L’aterratge d’aquest equip de govern a l’ajuntament, utilitzant un símil futbolístic, es podria assemblar a la d’una directiva d’un club de futbol quan pren possessió una vegada ha començat la temporada. Fins ara han tingut molt poc marge de maniobra, han rebut l’ herència de l’antic equip de govern i en plena temporada turística no podien fer meravelles, i menys sense diners per fer “fitxatges”.

  Però ara, una vegada acabada la temporada, és el moment de prendre decisions. El principal és fer uns pressuposts seriosos, presentats no ja com marca la llei, abans del cap d’any, però sí en un temps raonable (gener o febrer com a molt tard). Uns pressuposts reals  i que serveixin per prioritzar aquells serveis i les necessitats més importants del poble.

 És el moment d’actuar, de realitzar aquelles obres i feines de manteniment necessàries per tal de que a l’hora de començar la temporada turística tot estigui a punt i no ens passi el de cada any. Aquí vull  recordar que tots els partits als seus programes electorals parlaven d’eliminar barreres arquitectòniques, i aquí no es tracta tant de grans inversions com de tenir en condicions els nostres carrers i voravies.

    És el moment de pensar què fem amb les platges del Port (nosaltres ja hem dit que la millor opció és EMSER); també s’han de treure a concurs les estades esportives (enguany no es pot prologar), jo en aquest cas som més partidari de crear una empresa pública d’esports per realitzar les activitats esportives que ofereix l’àrea d’esports (en parlaré a un altre article).

 És el moment de cercar solucions referents al tema de la neteja. És veritat que el nou plec de condicions és millor que l’anterior, però encara s’han de cercar solucions perquè els contenidors deixin de fer pudor (s’han de fer net i s’ha de vigilar que la gent i sobretot els restaurants treguin els fems a partir d’una hora raonable).

 També és el moment de començar a planificar a llarg termini com reorganitzem un ajuntament per fer-ho més eficaç.  No val donar la culpa als funcionaris, govern i oposició, haurien de treballar per consensuar un pla d’acció global que faci aquest ajuntament més funcional (per exemple: reorganitzar el personal, crear un consell d’esports, plans de mobilitat, plans d’estalvi d’energia, etc).

En definitiva, és el moment de començar a fer realitat allò a què tots els partits ens varem comprometre en els programes electoral i convertir les paraules en fets.

Ara no valen excuses, és el moment d’actuar.

---

 

 BONA FIRA I MOLTS D'ANYS I BONS.

Imatge i programa a ràdio Pollença.

 

 

 

Aquest dies entrant a un bar, a una tenda, on sigui, el comentari que més es sent “quasi 500 euros per una casa que no té res”, tothom es demana com li poden cobrar aquesta dinerada per l’Impost de Bens Immobles més conegut com contribució urbana, no entrarem amb el tema del fems que mereix un article apart.

Com podem pagar tant de doblers si altres pobles pel mateix paguen la meitat? Posem la màquina del temps i anem un bon grapat d’anys enrere. Pollença com altres municipis turístics gaudia d’una industria turística que no només donava la plena ocupació si no que també rebia una quantitat d’immigració de temporada, principalment d’Andalusia. Alguns turistes amb  poder adquisitiu superior a la resta del turistes que venien als hotels del Port i de la Cala, es varen donar compte que a una casa de enmig del camp amb totes les comoditats es podia gaudir molt millor de les vacances, naturalment no havia moltes d’aquest tipus de cases i es pagaven preus estratosfèrics per gaudir d’una setmana amb casa privada i piscina. La rendibilitat d’aquest tipus d’habitatge, d’ara en endavant “villa” i la desídia o mirada cap un altre costat del diversos governs municipals que no aplicaven la llei de disciplina urbanística, va fer que fos un “paradís” per qui tenia un terreny en rústic i recursos per aixecar l’habitatge en un curt termini.

Aquesta bogeria de doblers que corrien per Pollença, es traduïen en comprar altre finca per fer una altre “villa” o comprar cases o apartaments damunt plànols, que a la vegada eren també molt d’ells ocupats per turistes de manco poder adquisitiu que el turista de “villa” però encara superior al turista de l’hotel.

Uns anys desprès va arribar la llei de comercialització de cases vacacionals, una llei que no té cap tipus de fonament jurídic vàlid (recordem que autoritza la comercialització d’un actiu que no existeix) i que cap partit polític (*) de l’època va voler elevar una queixa al defensor del poble perquè aquest elevés un recurs de inconstitucionalitat de la llei.

La construcció d’apartaments anava vent en popa (mireu la zona de Boquer) i fins i tot un apartament era venut dues o tres vegades des de la seva compra damunt plànols al moment que era habitable. Desprès vàrem tenir una altre fons d’ingressos que no era un altre que vendre les cases del casc antic de Pollença a preus desorbitats, cases que en un nombre important varen ser adquirides per principalment inversors estrangers que a la vegada, una vegada restaurada, la venien a un compatriota seu per molt mes doblers dels que ells varen pagar.

ARRIBA EL 2007 I EL “CATASTRAZO”.

Al any 2007 el nostre municipi sofreix una revisió del valors del cadastre, aquests valor sofreixen una puja molt important, sobre tot a la part del sol (solar) que fins i tot en molts de casos supera el preu de l’edificació, això és debut a la gran quantitat de doblers que gira el sector immobiliari a Pollença amb l’afegit de la teòrica gran situació econòmica que viu el municipi, tot això barrejat  i acompanyats d’altres estadístiques ens posaven com rics quan la realitat era un altre molt diferent, malgrat per mitjans de comunicació els propietaris d’aquestes “villas” ens contaven les bondats d’aquest tipus de turisme i lo bo que era pel poble i pels estudis dels seus fills, la realitat era que el paisatge rústic de Pollença s’anava degradant exponencialment i cap govern municipal va voler posar fre a la bogeria, fre que ha arribat de la mà d’aquesta crisi econòmica, amb un problema afegit per a molts dels propietaris d’aquestes cases vacacionals, problema del que parlarem un altre dia.

I ARA LES PLUSVALUES

Fruit d’aquest pujada dels valors cadastrals del immobles pollencins també es va ver afectat un altre impost, concretament l’Impost sobre l’increment del valors dels terrenys de Naturalesa Urbana, anomenat col·loquialment plusvàlua.

Atesa la pujada dels valors del sol (solar) i malgrat que Pollença tampoc té un coeficients  i un tipus de gravamen excessiu i amb molts de casos inferior a altres municipis d’aquest impost que paga normalment el venedor d’un immoble, la llei que regeix aquesta ordenança municipal donava una forqueta entre un 40 i un 60 per cent de bonificació fins a l’any 2011 a triar per part dels municipis, Pollença no va ser gaire generosa ja que la bonificació ve ser d’un 45%, més endavant farem un article ja que aquest impost sofrirà modificacions prest.

En resum, que un poble ha de tenir sempre els peus al terra, anar per la llei perquè si no es crea un distorsió que fa que es doni una imatge que no és la correcta, imatge que estan sofrint els ciutadans pollencins a l’hora de rendir comptes amb l’administració.

 

(*) Tot just PP i PSOE poden elevar recurs directament al Tribunal Constitucional els altres partits no tenen el nombre de diputats o senadors suficients, han de passar per la figura del “Defensor del Pueblo” prèviament.

 

 

  Us informam de la junta de portaveus que es va celebrar ahir.

Primer l’interventor va explicar la nova ordenança fiscal de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues), que ja vam explicar al seu dia (punt 4 darrer ple).Demà tornarem a parlar d'aquest imposti l'IBI.

Després en Miquel Ripoll, misser de l’Ajuntament al judici referent al camí de Ternelles es va fer una acurada i extensa explicació respecte a la recent sentència en primera instància referent al camí.

En Miquel Ripoll va explicar que és possible guanyar el recurs i recuperar el camí com bé públic. Simplificant moltíssim el tema; la propietat de Ternelles reconeix que havia un camí real abans de 1811 quan la família Desbrull  va comprar al estat la finca del  Castell del Rei, a partir d’aquell moment el camí va desaparèixer i es va fer un camí nou que només coincideix amb l’històric en petits trams. L’Ajuntament defensa que el camí públic mai va ser adquirit per la propietat i que en la seva major part coincideix amb el camí actual. En aquest punt en primera instància el jutge ha donat la raó a la propietat de Ternelles però n’hi ha suficients arguments per guanyar el recurs.

Per altra part respecte a la servitud pública del camí; la propietat de Ternelles considerava que aquesta no estava constituïda o no havia estat adquirida per l’Ajuntament. Mentre que el jutge en aquest punt ha donat la raó a l’Ajuntament i ha considerat que  el  PGOU preveia la constitució d’aquesta servitud i la seva constitució es va produir per l’acord de l’Ajuntament i resolució del Consell de Mallorca al 2006 en execució de la Sentència del Tribunal Suprem favorable a l’Ajuntament (2001).

Amb el recurs n’hi ha tres possibilitats:

1- Guanyar i que el camí de la vall de Ternelles sigui considera públic.

2.- Que es ratifiqui la primera sentència; el camí seria privat amb una servitud pública es mantindria la situació actual.

3.- En cas de perdre el recurs s’hauria de constituir la servitud pública o sigui expropiar l’ús públic del camí.

Al final de la reunió el batle va demanar una setmana per reflexionar sobre el tema. Per la nostra part ja hem fet aquesta reflexió ja que el que ha explicat el misser no ha fet sinó reforçar la nostra idea de que s'ha de recórrer la sentència per defensar que el camí de Ternelles és públic.

A pesar del que va declarar el batle al diari el mundo el passat diumenge, mai es perdria l'actual servitud pública del camí. El pitjor que podia passar és el que el jutge considerés que la servitud no està constituïda i que haguessin d'iniciar el procés per expropiar aquesta servitud. Per tant al recurs n'hi ha molt a guanyar i poca cosa a perdre.

 

 

 

Pel seu interés també penjam a aquest article l'acurat comentari de "na Groga".

ACLARACIONS A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

1- El 18/10/2001 el Tribunal Suprem va fallar sentència sobre les servituts de pas peatonal establertes en l’Aprovació Provisional del PGOU de Pollença en data 11/08/1989 sobre 6 camins que accedien a la costa, (servituts que ja foren imposades en la primera Aprovació Provisional del PGOU en data 31/03/1987). Aquestes servituts foren eliminades del PGOU per la Comissió Provincial d’Urbanisme en data 14/09/1990 en l’acte d’Aprovació Definitiva amb prescripcions del citat PGOU, resolució que fou impugnada per l’Ajuntament de Pollença fins arribar en recurs de cassació al Tribunal Suprem.

2- El fallo fou el següent: -Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Polllença se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.

3- ¿Quins son els “bienes afectados”?

Els 6 camins on s’imposava la servitud de pas peatonal.

4- ¿Quines son “las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo”?

Ens les indica el punt QUINTO del Fonaments de Dret quan diu “pero ello no supone la íntegra estimación del recurso, pues como hemos referido en el E.I.A. (Evaluació d’Impacte Ambiental) se alude a determinadas limitaciones que serian convenientes en el uso público previsto y que no se encuentran contempladas en la resolución del Ayuntamiento de Pollença.”

5- ¿Quines son les limitacions del E.I.A.?

(Contemplades en el punt TERCERO dels Fonaments de Dret, paràgraf 5). “Esta actuación, que se puede justificar por razones sociales y defender jurídicamente (Ley de Costas 1988) con la conveniencia de facilitar el acceso al ámbito de dominio público marítimo, deberá prever su uso RESTRICTIVAMENTE PEATONAL, quedando AL MARGEN de cualquier tipo de TRANSPORTE MOTORIZADO hasta la costa. Esta medida se justifica por la calificación proteccionista que se propone para la zona por el PGOU y por sus nulas expectativas de desarrollo urbanístico.” (Tot això ve a compte perquè la servitud d’accés que contempla la Llei de Costes es genèricament rodada)

6- ¿Quines son les altres determinacions precises?

(Contemplades en el punt TERCERO dels Fonaments de Dret, paràgraf 5). “La expropiación del viario por parte de la Administración supone la justificación de utilidad pública, la posibilidad de desprivatización de un elemento de especial interés en la ordenación del territorio y la asunción de la competencia de DERECHOS DE CONTROL, CONSERVACIÓN Y MEJORA de dicha infraestructura, convertida ahora en pública.”

7- ¿Qui ha d’addicionar les determinacions precises per a assegurar l’ús públic idoni dels béns afectats?

(Punt QUINTO dels Fonaments de Dret). “La Comunidad Autónoma (ara el Consell), en el CONTROL LEGAL del Plan Aprobado, debe establecer las prescripciones idóneas para preservar los valores ambientales protegibles.”

8- ¿Que vol dir això?

Que el Consell (la Comissió d’Ordenació del Territori) en execució de la Sentència del Tribunal Suprem a més d’anunciar la constitució de les servituts de pas peatonal a d’adicionar les determinacions precises per a assegurar l’ús públic idoni contemplades en l’E.I.A. que siguin legals, PERO NO AFEGIRNE DE NOVES, ja que suposaria una modificació del PGOU i NO SERIA LEGAL. Ho diu varies vegades la Sentència, que només es pot valorar el que hi ha a l’expedient del PGOU, aprovat el 14/09/1990.

9- ¿Que ha fet el CONSELL?

Ha proposta d’una regulació aprovada per l’Ajuntament hi va adicionar:

- Accés per a vianants
- El camí serà de la barrera d’entrada de Ternelles fins al Castell i fins a Cala Castell
- En determinades èpoques de l’any es podrà restringir l’accés al Castell del Rei, quan l’accés a aquesta zona posi en perill la cria del voltor.
- El nombre màxim de visitants serà de 20 persones diàries.
- Etc.

Es a dir res a veure amb el que diu la Sentència del TS, afegint unes prescripcions que suposen una modificació del PGOU i per tant un incompliment manifest de les determinacions de la Sentència.

10- CONCLUSIONS

A) La Sentència no limita el nombre de vianants si no que n’assegura l’ús públic peatonal i en prohibeix la motorització.
B) Per a aconseguir la idoneïtat del bé s’han de assumir les funcions de control (policia), conservació i millora, una vegada s’hagi expropiat la servitud, i d’això el Consell no en diu res.

Ja n’hi ha prou.

 

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

La nostra companya Mª Carmen Palma ha escrit aquest excel·lent article sobre els fems i el reciclatge.

Cada pollencí genera més de mitja tona de fems cada any, però enguany només s’ha reciclat un 11,68%. Un important percentatge acaba als abocadors, cosa que no només té conseqüències mediambientals negatives, sinó que també ens perjudica econòmicament.

La qüestió és que els articles que tirem a un contenidor de Recollida Selectiva suposen un estalvi de tractament de fems, el que significaria una “hipotètica” baixada de les taxes que paguem tots els ciutadans. Per posar un exemple clar i proper, l’any 2008 es varen reciclar 324,8 tones més que enguany, el que ha suposat un increment en el cost de tractament en 46.135,11€.

Com a possible solució, l’Ajuntament ha plantejat  una sèrie de mesures incentivadores com són les bonificacions per ús de la Recollida Selectiva. Aquestes bonificacions oscil·len entre un 13,8% i un 55,2%, segons el productor i les fraccions separades; el problema és que s’apliquen prèvia verificació de forma qualitativa per part de l’empresa recollidora. De cara a la població general, es contemplen rebaixes dinamitzadores de la Recollida Selectiva per particulars, fins a un 85% de descompte en el tractament. Aquest fet  implica el desenvolupament d’un servei voluntari d’Inspecció Tècnica de Residus  (ja desenvolupat amb èxit a altres municipis), consistent en diferents inspeccions aleatòries als residus generats pels particulars inscrits voluntàriament en el programa, de forma que si es verifica la correcta gestió de residus es puguin aplicar descomptes pels ciutadans inscrits de fins el 85% del cost del tractament: 52,25€.  L’inconvenient és que només afectarà a 200 famílies, que li veuran realment un benefici econòmic al reciclatge. Per altra banda, també hi ha el compromís que els usuaris domèstics puguin veure desglossat en el seu rebut allò que s’estalvien gràcies a la fracció que es gestiona selectivament.

Al 2012 EMSER, l’empresa municipal de l’Ajuntament, ha de fer-se càrrec de la recollida dels contenidors de reciclatge, ja que el Consell deixa de donar aquest servei. Això significa 104.285,71€ de cost, malgrat tot,  permetrà un major control sobre el comportament de cada establiment pel que fa a la gestió dels residus.

El que demanem és que dotin al municipi de sistemes automàtics de seguiment i pesatge als serveis de Recollida Selectiva, per donar un rigor tècnic als descomptes que s’han d’aplicar, cosa que actualment és impossible sense els esmentats mitjans. Aquesta solució l’ha adoptat Sant Llorenç des Cardassar, estalviant-se 120.000€ anuals per la reducció dels fems que s’envien a la incineradora. Val la pena, no?

Per això és imprescindible realitzar una inversió en quant a adaptació tècnica i tecnològica, així com el desplegament logístic, per tal de donar resposta a la gran demanda de recollides específiques dels productors comercials, una vegada s’entengui que, amb aquestes taxes, qui contamina paga.

 

 

El dijous els nostres dos regidors van anar a la xerrada que va organtizar la Plataforma Pro camins Públics i Oberts  on Jaume Cerdà va explicar alguns dels punts de la sentència sobre el camí de Ternelles. Entre altres temes va demostrar amb documents escrits i visuals que és totalment incert, com va defensar la propietat al judici, que el camí de la vall de Ternelles fos al altre costat del torrent i que hagués desaparegut a principi de segle. El camí real i públic no es l'actual pista forestal, però simplement per que el camí ha estat  destruït i suplantat per aquesta , però el camí hi es. Igualment va demostrar amb fotografies àrees que el  darrer tram del camí públic que arriba a Cala Castell, que no coincideix amb l'actual camí (una errada tècnica que l’Ajuntament ha de corregir), no va desaparèixer a final del segle XIX.

El dissabte el Diario de Mallorca informava de les negociacions entre el batle i la propietat de Ternelles per evitar recórrer la sentència (veure article). Segon la notícia el batle pensa que  l'Ajuntament pot perdre el dret de pas però com molt bé ha explicat "Na Groga" a aquest mateix blog; no n' hi ha que passar pena de res; La servitut d'accés a la mar ve regulada per la Llei de Costes i pel planejament urbanístic que l'estableix, en aquest cas el Pla General d'Urbanisme. La servitut d'accés a la mar ja es per a l'eternitat per quan es imprescriptible. Ho diu l'article 21.1 de la llei de Costes (que hem de recordar regula l'article 132 de la Constitució) així de clar:

"Las servidumbres serán imprescriptibles en todo caso."

