I no és suficient amb canviar el vot, cal ajudar i creure entre tots que podem canviar les coses. I el podem fer perquè a pesar de tot tenim un material de primera.

Després de l’anada a Menorca a l’abril de 2009, hi pogué tornar al novembre del mateix any. Aquesta vegada, degut al mal temps, l’arribada va ser per el port de Maó. Ja a la bocana i per la finestra del vaixell se poden observar vestigis del passat d’aquesta hermosa illa. A la banda esquerra veim la torre d’en Penjat, després restes de la fortalesa de Sant Felip, més envant i a la banda dreta podem veure la que alguns diuen que va ser residència d'en Nelson i Lady Hamilton.

Un cop desembarcats ja ens adreçam  cap al refugi de Biniparratx que segons la plana web del Govern Balear funciona tot l’any. Idò no és així, trobam tancat. Va ser una sort perquè anàrem a parar a Cala Biniparratx i férem vespre a una de les coves, millor no poguérem estar.

L’endemà continuam visitant la zona de Sant Lluís, un racó molt agradable és Cala Alcaufar que té un antic pou molt prop de la mar, just davant hi ha una torre molt ben conservada però que està tancada. Teníem la idea de passar la nit a la torre d’en Ganxo, que la plana web del Govern indicava que funcionava com a refugi i que estava obert... bé, se veu que la plana té qualque petita errada. Passam la nit a la platja amb la tenda de campanya, també va ser un vespre molt agradable.

Ja anirem contant la resta.

                                                                                       A.R.F.V.

 A més d’una gran ofensiva contra la vaga per part de la dreta política amb el suport del impressionant conjunt de mitjans de comunicació que controlen, els sindicats també s’han d’enfrontar a una campanya bruta de desinformació per part dels empresaris.

Sembla que hi ha molta de gent qui l’agradaria tornar a la dictadura quan no havia dret a fer vaga, hem de recordar a aquells que parlen de la constitució només quan els interessa que la vaga és un dret fonamental reconegut per la constitució espanyola en el seu article 28.2.

El sindicats ens han fet arribar la següent informació respecte al dret a la vaga que consideram d’interès per evitar desinformacions i malentesos

- Les empreses no poden ni han de preguntar als treballadors si van a anar o no a la vaga. (ja que això suposa una pressió  o coacció per part de les empreses a l'exercici del dret fonamental com és la vaga, pel que seria un delicte).

 - L'exercici del dret de vaga no extingeix la relació de treball, ni pot donar lloc a sanció alguna.

-  Durant la vaga s'entendrà suspès el contracte de treball i el treballador o treballadora no tindrà dret al salari del dia de la vaga.

 - El treballador en vaga romandrà en situació d'alta especial (alta assimilada) en la seguretat social.

 - En tan duri la vaga, les empreses no podran substituir als que fan vaga per treballadors que no estiguessin vinculats a l'empresa al temps de ser comunicada la mateixa.

- Són nuls els acords o pactes establerts en contractes individuals de treball que continguin la renúncia o qualsevol altra restricció al dret de vaga.

- Les empreses que mitjançant engany o abús de situació de necessitat  impedissin o limitessin l'exercici al dret de vaga, seran castigades amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa econòmica.

 - En el sector de la hoteleria i/o comerç jurídicament no hi ha serveis mínims ja que no som un sectors de servei essencial a la comunitat.

Día 29 de setembre de 2010 VAGA GENERAL.

Concentració de piquetes informatius al Port de Pollença, entrada del hotel Pollença Park, (personal) a las 07,00 hores.

Com ha dit Vicenç Navarro a un recent article (lectura molt recomenable) : És fonamental que existeixi una protesta massiva el dia 29 de setembre, a nivell europeu i a nivell espanyol, no tant pel canvi polític en el qual guanyin les dretes que empitjoraria encara més la situació, sinó per un canvi molt substancial en les esquerres, i molt especialment dels governants

            En la tele vuelven a hablar de la reforma laboral, hablan, pero no debaten, nos dicen sus argumentos como si fueran Verdad rebelada por un arbusto en llamas, y se omite la critica, esa nueva herejía. Me aburro, y apago la tele.

            Escucho a Sabina, “Se borraron las pisadas, / se apagaron los latidos, / y con tanto ruido / no se oyó el ruido del mar. “. Y empiezo a divagar.

            Se borraron las pisadas, perdimos la memoria.  Recuerdo las historias de mi madre, como empezó a trabajar con ocho años, era la mayor, tenia que ayudar a la familia, aprendió a leer y a escribir más tarde, con mucho esfuerzo personal, y sin dejar de trabajar, ni siquiera en casa, pues era la HIJA mayor, y tenia que ocuparse de sus hermanos. Muchos tienen historias parecidas. Pero ahora son sólo cuentos, tristes y lejanos, están tan atrás que los revivimos casi con ternura.

            ¿Tan atrás?

            Desde que se hizo el llamamiento a la huelga general, prácticamente todos los medios han hecho un ataque hacia los sindicatos, actúan tarde y mal,  están cerrados en si mismos, viviendo de subvenciones y alejados de la realidad pública, sólo miran por “sus” trabajadores y no por el bien del país, etc. 

            Los sindicatos nos han proporcionado bienes que ahora damos por garantizados, por naturales. Ya no trabajamos quince horas siete días a la semana, ya no nos echan por estar enfermos, !incluso existe la baja por maternidad¡  Eso no nos lo dio el capitalismo por qué repartía beneficios de manera altruista.

            Se apagaron los latidos, ya no somos capaces de sentir. Ya no existen los suicidios por estrés laboral, ni el despido por hablar demasiados compañeros juntos, ya no trabajan los niños. Ahora son cuentos chinos, de la china donde se suicidan trabajadores, en la fábrica donde se hacen los Ipad. Ya no vemos la explotación, pero lo hacen.

            Aquí también, son mucho más sutiles, pero como llamamos al hecho de que si eres mujer te pregunten por tus “perspectivas familiares”, a que quieran poder despedir si acumulas un 25% de bajas laborales, aunque sean justificadas, o si creen que no ganarán lo que habían pensando. Pueden hacerte un contrato de prácticas por cada titulación diferente. El convenio colectivo, es colectivo mientras quiera el empresario. Y encima algún partido ha dicho que hay que regular las huelgas, todo sabemos cual.

            Y con tanto ruido no se oyó el ruido del mar, que parece querer barrer con todos esos derechos, por los que se ha luchado tanto. Pero no pasa nada, son recuerdos de abuelos y cuentos chinos.

El roto al blog Wu Ming.

- Es van triar els dos dies no lectius que poden triar els centres educatius; 7 de desembre i 25 de febrer.

- També es va presentar el reglament intern de l’Escoleta Municipal.

- Es va aprovar la sol·licitud d’adscripció del Col·legi Monti-Sion i l’IES Port de Pollença al batxillerat del IES Guillem Cifre de Colonya.

Al torn de precs i preguntes es va parlar de les futures  obres a l’Institut de Pollença.

La Conselleria destina un total de 1.621.851 euros al projecte, que preveu la construcció d’un nou gimnàs i la reforma de les pistes esportives existents. Es preveu fer l’adjudicació abans del final d’enguany.

El projecte contempla l’ampliació del centre de secundària amb un pavelló poliesportiu cobert. La nova ubicació del pavelló i dels seus vestuaris permetran que les dues pistes poliesportives es mantinguin amb el seu ús i hi hagi una bona comunicació amb l’edifici existent. Aquesta actuació contempla la construcció d’una pista poliesportiva de 615m2; grades; serveis i vestuaris i l’ampliació del porxo existent. En total, l’IES Guillem Cifre de Colonya s’ampliarà en gairebé 1.000 m2 (964m2). Aquesta ampliació suposa poder fer en el centre el cicle formatiu de grau mitjà i de grau superior d’activitats físiques esportives.

Per altra part vam demanar, el que ja haviem demanat al ple i és que la nova escoleta municipal  a la que anomenen de la gola, sigui l’escoleta Clara Hammerl. Aquesta és una bona oportunitat per honrar el record de na Clara Hammerl, la dona d'en Guillem Cifre de Colonya que va estar totalment identificada amb la seva obra i  de la que va ser part activa i vital fent classes a l'escola de Colonya.

Quan Guillem Cifre de Colonya es va suïcidar (1908), a una situació evidentment més que difícil la seva dona, na Clara Hammerl, va aconseguir continuar tot el que havia posat en marxa el seu marit i continuar la seva obra. D'aquesta manera gràcies a na Clara es va reobrir l'escola de Colonya portant a Pollença a un dels majors renovadors pedagògics que havia a Mallorca; el mestre Gabriel Comas, pare de Margarita Comas. Recordau que encara no s'ha executat l'acord del ple de desembre del 2008, quan es va aprovar per unanimitat  una moció nostra per obrir expedientes per donar el nom de Margarita Comas Camps  al carrer que actualment no té nom al costat de l'escoleta municipal i per  nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl .

Per acabar vam demanar explicacions a la regidor d’educació sobre el retard en la posada en marxa de l'escoleta municipal. Una vegada més s’ha pecat d’improvisació i s’ha perjudicat greument als ciutadans. A la fí es demostra la importància que dona l’equip de govern a l’educació.

S'ens va informar de que havia hagut 26 sol·licituds, una demostració de que havia interès per l'escoleta, però que només s’havien fet efectives 7, normal tal com s'han fet les coses. L’explicació del retard va ser que l’empresa que feia les obres va demanar una prorroga de les mateixes fins el 22 de novembre i que en aquell moment es va decidir estalviar doblers i obrir l’escoleta en gener, això sí amb una jornada de portes obertes prèvia. I és que aquest equip de govern és més de fer-se fotografies i de fer aperitius que de fer mantenir i gestionar el que inauguren. 

La nostra impressió és que el  retard és una vegada més resultat de la manca de planificació,i que s'han volgut estalviar uns doblers  sense que hagi importat res perjudicar greument als ciutadans. Pensam que si volen estalviar doblers el millor que poden fer és llevar la dedicació exclussiva a la regidora d'educació i juventut que ha demostrat no mereixer el sou que cobra.

 Finalment la regidora va plantejar la idea de fer un curs de gener a novembre i que l’escoleta es trobi oberta a l’estiu per adaptar-se a la temporada turística. Un tema que s'ha d'estudiar ja que l'escoleta municipal no pot restar desencaixada de la resta de la xarxa escolar municipal.

Clara Hammerl a Colonya rodeada de pageses (1910) a una fotografia de Guillem Bestard publicada al Mallorca Zeitung.

A Alternativa per Pollença ja hem començat a fer feina en l'esborrany del programa electoral per les eleccions municipals del 29 de maig del 2011.

Durant aquesta legislatura hem demostrat el que podem fer només amb un regidor a l'oposició, ara amb la vostra ajuda volem traslladar la mateixa feina honesta al govern i demostrar que els doblers públics es poden gestionar de manera diferent. Estam preparats i disposats només necessitam el vostre suport.

Resulta més que evident  que Pollença necessita un canvi profund, necessitam nous gestors públics, noves formes, noves idees i ganes de fer feina.  Ni  amb queixes a la barra del bar, ni amb l'abstenció, ni votant als que ja han demostrat sobtadament la seva incapacitat canviaran les coses. 

Partim del complet programa electoral del 2007 (veure categoria  pla de futura gestió),  de l'experiència que hem adquirit dins l'Ajuntament aquesta legislatura i de les noves persones, idees i aportacions que hem rebut aquests anys.  El gran canvi respecte al programa del 2007 és que el del 2011 es troba condicionat per la crisi econòmica i sobre tot per la crítica situació de les arques municipal. Per tant ens hem de centrar en fer feina i millorar el que tenim, i  en arreglar i acabar molt de projectes  que actualment es troben a l'aire.

 Hem de canviar dinàmiques nocives molt arrelades al municipi, sabem que no serà gens fàcil, però estam convençuts que ha arribat el moment del canvi. 

 Un canvi en el que la informació, transparència, comunicació i participació siguin el fonament d'una nova relació entre l'Ajuntament i els ciutadans. Prou d'ulls cecs i oïdes sordes.

 Un canvi que signifiqui recuperar l'ètica a la política, parlant clar amb valentia i sense càlculs electorals. Prou de regidors que pensen més en la seva carrera política que en els ciutadans. Prou de nepotisme, de clientelisme, de mangarrufes. Necessitam polítics que defensin els interessos col·lectius no els "familiars".

Un canvi amb regidors que només es centrin en Pollença, prou de regidors-consellers  i regidors directors-generals  hi ha molta de feina per fer a Pollença més que suficient.

Participa a Alternativa per Pollença, canviem Pollença. Ja ens podeu fer arribar les  vostres idees a aquest blog, al facebook o a alternativaperpollenca@gmail.com

 Avui xerrada informativa de CCOO sobre la vaga general de dia 29, a les 18.00 hores al saló parroquial del Port. Oberta a tothom.

Al ple de juliol va ser rebutjada la nostra moció de rebuig a la reforma laboral pels vots  d'UM-UNPI, PSOE i PP. Vots a favor del PSM i Alternativa.

Procuram espaciar les mocions de caràcter ideològic com aquesta però la veritat que no podem callar davant del major atac a l'Estat del Benestar i als treballadors perpetrat per part d'un govern democràtic que es diu socialista. Quan la crisi, ha estat responsabilitat única i exclusivament del sistema financer especulatiu  internacional i de la permissivitat absoluta dels governs sobre les seves activitats, resulta que el govern carrega en exclusiva contra els treballadors amb una reforma laboral que facilita l’acomiadament i que elimina drets i prestacions socials.

Aquestes polítiques ens porten a un carreró sense sortida com afirmen diferents economistes : “Aquest és un moment de demanda privada extremadament dèbil i si es retallen sous dels treballadors i es fan més insegurs fent l’acomiadament més fàcil es contrau la capacitat de compra, es consumeix menys, es produeix menys i es paguen menys impostos cosa que continua agreujant el deute."

La reforma laboral plantejada pel govern del PSOE, és inacceptable perquè contraurà l’economia i no reduirà el dèficit; perquè eliminarà drets socials dels treballadors i els farà més vulnerables al mercat; perquè disminuirà les prestacions socials d’un ja minso estat del benestar; i, en definitiva, perquè no servirà per sortir d’una crisi on els que l’han provocada en surten beneficiats.

Pensam que l'esmentada reforma no tindrà cap virtut de les que se li atribueix. Dit més clarament. Aquesta no arranjarà cap dels problemes de l'economia, ni del propi mercat de treball, que es diu que vol resoldre. No servirà per allò que ens volen fer creure que ha de solucionar.

Abaratir l'acomiadament no farà baixar l'atur. Més aviat l'augmentarà. Desregular el mercat de treball no és garantia de res.  Mentre la nostra economia no es basi en el coneixement, en els avenços tecnològics, en la preparació professional dels nostres ciutadans, en la formació, en el valor afegit, no ens en sortirem. Mentre el nostre model econòmic productiu segueixi demandant mà d'obra barata per la seva poca formació, no ens en sortirem. Canviar el model econòmic d'una societat no es fa en quatre dies. I anem molt endarrerits. Patim un atur estructural que duplica el dels països més avançats. Perquè el problema està en el model econòmic, no en la presumpta rigidesa de la legislació laboral. La base de la nostra economia és de fang, mentre Alemanya o França tenen una base sòlida. Països amb una legislació laboral més protectora que no pas la nostra però amb un model econòmic potent.

Tothom carrega contra els sindicats. És fàcil. Algú, però, s'ha fixat en els nostres empresaris, o els que passen per empresaris? Mireu qui els presideix. Tenim un bon grapat d’ empresaris més preocupats en poder acomiadar de forma més barata, que preocupats per què hem de produir, on, com ho transportarem a la resta del món, amb quins professionals comptarem, amb quina preparació, amb quins avals de qualitat i productivitat, amb quina aportació de coneixement propi, etc. A les empreses, la reforma, no els servirà de res, només per a allargar la seva agonia acomiadant els seus treballadors i treballadores de forma més barata abans de desaparèixer.

Com deim als motius de la moció es possible un altre tipus de reforma laboral; introduint elements que redueixin la temporalitat, recuperant el principi de causalitat en la contractació: tot lloc de treball fix s'ha de cobrir amb un  contracte de treball fix. Incrementant la cotització empresarial per atur i a la Seguretat Social per als contractes temporals, i reduint les cotitzacions empresarials als contractes de caràcter  indefinit, entre altre exemples.

La secretaría de juventud de CCOO Aragón nos relata en 11 minutos las verdaderas razones para secundar la huelga general del 29 de septiembre.

Imatge de a las barricadas

 A continuació la mocio.

 Avui vull fer un petit homenatge a José Antonio Labordeta , professor de història,  cantautor, polític, poeta, novel·lista, editor, articulista, actor,  presentador realitzador de televisió...  però sobre tot  era «el Abuelo». 

El meu primer record de Labordeta polític, són els cartells de candidats “bigotudos”  del Partit Socialista Aragonès del que va ser un dels fundadors. Un d’aquells partits socialistes d'esquerra autogestionària i federalista, alternatius al PSOE que existien al principi de la transició i que els doblers de la socialdemocràcia europea, avui socialiberalisme, es va menjar.

Després va ser candidat al Senat per Izquierda Unida, finalment va ser el millor diputat que ha tingut mai Aragó, electe per la Chunta Aragonesista del 2000 al 2008.  Com va dir quan va ser triat “seré una humilde mosca cojonera para que se acuerden de nosotros , mi objetivo es ser digno para todos aquellos que nos votaron”.

Si voleu passar una bona estona i aprendre una mica com funciona el Congrés dels diputats us recoman llegir “Memorias de un beduino en el congreso de los diputados” Un llibre de memòries sobre els seus vuit anys al Congrés dels Diputats. També us recoman la seva excl·lent novel·la “En el remolino”.