 A Alternativa pensam que no n'hi ha res a negociar amb la propietat de Ternelles, i que el que ha de fer l'Ajuntament és defensar als jutjats  el que va aprovar el ple municipal per unanimitat a la passada legislatura (amb el vot de l'actual batle inclòs) i és que el camí de Ternelles és públic. 

A més a més estam cansats de la política de la por que utilitza el senyor batle respecte a aquest tema, com ja hem dit no n'hi ha cap perill de perdre el dret al pas, ja que aquest es troba protegit per la Llei de Costes i per una sentència del Tribunal Suprem. El que cal és llevar la excessiva restricció d'accés a vint persones, que va contra la llei de Costes que parla d'accés lliure i gratuït sense cap restricció. La darrera sentència confirma que l'accés al camí de la Vall de Ternelles ha de ser públic per a vianants sense restriccions  i que s'ha de llevar la barrera petita de l'entrada, que es la senya del camí real històric, com el portellet i barrereta que travessant el torrent dels camps va directe a la Cel·la, com el portell i barrereta que hi ha a la sortida de l'Hort den Fons, etc.

Dimarts tenim una Junta de Portaveus, on assistirà el misser en Miquel Ripoll per parlar del tema. 

Fa uns dies al diari Última Hora en Pedro Aguiló a un lamentable article  semblava que tenia clar que el batle no recorreria la sentència i carregava la responsabilitat amb fotografia inclosa damunt la primera tinent de batle, na Malena Estrany, curiós no.

 

 Sobre el camí públic de Ternelles teniu un bon grapat d'articles a aquest blog, i el següent document algunes de les referències històriques al caràcter públic  del camí;pàgines del catàleg dedicades al camí de Ternelles (document pdf).

Medina en Público denúncia la doctrina del shock que patim.

 

A les terres de Son Mendívil situades al terme de Llucmajor crida l’atenció el conjunt de cases derruïdes que es troben entre un gran pinar prop de la possessió del mateix nom. Ens estranya trobar tal paisatge a uns quans kilòmetres del nucli urbà de Llucmajor. Encara avui resten unes deu cases de les quals sols se’n conserven les façanes principals i alguns murs, pous, canaletes, etc.  Què era exactament aquell petit poble?. Ens remuntem al juny de 1868 quan té lloc la Llei de Colònies Agrícoles i Poblament Rural a l’Estat Espanyol per a terres de sòl agrari pobre. Els posseïdors d’un terreny d’aquest tipus podien edificar cases i estaven exempts de pagar impostos de consum i del sorteig en quintes, curiosament mesos més endavant l’abolició dels impostos de consum i de les quintes serà un dels lemes més populars de la Revolució de Setembre de 1868 coneguda com la Gloriosa. La colònia de Son Mendívil la fundà a 1876 Antoni Mendívil Borreguero i tenia una extensió de 287 hectàrees i 84 àrees. En els inicis s’establiren 23 famílies d’arreu de Mallorca. El 1881 tenia 115 habitants, poc a poc anà caient en declivi i a 1898 tan sols hi quedaven 3 famílies.

La colònia de Son Mendívil no fou la única que s’impulsà a Mallorca, en total entre 1874-1891 n’hi hagué 9. La primera colònia fou la colònia de San Jordi fundada a 1870 pel marquès del Palmer. Poc després es creà la de Ses Comunes Velles situada a Campos, aquesta fou fundada a 1874 per Guillem Ignasi Mas. El 1879 es fundà la colònia des Fusterets a Sa Pobla, aquesta fou promoguda pel republicà Joaquim Fiol, principal seguidor d’Emili Castelar a Mallorca, la dels Fusterets fou impulsada juntament amb la companyia anglesa que per aquells moments treballaven en la dessecació de s’Albufera de Mallorca, una companyia que va propiciar la introducció del protestantisme a l’illa. Altres d’aquestes colònies avui han esdevingut vertaders nuclis de població com: sa Colònia de Sant Pere, sa Colònia de Sant Jordi de Campos, Porto Colom i Porto Cristo. Segons la llei aquelles colònies a més de 7 kilòmetres de la població més pròxima i amb més de cent cases s’hi havia de construir una església amb un capellà, un metge, un manescal, un mestre per a nins i per a nines, etc. serà el cas d’algunes que llavors es convertiren en vertaders nuclis.

Per una banda imaginem que la idea de no haver de pagar imposts de consum i la possibilitat de poder-se lliurar del servei militar degué atreure molta gent i suposaren grans beneficis per la gent pertinent a les classes més desafavorides, fins i tot alguns d’aquells que un dia es veren forçats a l’emigració es convertiren en petits propietaris jornalers. Però no hem d’oblidar que els vertaders beneficiaris d’aquesta legislació foren els grans propietaris que estaven exempts de pagar impostos i a més veien com les seves terres més dolentes eren roturades i convertides en productives amb la sembra d’ametllers, figuerals, vinyes, etc.

A 1891 la llei arribà al seu fi i tan sols sobrevisqueren les colònies que avui han canviat totalment la funció per la qual foren creades i s’han convertit en indrets turístics, d’oci i estiueig. A Son Mendívil en canvi en resta una altra imatge que ens permet recrear vertaderament allò que foren les colònies agrícoles dels segles passats, un hàbitat per pagesos pobres amb els seus pous, forns de pa i piques per rentar la roba, en definitiva unes terres d’esperança en un món ple de desigualtats.

Text: Mina Puccinelli.

Fotos: PJG.

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

Aquesta és la resposta a la carta que ens han fet arribar des del Circo giulio s.l Companyia balear de circ i teatre s.l Asociacion de circos de españa.

Benvolguts,

Tot i que podríem obviar la seva carta, ens decidim a dedicar part del nostre temps a contestar-li i mostrar-li la bondat de les nostres intencions i la validesa dels nostres arguments. Tot això comprenent el seu mal estar i indignació, que no pot ser menys, al ser afectat el seu negoci per la moció presentada i aprovada a Pollença.

1- Recordar-li que la moció ha sigut presentada legítimament i amb un argumentari prou clar. I que ha sigut aprovada amb els vots a favor de 10 dels 17 regidors elegits democràticament a Pollença. És més, cap regidor de cap grup polític hi ha votat en contra.

2- L'assistència dels activistes de AnimaNaturalis, entre altres, al ple és totalment legal ja que els plens dels ajuntaments espanyols són públics i mentre aquests respectin l'ordre públic estan en ple dret d'assistir a la sala.

3- A les fires, cavalls i ramaderia en general no efectuen cap acció antinatural i que pugui ferir la sensibilitat de l’espectador, sinó tot el contrari.

4- Tinguin en compte vostès que tant les competències en cultura com en protecció animal estan cedides pel Govern Espanyol a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i que per tant hi ha una base jurídica per tal prohibició.

El que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Pollença és aplicar l'article 4 de la Llei 1 / 92 de Protecció Animal que viuen en l'entorn humà que diu:

Article 4.

1. Amb caràcter específic es prohibeix així mateix:
a. L'ús d'animals en festes o espectacles, en què aquests puguin ser objecte de mort, tortura, maltractaments, danys, sofriments, tractaments antinaturals o en els quals es pugui ferir la sensibilitat de l'espectador.
b. Els espectacles consistents en baralles de galls, gossos o qualsevol altres animals entre si, amb exemplars d'una altra espècie o amb l'home.
c. La filmació d'escenes amb animals, siguin per a cinema o televisió, que comporti crueltat, maltractament o sofriment, requerirà l'autorització prèvia de l'òrgan competent de la comunitat autònoma. El dany a l'animal serà sempre i en qualsevol cas simulat.

2. Queden excloses, de forma expressa, d'aquesta prohibició:
a. Les curses de braus, sempre que se celebrin en locals denominats places de toros, la construcció sigui de caràcter permanent, i la posada en funcionament sigui anterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei
b. La celebració de competicions de tir de coloms o de guàtlera, sempre que siguin promogudes per societats de tir, sota el control de la respectiva federació, i comptin amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de caça. En cap cas es permetran les replaces ni altra pràctica que suposi tirs addicionals als dos que corresponen al competidor.
c. Les festes que s'hagin celebrat de forma ininterrompuda durant cent anys, i sempre que no suposin tortura, lesions o mort de l'animal.
d. Les tirades i els campionats de tir de guàtleres llançades a màquina, sempre que siguin promogudes i controlades per la Federació Balear de Caça i comptin amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de caça.
En cap cas, les festes en què els animals puguin ser objecte de maltractaments gaudiran de cap tipus de suport o subvenció d'institucions públiques de les Balears.

3. No es permetrà l'entrada als espectacles a què fa referència l'apartat anterior als menors de setze anys.

Com poden observar la Llei de Protecció Animal no contempla com a excepció espectacles circenses i fins i tot l'aplicació de la mateixa podria prohibir l'entrada als menors de 16 anys.

5- Els arguments que hem expressat durant les últimes setmanes i al plenari mateix son prou clars: els animals que participen del que vosaltres anomenau “l’art més antic del món” (cosa que és dubtosa i que no tendria perquè legitimar-la), sofreixen maltractament en molts sentits. Des del moment en que es desnaturalitza l’hàbitat dels animals, se’ls fan adquirir conductes antinaturals a base de “mà dura” (eufemisme que empram per no usar paraules més dures), se’ls fa viure en condicions dolentes a gàbies, se’ls transporta en camions... Nosaltres creiem sincerament en que els animals han d’estar en llibertat i en els seus hàbitats naturals i socials.

6- Nosaltres, com a representants de la ciutadania elegits democràticament i com a ciutadans, tenim el dret de fer el bé a la nostra comunitat, però també a l’entorn i a la resta d’espècies que comparteixen aquest entorn amb nosaltres.  És deure de tot ésser humà el millorar el món en el que viu i deixar a les generacions futures un món millor. I, sense dubte, un món en el que es respectin els animals i la resta d’espècies, on s’eduqui en el respecte i la diversitat i es rebutgi l’egocentrisme de l’espècie humana, és l’ideal en el que creiem i pel que treballem.

7- De la mateixa manera que es prohibeixen moltes conductes humanes per a protegir als nins, creiem sincerament que cap nin té la necessitat de veure als animals fora dels seu hàbitat natural fent accions antinaturals pel simple fet de crear-nos divertiment. Seria una ensenyança prou dolenta pels nostres fills.

8- Creiem que queda prou clara la nostra postura envers a l’ús d’animals com a divertiment de les persones. Però no està de més respondre-li que té raó, no ens agraden aquests tipus de circs.

9- L’argument econòmic no ens serveix des de que no s’inclou en aquest un caire ètic. Sabem que del negoci del circ amb animals en viuen moltes persones. Però també sabem que és una pràctica que consideram que no és ètica i que per tant no s’ha de produir. De la mateixa manera que som partidaris de la no fabricació d’armament o d’energia nuclear, tot i la quantitat de diners que generen aquestes indústries i les persones que en viuen.

10- Les resolucions del Parlament Europeu no son més que decisions polítiques, com la que hem pres al poble de Pollença (i altres molts pobles del món i d’Europa també). També els controls que puguin fer les autoritats son, en la seva base, decisions polítiques: actuen segons marca la llei de cada lloc. Així, “vetllar pel benestar dels animals” pot voler dir moltes coses. Si es refereix al benestar físic, potser els animals estan sans. Però, pot estar bé un animal al que li obliguen a viure en condicions com les que hem relatat al punt 5?

11- Comenten que hem recolzat a una associació animalista, però no tenen en compte que nosaltres tenim la nostra pròpia voluntat i visió del món. Som prou grandets per decidir quines mocions presentam al plenari i, si coincidim amb algun o altre col·lectiu, podem o no col·laborar. Vostès son lliures de demanar que ens disculpem, de denunciar o fins i tot d’enviar-nos una carta com aquesta. De la mateixa manera que nosaltres som lliures de presentar les mocions que creiem convenients i de pensar que el vostre negoci s’assenta damunt uns nuls principis ètics envers els animals. I, en la defensa dels nostres principis ètics i polítics, no hi cap disculpa ni rectificació.

12- Nosaltres no hem insultat ningú. Senzillament hem aconseguit que a Pollença cap espectacle com els circs amb animals pugui instal·lar-se en sol públic. I, és més, treballarem per a que tampoc puguin instal·lar-se en cap tipus de sol del nostre municipi. I ho hem fet, no en forma d’insult, sinó per la via legal, presentant una moció conjuntament que ha tingut el suport o no rebuig de tots els grups polítics representats a l’Ajuntament. Per tant, la vostra no acceptació de la validesa és absurda ja que és una decisió presa per una corporació municipal amb competències per legislar i prendre decisions dintre del seu territori sempre que no es contradiguin amb el marc legal vigent.

13- Potser es sentin frustrats per no poder seguir amb les seves activitats de forma habitual al nostre municipi. Ho entenem. Però haurien d’entendre vostès que la nostra posició no es basa en un caprici personalista o d’alguns grupets de persones, sinó en les més fermes conviccions ètiques i polítiques d’assegurar el benestar de totes les espècies i éssers vius i d’evitar el sofriment o maltractament innecessari en benefici de l’oci de la raça humana.

Els saludam i els agrairem que facin una reflexió sincera sobre les nostres paraules a fi d’optar per altres modalitats de circ que no comportin l’exibició d’animals salvatges. D’aquesta manera no sols faran una bona obra envers els animals i la natura, sinó que seran molt ben rebuts al nostre poble.

Alternativa per Pollença

 Volem remarcar el nostre suport al circ clàssic, de trapezi, clowns, equilibristes etc. i un reconeixement per la seva manera de fer feina, el circ és il·lusió, màgia, art ... Visca al circ sense animals!

Red Nose

 

 

 

 Al ser festiu dimarts la Junta de govern es va passar al dimecres 3,  un resum del que es va aprovar. Com sempre una vegada que ens arribi l'acta la publicarem, respectant la llei de protecció de dades.

Vam aprovar 13 llicències urbanístiques de particulars. Al tema de disciplina urbanística, on no havia res a tractar, vam demanar per unes obres a la finca de  l'empeltada  són les parcel·les 308 i 309 del polígon 7, on donava la impressió (veure fotografia abaix)  de que s'havia obert un camí per  facilitar un accés a la parcel·la de ca l'herevet, que penso és la 9002a ,  de la mateixa propietat actualment i situada al mateix polígon 7. El batle va enviar al zelador que ha fet la corresponent acta d'inspecció; segon el batle no s'ha obert cap camí sinó que s'ha llevat pedra d'uan finca a altra am una retro i aixó ha marcat un camí. 

Vam aprovar dues ocupacions de la via pública; una amb cadires i taules a la part peatonal del carrer Verge del Carmé i una altre de expositors  i vam rebutjar tres peticions d'ocupacions amb cadires i taules. Molt de negocis quan la policia els ha aixecat acta per l'ocupació de la via pública sense els corresponents permisos han demanat aquests permisos, que majoritàriament s'han denegat. En aquest moment ja n'hi ha una feina feta de cartografia per tirar endavant una nova ordenança d'ocupació de la via pública que hauria d'estar llesta abans de la propera temporada. A l'anterior legislatura es va fer una aprovació inicial d'una nova ordenança però després no es van contestar les al·legacions i la feina va restar inconclusa.

Vam debatre extensament sobre el tema de les pistes de tennis de Duva. Com sabeu (veure article) a aquest tema n’hi ha versions contradictòries; l’ex -regidor d’esport diu que havia un contracte verbal entre l’Ajuntament i els apartaments Duva per a la utilització de les pistes de tennis per part del Club Tennis del Port de Pollença ; 12.000 euros anuals durant els anys 2006 i 2007 (45-50 hores setmanals). Mentre que Duva parla d’un acord de 24.000 euros anuals i no li consta que el compromís acabés al 2008, les pistes s’han utilitzat fins ara. Davant aquestes contradiccions l’Ajuntament de moment ja ha comunicat a Duva per escrit que a partir de novembre consideri acabat el contracte verbal...ja veurem si el tema no acaba als jutjats.

Respecte al present; Duva ha proposat a l’Ajuntament; l`ús de les pistes per 35 hores setmanals al preu de 3 euros l’hora ( preu de les pistes municipals que els havia proposat l’àrea d’esport); 5.040 euros anuals. El problema és que a més a més Duva demana la reducció del cànon a la meitat (uns 7.000 euros de rebaixa). Evidentment aquesta segona part de la proposta de Duva és inacceptable, a pesar de la voluntat de l’Ajuntament d’ajudar al club de tennis d’eu moll.

Per motius de feina em vaig anar  després de dues hores de Junta de Govern, a la darrera hora m'han informat que:

 Es va aprovar fer una exposició homenatge de l'artista Felipe Bellini al museuo Pollença i a l'Hotel Formentor als mesos d'abri/maig de 2012 donat que l'artistava ser el que va disenyar els jardins de l'Hotel Formentor. El pressupost és de 2.850 euros i l'Hotel col·labora amb 2.000 euros.

 Es va acceptar l'adquisició de béns mobles a títol gratuït (donació inter vivos) formulada pel Sr Sebastià Salas Colom;  155.363,89 euros en mobiliari i equipament de cuina pel Centre de Dia de Pollença (no s'havia fet res per escrit).

Es va repensar de nou el tema de la compra del Certamen Internacional d'Arts Plàstiques (mínim 3.000). S'havia decidit no comprar cap obra pels problemes econòmics de l'Ajuntament però  s'ha considerat que no era just que dels 28.000 euros del pressupost aprovat a l'anterior legislatura (la despesa ha estat d'uns 16.000 euos, per exemple el jurat ha suposat unes despeses de 5.700 euros) només es deixes de pagar el premi als protagonistes del Certamen. A més a més que aquest havien tengut unes despeses de producció de l’obra, embalatge, transport...   El que és clar és que s’han de canviar les bases pel proper certamen.

 

Publicam un resum i l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell Municipal Escolar del 8 de setembre, primera d'aquesta legislatura. Una pena que aquests temes no es publiquin a la pàgina web municipal.