El partit en el que sempre va militar Labordeta  i al que sempre va ser fidel és “Izquierda Depresiva Aragonesa- la IDA - “, partido polític -social-imaginario. “El hecho de ser de la IDA ya supone que, a pesar de la depresión, te pones en una actitud política, de  combate " . 

Per alguna cosa un dels seus llibres portava el nom del seu poema “banderas rotas” dedicat a les causes perdudes poema que ja vam transcriure fa tres anys a aquest blog en suport a tots els que defensam que no s’havia d’haver continuat amb l’hospital de Son Espases.

Com cantautor vaig gaudir un munt de vegades d’en Labordeta, en places, parcs i la darrera vegada a l’auditori d’Alcúdia, on un grapat de maños vam poder parlar amb ell. El abuelo té un munt de bones cançons però entre totes evidentment destaca “el canto a la libertad”, himne oficiós i popular d'Aragó que esper ara es pugui convertir en el himne oficial.

 Al 1993 Labordeta  va dedicar una part del seu programa  un país en la mochila dedicat a Mallorca a les aguiles de Pollença´.

Labordeta va dir  “que aunque espero no tener ni tumba ni mausoleo, ya sé cual puede ser mi otro epitafio !A la mierda¡ Y todos tan contentos.  Però l’epitafi amb el que desetijava ser recordat era aquest poema

Una activitat molt agradable i relaxant és posar-se una careta i unes aletes i observar el fons marí. Se veuen formes i colors espectaculars que a més poden variar segons el dia que faci i la llum que hi arribi.

A Mallorca tenim multituds de cales on se pot gaudir d’aquests paisatges submarins. També és cert que hi podem veure objectes no tan agradables, com per exemple plàstics, llaunes, paper d’alumini, etc. Podem pensar que aquesta gent inconscient que llança aquests objectes a la mar se creu que allà no ho veurà ningú, però no és  així, molta d’aquesta gent que llança coses a la mar també deixa llaunes als cocons o a l’arena prop d’on passen el dia i la resta ho deixen dins una bossa darrera d’una mata.

Fa bastants d’anys pareixia que hi havia més conscienciació però ara ja en fa un bon grapat que pareix que hem anat arrera. No és bo d’entendre que un grupet de persones que van a passar el dia a una cala i quan hi arriben troben que és un lloc molt guapo, que llavors deixi tota la brutor. No pensen que quan hi tornin trobaran el seu propi fems?

No ho entenc.     

                                                                                                    A.R.F.V.

Fa unes setmanes el ministre va anunciar la possible retallada dels descomptes per al transport aeri als residents insulars, sense especificar com seria la retallada. Quan a la sessió de control al Govern celebrada al Senat, Pere Sampol va demanar a Blanco sobre aquesta mesura. El ministre va dir  que "no consentirà que se subvencioni el transport en classe bussiness". Una gran ficada de pota ja que com li va recordar en Pere Sampol les tarifes bussiness no estan incloses en les bonificacions. En Blanco visiblement nerviós no va rectificar sinó que va insistir en que “ s’han d’acabar els abusos amb l'ús de les tarifes més cares" com si ens agradés comprar aposta els bitllets més cars.  O sigui el senyor Blanco ignora que els que residim a les illes cerquem sempre  les tarifes més barates i només en casos d'urgència agafam la que hi hagi.

Evidentment el problema no és que els descomptes surtin molt cars al Ministeri, sinó que les tarifes són caríssimes i el que cal atacar és la tarifa, no el descompte, a través de solucions com ara la declaració de servei públic per a rutes deficitàries o operades per companyies en situació de monopoli.

Entre altres temes aquesta és una demostració de la utilitat de tenir una veu pròpia al Senat i la inutilitat de tenir senadors i diputats illencs del PSOE o el PP (segons qui governi), incapaços ni tan sols de informar al ministre de com funciona el transport aeri a les illes, i que aquest és un servei de primera necessitat.

Imatge del blog izquierda,izquierda, derecha, derecha...

 Fa unes setmanes quan es va fer públic de que Pollença no rebria  Fons de Cooperació Local vam denunciar la deixadesa i descontrol municipal en la seva part econòmica (veure article).

El alcalde en aquell moment ens va acusar de "deslealtad" política, textualment:

“El alcalde, Joan Cerdà, acusa al portavos de Alternativa EU-EV, Pepe García de "deslealtad" después de que este achacara la pérdida de una subvención del Pla d'Obres i Serveis a la falta de diligencia del equipo de gobierno. "El conseller, que es de su mismo color, nos explicó que por la crisis, quedábamos fuera todos los que presentamos proyectos plurianuales, no hay nada más", dice.

La veritat que la notícia embullava tot per una confusió. Com podeu comprovar nosaltres no parlavam del Pla d’Obres i Serveis ( POS, que depèn del conseller Miquel Roselló) sinó del Fons de Cooperació Local del Govern de les Illes, que depèn de la Consellaria d'Interior que regenta na Pilar Costa,  

A més hi ha altre confusió i és que  tot al contrari de allò que diu la noticia de premsa solament els Ajuntament que tenien plurianuals en marxa tindran aportació al POS de l'any que ve.  Que Pollensa obtingui POS l'any que ve depèn de la despesa disponible que tingui el Consell al pressupost del 2011. En aquest moment hi ha és possible què es destinin 10 milions al POS del 2011.

 Si parlam dels Fons de Cooperació Local que és del que parlàvem a la nostra denúncia el que és cert és que actualment hi ha un conveni entre l’Ajuntament i el Govern pel qual l’Ajuntament renunciava a cobrar el Fons de Cooperació local fins els 2018 i a canvi el Govern transferia anualment a l’Ajuntament una quantitat per finançar l’auditori (fins un total de 4,711.434 d’euros ) O sigui que el famós auditori (projecte personal del batle) hipoteca la quantitat que ens correspon del Fons de Cooperació local fins al 2018.  

 A finals de 2007  l’Ajuntament va rebre 172.000 euros amb la condició de ser invertits a l’Auditori, aquesta quantitat s’hauria de tornar en cas de no fer l’auditori. Com de moment no tenim més que un solar amb pedres, el govern no ha transferit cap quantitat des del 2008. La qüestió és que si no es fa l’auditori  es podrà recuperar el que no s’ha cobrat?  Ja tenim una experiència similar negativa ja que el Centre de dia de Pollença és subvencionat en part  pel Govern (600. 000 a a pagar en 18 anys). Però com el primer any no s’havia comença l’obra el govern no va pagar aquella anualitat i  encara no l’ha pagat. 

Al ple de març es va aprovar per unanimitat una moció nostra demanant  estudis i informes previs a la realització de l'auditori. (veure article). Al darrer ple vam demanar en quina situació es trobava la financiació de l’Auditori i el batle va dir que havia de tenir una entrevista amb el president del Govern...

La qüestió és que mentre es segueix marejant la perdiu correm el perill de perdre unes subvencions més que necessàries.  

Forges al blog de Sade

Ens arriben queixes de pollencins i pollencines, que en els seus xalets han caigut perdigons perduts i els turistes o residents al mateixos s’han queixat i fort.

A Alternativa mai ens ha agradat aquesta sobreexplotació turística del camp pollencí, si bé també sempre en reconegut la importància que té per l’economia local aquest tipus de turisme, i afirmem que aquesta sobreexplotació, què no ens agrada, pot perjudicar i molt a aquest turisme rural que tenim, urbanísticament correcte o no.

Però aquest article no és d’urbanisme, és de turisme i mon rural, i també perquè no de seguretat al mateix.

L’actual llei de caça obliga a disparar a al manco 100 metres de les edificacions, a 25 metres dels camins i sempre d’esquena a aquests. Podem entrar a discutir perquè segons els fabricants que he pogut consultar els cartutxos més febles tenen un abast  efectiu de 150 metres i 350 metres els de més qualitat, per tant els 100 metres queden ben curts, però el més greu és que un cartutx sobrecarregat o defectuós pot tenir un 700 metres d’abast residual. Amb aquestes dades a la mà i la realitat del mon rural pollencí podríem declarar “zona d’alt risc” algunes zones rurals del camp pollencí.

És molt normal que els caçadors exigeixin el seu dret a caçar al camp pollencí, no els hi farem caçar a la Plaça Major, però si es cert que la realitat del municipi pollencí és molt peculiar i pot ser necessiti algunes mesures per conciliar caça i turisme, ja que també el renou dels trets no agraden als turistes i més si aquest són a la sortida del sol.

Per tant, som els pollencins el que hem de triar si tenir un mon rural com en temps passats o un mon rural dedicat al turisme i per tant on s’ha de protegir el benestar del turista i per damunt de tot, la seva seguretat, a més cal dir que ambdós models són compatibles amb l’agricultura i ramaderia, que dissortadament ens deixat a un costat.

També destacar que una de les excursions més destacades que es poden fer a la Cala, que és anar de La Cala al Moll o viceversa, estigui condicionada a un avís que hi ha al començament del camí dels dies que són perillosos per caminar per un “camí públic”.

Pollencins ha arribat el moment de triar.

Miquel Sánchez.

 Fotografia Mallorca Daily Photo blog.