Nosaltres no tenim representació al Consell; l'oposició té dos representants que són Joan Rotger del PSOE i Miquel Àngel Sureda d'Esquerra Republicana (que ens ha facilitat l'esborrany de l'acta)

 Es va debatre i votar els dos  dies festius que trien els centres; el dia 31 d’octubre de 2011(que ja hem gaudit) i el dia 5 de març de 2012. Aquests dies han de ser ratificats pels diferents consells escolars però es tracta de fer una proposta consensuada per facilitar les coses a les famílies amb fills a diferents centres escolars.

La regidora de medi ambient va explicar el Programa d’educació ambiental; totes les activitats que es faran seran per tots els alumnes i per tots els nivells inclus batxillerat. La coordinadora es posarà en contacta amb tots el centres.

També s’està treballant en l’ordenança de bon govern a la qual s’han d’involucrar les escoles.Igualment que l’educació vial continuarà.

El Sr. Roca informa que s’ha recuperat el Certamen Literari a les escoles, que serà patrocinat amb col·laboració amb la caixa “Colonya”

Es va debatre sobre la conveniència de regular seriosament la utilització dels espais públics per part de particulars o de negocis que puguin obtenir un rendiment.

Antònia Ramis continuarà amb el servei municipal d'orientació educativa a les escoles. Es faran tallers de pares, conferències i es promourà la participació de les APAS en quant a les propostes i l’organització de diferents temes.

El regidor d'educació va exposar la conveniència de que al menys als instituts i per tal de recuperar la cultura de l’esforç dels alumnes, seria bo crear una recompensa mitjançant, per exemple l’entrega de reconeixements a un acte.

La  Regidora de Turisme, explica que s’està fent feina, juntament amb l’àrea de Cultura, en la realització d’excursions guiades, que s’oferiran a les escoles, aprofitant els itineraris que ja estan fets. El Sr. Vilanova –guia de turisme- i el Sr. Salas – historiador- s’estan encarregant del tema.

Està en marxa el projecte, per a persones de 16 a 25 anys, amb cursos de jardineria i altres, subvencionats per tal de donar una formació titulada i sortides laborals. Es feria al Miquel Capllonch vell.

A més el regidor d'educació informa que el conveni del menjador del Port segueix. El servei el farà l’empresa Can Arabí. També que s’ha reduït a dos el nombre d’exemplars del PiP que cada centre rebrà.Finalment que “l’espai aula” de la Ràdio Municipal segueix i que ja es posaran en contacta amb els centres.

- Precs i preguntes.

        El Sr. Ripoll proposa la creació de cursos de formació a Pollença per el professorat que concedeixin crèdits. Per exemple el de primers auxilis.

        El Sr. Sureda diu que en el tema dels menjadors és molt important un mínim de qualitat. Que pensa que Can Arabí pot millorar. Joan Mas i Monti-sion diuen que el 2010 a Pollença la qualitat ha estat bona. Pot ser que a menys alumnes menor qualitat.

        Referit a la proposta de premiar als alumnes, ell pensa que també és pot fer mencions pels mestres, per exemple a jubilacions, etc.

        A les sortides (2500 alumnes a 2 euros) l’Ajuntament hauria de fer un esforç. El Sr. Roca diu que la situació econòmica de l’Ajuntament ara no ho permet.

L’ordenança per a la utilització dels centres escolars i culturals s’ha d’estudiar molt bé. La utilització no ha de ser per lucre de l’interessa’t.

        També que per part d’alguns partits polítics s’han utilitzat els centres escolars. Això no pot tornar a passar. El Sr. Roca contesta que en el Consell Escolar s’ha d’intentar no polititzar els assumptes.

El Sr. Vilanova diu que s’han de mirar bé les activitats mediambientals. S’han de rendabilitzar.

El Sr. Far diu que les activitats que es fagin han de ser rendibles, per tant s’ha de mirar molt bé les que compleixen els objectius. S’ha d’invertir en el material didàctic. La Sra. Buades diu que d’això es tracta. El Sr. Roca diu que el Pla d’educació ambiental està firmat de l’any passat amb l’empres Gramilles.

El Sr. Mateu demana si està previst el català per adults en el Port. El Sr. Roca diu que s’està mirant. El Sr. Mateu diu que en tot cas s’ha de mirar el quorum.

http://ampamossencinto.blogspot.com

 

 

 Al ple ordinari de setembre vam tornar a demanar per la plaga del becut vermell i aquesta és la resposta que s'ens va donar al ple extraordinari del 11 d’octubre.

    A principi de febrer vam registrar a l'Ajuntament una proposta  per millorar el control de la plaga del becut vermell. (les podeu consultar al següent enllaç) El tècnic de medi ambient va concloure a un informe  que era una proposta  viable (enllaç) .

Pensen donar els passos necessaris, cercant ajuda del Govern, per realitzar la nostra proposta o actuar d’alguna manera per ajudar als particulars a aturar la plaga.

2011-11-01

El batle va afegir que continuarien cremant al solar de Llenaire,i que havia negociacions per utilitzar un romanent de 50.000 euros del projecte LIFE (programa de medi ambient finançat per la Unió Europea) destinat a la protecció de garballons per aquest tema. També n'hi havia prevista una reunió amb els jardiners, per que també es facin càrrec de la desaparició de palmeres al solar de Llenaire.

Una  interessant lectura sobre el tema a Pollença; l' Informe defensor del poble de 13 de juliol de 2011, entre altres coses diu;

" Las palmeras afectadas por el picudo rojo propiedad del Ayuntamiento de Pollença no fueron debidamente destruidas, ya que no se aplicaron correctamente las medids necesarias a los restos de palmera para evitar la proliferación de la plaga.(...) La Dirección General de Agricultura comprovó en diversas ocasiones que las medidas no habían sido las adecuadas y dirigiendo al Ayuntamiento de Pollensa los requerimientos correspondientes (18 de octubre i 11 de noviembre de 2010)."..

El mateix informe diu que la situació va millorar després de reunions amb regidors i tècnics en febrer de 2011 però en maig tornen a denunciar certa deixadessa.

 Ja és hora de recuperar el temps,  a Alternativa reiteram la petició de complir la nostra proposta  i de demanar la col·laboració del Govern i l'ajuda als particulars. Encara estam a temps de que aquesta plaga no sigui  un problema ecològic de primer ordre. Cal reaccionar ara.

Notícia i dibuix al diari el Mundo

 

 

 

Aquestes són algunes preguntes que van fer al ple ordinari de setembre i es van contestar al ple extraordinari del 11 d’octubre.

- Fa mesos que la patrona va acabar i i encara no "ens han regalat" la publicació del seu pacte de govern com ens van dir per juliol. Pensen publicar aquest pacte o tenen alguna cosa que amagar?

El batle va contestar amb ironia que ens donaria el pacte de govern al proper dia i que no sabia que esperàvem trobar a aquest pacte. El que esperam és una mica de serietat i transparència per part dels que governen i que no intentin amagar amb una ironia que només els fa gràcia a ells. Cal que tothom tingui clar quin és el full de ruta que han pactat per aquesta legislatura; PP i Lliga.

- Tenen alguna informació de quan es tornarà a obrir el refugi del pont romà?

 Falta executar l’obra de la cúpula a falta de pressupost. S’ha previst que es trobi obert per gener-febrer 2012. Increïble que a un refugi nou de trinca passin aquestes coses i es trobi tan de mesos tancats.

- S'ha obert cap expedient per l'electrificació de la barrera que ocupa la Carretera Vella de Pollença a Lluc a les parcel·les 308 i 309 (l’Empeltada)

No s’ha obert cap expedient per què nosaltres no som els titulars, s’ha comunicat al Consell els problemes del tema, inclós el conveni de l’anterior propietari amb el Consell... Ara resultarà que aquesta finca no es troba a Pollença.

-Com es troba l’expedient per infraccions obert a la propietat de Fartaritx?

S’ha incoat un expedient d’infracció urbanística.

- Com es troba el procés sancionador de l'antena sense llicència d’activitats que es troba a la cantonada del carrer Cecilio Metelo amb el carrer Camila Pers?

S’ha incoat un expedient d’infracció i l’antenta està aturada

- Al darrer ple de juliol el batlle va dir que cap tècnic competent avalaria una rehabilitació de l'edifici. S’ha demanat un informe als tècnics municipals sobre la possible rehabilitació de la fàbrica? Quan es pensa actuar contra uns propietaris que estan deixar caure un bé catalogat com la fàbrica? Quan pensa l’Ajuntament aturar el deteriorament de la fàbrica i obrir el camí públic de Can Joanot? Li recordam al batle que al ple del mes de desembre de 2010, es va aprovar una moció d'Alternativa donant suport  al decret de batlia de 6  maig  que demanava a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric que adoptés les mesures necessàries per aturar el deteriorament del bé catalogat de l'antiga fàbrica de tapissos Can Morató; multa coercitiva, declaració d'interès social a efectes d'expropiació...

El batle ha tingut una reunió amb la propietat i amb el Consell. La propietat es troba inquietada per la inseguretat jurídica. El que és segur es que ni se comprarà ni s’expropiarà. Com podeu veure no es va contestar a la majoria del que demanàvem i es continua sense actuar, i això que fa un any que tenim un camí públic tancat i un bé catalogat que es cau. Aquest tracte de favor és clamorós i ha d’acabar ja.

Demanam al regidor de personal si s’ha informat de la situació dels treballadors municipals que van ser subrogats a l’empresa de neteja i si s’ha fet alguna acció per complir el conveni col·lectiu? Per altra part volem saber si s’està controlant el compliment del plec  de condicions de l’empresa de neteja?

Contesta el regidor de personal que n’hi ha recursos presentat per part dels set treballadors subrogats i que s’han traslladat les queixes a l’empresa.

Respecte al control del plec de condicions es fan reunions periòdiques per començar a reclamar el que no s’ha fet. S’està pagant un cost excessiu a 10 anys i s’ha de fer feina amb una brutor acumulada durant molt d’anys. L’empresa encara no compleix el plec de condicions i això no es pot permetre.

 Govern obert.

 

Un interessant article del nostre coordinador als temes esportius, Joan Cifre Cerdà.

El primer que he de dir respecte al funcionament dels clubs esportius és que és un model totalment esgotat. Els clubs són entitats privades sense ànim de lucre que sobreviuen amb els diners públics que provenen de les subvencions, principalment de l’ajuntament. És veritat que també hi ha, o hi havia, subvencions del Consell de Mallorca, però aquestes requereixen un nombre de practicants als quals desgraciadament sols hi arriben els clubs de futbol o alguns clubs de bàsquet amb molts de federats.

Cal dir que els ajuntaments, a part de les corresponents subvencions, col·laboren cedint les instal·lacions i pagant l’aigua i corrent elèctrica d’aquestes instal·lacions. Una de les qüestions que normalment es planteja és si els clubs, com entitats privades que són, haurien de pagar el lloguer de les instal·lacions. Qualsevol que tingui una mínima relació amb un club esportiu sap que això es pràcticament incompatible amb la supervivència d’un club esportiu de base.

Abans de plantejar segons quines qüestions respecte als club esportius ens hauríem de preocupar de com funcionen i quines problemàtiques tenen:

La principal despesa que tenen els clubs són els arbitratges i els sous dels entrenadors. Respecte als arbitres s’ha de dir que al menys en bàsquet les categories escolars estan subvencionades, però els clubs han d’avançar els diners i els cobren (quan els cobren), patint les magarrufes de les federacions. Quan parlam de categories superiors a la Juniors la despesa deixa d’estar subvencionada i és bastant important. L’altra gran despesa és el sou dels entrenadors, el problema és que com que aquests no es donen d’alta a la seguritat social no s’admet com a despesa a l’hora de justificar les subvencions.

Els temps en que els entrenadors i arbitres eren pares, professors i aficionats que feien aquestes funcions sense cobrar ha passat a la història. Avui en dia arribar a tenir un títol d’entrenador suposa una gran despesa de temps i diners, i és lògic que es vulgui rendibilitzar. Això sense tenir en compte les altres titulacions, ja que en gran part els entrenadors actuals dels clubs esportius tenen un títol universitari.

A l’àmbit dels patrocinadors privats cal tenir en compte dues coses. Una gran part dels patrocinadors que venien del sector de la construcció, per qüestions obvies han deixat de ser-ho, el hotelers no tenen cap tipus d’implicació i sols queden les petites empreses propietat dels pares o familiars dels jugadors, i no sabem fins quant queda Colonya com a representant del que eren les Caixes.

Una altra problemàtica és la d’aquells clubs que no poden fer ús de la publicitat estàtica, bé perquè utilitzen instal·lacions que no ho permeten o bé perquè actuen a l’aire lliure.

L’actual situació econòmica dels Consistoris, juntament amb l’augment que cada any experimenten els clubs, els està obligant a plantejar la reducció de les subvencions o a reduir les seves ajudes. És inviable pensar que els ajuntaments podran suportar sols damunt les seves esquenes  el gran pes econòmic que suposaria un nou model del funcionament dels clubs  adequat als nous temps.

La solució passa per una major implicació tant dels patrocinadors privats (difícil en la conjuntura actual) i sobretot de les Comunitats Autònomes i el mateix Estat, que haurien de redistribuir els diners públics que dediquen a l’esport d’elit cap els sectors dels clubs de base, que són el que realment acosten els valors de l’esport cap a la societat.

En definitiva, el tema dels clubs encara no passa de l’àmbit municipal, mentrestant haurem de tenir molta cura a l’hora de plantejar segons quines qüestions que poden posar-los en perill.

 

 

Al Port de Pollença, gairebé a l'enfront del poliesportiu i a l'altre banda de la via de circumval·lació trobem uns terrenys anomenats Pedret de Boquer. Uns terrenys que durant segles han sigut terra de pastures i de conreu. Però, encara més antigament a aquella finca tant propera a la possessió de Boquer s'hi trobava un molt important poblat talaiòtic, de la que gairebé no hi ha restes visibles i que està excavat mínimament.

D'aquest poblat, situat a un enclau estratègic per al comerç marítim, poques coses se'n saben. No es coneix la seva extensió, la vida dels seus habitants, que menjaven, com vivien... Però tenim una sort de conèixer una dada molt important: les seves relacions amb l'Imperi Romà a través de la troballa de dues taules de patronatge.

La primera taula de patronatge va ser trobada al 1765 al mateix Pedret de Boquer i data de l'any 6 d.C. La segona taula data de l'any 10 a.C. i va ser trobada el 15 d'octubre de 1951 a la carretera que porta del Moll cap a Alcúdia. La troballa, lluny de ser degut a una excavació arqueològica, fou més bé fortuita. Un treballador d'Alcúdia tornava a casa des del Moll amb la seva bicicleta quan es va haver d'aturar per culpa del temporal que hi havia al mar i per estar la carretera a la mateixa vorera. Entre les pedres, arena i demés materials trets per la mar, l'home va veure i recollir la tabla de bronze. Poc després fou cedida al museu d'Alcúdia.

Però que tenen d'especial aquestes taules? Analitzem una mica la taula de patronatge de l'any 10 a.C.:

[Iullo Ant]onio Fabio Africano/ a(nte) d(iem) XVII k(alendas) Apriles / Civitas Bochoritana ex / insula Baliarum Maiorum /patronum cooptavit M. / Crassum Frugi leiberos / posterosque eius. / M. Crassus Frugi eos in / suam suorumque / clientelam recepit. / Egerunt C. Coelius C. F. et / C. Caecilius T. F. legati

Iulio Antonio Fabio apodat Africano, a XVII dies de les calendes d'abril, la ciutat bocchoritana de l'illa major de les Balears anomenà com patró a M. Crasus Frugi i als seus fills, i a la seva descendència. M. Crasus Frugi els va rebre baix la seva clientela i la dels seus. Foren legats C. Coelius, fill de C. y C. Caecilius, fill de T.

Tot i ser breu, aquest text ens aporta una quantitat molt important d'informació. En primer lloc, el simple fet de ser una taula de patronatge ja ens diu moltes coses: el patronatge fou un sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social. Una persona lliure, amb pocs recursos o amb el desitj de millorar la seva posició podia solicitar l'ajuda d'un noble patrici anomenant-lo el seu patró i convertint-se a la vegada en el seu client. El client havia de ser fidel al seu patró i s'havia de posar al seu servei quant fos necesari. A canvi, el patró proporcionava recolzament, ja fos alimentari, financer, amb terres o senzillament exercint la seva influència social. Una cosa similar passava amb els territoris conquerits per Roma, que utilitzaven el patronat com a sistema de promoció social per a les seves èlits provincials. De manera individual, un provincià podia accedir per mèrits a la ciutadania romana, agafant el nom del governador que li donava l'honor. Ja en època imperial, que és el període que ens interessa, el patronatje fou utilitzat per les ciutat per a fer valer els seus interessos davant les instàncies superiors de l'Estat, o senzillament com a sistema de recolzament que facilitava l'accés de les èlits urbanes a càrrecs superiors en l'adminsitració o l'exèrcit. Els patrons demostraven la seva influència i protecció a ciutats o, inclús,a províncies senceres. Així, la taula de patronatge és un reflexe de la relació de patronatge que les èlits bocchoritanes varen fer amb un personatge important del moment. Fet que denota l'interès de la ciutat, o de les seves èlits, per tenir cert estatus social.

Però, quin estatus tenia la ciutat en relació a Roma? (Hem de tenir en compte que totes les ciutats en territori romà tenien un estatus diferent, depenent dels drets que tenien i dels imposts que havien de pagar, així podien ser ciutats federades, llatines, peregrines...) La taula no ens ho desvetlla, però gràcies a la taula del 6 d.C. i a les paraules de Plini, si podem fer algunes hipòtesis. Plini, a la seva Història Natural, va escriure “...et foederatum Bocchorum fuit...”. És a dir, que aquesta ciutat en algun moment va tenir un estatus de ciutat federada a Roma i que possiblement en el moment d'escriure-ho ja havia promocionat i havia aumentat el seu estatus i adquirit el Ius Latii, és a dir, era una ciutat Llatina. Encara que hi ha historiadors que creuen que el fet de dir-se Civitas podria voler dir que era una ciutat peregrina. 

D'aquesta manera, entre els 15 anys que van d'aquesta primera taula a la taula posterior, on es fa referència al "Senatus Populusque Bocchoritanus" i a "Praetores", denotaria un canvi d'estatus (només les ciutats romanes de ple dret tenien Senat i Praetores, que eren càrrecs politico-administratius importants). Tot i que altres historiados veuen en tot això un orígen púnic de la ciutat (ja que les ciutats púniques ja gaudien d'institucions similars).

Quant al patró, devia ser important i influent. Així, Marco Crasso devia ser un personatge important del moment, tal vegada seria Marco Licinio Craso Frungi, cònsul l'any 14 a.C. Per altre banda, els dons noms que surten al final del text responen necessariament a dos personatges importants de la ciutat. Això s'extreu de la forma en que es procedia a establir el patronatge: normalment l'assemblea de notables, ordo, prenia la decissió de posar-se baix protecció d'un patró, en aquest cas a Marco Craso, per comunicar-li la proposta. Si aquest acceptava, es firmava un pacte etern i que era guardat en forma de taula de patronatge. Els dos embaixadors encarregats de fer la proposta foren C. Coelius, fill de C i C. Caecilius, fill de T. A la taula surt també el nom del cònsul d'aquelles dates, Iulio Antonio Fabio Africano. L'última curiositat de la taula és la data, el XVII dies de les calendes d'abril, que ens indica, traduit a l'actualitat, que era el 16 de març, en primavera, quan el mar era ja navegable després dels temporals d'hivern.

Com veiem, la ciutat Bocchoritana (hi ha un debat historiogràfic sobre el nom: no es posen d'acord amb quin era el nom real, tot i que s'ha descartat que es digui Bocchoris), va ser una ciutat molt important a l'antiguitat. Va ser una ciutat talaiòtica que va promocionar i va estar federada a l'Imperi Romà, baix la protecció d'un personatge tant important com Marco Crasso. I això va permetre a les seves èlits gaudir de més privilegis socials i poder fer carrera funcionarial dins la pròpia Roma. I no podem perdre de vista que aquesta ciutat, lluny de veure's absorvida per la presència de la ciutat romana de Pollentia, va mantenir la seva important activitat durant els segles I a III d.C.

Ara només falta que ens prenguem seriosament el nostre patrimoni i la nostra història i dediquem més esforços a excavar jaciments com el de Bóquer, que ens donin llum en tota aquesta història.

Text: PJG

Fotos: Pere Salas; imatges de les taules: Internet.

 

Taula de patronatge de la Civitas Bocchoritana (10 a.C.)

 

Taula del 6 d.C.:

M. Aemilio Lepido, L. Arruntio | co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex insula Baliarum Maiore senatus | populusque Bocchoritanus M. Atilium M. F. Gal(eria) Vernum patronum coopata|verunt | M. Atilius M. F. Gal(eria) Vernus senatum | populusque Bochoritanum in fidem | clientelamque suam suorumque recepit. | Egerunt Q. Caecilius Quintus | C. Valerius Icesta praetores

 

Situació del poblat.

 

 (Segueix)

 Al ple de dijous es va aprovar per unanimitat la moció per la protecció d'edificis singulars del passeig Voramar-Colón-Hernán Cortés i treballar en l'elaboració del catàleg municipal de Patrimoni presentada per Alternativa, PSM i Esquerra Republicana. 

A la moció que s'ha aprovat l'Ajuntament s'ha compromés a:

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

- Utilitzar tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua dels immobles del Passeig Voramar-Colón-Hernan Cortes assenyalats en l'informe del Departament del Patrimoni de 30 de juny de 2008, .-

- Es procedirà a treballar en l'elaboració del Catàleg municipal de Patrimoni per a la seva aprovació amb la màxima celeritat, a fi d'evitar pèrdues pel patrimoni històric i artístic de Pollença.

- L'Ajuntament de Pollença sol·licitarà al Consell de Mallorca que es prenguin les mesures pertinents per la protecció d'aquests edificis i evitar el seu enderrocament.

Cal fer d'una vegada el catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric arquitectònic i paisatgístic que es va aturar a la passada legislatura, quan no es va contestar a les deficiències que es va demanar esmenar  des de la direcció de patrimoni.

A la següent fotografia, que ens ha fet arribat el company Joan Ramon, podeu veure al fons , talment com ara, però sense els pins i els arbres que l'envolten, la casa de Can Franc, o Can Llobera, abans, els nins li dèiem "Casa Dracula" o " ca les bruixes", pel seu aspecte senyorial i estar envoltada d'un frondós jardí amb grans pins. A la seva esquerra se veu l'antigüa ermita de Can Singala, i de primer plà, Can Pescador.

Noteu que un poc a la dreta de Can Pescador, al fons, se veu la Casa de Can Albis, que fou enderrocada fa uns 20 anys, Can Serra, Can Lobera, encara existent i propietat d'un alemany, i finalment Can Franc(Can Llobera sembla, també) Totes tenen la mateixa planta, pareixen fetes amb els mateixos planols...

 

A continuació la moció que vam presentar i que va redactar el regidor del PSM en Tomeu Cifre (Segueix)

Quatre hores de ple, no es van fer la part de control i seguiment, inclosos els precs i preguntes. Fins la moció referent als circs el ple es trobava ple de públic, sobre tot destacava la presència de militants d'anima naturalis ica animalista amb cartells reivindicatius contra el circ amb animals, també n'hi ha gent del circ Roma.

Es van aprovar tots els punts que es presentaven. 

 

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació puntual de l'article 60 i la correcció d'error material de transcripció de l'article 61 de l'ordenança municipal de Policia i Bon Govern.

Aprovada per unanimitat

2.- Aprovació, si procedeix, de la dissolució de l'organisme autònom Patronat Municipal de Turisme de Pollença

 

 Aprovada amb l’abstenció de Convergència, UMP i Esquerra.

L'Àrea de Turisme passarà a dependre directament de l'Ajuntament, com ja vam informar al seu dia (article) . Esperam que millori la participació dels grups polítics (actualment no tots tenen representació al Patronat), també esperam una col·laboració i participació per part del sector privat.

3.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa  pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus.

 

 Aprovada amb els vots de PP-Lliga, abstenció de Convergência i UMP i vot em contra d’Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra

 Vam demanar un compromís per part de l’equip de govern de complir amb les recomanacions del tècnic de medi ambient, que no es va produir i per tant vam votar em contra.  Farem un article.

4.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l'ordenança fiscal de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues) . Aprovada amb els vots a favor de PP, Lliga i UMP, abstenció de La resta.

 

 Aquesta modificació minimitzarà l'impacte pels contribuents l'aplicació de l'import íntegre dels valors cadastrals dels terrenys a l'hora de calcular la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. El tipus de gravamen aplicable passa del 22% actual a un 17%. Vam optar per l’abstenció ja que de totes maneres la pujada amb aquesta reducció será important i volem estudiar la possible presentació d’al·legacions a la nostra assemblea.

 

5.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la declaració de Pollença com a poble lliure de circs amb animals .

 Aprovada amb el vot a favor de Lliga, Alternativa, PSOE, UMP, PSM i Esquerra, abtencions de PP i Convergência.

 

Veure article  . Pollença va fer honor a la seva declaració de municipi amic dels animals i és el setè municipi de Mallorca en declarar-se lliure de circs amb animals. El resultat va ser rebut amb gran emoció per part dels animalistes presents al ple i una gran alegria per la nostra part. Farem un article.

6.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa al compliment dels contractes signats amb les entitats pro-discapacitats  Aprovada per unanimitat

Esperam que el PP al govern i al consell demostri realment més sensibilitat social i que es prioritzi l’ajuda a les entitats pro-discapacitats.

7.- Moció presentada pels grups municipals d'Alternativa, PSOE, PSM-EN i Esquerra Republicana per a millorar el model de finançament local i rebutjar l'espoli fiscal. Aprovada per unanimitat.

 

L’equip de govern va demanar la retirada del tercer punt de la moció al que es demanava que l’Ajuntament estudiés formes de reclamació judicial per evitar el pagament d’aquests dobles i que es coordinés aquestes accions amb els altres municipis dels Països Catalans. Els grups que presentàvem la moció vam acceptar l’esmena sol·licitada amb el compromís d’enviar al govern un document que ja s’ha fet a altres municipis de Catalunya de petició dels doblers al govern

 

 

8.-  Propostes/Mocions d'urgència

 

Moció per la protecció d’edificis singulars del passeig Voramar-Colón-Hernán Cortés i treballar en l’elaboració del catàleg municipal de Patrimoni presentada per Alternativa, PSM i Esquerra Republicana. Aprovada per unanimitat.

 

PP, Convergència i UMP van mostrar els seus dubtes sobre el primer punt de la moció ja que Can Franc té una llicència que s’ha d’estudiar i es citava al primer punt.  Vam acceptar retirar la referència específica a Can Franch i d’aquesta manera al primer punt es demana finalment que l’Ajuntament estudiarà tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua de tots els immobles de primera línia ja senyalats a un informe del Departament de Patrimoni de juny de 2008. Farem un article sobre el tema.

 

 

Moció per mantenir la llei de mesures urgents i per tant la protecció de Cala Carbó  i  la part alta del Vilà. Presentada per Alternativa, PSOE, UMP, PSM i Esquerra Republicana. Aprovada per unanimitat.

 

Es va discutir extensament sobre la història urbanística de Cala Carbó i el Vilà i sobre el que passaria si es deroga la Llei de Mesures Urgents. Però tots estavam estar d’acord en que la Llei de mesures urgents és beneficiosa pel municipi i es va aprovar per unanimitat.

 

El circ bover, un exemple de circ mallorquí sense animals

 

 

Publicam un article del nostre company artanenc Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu publicar els vostres escrits a aquest bloc només ens els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

 Si gran part del món té motius d’indignació per raons econòmiques que afecten el gavatx i el benestar, els mallorquins hi hem d’afegir motius propis, perquè els nostres governants del PP ens toquen el que no sona potejant les nostres arrels amb una desvergonya i prepotència insultant. Ara els pobles de la part forana reben una nova coça que demostra el menyspreu i rebuig cultural del govern, amb la eliminació de les subvencions que rebia la premsa dels pobles escrita en català. Per més inri, les subvencions convocades el març has estat eliminades l’octubre, quan ja s’havien fets els pressuposts i ara els deixen amb el cul en l’aire, i fet si et vols fer.

La política del PP d’extermini de la nostra estimada llengua està ben clara. Fins ara ha demostrat més interès en esflorar el català i proscriure’l, que en crear llocs de feina, inventant problemes on no n’hi havia, rompent consensos i pegant una reculada de trenta anys.

Des d’un punt de vista científic, històric, lingüístic, sociològic, antropològic, jurídic... aquesta envestida atemptatòria contra la llengua no té agafada i no treu cap en lloc, sols és fruit d’ignorància inexcusable o de mala llet, congriada d’injustícia, petulància i prepotència imperialista. Qualsevol en dos dits de seny sap que un bé patrimonial d’un poble com és la seva llengua, s’ha de respectar, defensar i protegir; fins i tot així ho diu la Constitució espanyolíssima i els més elementals drets humans. Basta idò d’arguments foradats de llibertat, de capgirar les coses presentant el castellà com a víctima de la llengües minoritzades i altres herbes manipuladores.

Retirar la subvencions a les publicacions de la part forana, toca el viu de l’ànima del pobles, que són la gran reserva de la llengua i també toca el viu de la difusió de la cultura i una palestra pels poetes, escriptors, periodistes, polítics, comerços... A molts de mils de persones se’ls vol robar el seu més proper mitjan de comunicació. No val l’excusa de dedicar els 125.000 euros de les subvencions a accions més prioritàries. Bens que duen mals, no són tals. Aquests ronyosos euros aidaven a la subsistència de las premsa dels poble, que ara es veuran en feines per treure el caragol bufant.

Que no ens venguin amb coverbos, no es tracta de donar un millor fi a 125.000 euros, es tracta d’una impúdica i demostrada política assetjament a la nostra llengua. Ja han mostrat massa la filassa perquè ens deixem tondre i ens beguem aquest glop.

                                                                                   Mariano Moragues Ribas de Pina

   Avui a les 17:00 podeu escoltar a Pepe García, portaveu del nostre grup polític a Ràdio Pollença, a l'igual que el ple a les 20:00.

Associació Premsa Forana de Mallorca.

 

Demà dijous a les 20:00 Ple ordinari.

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació puntual de l’article 60 i la correcció d’error material de transcripció de l’article 61 de l’ordenança municipal de Policia i Bon Govern.

Aprovació definitiva de la modificació que es va aprovar l'any passat (moció conjunta amb el PP-UMP i PSM) per evitar obres molestes al casc antic de Pollença els mesos d'estiu. A més es corregeix l'horari que a l'ordenança permetria fer obres als interiors. (L'aprovació inicial es va fer al ple de juliol)

2.- Aprovació, si procedeix, de la dissolució de l’organisme autònom Patronat Municipal de Turisme de Pollença 

L'Àrea de Turisme passarà a dependre directament de l'Ajuntament, com ja vam informar al seu dia (article) .

3.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa  pel servei de recollida domiciliària i de tractament de fems i residus.  

 Es segueix partint de l'estudi realitzat per l'Institut Cerdà per al Consell de Mallorca, que a pesar de les nostres reiterades peticions i promeses quatre anys després segueix sense adaptar-se a Pollença. Per tant al repartiment de taxes segueix existint un pes excessiu de la decisió política sobre la tècnica. I les decisions polítiques adoptades no ens agraden gens ni mica, sobre tot la que significa repercutir l'increment del cost del servei al grup de contribuents més nombros o sigui els habitatges unifamiliars amb pujades entre 19 i 23 euros ( més d'un 15%), excepte en Formentor pujada de 47,57 euros (6,16%). També s'ha reduit el sobrecost imputat a les vivendes en rústic, passant del 22% al 15%.

Un altre aspecte destacable és que els supermercats petits han sofert una reducció del -33,1 % de la taxa, amb una reducció de 967,11 €, mentre que la categoria de tendes de queviures s’ha incrementat un 28,6 %, amb una puja de 98,17 €. Segon l'informe tècnic aquest fet  implicava diferències de cost de quasi el 1.000% entre establiments molt semblants en quant a productes i superfícies.

4.- Aprovació provisional, si procedeix, de la modificació puntual de l’ordenança fiscal de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues) 

 

L'equip de govern presenta una modificació per tractar de minimitzar l'impacte que suposaria per als contribuents l'aplicació de l'import íntegre dels valors cadastrals dels terrenys a l'hora de calcular la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.El tipus de gravamen aplicable passa del 22% actual a un 17%.

 

5.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la declaració de Pollença com a poble lliure de circs amb animals .

 

Veure article  . Esperam que Pollença faci honor a la seva declaració de municipi amic dels animals i que sigui el sisè municipi de Pollença en declarar-se lliure de circs amb animals.

 

6.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa al compliment dels contractes signats amb les entitats pro-discapacitats  

Aquesta moció és per reclamar que el Govern i el Consell saldi el deute amb les entitats pro-discapacitats, els compliment dels contractes i donar prioritat de pagament a aquest tipus d'entitat.

 

7.- Moció presentada pels grups municipals d’Alternativa, PSOE, PSM-EN i Esquerra Republicana per a millorar el model de finançament local i rebutjar l’espoli fiscal 

 

Aquesta moció és principalment per reclamar a l'estat el no pagament de 350.266,26 euros reclamats per les bestretes de l'any 2009.

 

8.-  Propostes/Mocions d’urgència

Dues mocions al manco.

Una per mantenir la llei de mesures urgents i per tant la protecció de Cala Carbó  i  la part alta del vilà.

Una altra

 

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

 

1.- Informació de Batlia

 

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

 

3.- Precs i preguntes”

 

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Comentam  el més destacat de la Junta de govern del passat dimarts 18 d'octubre.

Es va donar compte de resolucions d'alcaldia de concessió de deu  llicències i denegació d’un altra . Es va donar compte de la incoació de 8 expedients disciplinaris i sancionadors per infraccions urbanístiques.

Vist l’expedient disciplinari incoat a un policia local per falta greu, atesa la condemna  per una falta de lesions (no anava de policia i els fets van a ser a Palma), vam acordar la suspensió de funcions i pèrdua de remuneracions per tres mesos.

Vam aprovar la proposta d’adjudicació realitzada per la Mesa de Contractació  relatives al projecte de construcció i adequació de la planta pis del Centre de dia. L’empresa que ha obtingut la major puntuació ha estat “Construcciones Llabrés Feliu SLU” per un import total de 332.730,78 € (IVA inclòs) i la millora d’una reducció en 8 setmanes respecte el termini d’execució inicialment previst. Ofertant un termini d’execució de vuit setmanes.

Vam aprovar la modificació del contracte de serveis de treballs de medi ambient. El contracte del tècnic de medi ambient es va modificar a final de la legislatura passada (3/05/11); es va prorrogar un any a mitja jornada. Aquella modificació va ser substancial i es va realitzar sense cap tipus d’informe per part de la TAG. Ara ens hem trobat amb nombroses feines que necessiten un tècnic de medi ambient a jornada completa (platges, poda, ocupació de la via pública...) i hem considerat d’interès general tornar al tècnic de medi ambient al 100% de dedicació.

Vam desestimar el contracte dels serveis informàtics ja que s’havia comés una irregularitat al procediment d’adjudicació i és que es emetre, informe respecte els criteris subjectius i objectius de manera conjunta i la proposta de la Mesa de Contractació es va fer en base a l’empat que assenyalava un informe extern, sense que consti la classificació de les propostes amb valors decreixents.

Vam renunciar a comprar cap de les obres presentades al Certament Internacional d’Arts Plàstiques i Art Jove atesa la situació financera de l’Ajuntament.

Vam incoar expedient administratiu per tal d’efectuar la numeració continua de les urbanitzacions del municipi. Un prec que havia fet UMP i que haviem presentat conjuntament tots els partits de l’oposició.

 Alfons López a Público

  Al ple ordinari d'aquest dijous els grups municipals; Alternativa per Pollença , PSOE, Unió Mollera Pollencina, PSM i Esquerra Republicana presentam conjuntament una moció per declarar Pollença lliure de circs amb animals. En aquest moment  47 ajuntaments de tot l’estat, cinc a Mallorc,a ja s'han declarat lliures de circs amb animals;  Puigpunyent el 2007, el 2010 a Palma, Sóller i Valldemosa, i el 2011 Consell.

A Pollença el 27 d'agost del 2002 la comissió de govern va acordar manifestar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals”. I la Comissió de Govern de l'Ajuntament del 26 de maig de 2004 va "reiterar el seu suport a totes aquelles iniciatives tendents a evitar  les actuacions que provoquen patiments innecessaris als animals”.Igualment l’Ajuntament en ple va declarar Pollença Municipi Amic dels Animals el setembre del 2008, punt d'una moció nostra.