Aquí tenim una nova aportació del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

Hi ha coses que són senzilles i evidents, que intencions fosques no fan més que embullar la troca i manipular sentiments. Una d’aquestes coses senzilles i evidents és el dret d’un poble a parlar i defensar la seva llengua dins els seu espai lingüístic i,  per tant, com és lògic, a donar-li preferència sobre qualsevol llengua forana. Ni més ni pus. Fa ràbia haver de defensar evidències i veure com es fan trampes legals (no justes) per imposar limitacions o deures. Idò bé, per aquí anam quan la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, catalana per més senyes, digué que defensaria “la cooficiaditat sin preferencia alguna, de la lengua catalana”, conforma ho dictaminà el qüestionable Tribunal Constitucional, que escapçà elements essencials de l’Estatut, votat per dos parlaments i pel poble de Catalunya. I també digué que “abogará por la defensa de los derechos fundamentales”

Una primera pregunta seria si el Defensor del Poble ha de defensar el poble o la sentència del TC. Una conseqüent seria, ¿quin poble ha de defensar, el poble de Catalunya o el conjunt del poble de l’Estat espanyol? ¿Els drets fonamentals de qui?

En primer lloc, hem de dir que la Defensora ja anticipat sense més deliberacions la seva resolució. Ara bé, si la Defensoria del poble tengués com a principi la defensa dels ciutadans davant els poders públics i les administracions, com hauria de ser, sembla que hauria de defensar el poble de Catalunya. ¿I per què el poble de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol? Molt senzill també: perquè es parla sols de la preferència de la llengua dins un territori que té com a llengua pròpia el català i de res més; no es vol imposar aquesta preferència fora de casa.

Es dirà que la Constitució diu, bla, bla, bla..., però també diu que s’han de protegir les diferents llengües de l’Estat. I és evident que la Constitució és interpretable, com ho demostra el fet que aprovin l’Estatut que parlava de “preferència” dos parlaments dient que era constitucional i que a l’hora de votar, després d’anys de reprema, un tribunal constitucional esbiaixat políticament, guanya per 5 a 4; ¡un vot! És evident, com a mínim, que la decisió del TC és discutible.

Per afegitó, el Defensor del Poble té la facultat de “suggerir a l’orgue legislatiu o a l’Administració la modificació d’aquelles normes que poden provocar, al seu entendre, situacions injustes pels administrats”. Però no plourà d’aquest tro, ja sabem de què va.

El PP segueix posant ronya contra els catalanoparlants. Tampoc ha de cridar l’atenció que sigui una catalana la que apedrega les seves teulades. La sociolingüística ens diu que històricament ha estat així: els d’orella alta han estat els que més han ajudat a esfondrar una llengua, jugant quasi sempre a favor del poder i de l’imperi.

Mariano Moragues.

María Luisa Cava de Llano segueix la línia que va iniciar en Múgica.

 Unió Mallorquina en un atac de populisme que tan els caracteritza, han tingut un moment de lluïment i han presentat al Parlament de les Illes Balears la proposta de creació d’una Policia Autonòmica que faci les funcions que ara mateix fa la “La Guardia Civil i La Policía Nacional”, al marge de les protestes d’alguns sectors que aquest cossos de seguretat de l’estat no és atenen en la nostra llengua i altres sectors que afirmen que amb el cossos actuals no fa necessària la creació del cos autonòmic, crec que malgrat ara no sigui el moment econòmic millor per dur a bon port aquesta proposta, s’ha de recolzar, perquè tenir un cos de Policia propi es justificable perquè:

1-     S’ha de tenir un cos de seguretat motivat.
Per un gran nombre dels integrants de “La Guardia Civil” com de “La Policía Nacional”, que els destinin a les Illes Balears és una “feta ben grossa”, les queixes venen perquè el plus d’insularitat que se’ls abona és molt poc i es queixen que aquí tot és mes car, a més no els agrada perquè quan tenen dies lliures o petits permisos han d’agafar avió o vaixell per desplaçar-se a veure els seus familiars i amistats. Tot això duu que no estiguin motivats i tot d’una que poden, sol·licitin el trasllat a la península.

2-     Hi ha un desconeixement de la realitat balear
Aquesta interinitat fa que mai arribin ha conèixer la nostra realitat, realitat com la nostra llengua, els nostres costum, etc. Tot plegat fa que a vegades hagi situacions desagradables que amb un poquet de mà esquerra no serien cap problema.

        El nostre Estatut d’Autonomia així ho mana.L’aprovació del nostre Estatut d’Autonomia contempla la creació d’aquest cos, simplement és un mandat de tota la majoria de la societat balear.

Malgrat el moment no sigui el millor s’ha de començar ha fer feina perquè la nostra Policia sigui una realitat quan abans millor, però s’ha d’anar amb cura de no fer experiments.

En resum necessitem una Policia eficaç, motivada i que estigui a gust a les nostres illes.

 Miquel Sánchez.

Com diu l'article s'han de fer les coses ben fetes i no fer experiments.

Si parlam d'aparcaments podem recordar que el consorci de la Gola (en el que Alternativa no te representación) va llevar un aparcament que duia decennis, davant Can Pep, per fer un jardinet i posar una caseta sense recuperar ni un pam de zona humida. Desprès d'això han fet un aparcament allà on s'hauria d'haver recuperat la zona humida (amb un cost molt elevat). El plantejament lògic que és el que Alternativa ha defensat a al·legacions i ples era recuperar el màxim possible de la zona humida més propera a la llacuna central, on ara hi ha l'aparcament (Carrer Fielding). El centre d'informació s'hauria d'haver ubicat a la parcel·la de davant el Cabrabo, aprofitant la caseta vella i fer un petit aparcament inicialment. (Veure articles anteriors a la categoria Gola).

Hem de recordar  més de que el solar del que es parla és zona inundable i que fer un aparcament a aquesta zona suposaria un pressió excessiva per la zona humida de la Gola, en el moment que s’està recuperant el seu sentit inicial.

El Centre d'Informació de turisme Ornitològic de La Gola va fent camí i ja té presència a Internet:

Bloc:http://blog.lagola.info/

FaceBook:http://www.facebook.com/pages/Centre-de-turisme-ornitologic-de-la-Gola/126115184103029

Des del nostre punt de vista gran part del solar davant de Capbrabo  ha de formar part del parc de La Gola de forma integrada. No cal perdre una zona verda a l'entrada del Port, aferrada a un parc municipal. Els moviments haurien d'anar encaminats a ampliar el parc de la Gola amb terrenys naturals o naturalitzats. En el pitjor del casos que quedi com està, és un bon lloc per a determinades aus i suposa una zona d'amortiment per a la zona humida, posant en valor  aquest espai natural (zona humida+pinar+zones rurals que es poden reforestar) com a parc semi-natural, amb objectius clarament educatius, recreatius i turístics. Es evident que això revertirà en benefici de la població local i dels turistes (i per tant d'hotelers, restauradors, etc.).

Respecte al problema de les places d’aparcament al Port de Pollença, el primer que caldria fer és un bon pla de mobilitat. De places d'aparcaments al Moll no en falten i n’hi ha alternatives.

1.- És urgent una senyalització adient. No té cap sentit, si no s’ha fet la peatonització de la primera línia del Port, desviar el tràfic  que ve des de d’Alcúdia cap a la via de circumval·lació i que no s’aprofitin els aparcaments de la citada via de circumval·lació. Cal senyalitzar a les entrades del municipi la ubicació dels principals aparcament. A més de les senyals de tràfic, cal canviar la informació als mapes i a internet.

2.- Cal arreglar i condicionar. l’aparcament al costat del centre de salut , actualment mal senyalitzat i en mal estat.  A aquesta àrea hi ha aproximadament 85 places d’aparcament.

3.- Cal senyalitzar i obrir passos de vianants entre els aparcaments de la circumval·lació i el centre del municipi: entre l'institut i l'escola nova, entre aquesta i el poliesportiu, a través de l’aparcament del centre de salut... Es facilitaria -a un cost ben baix- la utilització de mes de centenars de places d'aparcament que ara ningú utilitza i que estan molt a prop del centre.

Si es fa un aparcament al solar de Capbrabo la majoria de la gent anirà directament a la platja a través de la zona humida, mentre que si s’activen els aparcaments de la circumval·lació la gent haurà de creuar el centre del Port, el que sense dubte és més beneficiós pel poble

4.- Cal canviar i regularitzar la gestió dels aparcaments al espais públic, zona blava, carrega i descarrega (41 al Port), guals permanents (294)...  partint de l’anàlisi dels vehicles aparcats i les places existents  al Port de Pollença, tant en horari laboral –comercial, com en horari nocturn, en temporada alta i baixa. Amb  el control de temps de l’estacionament, dels guals i de les zones de carrega i descarrega es millorar significativament les places d’aparcament.

En definitiva no té sentit fer nous aparcaments, cal optimitzar les places que hi ha i gestionar de forma intel.ligent el patrimoni públic.

 Miquel Sánchez ha resumit el tema en un petit muntatge.

De vegades ens dedicam a baixar a la vorera de mar a llocs on no és fàcil del tot, per això qualque vegada fem una mica de muntatge per a fer-ho un poc més fàcil. En aquest cas  posàrem unes plaquetes i uns cables d’acer per a poder anar a la Cuina del Moro sense tant de pressing , cada any hi anam al manco una vegada. Aquest febrer passat férem el muntatge i curiosament aquest estiu no hi hem anat, se veu que estam una mica més enfeinats.

Aquests llocs que ara hi baixa tan poca gent, solen ser racons molt agradables i d’una considerable bellesa, molta gent els visiten per mar amb embarcacions esportives però no sempre ha estat així.

 A molts d’aquests indrets, amb espardenyes, canyes i senalles braceres, hi baixaven jugant-se la vida els pescadors de canyeta que a qualque temps ho han fet per esbarjo però a qualcun altre ho feien per necessitat.

La primera vegada que volguérem baixar a la Cuina del Moro no trobàrem la manera, teníem les referències que havia donat una persona que de jovenet hi havia anat a pescar. Però noltros l’únic que trobàvem era un terreny molt inestable que se desfeia amb molta facilitat i ho trobàrem molt arriscat. Haguérem de intentar-ho en una altra ocasió per poder arribar-hi. Per la dificultat que té accedir a aquestes pesqueres, està clar que aquella gent era d’admirar.     

                                                                                                      A.R.F.V.  

 Un article del nostre estimat columnista d'Artà, enMariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

El que s’estima, es cuida i es defensa.

No fa molt, el director de la Revista Bellpuig em digué preocupat: “Hauries de tornar a escriure qualque cosa sobre la nostra llengua”. Vetllar per la salut de la nostra llengua és  una lloable i lògica preocupació de qui té la responsabilitat de la principal publicació periòdica d’Artà.

Jo vaig quedar pensa qui pensa, què podria dir de nou per fer créixer l’estimació a la nostra llengua, que és expressió de la nostra filosofia de vida i de l’esperit de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra identitat, patrimoni nostre i de la humanitat, herència dels avantpassats, camí propi i natural de comunicació vital... Idò bé, he recordat el llibre que vaig escriure, “La veu de les arrels”, quan feia més de 30 anys que vivia a Perú,  i a la introducció, d’on ara transcriuré algunes parts, me va vessar un crit d’indignació, per haver-me negat la nostra historia i per no haver tengut dins la meva escolaritat l’oportunitat d’aprendre a escriure en la meva llengua i a més a més, veure com al meu entorn, gent mallorquina, contaminada per l’ambient sociopolític, s’avergonyia de parlar en mallorquí i parlava al seus fills en castellà. ¡Com poguérem consentir tal endemesa! ¿No és una llàstima i fins i tot una deslleialtat trepitjar o menysprear una llengua de segles, part fonamental d’una cultura? ¿No ens toca a nosaltres defensar amb els esperons el dret a las nostra llengua dins ca nostra? ¿Si no ho feim nosaltres, qui ho farà? Me treu de polleguera i no puc consentir l’esclafament de la nostra llengua.

Davant els que ens volen fer creure que les qüestions identitàries com són la llengua, la història, les tradicions, etc. són fruit de ments antiquades i tancades, radicalismes nacionalistes que van en contra de la interculturalitat i la globalització, hem de dir que tenim dret a ser qui som i a ser com som; i que tenim dret a fer front a la injustícia dels que volen fer-nos diferents, que al cap i la fi volen dir: deixa de ser tu i fet com nosaltres. Vet aquí el més profund dels imperialismes. Es una cínica ironia quan els colonitzadors qualifiquen de racistes als colonitzats.

Tot això em sembla que no vol dir que som un radical intolerant, sols vol dir que som una persona normal, perquè em fa mal quan en punyen l’ànima i em toquen la dignitat; vol dir que som una persona normal perquè estim la roqueta on vaig néixer i l’heretat  cultural que vaig rebre, com és el natural; vol dir que som una persona normal que no es deixa malmenar i que defensa els seus drets... Vetlem el ble i anem alerta que no ens salpin la nostra llengua. No apliquem aquí el nostre incert i resignat “tanmateix”, ni pensem que la pell ja es del llop. No ens deixem enlluernar per una globalització i un universalisme, que suposi deixar de ser nosaltres mateixos. El dia que mori la diversitat, naixerà l’avorriment i s’acabarà la creativitat. Que no ens facin tastanejar i ens duguin la post al forn, fent-nos creure que el mallorquí no te ni portell ni forat davant el progrés i que està condemnat a morir.

Tu, jo, cada artanenc, cada pollencí, cada mallorquí i cada nouvingut respectuós de la terra que els ha acollit, tenim el dret i el deure de protegir el patrimoni cultural de la nostra llengua, per lleialtat a nosaltres mateixos i a la humanitat.

Aprofit l’oportunitat per convidar a participar amb l’Obra Cultural Balear a tots els que volen donar una mà per defensar amb més eficàcia la pervivència de la nostra llengua, el nostre patrimoni i l’autogovern.  

  Mariano Moragues

Amb les agendes locals 21  es tracta d'avaluar l'estat ambiental, social i econòmic del municipi, i a través de la participació ciutadana fer un pla d'acció que disseny i desenvolupi actuacions cap a un desenvolupament sostenible. 

A l'actual legislatura el desenvolupament de l'Agenda s'ha aturat totalment i s'ha tancat una cosa tan important a la participació ciutadana com és la continuïtat i l'execució dels acords, d'aquesta manera tota la gent que vam participar a l' elaboració del Pla d'acció ens sentim realment frustrats .

Resulta sorprenent i lamentable que a l’anterior legislatura amb la regidoria de medi ambient gestionada pel Partit Popular (Joan Comas) es fes més que a l’actual, amb la regidoria gestionada pel PSOE. Una demostració més de que els regidors socialistes fa temps que han oblidat els seus principis i han perdut el Nord.

I no poden dir que des d’Alternativa no els haviam demanat reiteradament desenvolupar l’Agenda Local 21. Des del principi de la legislatura hem insistit en el tema. A la investidura del batle vam subratllar que al programa electoral  d'UM-UNPI deia que potenciaria  l'Agenda Local 21. Més concretament deia que reprendrien l'Agenda Local 21 com una forma de cohesió municipal i de participació ciutadana. Una mentida més.

Al ple de gener de 2008 al veure que no es feia res vam demanar quan es tornaria a posar en marxa l'Agenda 21.  S'ens va dir que havia la intenció de tornar-la a posar en funcionament.

Al ple de febrer de 2008 es va rebutjar la nostra moció relativa als pressuposts participatius i l'equip de govern va argumentar que votava en contra ja que tenien previst un plantejament nou de participació ciutadana a partir de l'Agenda 21. S'ens va mostrar un mínim esquema d'aquest nou replantejament que ha  restat en res. Al mateix mes de febrer del 2008  vam a  aprovar per unanimitat una proposta d'adherir-nos als Compromisos d'Aalborg  i a tenir-los en compte en l'elaboració, funcionament i actualitzacions de la nostra Agenda Local 21.Paper mullat

Als plens de juliol  i novembre del 2008  vam tornar a  demanar què passava amb l'Agenda Local 21, sense obtenir cap resposta. Al ple de gener del 2009 s'ens va dir que degut al dèficit municipal es va considerar convenient esperar al nou Pressupost, per posar en marxa l'Agenda amb la corresponent despesa...

Finalment al ple de juny de 2009  vam presentar una  moció  demanant el compromís a l'equip de govern de presentar el pla d'acció de l'Agenda local 21 per la seva aprovació al ple en un termini màxim de tres mesos. Moció que va ser rebutjada per UM, PSOE i PSM.
Ara només ens resta demanar una vegada més públicament que l’equip de govern presenti el pla d’Acció de l’Agenda Local 21 al ple de l’Ajuntament per poder tornar a ser inclosos a la Xarxa Balear de Sostenibilitat . Tan per responsabilitat medi ambiental com per un tema econòmic, i poder tornar a accedir a les subvencions corresponents, més que necessàries a la crítica situació econòmica de l’Ajuntament.

Al març de 2008  s'ens va parlar d'una  remodelació de l'Agenda 21 en forma d'esquema. una vegada més el temps deixa a cadascú al seu lloc. 

 Donam la benvinguda a un nou columnista; en Sergio Gallardo, que ens ha enviat aquest interessant article.  Esperam que vos agradi i ja sabeu que si voleu escriure qualsevol article o enviar-nos alguna fotografia només ho heu de fer enviant-ho a alternativaperpollenca@gmail.com

¿Y cuando no tengamos petróleo?

        El petróleo es un recurso finito, con miles de usos. El más obvio puede ser la producción de combustibles para los medios de transporte,  pero también ropas,  insecticidas,  plásticos de todo tipo,  productos químicos que usamos para fabricar materiales y aparatos, y pensad no sólo en los que tenéis en casa, sino sobretodo lo que hay en un hospital, en laboratorios, en granjas industriales, fabricas, aeropuertos, etc. El petróleo es el siglo XX, el motor de combustión es su icono.