La presència d'animals en els circs pertany al passat, al temps quan els humans érem ignorants sobre les altres espècies que comparteixen el nostre planeta. No obstant això, en els últims 100 anys l'enteniment humà ha crescut; la ciència ens pot parlar ara sobre la intel·ligència d'altres espècies, els seus mitjans de comunicació, elaboració d'artefactes, cultura, llaços familiars i emocions. Estudis psicològics, ambientals i de comportament ens han ajudat a entendre el seu món. Amb aquest millor coneixement de la capacitat de sofriment en les criatures amb qui compartim la Terra, ja no és acceptable per a nosaltres l'abús dels animals en els circs, solament per a la nostra diversió. Aquest no hauria de ser el comportament d'una societat avançada i civilitzada.  

 A l'actualitat nombrosos estudis científics demostren que els animals són éssers dotats de sensibilitat, no només física sinó també psíquica. I els animals han de rebre el tracte que, atenent a les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar, i que en els circs aquests solen viure en condicions de captivitat allotjats i transportats a llargues distàncies en remolcs de camions que no poden satisfer les seves necessitats físiques i socials més bàsiques. A més a més entre els animals que s’exhibeixen als circs hi figuren animals salvatges que, encara que hagin nascut en captivitat mantenen els seus instints naturals i el procés d’aprenentatge de comportaments antinaturals per a la seva espècie es fa a través de la violència.

Baldea ens ha oferit un biòleg, un veterinari i un pedagog per explicar i aprofundir al tema amb els diferents grups polítics i animanaturalis ens ha fet arribar un excel·lent dossier pdf  sobre el tema i un document més resumit del que  hem tret aquestes respostes i arguments per a preguntes recurrents

Aquest tipus de prohibició en l'ús d'animals pot afectar als ingressos dels circs que es vegin afectats per aquesta mesura legal?

De cap manera. La indústria del circ pot prosperar i augmentar l'assistència total sense l'estigma del sofriment d'animals. Circs mundialment reconeguts per la seva qualitat en l'espectacle i talent en els seus artistes com el Cirque du Soleil, no usen animals no humans de cap tipus. Altres exemples de circs que no usen animals són el Circ Cric (Premi Nacional de Circ de Catalunya 2005) o el Circ Gran Fele (Premi Nacional de Circ 2009).

En cas de no prohibir completament l'ús d'animals, i si s'optés per aplicar millors controls cap al seu benestar, seria això suficient per als animals salvatges que es troben en els circs?

No. La Llei de benestar animal rares vegades s'aplica i no existeixen regulacions específiques per a les complexes necessitats dels elefants i altres animals salvatges en els circs.
El confinament i la privació són inherents a l'entorn d'un circ ambulant, i això no pot ser resolt de cap manera. Fins i tot amb la millor voluntat, les condicions d'existència d'un circ ambulant no poden proveir un nivell de benestar estàndard.

A més, el personal que treballa en els circs amb animals no té el coneixement ni les qualificacions necessàries referents a un correcte benestar pels animals. Els circs manquen d'infraestructures i facilitats pertinents per a la implementació de mesures que assegurin el benestar dels animals.

El circ és una oportunitat perquè els nens vegin de prop i en persona als animals salvatges, el que és una experiència educativa, no?

No. Veure de prop a un animal salvatge en un circ no té cap valor educatiu. A l'assistir a aquests espectacles ensenyam als nens la falta de respecte cap a la naturalesa i la dignitat d'altres éssers vius, perquè els vam mostrar que és divertit presenciar els actes antinaturals i humiliants que els animals estan obligats a fer, atemorits per la violència dels seus entrenadors.

Aquest és l'hipopòtom del "CIRC ROMA", esperem que el pobre animal no torni més a Pollença per actuar enmig d'un aparcament "habitat natural" d'un animal africà

 

A continuació la moció

 (Segueix)

El torrent de Pareis és una de les excursions més espectaculars que es poden fer a cel obert per l'illa de Mallorca. En el terme d'Escorca, just enfront del Restaurant, comença una excursió que ens transportarà a un paisatge càrstic, fruit de milers d'anys d'erosió feta per l'aigua que el cel ens regala i que s'obri camí cap a la mar.

El primer tram és d'un camí empinat que ens porta al llit del torrent. Un cop allà ja tenim la sensació d'estar emmig del no res, atrapats entre unes parets verticals, de les que en surten petites plantes i que estan plenes de cavitats, forats i distintes textures, ombres i llums.

Aquesta sensació de verticalitat i d'insignificància no ens abandona durant tot el camí. Entre grans rocs, cocons, còdols... transcorre el camí. És interessant aturar-se a visitar les diferents cavitats i coves que es poden trobar al llarg del recorregut. I no deixar de mirar enlaire per anar descobrint, entre els penyals, les endinsades i formes que les penyes ens regalen.

Un tot alliberador inunda de llum el final del camí. El torrent esdevé en una explanada de pedres rodones que ens porta directament al blau de la mar, que s'obri davant nosaltres. És hora de banyar-se en la blavor per a deixar descansar, ingràvidament, els músculs en el líquid salat.

Text: P.J.G.

Fotos: P.J.Coll

 

 

 

 (Segueix)

Si una cosa tenien clara tots els partits polítics a les passades eleccions era que aquesta no era la legislatura de les grans inversions. Tots els partits varen assumir que s’havien d’invertir els pocs recursos que tenim en millorar el manteniment del mobiliari públic  i sobretot la neteja. També tots insistien en que es podia millorar molt l’organització i el funcionament de l’ajuntament.  Fins i tot, el que podríem anomenar “partit revelació” de les passades eleccions, la Lliga regionalista, va fonamentar la seva campanya en la idea de prioritzar la gestió i donar la imatge de ser un partit d’ideologia neutra.

En el poc temps que duu aquest nou equip de govern hem pogut notar algunes petites millores en aquest sentit. Crec que els nous regidors, precisament perquè són nous, demostren una major implicació en la seva feina i, sobretot, més voluntat en voler resoldre els problemes dels ciutadans, cosa bastant previsible si tenim en compte el tarannà de l’antic equip de govern. 

                Una vegada exposat això, sembla que un dels perills amb els que ens podem trobar és que la gestió i la problemàtica del dia a dia absorbeixi als nous regidors i s’oblidin de realitzar els canvis estructurals que són necessaris a nivell d’organització i de gestió. Seria convenient que això no succeís i que es comences a treballar juntament amb els partits de l’oposició,  facilitant mecanismes de participació ciutadana.

  Fa un parell d’anys varen sorgir per Facebook un parell de perfils com el de Pollencins Alçau-vos o el de La veu d’Eu Moll que servien per denunciar i exposar les queixes dels ciutadans. Aquesta idea podria ser adoptada per l’ajuntament i crear una web on els ciutadans poguessin denunciar aquelles petites coses o simplement d’aquells petits desperfectes que es van produint per l’utilització diària de les coses o també molts de pics per la falta de civisme.  Una web ben organitzada on es pogués comentar el que fos i inclús penjar fotos i/o vídeos. Aqueta eina  podria facilitar una informació molt interessant per l’organització de les feines del personal de l’ajuntament o de les empreses que treballen per ell; al mateix temps el fet de tenir a la pròpia web penjats els documents gràfics amb les denúncies corresponents seria una garantia de que les feines es fan en un ordre lògic de prioritzats i en cas contrari seria molt fàcil per als ciutadans denunciar-ho.

 

Ahir el Jutjat número 2 de Primera Instància d'Inca va donar en part la raò a la propietat de Ternelles i diu que el camí no és públic, a la vegada que donava també en part la raó a l'Ajuntament i dictaminava que és d'ús públic.   Ahir es va fallar  la sentència de primera instància  camí de Ternelles.(podeu llegir el pdf de la sentència 36 fulls). 

 Malauradament el resultat no ha estat satisfactori, doncs s’estima l’acció declarativa de domini i en el “fallo” de la sentència es diu que, per dintre de les finques que avui formen Ternelles, “no discurre camino alguno que no sea propiedad de la parte demandante  y que en el interior de esas fincas no existe ningún camino de dominio público”. També es veritat que aquesta part no es tot el “Fallo”, doncs la part demandant també demanava que es sentenciés que tampoc hi havia cap servitud de pas i aquest pronunciament li ha estat desestimat, tot dient la sentència que “se desestima la acción negatoria de servidumbre ejercitada por la parte demandante, por lo que no procede declarar la inexistencia de servidumbre de paso a favor del Ayuntamiento de Pollença”.

Hem de recordar que quan es va portar a judici l'ús del camí, els jutjats van donar la raó a la propietat (ús privat) a Inca i Palma, va ser el Tribunal Suprem a Madrid qui va dictar que l'ús del camí és públic. Tambè cal dir que la propietat de Ternelles el que pretenia amb el seu recurs, era anular aquest ús públic... Ara pensam que  l'Ajuntament ha de recórrer la Sentència per defensar el caràcter públic del camí.

El final de la primera sentència:

SE ESTIMA PARCIALMENTE la demanda interpuesta... se declara que las fincas... conocidas en su conjunto como Ternelles, son
exclusivamente de propiedad de la entidad MENANI, S.A.; que
por dichas fincas no discurre camino alguno que no sea
propiedad de la parte demandante y que en el interior de esas
fincas no existe ningún camino de dominio público; y se
desestima la acción negatoria de servidumbre ejercitada por la
parte demandante, por lo que no procede declarar la
inexistencia de servidumbre de paso a favor del Ayuntamiento
de Pollença.

---

Com cada divendres abans del ple, avui  l'Assemblea d'Alternativa per Pollença ens reunim per  tractar la feina feta, la feina per fer i els temes relacionats amb el ple que els nostres regidors han de defensar o rebutjar.

Avui divendres assemblea ordinària a les 20:30 a Can Manolo.

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com

 

 

Volem mostrar la nostra oposició total a que el Partit Popular vulgui recuperar el projecte d’urbanitzar Cala Carbó. Igualment ens oposam a la petició del Govern autònomic del PP al govern  espanyol de que no s'aprovi definitivament el Pla Hidrològic de les Illes Balears (un fet que deixaria desprotegida la zona humida de l'Ullal). Tot plegat  ens fa pensar que es vol tornar a la idea  de l'àrea de Reconversió Territorial dell Pla Territorial de llevar la urbanització de Cala Carbó a la zona humida de l'Ullal.

 Ens hem d'unir tots a aquest tema per evitar tot aquest disbarat, i el primer que no es pot amagar i que s’ha de posicionar contra la recuperació de la urbanització de Cala Carbó és el batle Tomeu Cifre que ha de demostrar que és el batle de Pollença. Igualment el PSOE de Pollença ha de ser el primer en demanar al Ministeri del Medi Ambient, Rural i Marí que elevi al Consell de Ministres l’aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears abans del final del seu mandat. Ja que només resta l’aprovació del Consell de Ministres i la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, perquè aquest instrument de planificació entri en vigor. 

Els plans del Govern balear de derogar la 'Llei de Mesures Urgents per a un Desenvolupament Territorial Sostenible' i la falta d’aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears seria un pas enrere sense precedents ja que significaria la desprotecció de 1.500 hectàrees i 14 espais protegits de Mallorca i Eivissa. 

Permetre la urbanització de Cala Carbó i de l'Ullal ens torna  a la balearització del segle passat. Cal que el PP s'adoni d'una vegada que estam al segle XXI i que cal protegir el nostre paisatge que ens diferència d'altres destins turístics.

 

---

 Com cada divendres abans del ple l'Assemblea d'Alternativa per Pollença ens reunim per  tractar la feina feta, la feina per fer i els temes relacionats amb el ple que els nostres regidors han de defensar o rebutjar.

Demà divendres assemblea ordinària a les 20:30 a Can Manolo.

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com 

Avui publicam aquest excel·lent article que ens ha fet arribar Josep M. Torrens Armengol. Ja sabeu que si voleu que publiquem els vostres escrits només els heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

  Al darrer ple vam presentar el següent plec demanant el tancament de can Escarrintxo i un reglament per la seva utilització

Cada any abans de les festes es prepara el camp de can Escarrintxo pels combats dels moros i cristians, resulta que enguany es van retirar del camp quatre camions d'escombreries, ferralla etc...  Aquests viatges, tots complets, corresponien, un a l'herba del camp i mig a un tros de paret en mal estat que acabaren de tirar el personal de l'ajuntament per evitar que ningú es fes mal, la resta, dos viatges i mig que es col·locà juntament amb els nostres corresponien als motoristes de trial, que deixaren les restes al mig del camp, a restes d'obres menors, al menys cinc munts, que havia deixat qualque desaprensiu, i ferralla, com seients de cotxe, butaques de casa etc.... Tenint en compte de que l'ajuntament les deixa aquestes instal·lacions, normalment de forma gratuïta, es de lògica que damunt no hagin de gastar els doblers del poble en fer-lis la neteja. Per això demanam:

1- Que es posin barreres per tancar el camp quan no es faci us del mateix.

2- Que s'elabori un reglament d'us que dugui com a mínim els següents punts:

      - La persona autoritzada haurà d'anar a cercar la clau a la policia local, i serà responsable de deixar les instal·lacions tancades quan acabi l’ús així de tornar la clau a la policia.

      - així mateix també tindrà l'obligació de deixar les instal·lacions en les mateixes condicions en que les va trobar i a punt per poder fer-ne us el pròxim usuari.

 La resposta del regidor d'esport va ser convidar a tots els regidors  a fer un equip de treball per elaborar una ordenança  d'espais públics de prestam dematerials (alguns han desparegut per la manca de control)... Posteriorment ens va comentar també que cercaven idees per aprofitar millor Can Escarrintxo que anualment ens consta 20.000 euros ( el contracte és de 10 anys i es a firmar al 2009). 

---

 

 

Al passat ple extraordinari el regidor d’esports va fer referència al nostre prec damunt les subvencions als clubs esportius pollencins, concretament el prec deia el següent:

“Que les subvencions que es donin als clubs esportius del nostre municipi siguin per que els joves pollencins pugin fer esport i no s'hagin d'anar  a altres municipis, ja que s'estan donat casos massa freqüents que les famílies no poden pagar les quotes que aquests clubs sol·liciten per pertànyer als seus equips base, i els que si poden al no tenir aquests clubs el mínim d'esportistes d'una edat determinada han d'anar com hem dit abans a altres municipis, quan aquests clubs empren unes instal·lacions que són municipals i de propietat de tots el pollencins. Demanem que part d'aquestes subvencions fossin per beques per aquest tipus de família que no poden pagar les quotes ja que al final tots els pollencins sortirien beneficiats. Hem vist qualque ajuda per aquest concepte amb càrrec a "serveis socials" i pensem que aquest capítol no és el més correcte per aquest tipus d'ajuda”.

La resposta del regidor va ser:

“Va agrair la pregunta i va dir que no havia  trobat cap municipi que sigui més econòmic que nosaltres. També va dir que s'havia previst revisar l'ordenança de subvencions.”

Naturalment els “tirs del prec” no anaven per aquest costat, tampoc anava amb alguns comentaris que m’han fet alguns pares que troben que no haurien de pagar, aquí he quedat sorprès per la quantitat de gent que escolta els plens per la ràdio o internet.

Des de fa un bon nombre d’anys els pares del nins que formen part del clubs esportius del municipi paguen una quota per cal de que els seus fills formin part de les plantilles d’aquests clubs, actualment i com pare si no vaig errat el “futbol benjamins F-8” del Pollença C.F. paguem la quantitat de 325 euros anuals, lluny han quedat aquell temps en que el pares del nins no pagaven cap quantitat de doblers per pertànyer a un club esportiu, entre altres coses per les exigències de les federacions en demanar entrenadors o iniciadors amb un títol reconegut fa que les despeses pugin ja que aquests entrenadors i iniciadors s’han de desplaçar que aconseguir  aquests títols o reconeixements.

Actualment, ja sigui d’esports en equip o individuals, les categories van agrupades per edats, per sort o per desgràcia els nostres veïnats de Sa Pobla tenen molta més tradició en futbol base que nosaltres  i això fa que sigui l’opció d’alguns pares, uns perquè veuen un millor futur futbolístic pels seus fills i una altres perquè tenen la garantia que haurà equip de la seva edat i així el seu fill podrà practicar el seu esport favorit, als primers desitjar-los molta sort en la seva aventura i als segons  demanar-los disculpar per no poder-los oferir un equip pel seu fill, i  per aquest segons anava dirigit aquest prec.

Alguns pares a l’hora d’anar a inscriure el seu fill a algun del clubs del municipi (futbol, basquet, etc.) no li asseguren que hagi equip si no hi ha un mínims d’al·lots o al·lotes inscrits a les corresponents categories, moltes famílies opten principalment pel poble veïnat esmentat anteriorment atesa aquesta inseguretat, com regidor crec que tant els clubs, que no obliden  la majoria d’ells empren instal·lacions municipals  i reben subvencions haurien de garantir l’existència d’equips a totes les edats ja el mes de juny o juliol que es quan els nins  decideixen  quin esport volen practicar, i si es veiessin en problemes per arribar a la quantitat de nins o nines necessaris ho haurien de posar tot d’una en coneixement del regidor d’esport perquè aquest esbrini quines són les causes del per que a un municipi de prop de 17.000 habitants no es pugui completar un equip esportiu, si la campanya és eficaç i es veuen que hi ha sol·licitants però aquests no poden fer front a les quotes anuals exigides pels clubs, desprès d’un estudi seriós de la situació s’hauria de becar si cal parcialment la quota en qüestió, tal com s’ha fet enguany amb una família per aquest motiu amb càrrec als serveis socials. Aquesta era la intenció del prec.

Ara bé, analitzant la resposta del regidor, sé que es paga per tota l’illa mes o manco el mateix, i és més, a les localitats de Alcobendas (Madrid) i a Galdakao (Biscaia) per posar un exemple es varen posar en marxa dues fundacions per  a que els pares no haguessin de pagar cap quota, va ser un fracàs estrepitós, ja que el gratis total no funciona per falta de compromís.

Esper que hagi quedada clara la intenció del prec en qüestió.

Miguel Sánchez

Presentació de totes les categories del Pollença C.F.