        El petróleo lo es todo en nuestra civilización, y no tenemos alternativas, y se esta acabando. Claro que aún quedan billones de toneladas de crudo, pero ¿hasta cuándo resulta viable su explotación?,  la Tasa de Retorno Energético nos dice en valores sencillos, la cantidad de energía que extraemos, en relación a la invertida, hasta 1940 era de 100 a 1, es decir por cada barril de  crudo invertido se producían 100 ( el TRE usa valores proporcionales, por eso lo más común es decir que por cada barril invertido se producían 100 barriles de crudo, pero podríamos hablar de KW por ejemplo), hoy se estima que es de 20:1.

        ¿Todo esto a cuento de qué?, muchos científicos, (los que no trabajan para un petrolera, claro) dicen que el pico se alcanzo entre el 2005- 2008, curiosamente, poco antes esta la guerra de Irak, y poco después la crisis mundial. Para algunos, para mi al menos, solo queda sumar 2+2. Muchos medios dependientes del poder piensan que el pico se dará entre el 2015 y el 2030, pocos ilusos (que no cobren miles de euros de Repsol, BP), piensan que el pico se daría entre el 2050 y el 2090. Eso nos da entre 5-20 años para prepararnos, es muy poco tiempo. En nuestro sistema de crecimiento infinito, significaría, que NUNCA saldremos de esta crisis, y que los recursos serán para quien MÁS pague por ellos, como dicta el sabio mercado. 

        ¿Y a mi qué? Pues a nosotros no nos pasará nada, claro. Importamos muchísimo más alimentos que lo que somos capaces de producir, dependemos de la energía exterior, de la gasolina del exterior, y de la gente ( turismo del exterior ).

        ¿No nos pasará nada por que las renovables están aquí?, la solar en la isla es ineficiente y muy cara en mantenimiento (se rompen con mucho sol y mucha humedad, es como decir que se rompen en Mallorca), la eólica variable aunque a lo mejor la más viable en la isla, los biocombustibles dan un TRE de 0,8:1 los más eficientes.  Las otras fuentes también son finitas, del carbón, del que recuerdo que hay 5 tipos,  el pico  se alcanzara entre 2020 2030 (según quien, claro). Además que al acercarse el cenit del petroleo, se aumenta el consumo de las otras fuentes. 

        ¿Por qué no se publican más informaciones en este sentido en los medios? , por qué el problema no existe, o por qué el problema es real y esta aquí, y el poder sabe que de admitirlo, se le pedirán soluciones, que no tiene, y alternativas, que no son tales. En nuestro sistema, donde el poder no es percatado por la gente, y donde los políticos piensan que medidas a largo plazo son a 3 años vista, lo que ellos tienen que perder es mucho más que lo que el pueblo puede perder. Por que el poder ,quieran o no, emana de nosotros hacia ellos, no al revés.

        Supongo que son muchas cosas, un poco caóticas, pero espero que sirvan para pensar un poco. Para que cada uno busque información, por su la cuenta, de una manera activa, hay cientos de paginas en Internet, hay documentos oficiales, hay datos científicos, hay opiniones de todo tipo. Pero la única opinión que cuenta es la suya, y para tenerla hay que informarse. Háganlo.

Links de interés:

En castellano:

-http://www.crisisenergetica.org/: Muchos artículos y traducciones de artículos, Muy recomendable, pero densa!!

-http://crashoil.blogspot.com/: Un gran blog informativo, altamente recomendable, al igual que sus blogs recomendados. Con muchos datos y bien explicados, ideal para el primer contacto.

-http://www.pocapoc.net/MD3.html: Una página manacorí amena, y con informes sobre el tema

 En inglés:

-http://www.theoildrum.com : Sobre el Peak Oil, con muchos artículos, informes, y seguimiento de noticias.

-http://www.transitionnetwork.org/:No hay soluciones, pero si alternativas, esta es de las más interesantes.

 

Del blog se alquila Casa Blanca.

 

 

La setmana passada es va publicar al Diario de Mallorca  que el Consell estudia un règim de visites al Castell del rei actualment tancat. Aquest estudi fa molt de temps que s'hauria d'haver finalitzat fent complir la llei que ja té dotze anys ( Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears que regula que els Bens d'Interés Cultural. BICs). Segons la llei  els BICs s'han de poder visitar al menys quatre dies al mes, en dies i hores prèviament assenyalats.

La notícia apareguda ara ens recorda ala globus electoralista que també va aparèixer a una any de les anteriors eleccions, al mes d'agost del 2006,  quan l'actual batle Joan Cerdà que en aquell moment era conseller de patrimoni,va dir que tenia intenció d'acordar un conveni d'us de la Fortalesa, per què puntualment aquest espai es pugés obrir. Cosa que després no va fer.

  En Biel Cerdà, actual director de patrimoni, quan era regidor a l'oposició a l'anterior legislatura, al 2005   es va fotografiar amb altres representants del PSM a la fortalesa i  va insistir en la necessitat de regular les visites a aquest indret.  En aquest moment a pesar de ser director de Patrimoni  encara no ha estat capaç de regular aquestes visites i ni tan sols es parla de  cap estudi en el cas de la Fortalesa, el que ens resulta totalment incomprensible

És més tan l'actual director insular de Patrimoni del Consell de Mallorca (Biel Cerdà ) com el ex-conseller de Patrimoni ( el batle Joan Cerdà ) han votat en contra de mocions nostres que defensaven el compliment de la llei en aquest tema. Al principi d'aquesta legislatura al setembre del 2007, van rebutjar la nostra   moció demanant garantir que es puguin dur a terme visites regulades al Castell del Rei  i a la Fortalesa d'Albercuix  La moció va ser rebutjada.

Al ple de maig del 2009 vam presentar una altra  moció que volia instar a la Comissió Insular d'Urbanisme i Patrimoni  a que acordés els convenis d'usos amb els propietaris dels BICs en aquest moment inaccessibles, i  aprovés un règim de visites d'acord amb la normativa vigent. La moció també va ser rebutjada.

Els bens d'interes cultural poden ser de propietat privada però al ser d'interès general el propietari té una sèrie d'obligacions en favor del la col·lectivitat; com és l'obligació de permitir la visita del públic en determinats dies i hores. Un Bé d'Interès Cultural és de domini públic, o sigui un particular pot ser propietari d'un BIC però l'administració protegirà el seus valors i l'accés al mateix del públic.

Esperam que les visites al Castell del Rei  i la Fortalesa siguin una realitat abans de que acabi la legislatura.

Notícia al diari  Balears.

Un bon article i fotografies sobre la fortalesa d'Albercutx al blog de Marcos Molina.Molt recomenable.

Arriben notícies preocupants per a tots els ajuntaments. Darrerament hem sabut que la majoria haurà de tornar una quantitat considerable de doblers al govern central (en el cas de Pollença es tracta de més de 326.000 euros) per la liquidació de 2008. A això s’ha de sumar el fet que, a partir de l’any que ve, els ajuntaments no es podran endeutar. I sort han tengut que el govern Zapatero rectificàs tot d’una i ajornàs una mesura que, en principi, s’havia d’implementar enguany.

El que ha passat amb els ajuntaments és –llevant excepcions, que segur que n’hi haurà- que han gastat més del que podien, confiant en una situació d’expansió econòmica i de creixement de la construcció que semblava que es continuaria reproduït fins a l’infinit i més enllà. Quan la bimbolla immobiliària ha explotat i la crisi s’ha mostrat en tota la seva duresa, el que ha passat és que aquella falsa sensació de riquesa ha desaparegut de cop. Igual que famílies que han viscut per damunt de les possibilitats, i han demanat préstecs per tenir cases enormes o cotxes de gran cilindrada, han gastat més del que podien en funció del que, tal vegada, podrien tenir.

De fet, durant uns anys, semblava que si un poble no tenia un pont de Calatrava, una passarel·la de Foster o un edifici de Moneo (i d’això a Pollença en sabem molt) no era ningú. Els batles volien deixar la seva empenta, però no en forma de gestió sanejada i transparent, sinó amb una sèrie d’obres públiques i infrastructures –moltes de vegades absolutament desproporcionades- de les quals ells poguessin dir: “Aquest pont/passarel·la/auditori es va fer quan jo era batle”. I si per fitxar un d’aquests reconeguts despatxos d’arquitectes s’havia de demanar un préstec que deixàs hipotecat el futur del municipi, no passava res, perquè el deute podia créixer i créixer. Si de cas, quan arribàs un altre consistori, ja se n’ocuparia, del problema, demanant un altre pic més préstecs, que hauria de pagar un tercer batle, d’aquí molts d’anys...

I ara que ens ha tocat estrènyer el cinturó a tots (millor dit, a quasi tots, perquè encara estic esperant mesures perquè els més rics posin de la seva part per sortir de l’embolic on ens han ficat ells i els seus amics, els banquers), els ajuntaments diuen que ells no ho poden fer, protesten i amenacen, fins i tot, amb anar a Madrid i donar les claus dels seus ajuntaments al president del govern.

No seré jo qui defensi l’erràtica política econòmica que ha seguit el govern Zapatero aquests darrers anys. És més, el xec-bebé, els 400 euros a l’IRPF, el pla E, etc., enlloc d’ajudar a donar una empenta a l’economia espanyola el que han fet és proposar solucions del que en castellà es coneix com “pan para hoy, hambre para mañana”, quan no augmentar el problema. Així i tot, partint de la base que el que s’ha fet des de que la crisi va esclatar és un desgavell, el que no és de rebut és que els ajuntament continuïn fent créixer els seus deutes, com si el que està passant no anàs amb ells.

Venen les eleccions i, clar, cap batle assumirà la seva part de culpa. És ben segur que diran que ho han fet beníssim, i que són els altres –sempre són els altres- els que han conduït l’ajuntament a una situació de fallida. Els batles que no puguin governar després dels comicis hauran traspassat el seu problema. Els nous que entrin es trobaran amb una herència enverinada, conformada per deutes. Seran temps difícils, però tal vegada ajudaran a entendre que els doblers públics són de tots i que necessiten de la màxima cura perquè, en contra del que molts han pensat, que siguin de tots no vol dir que no siguin de ningú.

Toñi Valdivieso.

 Forges en el blog Pérez Castell. Ciudadanía por el Mediterráneo.

Podem repetir fil per randa el que vaim dir l’any passat; que el pressupost  no es complira, i que l'equip de govern és conscient , ja que els ingressos prevists són irreals. Que la seva irresponsabilitat és total a un temps de crisi com l'actual, que  augmenten el deute i els problemes de tresoreria per pagar als proveïdors... Que es seguiran acumulant els deutes amb empreses i autònoms i que l'Ajuntament en comptes  de ser una ajuda per sortir de la crisi seguira enfonsant encara més als ciutadans en la mateixa.

La veritat és que ens dona la impressió d’estar a la pel·lícula “atrapat en el temps”, si no la recordeu és aquella pel·lícula on un home del temps d’una cadena de televisió, és enviat a cobrir la informació del dia de la marmota, i entra a un bucle temporal on es repeteix dia rere dia. Segons National Geographic  la marmota que teòricament preveu la durada de l’hivern només ha encertat el 28% dels cops durant els darrers 60 anys o sigui que els seus pronòstics són tan irreals i rigorosos com els pressuposts que presenta el regidor d’hisenda, però nosaltres a l’igual que l’home del temps de la pel·lícula ens veim obligats a sentir any darrera any la mateixa història de ficció a la que ell nomena pressupost.

La cosa podia ser divertida com és la pel·lícula, el problema  és que no és gent divertit veure com any darrera anys el batle i el regidor d'hisenda es riuen d’aquest ple i dels ciutadans.

 - Es riuen per que cada any han presentat el pressupost en un ple realitzat de matí fora de l’horari habitual, dificultant el seguiment del mateix per part dels ciutadans, oblidant que aquests doblers que tan alegrement malbaraten han costat molt de feina i esforç als que paguen els seus imposts.

- Es riuen per que cada any han presentat el pressupost amb molt de mesos de retard,amb un taranna molt poc democràtic dificultant el seguiment i control pressupostari per part de l’oposició, i a la vegada demostrant que no tenen projecte i no han estat capaços en tota la legislatura de tenir un pressupost reglat i un control de les seves despeses. Senyor batle i senyor regidor d’hisenda han convertit el pressupost en un postsupost i han fet de l’excepció norma.

- Es riu el senyor regidor d’hisenda per que ens presenta un informe econòmic financer buit si no fos per la lletra gran utilitzada es podria resumir en un full.

- Es riuen per que cada any han fet cas omís tant dels informes d’intervenció com l’any passat de l’empresa que van a contractar. Una vegada més els he de demanar de que serveix tenir interventor si no fan cas dels seus informes.

 Simplement presenten el pressupost al ple pels que els obliga la llei igual que quadren els números com els va bé sense tenir en compte la realitat. Només s’ha de llegir l’informe de l’interventor per veure la gran farsa que és aquest pressupost

- Com és possible que a un pressupost presentat amb molt de retard i en avançat estat d’execució no es doten crèdits suficients per atendre les despeses normals  i hi hagi partides ja amb números vermells?

- Com és possible que els crèdits destinats a atendre les despeses derivades de l’endeutament exceden més d’un 50% del que és recomenable ( un 4,7 i no un 3)?

- Com és possible que l’informe del regidor no reflexi de manera clara les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos.

- Com és possible que amb un romanent negatiu  de tresoreria per a despeses generals de pràcticament quatre milions d’euros no hagin intentat fer un pressupost amb un superàvit, reduint la despesa del nou pressupost per quantia igual al dèficit produït.

- Com és possible repetir una i altra vegada el mateixos errors i tornar a posar al pressupost uns ingresos irreals, com si la crisi no existís a Pollença. Com és possible que el senyor regidor d’urbanisme i senyor batle continuiii fent una previsió totalment irreal dels ingressos per multes urbanístiques, on l’any passat va ingresar 120.000 euros del 1,200.000 euros previstos i enguany pressuposta 800.000 € quan de moment ha ingressat només 6.000 euros. Senyor regidor d’urbanisme com el diu l’interventor, un tècnic de la casa això demostra una manca de transparència i de prudència a l’hora de pressupostar. Una negligència total afegiria jo que hauria de comportar la seva dimissió.

Si parlam dels organismes autònoms el més preocupant és que segueixen perjudicant greument a l’empresa municipal EMSER al no complir amb el mandat d’assumir el dèficit generat per la prestació del servei de fems de conformitat amb l’estudi de tarifes. El que ens sembla que va en la línia de portar l’empresa a una situació crítica per després justificar la seva privatització.

Hem vist que mantenen la partida corresponent a l’Auditori i ens agradaria saber d’una vegada que pensen fer a aquest tema i si les retallades han afectat al seu finançament extern

Respecte a la plantilla crec que haurien d’explicar la lògica de les modificacions que han fet a la mateixa,

La veritat que ja no sabem que més els podem dir. Si fóssim al  Japó el més honorable que podiam fer tant tel batle com màxim responsable com el regidor d’hisenda seria deixar d’enfonsar el municipi fer-se l’harakiri. Com estam a Europa només demanarem la dimissió tant del senyor batle, com del senyor regidor per la seva negligència continuada. Però com Pollença baix el seu govern  sembla fora d’Europa i de la llei al manco els demanariam que tinguin en compte les propostes alternatives que hem presentat a aquest ple; fer un pla d’austeritat de manera conjunta, crear una comissió d’elaboració dels pressuposts, o al manco d'una comissió de seguiment de propostes de despeses…

De la urbanització de Betlem al Caló, o portet de Farrutx com alguns el coneixem, hi ha un seguit de caletes i raconades on se pot estar amb certa tranquil·litat ja que llevat de la primera, na Clara, les altres no estan molt concorregudes. Els noms d’alguns llocs són: font dels Porcs, mata del Vicari, punta del Barracar, el Caló, na Jòrdia, na Jordi, la Platjola, etc.

Tal volta accedir a alguns d’aquests llocs no sigui viable per a tothom però en tot cas se pot anar al Caló i a la Platjola pel camí, que és molt suau i agradable. També és un bon lloc per veure un temporal de tramuntana.

Del Caló poden partir bones excursions: a la talaia Moreia, a l’arenalet del Verger, font del Verro, puig de sa Tudossa, etc. Un paratge que se mantén “verge”, que té molt per recórrer i   del que podem gaudir sense passar pena de trobar-nos barreres que ens tanquin el camí.

                                                                                                                A.R.F.V.

Aquí tenim una nova aportació del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

Què hi ha darrera aquestes fixacions asimètriques?

Em deman, ¿a què ve aquesta fixació obsessiva d’Europa i els Estats Unit amb els recriminats i censurats règims de Cuba, Iran, Corea del Nord i Veneçuela i de rampellada Bolívia? ¿Per què es parla tant d’ells i no se’n diu ni pruna de tants d’altres països on les coses van tan malament o pitjor com allà? S’han de defensar els drets humans i la democràcia, però seria més just que es fes el mateix amb els més de 40 països que potegen tant o més els drets humans i on hi ha monarquies absolutes i règims dictatorials. No és creguedor que aquesta incidència en aquests cinc països neixi d’objectius nobles, quan voltant cantó arreu passen amb cançons personatges com Obiang, Kagame, Abdullah, els sultans d’Oman i Brunei, o els propis reis de Jordània i Marroc, etc., etc., etc., tots ells  firmants de la Carta Internacional de Drets Humans, no en faltaria d’altra, però és lletra morta i se’n fan trons de la democràcia. ¿Com així diaris i televisions, ens donen per pa i per sal les malifetes dels dits cinc països i passen per maia les canallades d’un caramuller d’altres? ¿Seran de l’eix del mal, com deia Bush?