El talaiòtic o cultura talaiòtica és un període de la prehistòria de Mallorca i Menorca que va més o menys des del 1500 aC. fins a la conquesta Romana, situada cap al 123 aC amb l'arribada de Cecili Metel. Tot això a grans trets, ja que hi ha diverses interpretacions i cronologies fetes pels experts. Aquest període se l'anomena talaiòtic pels seus edificis emblemàtics: els talaiots. 

Els talaiots son uns dels monuments més vistosos de la nostra prehistòria. Aquests edificis son en forma de torre (de planta quadrada o circular), construits a base de grans blocs de pedra i se'n conserven molts al llarg de la geografía insular, ja siguin aïllats o en poblats. Al llarg dels anys hi ha hagut múltiples interpretacions de perquè servien. I avui en dia podem descartar que fossin recintes funeraris o cases dels caps. Però per altre banda pareix clar que els terrats tingueren una funció de vigilància, comunicació i control territorial. Amés, sabem que s'utilitzaren com a llocs de reunió col·lectiva (a l'interior o exterior), com a magatzem, habitatge, tallers, carniceries, etc. Així, els talaiots tingueren diferents funcions depenent de les necessitats dels propis talaiòtics.

Els talaiòtics vivien bàsicament de la cria de ramaderia, complementada amb un component agrícola y de recolecció de vegetals silvestres, amés de la caça i la pesca. En el terreny polític, la presència ocasional d'armes de bronze, l'emplaçament estratègic d'alguns talaiòts i la possibilitat de que bona part dels poblats estiguessin amuradats, fa suposar l'existència de conflictes, encara que no es pot determinar la naturalesa d'aquests. Per altre banda, l'anàlisis dels llocs d'enterrament no ens permet observar cap tipus de jerarquització política. Els enterraments eren col·lectius i sense diferències significatives.

A Pollença la cultura talaiótica també tingué una gran presència. Fins i tot avui en dia es poden trobar molts vestigis d'aquesta cultura prehistòrica per les nostres muntanyes. Però és a les terres més properes a la badia que s'extenen per la marina, on es poden veure més fàcilment alguns talaiòts. A les fotografies hi ha en primer lloc les restes del talaiot d'Almadrava, a la carretera de can Cap de Bou. El segon son les restes d'un llenç de murada o estructura a can Xisco. Les dues fotografies següents son de les restes d'un talaiòt que fa de fonaments a una caseta i d'un pou, que podem trobar a mà dreta a la carretera d'Alcúdia a Pollença, ja al terme municipal d'Alcúdia. A continuació podem veure tres fotografies del poblat talaiòtic de can Daniel, probablement el poblat talaiòtic més gran de Mallorca i del que avui només en queden algunes estructures com dos talaiòts, troços de murada i algunes estructures difícils d'identificar. Però aquests només son uns pocs exemples dels nombrosos talaiots que hi podem trobar a aquesta zona.

A Pollença hi ha classificats (tot i que segur que n'hi ha més): POBLATS: Can Daniel, Can guilló, Marina, Ariant, Can Pontico, Can Bosc, Can Martorellet, Albercuix. TALAIOTS CIRCULARS: Fartaritx, Vidalet, Can Daniel 3, Can Daniel 1, Can Daniel 2, Can Guilló, Can Vidalet, Llenaire 2, Albeguins,  El Vilar, Fartaritx del Racó. TALAIOTS QUADRATS: Llenaire, Almadrava, La Cisterna, Marina, Can Vidalet 1,  Can Vidalet 4, Can Vidalet 5, Can Vidalet 6, Can Vela Gran, Can Vela Gran 2,  Can Vela Petita, Sa Font, Ses Timbes,  Rafals den Pinyano, Can Morell, TÚMULS ESGLAONATS, Can Vela, Can Morell, Marina, Can Vidalet. PLATAFORMES ESGLAONADES: C. Gatulles, Penyal Roig, Boquer. COVES FUNERÀRIES:  Cova del pi, Avenc de la Punta.

Seria molt interessant poder excavar aquests i altres jaciments prehistòrics del nostre municipi i descobrir més sobre la vida i activitat dels nostres avantpassats. Si més no, convendria acondicionar els espais per a que no continuin degradant-se i al final ja no en quedin més que cuatre pedres enormes.

PJG

 

 

 

 

 (Segueix)

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo, molt indicat pel dia d'avui. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Polls and Lies and Money’n Roll (Enquestes, Mentides i Dineral)

A l’article d’avui parlarem d’una paròdia política dels tres pil·lars del món del Rock (o sigui, Sex and Drugs and Rock’n Roll). Durant molt de temps, pensavem que els polítics “malament coneguts” no ens fariem res de mal a tots nosaltres. Però ens equivocavem, i sabreu perquè. La societat que vivim és corrupta, feixista i mal-agraïda. Tant que podria declarar-la “maleïda per sempre o fins que algú faci alguna cosa”.

I com es tracta de gent corrupta, això inclou als mateixos polítics, als banquers i les multinacionals que no obeeïxen la ètica empresarial de Fitzgerald sr (sí, el pare de John Kennedy). I l’espanyol mig no fa més que posar-lis al seu favor, quina vergonya.

Així que parlarem dels tres pil·lars de la corrupció en anglés:

• Polls (enquestes): Quan algun periodista o en alguns periòdics d’Internet pregunten a qui votaràs si al PP o al PSOE, hi ha gent que no s’entera de res més que de la pregunta (clarament tancada) i respon sempre els mateixos (tant si és el PP o el PSOE). Jo que ells no ho respondria de cap de les maneres. En el seu lloc ponsaria cara de Yao Ming i diria “Ni PP ni PSOE, prefereixo un partit minoritari”. Però clar, els periodics no validarien tal resposta i així lluïrem els cabells. L I si és així, no em quedaria més remei que dir que “les enquestes són un invent del dimoni”.
• Lies (mentides): Un “sempre igual” de la política actual. Quan deien que RTVE era independent i plural amb el Govern de Zapatero, ens ho haviem empassat; un altre exemple era d’Aznar quan deia que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq; o inclós Alvárez Casco a l’any 2002 dien que “quan les cases es posen més cares, més rics serem”... Totes les frases que sentim des de l’any de la pera formen part del segón pil·lar. Tant els polítics com els mitjans de comunicació dominats pels mateixos fan mentides amb la excusa de que tothom hagi d’entendre-la. Però no ens enganyem: tots els escàndols que hem viscut als últims 10 anys han fet fora a l’escàndol més tou de la Història de la Humanitat: de quan Monica Lewinsky li feia fel·lació a Bill Clinton enllà pel 1998.
• Money’n Roll (dineral): Com sense dubte sabem, els diners/doblers es feien servir per vendre i comprar qualsevol objecte, menjar, béns i serveis. Ara bé: no erem nosaltres els qui varen inventar els diners i no les classes altes? Clar que sí. A la Prehistòria feiem peces de pedra en forma de cercle pla i molt més tard els xinesos varen fer papers moneda abans de l’arribada de Marco Polo, el qual és lógic i històric. Però les classes altes varen robar el nostre gran invent i ho varen patentar com si fòssin seus. Ara només serà un objecte de la corrupció, consumisme i crisi, molt més si ja és a la Zona Euro amb o sense el ja jubilat malvat Jean Claude Trichet, que va vendre la moto de que l’Euribor no faria cap de mal a la gent hipotecada. Ni els nostres Marx i Engels podrien enfrontar-se a aquest menyspreu de món que els corruptelers diuen “Món Maravellós”.

Així que, amics, els tres pil·lars de la política actual que heu llegit ens servirà per reflexionar i bandejar-los de la nostra vista. Així i tot, allunyeu-vos dels polítics corruptes, dels banquers lladregots i multinacionals timadores i tota la plaga que creuen en les falàcies, perquè si no ho feu ho passareu de malament a pitjor. I això sí serà mala sort.

 

 

Al darrer ple tant el PSM com Alternativa per Pollença vam fer una sèrie de preguntes per aclarir el tema del lloguer de les pistes de tennis de Duva. Un tema que havia donat lloc a una polèmica entre l'actual regidor d'esport,(Tomeu Fuster de la Lliga) veure l’article al seu blog  "Pistes de tennis de Duva"i l'anterior regidor d’esport (Michel, actual regidor en l'oposició de Convergència i Unió), veure el seu article al blog de Convergència Carta oberta del regidor Miquel Ramon A. al regidor d’esports Tomeu Fuster. 

Les nostres preguntes van ser les següents:

     Respecte al tema de les pistes de tennis de Duva i la seva relació amb l’Ajuntament volem saber.

 - S’ha trobat el contracte pel qual l’Ajuntament va deixar construir les instal·lacions esportives a Duva en terrenys municipals. Quan revertiran a favor de l’Ajuntament?  Què cànon ha de pagar l’empresa? Es troba al dia aquest pagament?

- Hi ha qualque contracte entre Duva i l’Ajuntament de Pollença per  a la utilització de les pistes de tennis? Si n’hi ha quines són els condicions temporals i econòmiques d’aquest contracte?

- Finalitzades les obres de les instal·lacions esportives públiques del Port de Pollença, també va finalitzar l’acord entre els explotadors dels apartaments Duva i l’àrea d’esports. S’ha trobat registre de sortida d’aquesta notificació ? 

- Segon el regidor d’esports Duva ha reclamat en diferents ocasions des del 2006 fins al 2011 diferents deutes pendents per part de l’ajuntament. S’havia contestat alguna d’aquestes peticions? S’havia pagat qualque quantitat a Duva? 

- Com pensa el regidor d’esport solucionar i regularitzar aquesta situació?

Amb les respostes i intervencions d’en Tomeu i en Michel al ple podem aclarir una mica més el tema i vosaltres mateixos podeu opinar.

- Hi ha un contracte de concessió per a la construcció d’instal·lacions esportives i culturals a dues parcel·les municipals al costat de Duva. Aquest contracte és de 10 de setembre del 2002 (pdf) i el va signar la batlessa Francisca Ramon (PSOE) . El canon de la concessió era de 12.020,24 euros anuals, ha anat pujant d’acord amb l’IPC (actualment es trobaria entre els 14.000-14.500 euros). La durada de la concessió és de 35 anys, això vol dir que les pistes seran municipals en data de 27 de juny de 2037. Per la nostra part hem comprovat com al cadastre, a  les parcel·les municipals no només es troben les pistes de tenis, hi ha l'espai que hi ha per a voleibol i les pistes de padel, també n’hi ha el magatzem i part del bar (veure imatge inferior). En aquest moment Duva es troba al corrent del pagament, només restaria de cobrar el 2011.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

- Els anys 2006 i 2007 va haver un acord verbal entre el regidor d’esport, en Michel i Apartaments Duva. Segon en Michel (no tenim constància escrita), l’acord era per un import anual de 12.000.-€ (+IVA) i el Club de Tennis del Port de Pollença podia utilitzar les tres pistes entre 45 i 50 hores setmanals, de dilluns a dissabte. Per escrit només n’hi ha una factura pagada per l’Ajuntament de sis mesos entre 2005 i 2006 per 13.920 euros. Segon el regidor d’esport  al finalitzar les obres a les pistes del Port de Pollença es va avisar verbalment a Duva i al club de tennis  que l’acord havia finalitzat, però el club de tennis va continuar utilitzant les instalacions de Duva.

 Des del 2006 fins al 2011 Duva ha demanat per escrit diferents pagaments (veure"Pistes de tennis de Duva") sense obtenir cap resposta per escrit.

El tema és que a pesar del que va dir en Michel al ple no es poden fer contractes menors orals i bianuals, igualment s’hauria d’haver contestat per escrit a Duva de que no se li pagaria res a partir del 2007 ja que havia finalitzat l’acord oral.

Ara al no fer les coses bé i per escrit tenim un problema. Duva considera que l’Ajuntament li deu unes quantitats per la utilització de les seves pistes per part del club de Tennis i a l’Ajuntament no consta cap contracte i considera les quantitats demanades abusives.

Ara el que cal és arribar a un acord de preus i pagaments just pel bé de tots. Duva s’ha vist beneficiada pels seus acords amb l’Ajuntament i per la presència del club de tennis a les seves pistes. El club de tennis s’ha vist beneficiat per poder utilitzar i competir a les pistes de Duva. L’Ajuntament ha ajudat a que els nins i nines del Club de Tennis Eu Moll practiquen esport i alguns despunten, tenim una subcampiona d’Espanya pollencina.

Imatge del cadastre de les obres realitzades a les parceles municipals.

 

 

---

 

Aquest són algun dels precs que vam presentar al darrer ple, només falta un respecte a can escarrintxo al que dedicarem un article.

PRECS

1 - Tornam a recordar i demanar l'execució d'una sèrie de mocions aprovades a l'anterior legislatura que no s'han realitzat:

- Portar al ple l'expedient per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que es diu "prolongació de la Gola" il'expedient per nomenar filla adoptiva de la Villa a la Sra Clara Hammerl 

- Obrir diligències prèvies de la situació del Camí públic del Coll d'en Patró. 

- Realitzar un pla  bàsic d' accessibilitat. 

- Realitzar un estudi  sobre la contaminació del torrent de Sant Jordi. 

2- Un prec al regidor d’esports, i es que les subvencions que es donin als clubs esportius del nostre municipi siguin per que els joves pollencins pugin fer esport i no s’hagin d’anar  a altres municipis, ja que s’estan donat casos massa freqüents que les famílies no poden pagar les quotes que aquests clubs sol·liciten per pertànyer als seus equips base, i els que si poden al no tenir aquests clubs el mínim d’esportistes d’una edat determinada han d’anar com hem dit abans a altres municipis, quan aquests clubs empren unes instal·lacions que són municipals i de propietat de tots el pollencins. Demanem que part d’aquestes subvencions fossin per beques per aquest tipus de família que no poden pagar les quotes ja que al final tots els pollencins sortirien beneficiats. Hem vist qualque ajuda per aquest concepte amb càrrec a “serveis socials” i pensam que aquest capítol no és el més correcte per aquest tipus d’ajuda.

- El regidor d'esport va agraïr la pregunta i va dir que no havia  trobat cap municipi que sigui més econòmic que nosaltres. També va dir que s’havia previst revisar l’ordenança de subvencions.

3.- Hem tingut notícia  de la petició de danys i perjudicis d’un venedor de la plaça a l’Ajuntament entre altres coses per l’incompliment de diferents articles de l’ordenança de mercats que també han afectat a altres venedors de la plaça. I demanam el seu compliment.

- L’article 3 diu que l’assignació dels emplaçaments s’ha de realitzar  “escoltades totes les parts”, cosa que no s’ha fet. Demanam que es faci una reunió amb els venedors als que s’ha canviat d’emplaçament.

-        L’article 23 diu que el primer trimestre de cada exercici es constituirà una Junta de Representants dels mercadet, cosa que no s’ha fet. Demanam que l’Ajuntament recordi als venedors la necessitat de triar aquesta Junta per tenir un interlocutor vàlid i representatiu.

Vam parlar amb el venedor denunciant i amb el regidor de mercat, i hem intentat fer una reunió tots plegats per cercar solucions però ens ha estat impossible tornar a contactar amb el venedor.

El 15 d'octubre (15-O) hi ha convocades a nivell mundial manifestacions a multitud de ciutats. A Mallorca, la manifestació convocada, és a Palma, al Parc de la Mar, el dissabte dia 15 a les 19h Una manifestació que  vol un canvi global des de la unió de persones i col·lectius per fer front a aquesta dictadura dels mercats que no sols està fent malbé la democràcia, sinó els drets socials i els serveis públics justament en el moment històric en què els ciutadans i ciutadanes d’Europa estan patint més necessitats socials que mai com a conseqüència de la crisi

 

 

 

 

  Sol·licitud de subvenció de les obres "Rehabilitació conjunt zona calvari" a incloure en el POS 2012. Aprovada amb els vots a favor del PP-Lliga i Convergència i Unió i l’abstenció de la resta de grups.

El batle és pesimista respecte a que el projecte aprovat avui pugui ser subvencionat pel POS 2012. Recordam que a l’anterior ple es va aprovar  el projecte de  millora del passeig per a vianants des de via Argentina fins a la rotonda des Gall tenim un compromís plurianual 2011-12 i 13 i tenen preferència els Ajuntaments que presenten un projecte anual.

El batle es va comprometre a acceptar una de les nostres propostes que seria adequar el museu; climatització i magatzem, una vegada que es faci l’ampliació del centre de dia recuperi l’ala actualment ocupada. En aquest moment el museu no compleix el que marca la llei de museus.

Al debat el batle també va comentar que es millorarà l’aparcament darrera del PAC del Port de Pollença amb les millores pendents de l’empresa que fa la neteja viària del Port.

La nostra principal proposta de rehabilitar els espais públics de la Cala va ser rebutjada. El batle va dir que el projecte no s’ajustava al Pla d’obres i Serveis, cosa que no és certa. Si s’ha triat el calvari i no la Cal ha estat exclusivament per una decisió política, no tècnica.El regidor de la cala, en Tomeu va dir que s’ha començat a fer feina amb el dossier realitzat per l’Associació de veïns, que vam fer arribar a l’equip de govern. El regidor de l’àrea de serveis va dir que s’ha començat a fer coses a la cala; faroles, bombes propulsores, tallant arbres en espais públics...

 - Aprovació, si procedeix de la renúncia anticipada al conveni de col·laboració entre el Govern i l'Ajuntament per dur a terme la construcció d'un auditori. S’aprova amb l’abstenció del PSM i Esquerra.

 Havia un conveni entre el govern pel qual l'Ajuntament renunciava a cobrar el Fons de Cooperació local fins els 2018 i a canvi el Govern transferia anualment a l'Ajuntament una quantitat per finançar l'auditori (fins un total de 4,711.434 d'euros). Al 2007 el govern va fer efectiva la primera anualitat per import de 172.704 euros Com durant anys l'únic que va fer l'Ajuntament és comprar un solar, el govern no ha transferit cap quantitat des del 2008 (s’havien previst 412.611 euros cada anys). Ara es renuncia al conveni per no perdre l’anualitat del 2011 i demanar les aportacions econòmiques del 2008 al 2010. Per això vam votar a favor, però també vam recordar al batle la seva corresponsabilitat al disbarat d’ aquest tema. Finalment no tenim ni una sala multifuncional ni doblers.

 

- Execució, si procedeix de l'acord adoptat per l'Ajuntament Ple, en sessió ordinària de dia 31 de març de 2011, relatiu a la moció presentada pel PSM en relació a la reposició d'aixetes municipals al seu lloc original. Es va retirar

A més a més  es van contestar totes les preguntes que es van presentar per escrit a l'anterior ple, que publicarem a un proper article.

 

Avui a les 16:00 ple extraordinari 

- Sol·licitud de subvenció de les obres "Rehabilitació conjunt zona calvari" a incloure en el POS 2012.

 L'equip de govern manté el seu avantprojecte  de presentar la rehabilitació del Calvari a les subvencions del POS del 2012, nosaltres pensam que  per un tema de simple justícia se hauria de fer la rehabilitació de la Cala Sant Vicenç  (veure article), oblidada i abandonada fa massa temps.

- Aprovació, si procedeix de la renúncia anticipada al conveni de col·laboració entre el Govern i l'Ajuntament per dur a terme la construcció d'un auditori.

 Durant anys ens hem cansat de denunciar que si es seguia marejant la perdiu amb el tema de l'auditori d'en Moneo corriam el perill de perdre unes subvencions més que necessàries per fer altres coses com una sala multifuncional adaptada a les necessitats reals de Pollença (veure per exemple article setembre 2010). El govern va anular la subvenció de la conselleria de turisme per l'auditori just abans de les eleccions i igualment s'ha perdut  els Fons de Cooperació Local d'aquest darrers anys per inactivitat al mateix de l'Ajuntament. Havia un conveni pel qual l'Ajuntament renunciava a cobrar el Fons de Cooperació local fins els 2018 i a canvi el Govern transferia anualment a l'Ajuntament una quantitat per finançar l'auditori (fins un total de 4,711.434 d'euros ) Com durant anys l'únic que va fer l'Ajuntament és comprar un solar, el govern no ha transferit cap quantitat des del 2008. 

- Execució, si procedeix de l'acord adoptat per l'Ajuntament Ple, en sessió ordinària de dia 31 de març de 2011, relatiu a la moció presentada pel PSM en relació a la reposició d'aixetes municipals al seu lloc original.

L'aixeta del carrer Mena ja no es pot posar perquè es va rompre, amb el tema de Ca'n Teresa, l'assessor jurídic ens ha comentat que hi ha una serie de detalls que no estan al projecte original que dificultaria la reposició de la font al seu lloc original, si bé hi ha un portal també hi ha un respirados i unes "tomes elèctriques" a la façana, al final serà retirat de l'ordre del dia.

 A més a més  es contestaran totes les preguntes que es van presentar per escrit a l'anterior ple.

A la junta de portaveus d'ahir a més a més s'ha confirmat que el PAC de Pollença serà de 24 hores, no tancarà per les nits. La Conselleria no veu viable l'ampliació del PAC de Pollença per tant s'hauria de fer nou, les opcions serien de moment Ca'n Conill  i un solar proper a Joan Mas.
De moment a Ca'n Conill se retiraran les pedres i es posarà "eco-gravilla" 

 

---

Genial Fontdevila, en nostres mans està canviar el conte. 

 

Fa uns dies es va realitzar la reunió del Consell Rector del Patronat de Turisme. Aquest és el resum d'aquesta reunió

Assistents:
Maria Buades (PP)
Francisca Cerdá (PP)
Tomeu Cifre (PP) (sense vot)
Tomeu Inachitti (LLIGA)
Miquel Sánchez (A)
Maria del Mar Sastre (PSOE)
Miquel Ramon (CIU)
Margarita Lacalle (Secretària del Patronat)
Joan Prats (Interventor del Patronat)

Ordre del dia:

1. Dació de compte de la resolució de la Delegació de Presidència del Patronat

En aquest punt na Maria Buades ens ha informat que el Batle li ha delegat la Presidència del Patronat i que ella ha aceptat la delegació.

2. Aprovacio, si escau, de la finalització del contracte de lloguer de la Tafona de Ca'n Reiet.

A proposta de la Presidència, se'ns informa que que el lloguer de la Tafona de Ca'n Reiet ara mateix és de 2.124 euros al mes IVA inclòs, la proposta és rescindir en data 31/12/2011 aquest contracte i passar la oficina de turisme a l'actual oficina del Festival al convent, quan hagi festival compartiran l'espai, ens han dit que en un futur la idea es posar l'oficina de turisme a la peixateria a la plaça major. Aprovat per unanimitat.

3. Informació respecte a la dissolució del Patronat de Turisme.

El Batle ens comenta que el funcionament d'aquest Patronat ha estat completament nul, i que es millor passar la seva gestió com una àrea més de l'Ajuntament, com vosaltres sabeu a ALTERNATIVA sempre hem estat en contra d'aquests tipus de organismes per la seva falta de transparència i participació, per tant li hem donat el nostre suport, a l'igual que la resta de membres del Consell.

El Batle ha comentat també que ja s'està mirant de fer un consorci, l'Associació Hotelera de Pollença i l'Associació d'Habitatges Vacacionals estan dispostes a entrar i aporta recursos, na Maria del Mar(PSOE)  va demanar que en aquest consorci també es trobi representada l'oposició, el batle ha dit que sí.

4. Varis

També ens informen que no es renovarà el contracte de lloguer de l'oficina de turisme de la Cala, perquè s'ha de fer molta obra per posar-lo en condicions, a més no té aire condicionant etc. Hi ha dues opcions per posar aquesta oficina, el primer lloc és on actualment hi ha la Policia (plaça dels pins) o adapta un mòdul de fusta (ex-bany de l'Associació de Veïns) i posar-ho a l'aparcament de Cala Molins.

FIRA DE LONDRES

El Govern Balear ha delegat tota la promoció turística a la Federació  Hotelera de Mallorca, la Associació de Pollença ja ha manifestat que no enviara personal per promocionar el municipi ja que el deixa en mans de la Federació, l'Ajuntament vol que la tècnica de turisme es desplaci a la Fira de Londres un dies per fer una promoció individualitzada del municipi, estan pendents de la resposta dels organitzadors de la fira.

(Continuarà...)

 

 

 

---

Les Arenes és un enclau situat a la península de Formentor, dalt del camí que porta a Cala Figuera. La veritat és que dificilment un s'imagina que a aquell paratge de pins a la part baixa i de càrritx i roca pelada a la part alta hi caben vestigis de tants segles d'història. 

A simple vista i per algú que no sigui un expert, pot paréixer que a la zona només hi ha inusuals munts de pedres i un terreny força irregular, però posant-hi una mica més d'esment, entre els pins de la zona baixa hi podem observar grans concentracions de pedres immenses col·locades en línea recta, vestigis del que un dia probablement fou una gran murada que tancava el poblat prehistòric d'època talaiótica (1000-450 aC) que s'hi refugiava al darrera. Seguim trescant i ens n'adonem de la gran quantitat de ceràmica prehistòrica (talaiótica, romana, púnica, etc.) que hi ha escampada per tot arreu. Símptoma de la vitalitat i del comerç dels pobladors de la zona, facilitat per l'estratègic del lloc, amb una visibilitat molt gran de la zona i la proximitat del mar i de Cala Figuera.

Una mica més a d'alt, abandonant el pinar i enfilant-nos muntanya amunt, podem observar una de les construccions més espectaculars del poblat: una edificació de planta de ferradura que molt probablement fos un santuari (veure foto 3). I encara més amunt s'hi poden observar les restes de nombroses navetes de muntanya (veure foto 4), vestigis d'una època de la prehistòria mallorquina anomenada Naviforme (1600-1000 aC). Les navetes eren construccions en forma de ferradura allargada que s'empraven com a habitatges. Al seu interior teníen un foc central on s'hi reunien els seus habitants per a cuinar i escalfar-se. Hi ha navetes i restes de murada escampades per tota la costa i a les dues bandes del torrent que esmitja el jaciment, fins i tot al cim del Pal (380 m).

Per altre banda, demostració de l'ús continuat del lloc i de l'estrategicament situat que estava, és l'aljub que hi podem trobar a escassos metres, a la vora del torrent (foto 5). Un aljub que segurament fou construït amb posterioritat per tal d'abastir als pagesos o ramaders que durant segles tingueren les seves ovelles i cabres per la zona.

Finalment no podem deixar de mencionar que aquest indret ha sigut emprat els últims anys com a lloc de caça (veure foto 8) i més recentment és part del Refugi de Caça Major de Formentor.  

  

   

 (Segueix)

Avui publicam un  un dibuix original del nostre company Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Ara va de mitologia: el rapte d'Europa i la crisi econòmica. L'autèntic rapte d'Europa és el que han fet els negociants, que ens han deixat més pelats que un jonc; i fins quan durarà? Eternament, tret que desenterrem la mòmia d'en Vladimir Ilitx Ulianov i amb ella per senyera tornem assaltar el palau d'Hivern.

Al ple del passat dijous havia dos punts relacionats amb les sol·licituds de subvencions de les obres a incloure en el Pla d’Obres i Serveis

Al pla d’obres i serveis de 2011 es va aprovar (amb la nostra abstenció i  el vot en contra del PSM) canviar l'obra del pont elevat per travessar la carretera per reparar la teulada de Ca'n Llobera, a més de circuits elèctrics, tubs d'aigua, reparacions en general i posar un ascensor per les barreres arquitectòniques. 

 Al Pla d’Obres i Serveis de 2012 L’avantprojecte de millorar els accessos a la rodona del gall des de Cecili Metel  va ser aprovat amb el vot a favor de tots els grups excepte el PSM que es va abstenir. A aquest punt l'equip de govern , va retirar el projecte de reparació i embelliment del calvari, amb el compromís de que els grups de l’oposició donem idees de projectes que  s'han d’aprovar en ple abans del 14 d'octubre. També s’ha de dir que no se sap si n’hi haurà dobles per fer més d’un projecte al 2012

Per això us demanam les vostres idees i la vostra participació, és clar que n’hi ha molt poc temps i que això no és un procés participatiu com pertoca, però volem escoltar els vostres projectes encara que sigui per fer-nos una millor idea de que considereu més necessari pel municipi.

A aquest enllaç trobareu el reglament de cooperació local que regula el Pla d’Obres i Serveis. I a aquest altre enllaç la memòria del Pla d’Obres i Serveis dels darrers 4 anys (2007-2010), amb una relació de les inversions fetes els darrers anys.

Per la nostra part ja hem presentat a l’equip de govern com avantprojecte la feina que va fer l’Associació de Veïns de la Cala Sant Vicenç fa ja quatre anys. Un extens dossier al que s’identifiquen tota una sèrie de feines a realitzar per millorar l’espai públic de la cala; repàs de pintura, senyals de transits i indicadors, enllumenat, papereres, zones enjardinades, portetes del comptadors, els parques, les coves, la plaça dels pins...

 La Cala Sant Vicenç ha estat la gran oblidada als Plans E (només es va fer una actuació lamentable com la dels contenidors soterranis)  i als Plans d’Obres i serveis, ja és hora de començar a recuperar la seva esplendor i invertir amb la seva millora.

  El pla de millorar els accessos a la rodona del del gall des de Cecili Metel (soluciona el que es va denunciar a la forografia guanyadora del darrer concurs Urxella)

 

 

 

Comentam  el més destacat de la Junta de govern d'aquest dimarts 3 d’octubre. 

Vam denegar peticions d’ampliacions d’ocupacions de la via pública. La majoria dels negocis que han demanat aquestes ampliacions ja havien fet l’ocupació i quan se les ha obert el corresponent acta d’inspecció, han demanat el permís. Segon l’actual ordenança les llicències d’ocupació s’havien de presentar amb dos mesos d’antel·lació i les modificacions amb un mes... A aquesta Junta es van aprovar els primers 16  expedients sancionadors d’enguany , la major part de les multes són de 301 euros. És clar que en plena temporada i amb una dinàmica d’incompliment generalitzat durant anys  s’ha aconseguit molt poqueta cosa. El que cal ara és entre tots fer una ordenança nova, clara i de senzilla aplicació per la temporada que ve.

Després d’una revisió per part de la policia local s’han trobat tres taxis que no compleixen amb l’ordenança ( per no llevar un exemplar del reglament, no portar talonaris de rebuts autoritzats per l’ajuntament o no portar cap banda a les portes de davant...)

Vam aprovar la declaració de la caducitat de quatre expedients  per la infacció d’abandonament d’un vehicle a la via pública (expedients notificats a octubre del 2010 i que no s’havien resolt un any després).

Vam aprovar les sancions de dos expedients disciplinaris; a una funcionària  per una falta lleu consistent en incorrecció amb una regidora el 18 d’abril de 2011. I l’altre a un personal laboral; per falta greu  (indisciplina; es va negar a fer una feina); tres dies  de suspensió d’empleament i sou.

Es va donar compte de resolucions d’alcaldia de concessió de set llicències i denegació d’altres dues. Es van resoldre set expedients sancionadors per infraccions urbanístiques i es va donar compte de la incoació de 10 expedients disciplinaris i sancionadors per infraccions urbanístiques.

---

Els sindicats UGT, CCOO, STEI-i I ANPE han convocat avui una manifestació el dijous 6 d'octubre, amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, que té un doble objectiu: reivindicar que no es perdi cap dret laboral a causa de la crisi i rebutjar les polítiques de retallades que està duent a terme el Govern autonòmic. A Palma, la manifestació sortirà a les 19.00 hores de la plaça d'Espanya; a Maó, a les 19.30 hores de la plaça Esplanada i a Eivissa, a les 19.00 hores des de Vara de Rei. Aquestes protestes tendran lloc, també, a la resta de capitals de província espanyoles així com a les principals ciutats europees.

 

El dilluns van llegir a la premsa les declaracions del senyor Rafel Morro dient que no reinstal·larà la font de la plaça major al seu lloc original, a la façana del seu negoci , i que denunciaria a l'Ajuntament si el fa. També diu el senyor Morro que aquesta font no es troba catalogada.

Hem de recordar que a petició d'Alternativa, una vegada que la nostra moció, sol·licitant l'inici de l'expedient d'incoació de Bé d'Interès Cultural del sistema hidràulic de Ternelles (canalització, hídries i "grifons"),del que forma part aquesta font del segle XIX, amb categoria de Monument va ser rebutjada a l'anterior legislatura . Només el PSM va donar suport a la nostra moció.  Vam demanar directament a  la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric l'inici de l'expedient de protecció que es va iniciar(article) .

 També hem de recordar que es va aprovar per unanimitat una moció del PSM  en març, on es demanava tornar a instal·lar l’aixeta de la Plaça Major de 1894, al mateix lloc a on ha estat els darrers 116 anys, ja que res ho impedeix a dia d’avui.”

Es trobi o no catalogada, la font era una instal·lació públic  del segle XIX, que era a la façana de l'edifici del senyor Rafel Morro i la llicència de reforma que se li va donar al mateix havia d'haver previst mantenir la font al lloc on es trobava, com ha passat i passaria amb qualsevol veí.

Cal la reinstal·lació de la font a la façana on es trobava i que l'Ajuntament revisi la llicència donada al senyor Rafel Morro, i que aquesta revisió sigui realitzada per un arquitecte diferent al senyor Rafel Balaguer, arquitecte municipal que ha permès aquest disbarat.
Ja és hora que el batle  posi al seu lloc a un senyor que fa i desfà bens públics pensant només als seus interessos privats, com ja va demostrar amb el tancament de la carretera vella de Lluc i ara amb aquests fets.

Avui hem llegit les declaracions del senyor Rafel Morro dient que no reinstal·larà la font al seu lloc original, a la façana del seu negoci a la plaça major, i que denunciarà a l'Ajuntament si el fa. També diu el senyor Morro que aquesta font no es troba catalogada. Hem de recordar que a petició d'Alternativa  Patrimoni va iniciar l'expedient de  declaració de bé catalogat  de tot el sistema hidraúlic de Ternelles del que forma part aquesta font del segle XIX . Però es trobi o no catalogada, la font era una instal·lació públic  del segle XIX, que era a la façana de l'edifici del senyor Rafel Morro i la llicència de reforma que se li va donar al mateix havia de tenir previst mantenir la font al lloc on es trobava, com ha passat i passaria amb qualsevol veí.

Cal la reinstal·lació de la font a la façana on es trobava i que l'Ajuntament revisi la llicència donada al senyor Rafel Morro, i que aquesta revisió sigui realitzada per un arquitecte diferent al senyor Rafel Balaguer, arquitecte municipal que ha permès aquest disbarat.

Ja és hora que el batle  posi al seu lloc a un senyor que fa i desfà bens públics pensant només als seus interessos privats, com ja va demostrar amb el tancament de la carretera vella de Lluc i ara amb aquests fets.

 Al mateix temps volem mostrar la nostra repulsa a les paraules i actitud del senyor Rafel Morro que una vegada més mostra la seva manca de respecte pels béns públics (recordam que és el mateix senyor que va tancar la carretera vella de Lluc).

 

Fa unes dates ens varen dirigir a Ràdio Pollença per demanar l’enregistrament d’un programa d’en Francisco Cabrer, doncs ens havien comentat que havia faltat al respecte als turistes del Port de Pollença. La veritat és que una vegada escoltat el programa en qüestió crec que es va fer una muntanya d’un gra d’arena i no va ser per tant, ja que havia considerat els turistes que venen als hotels del Port de Pollença con “XUMI-XANGA”

Si bé el contingut del programa es sembla molt al discurs del “tea-party” nord-americà que no compartint des d'Alternativa, va deixar a les clares el divorci entre els diferents sectors econòmics del municipi. Pot ser que el senyor Cabrer tingui raó en que la qualitat dels turistes que ens venen al Port de Pollença, no és la que ens agradaria a tots, i que ara mateix la millor qualitat dels turistes venen als “habitatges vacacionals”. Però no ens enganem, molts d’aquests habitatges simplement no existeixen i estan virtualment al camp pollencí perquè el consistori pollencí durant molt d’anys s’ha estimat més mirar cap un altre costat i no frenar aquests tipus d’edificacions en rústic, però tot això es podria venir al terra si qualque misser o qualque jutge amb ganes de passar a la historia ordenés l’enderrocament d’algun d’aquests habitatges, possibilitat més que certa quan viem com un pont públic de màxima necessitat a la localitat de Porto Cristo  està sent enderrocat per no haver-se ajustat a la normativa vigent en el temps en qual es va construir.

S’ha de fer una aposta forta perquè els principals sectors turístics del municipi vagin de la mà per donar una major qualitat de servei i que aquestes accions ens dugin un turisme amb un major poder adquisitiu i poder allargar la temporada al manco a 7 i 8 mesos, ja que voler dur turistes a l’hivern és molt difícil. No ens enganem, a l’hivern a Mallorca fa fred, no com a Alemanya, per posar un exemple, però fa fred, i a més les vacances són quan són i no n’hi ha més. Unes altres cinc-centes són poder trobar una activitat pels treballadors que van a l’atur durant aquests mesos d’hivern, però d’això en xerrarem un altre dia.

Miquel Sánchez

Al ple de dijous es va aprovar la moció presentada per l'oposició en relació al Festival Internacional de Música de Pollença.

Només  el PP es va abstendre, el batle va argumentar que la moció era un atac polític contra el conseller de Turisme, la podeu llegir a la continuació d'aquest article i vereu que no n'hi ha cap atac. Si haguessin volgut fer una atac polític haguessim presentat una moció demanant la reprovació del Conseller.

Un altre argument massa reiterat pel batle va serdir que les bases de les subvencions estaven mal fetes, ningú l'ha posat en dubte. El que cal és fer un nova convocatòria.

Aquesta va ser l'argumentació que vam llegir en nom de tots els grups de l'oposició que presentavam la moció:

Pens que la moció que presentam conjuntament tots els grups de l’oposició és prou clara simplement volem que l’Ajuntament en ple reclami al senyor conseller de turisme, en Carlos Delgado, el compliment de la seva paraula i la implicació i col·laboració de la conselleria de turisme amb un esdeveniment que el mateix conseller de turisme va destacar com a element promocional de les Illes Balears i un referent musical dins i fora de Mallorca.

Pensam que és una irresponsabilitat la retallada que s’ha fet en subvencions a esdeveniments culturals en concepte de promoció turística.Com va dir el director de la Temporada de Ballet, el conseller Delgado no s’hagués atrevit a fer el mateix que ha fet amb la cultura amb els hotelers. La cultura torna a ser la cinderella de la promoció turística, i la desestacionalizació, només és un concepte de campanya electoral sense aplicació pràctica quan arriba l’hora de la veritat. Tothom hagués entés una retallada en temps de crisi però retallar més de mig milió d’euros ha suposat posa en perill esdeveniments de primer ordre cultural com són el nostre  Festival, la temporada d’òpera, la temporada de ballet o el Jazz Voyeur Club. Tal vegada el senyor Delgado pensi que és suficient promocionar festes com l’oktoberfester però necessitam un turisme de qualitat i no només de quantitat. Mallorca necessita esdeveniments, que ens prestigien com a destinació turística, que  fomenten un turisme de qualitat i la desestacionalització. No ens podem permetre el luxe de començar de 0 i el que cal és millorar el que tenim. Com va dir el diputat Alorda “Amputar allò que aporta valor afegit no és llevar pes, és llevar oportunitats”.

No pot ser que el conseller, senyor Carlos Delgado, digui que no pot donar les ajudes que turisme ha donat durant anys al Festival de Pollença per que  aquest no ha a arribat a la puntuació mínima als criteris que havia fixat la conselleria.  Si els criteris tècnics de la conselleria de turisme no han estat capaços de calibrar amb justícia, realisme o simplement sentit comú un esdeveniment cultural que fa cinquanta anys que es realitza, ens hem de demanar que és el que està mal; el Festival o el sistema de puntuació.

 Aquesta moció és important a més a més per què hem vist que el Govern i el Consell són capaços de rectificar. I la Fira de Teatre de Manacor, que a principi d’aquest mes semblava que s’hauria de suspendre per la manca d’ajudes ha aconseguit poc després garantir 68.000 euros del Consell i el Govern per realitzar-la. No només això si no que el Consell ha garantit les futures edicions de la Fira  i es converteix en coorganitzador de la Fira.  Amb tots els meus respectes això és un greuge comparatiu per Pollença. Ja és hora de donar un cop en la taula per que des de que ha començat la legislatura només hem sentit notícies negatives sobre subvencions i ajudes que està perdent el municipi.

Amb l’aprovació d’aquesta moció que esperam sigui per unanimitat tots els partits estarem amb vostè senyor batle si d’una vegada es decideix a reclamar als seus companys de Palma el que ens pertoca. 

Lo finestró del Gràcia

 

 

 

 (Segueix)

El passat diumenge férem una interessant excursió des del Port d’Andratx fins a Sant Elm per el Pas Vermell. Va ser la primera d’aquesta temporada de les programades per les Cranques Reumàtiques, grup excursionista i d’altres activitats de Capdepera.

L’arrencada la férem al mateix port d’Andratx, devora el torrent des Saluet iniciam la caminada de cap al Club de Vela, al seu indret voltam i començam a dintrar-nos per una urbanització fins que trobam el camí de Cala Egos amb trams ben empinats i freqüentats per ciclistes amb pocs escrúpols, la cosa se compongué en  arribar al coll del Vent on el paisatge fou una bona recompensa per l’esforç. Al coll també trobam un conjunt de dos forns de calç un ben devora l’altre. Descansam uns minuts i seguim per damunt la carena des d’on podem contemplar gran part de la costa d’Andratx i de Calvià, part de Dragonera i a les llunyanies  Cabrera i Eivissa.

Continuam de cap al Puntal Vermell on quedàrem ben sorpresos amb la vista que en aquell indret hi ha de la Dragonera, tal volta les condicions de llum i la netedat de l’atmosfera eren ideals, la qüestió és que el paisatge era extraordinari. Després d’estar una estona esplaiant-nos a d’alt d’aquell penya-segat, haguérem de tornar una mica a rere per enfilar el camí del Pas Vermell, l’únic lloc per on se pot baixar. No hi ha cap dubte d’on li ve el nom, una bona part de la roca d’aquest lloc és vermella. Una vegada fet el pas continuam baixant per camins i tiranys a estones laberíntics acostant-nos de cada cop més a la mar, tenim ganes de banyar-nos un poc, el dia resulta una mica calorós.

Quan ja estam prop passam per la torre de Sant Elm, un conjunt històric fundat al segle XIII per en Jaume II. Pareix ser que constava d’un hospital i una capella i que en temps més moderns se li afegí la torre de defensa.

Com en altres cassos, patrimoni històric que va caure en mans privades, en aquest cas és propietat de la fundació Illes Balears presidida per en Gabriel Cañellas que l’adquirí al 1995, pareix que finançat per Antoni Cuart constructor del túnel de Sóller.

Aquesta torre també dóna nom a un de tants casos judicials on estan imputats un grapat de coneguts i poc honorables polítics i “servidors públics” que han gestionat les institucions com si fossin la seva possessió.

Com està tot tancat inclòs el pinar, seguim baixant fins a la platja i ara sí ens posam en remull que ja en teníem ganes.

                                                                                 ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

In September the circus “ Roma Dola” came to Pollensa again, a circus that has been denounced several times for animal abuse and also for the lack of security that they have. More than 50 municipalities in Spain have banned circuses with animals. In Mallorca we have Esporles, Puigpunyet, Palma, Soller and Valldemosa,we are hoping to be the next in the line to do so. In the next plenary session we are presenting a motion against circuses with animals,it was already proposed in 2008, but did not have sufficient quorum. We hope that this new goverment group have more sensitivity with animals. We are also collecting signatures for this purpose and one of the places you can find this document to sign is in “Pension Bellavista” in the Port, we have until next Thursday to sign as then it has to be presented to the government team before the plenary session.

 

 

Aquests dies vivim un espectacle lamentable a Pollença. Un gran carpa s'ha instal·lat a l'aparcament darrera la Renault i centenars de cartells han endomassat els carrers. Mentres, una furgoneta amb música estrident no atura de repetir: "El Circo Roma Dola está en la ciudad".

Però, perquè deim que és lamentable que vengui el circ, quan hauria de ser motiu d'alegria per a petits i grans? doncs perquè aquest circ es fa amb animals, maltractant-los fent-los participar en espectacles penosos, lluny del seu hàbitat natural i totalment desnaturalitzats de les que haurien de ser les seves activitats diàries. 

I nosaltres hi anam, aplaudim, reim i quedam bocabadats amb els elefants, hipopòtams, lleons, foques... i amb els trucs i peripècies que els han ensenyat a fer a base de tortures, càstigs i mala vida. Tot per entretenir-nos. Gàbies minúscules per entretenir-nos. Cops, cadenes, sotmetiment dels instints... per entretenir-nos.

Hem d'acabar amb els espectacles que fan patir els animals. Hem d'acabar amb el maltractament a éssers vius pel simple divertiment dels humans. Els animals han de viure lliures, en els seus hàbitats naturals. Hi ha moltes formes de fer circ i moltes més de viure i veure la natura. No fa falta haver de tenir caimans dins peixeres minúscules ni elefants en gàbies en les que no poden ni tombar-se.

Per això, no aneu a circs que emprin animals com a espectacle, no aneu al circ Roma Dola que hi ha instal·lat a Pollença.

Demà diumenge concentració a la bezinera prop del CIRC ROMA aquest, 17:30 hores.

En septiembre, el circo "Roma Dola" llegó otra vez a Pollença , un circo que ha sido denunciado varias veces por maltrato  animales y también por la falta de seguridad que tienen. Más de 50 municipios de España han prohibido los circos con animales. En Mallorca tenemos Esporles, Puigpunyet, Palma, Sóller y Valldemosa, tenemos la esperanza de que el municipio de Pollença sea el siguiente en la línea para hacerlo. En el próxima pleno presentamos una moción contra los circos con animales, ya se propuso  en 2008, pero no habia quórum suficiente. Esperamos que este  nuevo equipo de gobierno tenga más sensibilidad con los animales. También estamos recogiendo firmas para este propósito y uno de los lugares que usted puede encontrar la plantilla para firmar es en la "Pensión Bellavista" en el Puerto, tenemos hasta el próximo jueves para recoger firmar ya que entonces tiene que ser presentado al equipo de gobierno antes de la sesión plenaria.

 

 

1024x768 Normal 0 21 false false false

Resultat de la sessió ordinària de l’Ajuntament, celebrat avui. Ele va acabar a les 00:00 sense temps per fer els precs i preguntes que es faran al proper ple que serà extraordinari.

ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2011. Es va aprovar amb el vot a favor de l’equip de govern i l’abstenció dels grups de l’oposició.

 Tots els grups de l’oposició vam considerar que s’havia resolt gran part dels nostres dubtes, i que per responsabilitat haviam de permetre l’aprovació d’aquests pressuposts. Ara esperam  que es tingui en compte als grups de l’oposició per a la realització del pressupost del 2012 i sobre tot que es millori la situació a la que es troben els treballadors d’ EMSER al Puig de Santuïri.

- Aprovació si procedeix, de la sol·licitud de subvenció de les obres a incloure en el POS 2012

Aprovat l’avantprojecte de millorar els accessos a la rodona del del gall des de Cecili Metel amb el vot a favor de tots els grups excepte el PSM que es va abstendre. Finalment l’equip de govern va retirar el projecte de reparació i embelliment del calvari, ara es tracta de donar idees de projectes, s’ha de decidir abans del 14 d’octubre.

Es presentaven dos avantprojectes;  un pla de millorar els accessos a la rodona del del gall des de Cecili Metel (solucionant el que es va denunciar a la forografia guanyadora del darrer concurs Urxella) i la reparació i embelliment de la zona del calvari. Tota l’oposició vam criticar les formes en les que s’han presentat aquests projectes. Van sortir molt d’idees, projectes, pros i contra que hagués estat bé haver comentat a una reunió prèvia.  En aquest punt tothom va pensar que el pla de millorar els accessos a la rodona  del gall des de Cecili Metel era necessari encara que com va recordar el PSM el semàfor pot crear problemes a la rotonda. Respecte al calvari tots els grups de l’oposició excepte Convergència (que el portava al seu programa) vam  a posar en dubte que fos el projecte més necessari en aquest moment.

 

 - Ratificació del decret de Batlia núm 588 de dia 9 d’agost de 2011

Tornem tenir un plet per la taxa de fems de 2008 d’un negoci, nomenament de misser i procurador  Aprovada per unanimitat (faltava el regidor d’Esquerra)

- Ratificació del decret de Batlia núm. 690 de dia 7 de setembre de 2011 Nomenament de misser i procurador per un plet amb la llicència d’un habitatge del carrer Creus. Aprovada per unanimitat.

- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a l’aprovació definitiva del catàleg de camins del municipi de Pollença. Aprovada per unanimitat amb una esmena.

Tots els grups de l’oposició demanam  incloure dins el catàleg de béns municipals, el catàleg de camins del municipi i resoldre els camins amb expedients d’investigació oberts.

Es va fer un recés i es va incloure una esmena per  incloure només els camins dels que n’hi ha indicis que són públics, ja que al catàleg n’hi ha camins de titularitat privada i la seva inclusió al catàleg de bens comportaria problemes.

- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la sol·licitud al Consell de Mallorca de modificació del reglament de cooperació municipal del Pla d’Obres i Serveis. Aprovada per unanimitat.

Es va aprovar la proposta de tots els grups de l’oposició de demanar  canvis al Pla d’Obres i serveis per ajudar al manteniment, rehabilitació o reforma d’infraestructures bàsics, a fí de que aquestes obres es subvencionin al 100% del total del cost d’execució d el’obra.

-  Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana en relació al Festival Internacional de Música de Pollença. Aprovada amb l’abstenció del PP. (farem un article)

Es va aprovar demanar el cumpliment de la seva paraula al senyor Carlos Delgado  i la implicació i col·laboració de la conselleria de turisme amb un esdeveniment que el mateix conseller de turisme va destacar com a element promocional de les Illes Balears i un referent musical dins i fora de Mallorca.  Ja és hora de donar un cop en la taula. Des de que ha començat la legislatura només hem sentit notícies negatives sobre subvencions i ajudes que ha perdut el municipi. Amb l’aprovació d’aquesta moció només demanam el que ens pertoca. 

.- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana en relació al català com requisit d’accés a la funció pública. Aprovada amb l’abstenció del PP.

El batle va donar llibertat de vot als seus regidors però tots ells es van abstenir (el regidor David Alonso no era). El mateix batle va considerar el tema com un tema “ideològic”.

- Designació de representant municipal de l’obreria del Puig. Aprovada  amb l’ abstenció d’Esquerra, PSM, Convergència per les Illes i nosaltres.

 “Na maria de la SEAT” serà la representant de l’Ajuntament, va ser una proposta de la mateixa obreria.

- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud de canvi de l’obra “Passarel.la per als vianants a la cra. MA220 per accés al poliesportiu” inclosa en el Pla Plurianual d’Obres i Serveis 2011-2012-2013-2014. Aprovada amb la nostra abstenció i el vot en contra del PSM.

Es mantenen les obres que s’han de fer a l’aparcament al costat del poliesportiu però es canvia el pont elevat per travessar la carretera per comunicar el poble, el poliesportiu i el cementeri,per reparar Ca’n Llobera; reparar teulada que ha passat per ull, circuits elèctrics, tubs d’aigua, reparacions en general i posar un ascensor per les barreres arquitectòniques. Com hem dit al punt quatre les formes per plantejar aquest canvi no han estat correctes. Estam d’acord que els ponts elevats no funcionen però ja que havia un acord de ple i una recollida de  demanant aquesta obra calia haver fet una reunió explicant als partits i ciutadans les raons i motius d’aquest canvi.

- Aprovació provisional, si procedeix de la modificació puntual de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’assistència al projecte socio educatiu “Escola Viva” al Port de Pollença i de l’ordenança reguladora de preus públics de l’Escola d’Adults de Pollença.

Aprovada amb el vot a favor de l’equip de govern, el vot en contra d’Esquerra  i l’abstenció de la resta de grups de l’oposició.

La presentació de les taxes era millorable i vam demanar que es tingui en compte les al·legacions que presentarem. Demanarem bonificacions per evitar que cap persona quedi exclosa de l’Escola Viva” al Port de Pollença i de l’Escola d’Adults de Pollença.

- Propostes / Mocions d’urgència

- L’equip de govern va presentar dues propostes:

- El nomenament de Misser i procurador per l’expropiació del terrenys darrera el centre cultural, demanen 2,360.000, l’Ajuntament havia estimat l’expropiació en 1,100.000. Aprovada per unanimitat.

- Aprovació del compte general del 2009. Excepte el Festival que no s’ha publicat al BOIB. Aprovada amb l’abstenció del PSM

- PSOE, Esquerra, PSM, Convergència per les Illes i Alternativa vam presentar una moció. Manteniment del 100 % dels Fons de Cooperació Local.

El batle va dir que no era una retallada sinó que es retardava el 75 % del pagament al 2012 i que era una qüestió de tresoreria. Però el nostre problema és altre; al novembre de 2007 es va firmar un conveni amb el consell de presidència en el que es renunciava al caràcter general del Fons (que eren uns 200.000 euros anual)  i aquest es convertia en finalistes i era  dedicats a l’auditori. 170.000 euros al 2007, i la resta d’anys 400.000 euros. Però com no s’ha presentat cap justificació, i no s’han cobrat els 400.000 euros de 2008, 2009 i 2010. O sigui més o manco 1,300.000 euros.

II – PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

- Sense efecte 40.000 euros que s’havien previst per l’excavació de Bòquer, per que l’Ajuntament no havia fet les corresponenets justificacions.

- Desestimació del recurs de reposició a l’INESTUR per les subvencions per la sala polivalent, ja que l’ajuntament no va complir el conveni. En definitiva els doblers de l'auditori s'han evaporat.

- Liquidació dels comptes del 2010.

 

 

 

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

La educació pública és un dels pilars bàsics de l’estat del Benestar. En els darrers dies des d’alguns sectors s’ha volgut desprestigiar la feina dels professors com a forma de justificar les retallades  evidents que s’estan produint en els recursos de l’educació pública. És evident que com en tots els àmbits hi ha millors i pitjors professionals i que com en el sistema de l’administració pública hi ha funcionaris que s’acomoden però la gran majoria de docents  gaudeixen de la seva vocació i s’esforcen per millorar el sistema i ajudar als seus alumnes a assolir els seus objectius.

 Una cosa ha de quedar clara, aquesta no és una discussió laboral sobre les hores de feina o els sous dels docents . Aquí, el que està en joc és un model educatiu que ha de garantir l’accés a una educació de qualitat  per a tothom.  Parlant en termes esportius tothom té clar que no invertir en la “pedrera” suposa hipotecar el nostre