Hi ha prou motius per anar orella alta perquè no ens afiquin el gat dins l’esquena i anar vius per afinar el fil de les neules i desllorigar quins interessos s’amaguen davall el terròs. Hi ha exemples escalivadors.  Basta mirar el que pateixen a Palestina i el que passa a Iraq i Afganistan. Sí, Sadam Hussein, feu animalades, no estic segur si més grosses que les que s’han fet i és fan des de la invasió dels Estats Units. Ja sabem i ja sabien que la qüestió de les armes de destrucció massiva i l’amagatall de Bin Laden, eren excuses. És clar que avui ens trobam davant un Iraq pitjor que abans, on els morts quasi diaris són notícia a un raconet dels periòdics. Si l’excusa era la manca de democràcia, dur-la a canonades i des de fora sembla un contrasentit en si mateix. I a Afganistan deu reals del mateix: amb l’excusa dels desastres dels talibans i que fan costat a Bin Laden venga, anem a arreglar el desastre de casa externa a tirs i morts a balquena.

La doblarada gastada en aquestes dues guerretes podrien haver solucionat la fam del món. Idò no, venga soldats a morir i matar. No sembla hagin d’arreglar el redol, més bé pareix que s’ha aficat mà dins un abeller, s’ha alçurat l’eixam i en sortiran tots més nafrats i ressentits.

Ulls espolsats i fora son per no beure’s qualsevol informació, sense mirar quin dimoni li fa llum. Ja és sabut que les enemistats i les guerres es mouen per dos motius: diners i poder.

Nota: Al moment d’escriure aquest articlet surt al diari que el Govern d’Obama  vendrà 84 avions de combat F-15 a Aràbia Saudita governada pel el monarca absolut Abdullah, on els homosexuals i apòstates poden ser condemnats a mort i als lladres els poden tallar les mans. I el genocida P.Kagame, després d’empresonar els adversaris i tancar medis de comunicació, acaba de guanyar les eleccions de Rwanda.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Publicam avui una carta al director del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà sobre les desacertades paraules del noster batlle sobre el cas del camí de Ternelles i el plet que hi ha en marxa. Esperem que la incompetència que aquí demostra no destorbi el procés de defensa del camí públic. 

.

Fora de termini, fora de lloc…

Sembla ser que el senyor batle de Pollença va fer unes declaracions al Diario de Mallorca del 20/8/2010, on deia que “han entregat la documentació fora de termini” i “ja teníem part d’aquest documentació”, doncs bé, no puc més que fer algunes apreciacions:

a) Dijous 19, no férem més que entregar de forma resumida, l’informe sobre el qual es basa la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts, per considerar el camí de Ternelles un camí públic.

b) La documentació arxivística està entregada en les següents dates: 16 d’agost de 2007. Entrada número 5511 a les 11.20 h. del matí i 5 d’octubre 2007 entrada número 6666 a les 12:05 h., evidentment fora de termini (molt abans d’iniciar-se el procés) i en previsió que l’Ajuntament, en un moment donat, pogués defensar la titularitat pública del camí.

Per això mateix, tots els ciutadans que han col·laborat en aquest procés, que també han ajudat els serveis jurídics municipals i l’arxiver municipal, ho han fet senzillament amb la intenció de col·laborar en la defensa d’allò que sempre havia estat públic, i que ho hauria de seguir essent, a més de demanar que es respecti la sentència de 18 d’octubre de 2001, que ordenava regular el pas a Ternelles per garantir-ne l’ús, fet que incomplia l’Ajuntament fins la passada excursió de la Plataforma de 12 d’octubre de 2009.

No entenc, ni entenen els meus companys, la reacció del batle de Pollença, si no és que vol defensar uns interessos que no són els de garantir la preservació dels béns públics, no treballam per al reconeixement de ningú, senzillament ens movem amb la intenció de preservar els béns col·lectius, no calia un agraïment del batle, però el silenci hauria millorat les declaracions esmentades.

Sincerament, ara mateix pensem que el millor que es pot fer és treballar en la defensa d’aquest camí, les “batalletes” per atorgar mèrits s’han de deixar per més endavant, ara mateix cal treballar per defensar aquest camí davant els jutjats, i per la nostra part, el mèrit se’l pot quedar qui vulgui, nosaltres només ens conformem en poder passar per aquest camí com feren sempre els nostres avantpassats.

Joan Ramon Bosch Cerdà

Imatge de l'excursió reivindicativa de l'any pasat.

Qualsevol mort abans de l’hora esperable, i fruit de violència, és lamentable. A Afganistan ja van 92 espanyols morts, i al juliol ja eren 2000 els morts de les tropes de l’OTAN. Tots aquests morts cobraven un sou, sabent que podien matar i morir. Per això van carregats d’armament. Desgraciadament els tocà morir. La causa que justifica aquesta mort no la decidiren ells. Ells mateixos es feren el dogal, exposant la pell per complir amb la feina que els donava el sou. Es podria dir que són morts d’accident laboral d’una professió que té aquest risc. És així mal soni dur. Hem de compatir als familiars i amics dels morts, ells tampoc decidiren aquesta guerra i en paguen de rebot les conseqüències.

Dins el primer semestre del 2010, es mataren 1271 afganesos civils (176 eren nins) i 1997 quedaren baldats (389 eren nins). Aquests són els vertaders màrtirs involuntaris i innocents que han pagat les conseqüències d’una guerra que tampoc ells decidiren. Ells no rebran cap medalla i els seus ompliran el cor de pena i justa ràbia. L’OTAN ha reconegut, pegant prim, que les seves tropes i d’EEUU foren les que en mataren 386 (?).

Estam davant una guerra que no ha decidit el poble, ja que segons l’enquesta de La Vanguardia i de La Razón, el 58% de la gent d’Espanya i el 63% de Catalunya  creu que s’haurien de retirar les tropes d’Afganistan i sols un 30% les mantendria.

Per altra banda, aquesta guerra, com la d’Iraq, que en lloc d’apagar el terrorisme l’ationa més, ens costa als espanyols un milió d’euros diari (365 milions a l’any). Amb el que es gasta amb instruments per matar es podria matar la fam dels afganesos. ¡Basta ja de participar en guerres que en lloc d’esmolar fan osques, decidides contra la voluntat popular i que ens costen un ronyó!

Mariano Moragues Ribas de Pina

La veritat és que a nosaltres no ens agrada gens ni mica haver de fer unes al·legacions com aquestes, però ens veiem obligats a optar per la petició de la retirada dels pressuposts del 2010 per ser una falsedat i un engany en tota regla. En uns moments en que s'haurien d'estar preparant els pressuposts del 2011 (ja hi ha llocs on s'estan discutint) és molt trist haver-nos de situar en aquesta tessitura.

A anteriors pressuposts hem presentat  al·legacions puntuals i concretes, evidentment sense cap resultat. Igualment vam presentar al 2008 una moció  que es va aprovar per unanimitat per fer un pla d'austeritat de manera conjunta. A pesar de les bones paraules del regidor d'hisenda res de res... Per tan partim de la base que tot plegat és una falsedat; que els fonaments (ingressos) son falsos i que només resten quatre mesos d'aquest pressupost. Ja vàrem votar en contra, argumentant això mateix, el dia de la seva presentació, el 20 de juliol, en plenes festes patronals, el matí, aprofitant l'època en que els pollencins estem més pendent de la festa que de res més. Però de res va servir avisar de la seva falsedat: el regidor d'Hisenda va dedicar-se a llevar-se el mort del damunt amb arguments gens convincents i amb certes acusacions cap a l'anterior interventor que son del tot intolerables. Ens agradaria i així l'hem proposat als altres dos grups de l'oposició fer feina en uns pressuposts alternatius pel 2011.

.

Al·legacions als pressuposts municipals del 2010.

Atès que l’elaboració i aprovació del pressupost no s’ha ajustat als tràmits legals, ja que s’ha aprovat al ple amb pràcticament un any de retard. I d’aquesta manera s’han vulnerat el principi de competència  dels pressuposts.

Atès que diverses partides previstes d’ingressos és clar que a aquestes altures d’any no s’arribaran, l’exemple més clar seria els de les multes urbanístiques on han pressupostat 800.000 € quan de moment han ingressat només 6.000 euros.

Atès que a uns pressuposts presentats amb molt de retard i en avançat estat d’execució no es doten crèdits suficients per atendre les despeses normals  i hi ha partides ja amb números vermells.

Atès que els crèdits destinats a atendre les despeses derivades de l’endeutament exceden més d’un 50% del que és recomanable.

Atès que l’informe del regidor d’Hisenda no reflexa de manera clara les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos.

Atès que amb un romanent negatiu  de tresoreria per a despeses no s’ha fet un pressupost amb un superàvit, reduint la despesa del nou pressupost per quantia igual al dèficit

Atès l’exposició pública de l’aprovació inicial pel Ple de la Corporació dels pressuposts del 2010 a la sessió del dia 27 de juliol de 2010. Segons el que disposa l’article 170.1 del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals presentam la següent al·legació  davant del Ajuntament en ple.

Per això demanam

La retirada dels pressuposts 2010 i la seva reelaboració ajustada a la llei, amb uns ingressos reals i una retallada a les despeses consensuada.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• dpgonceexm: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents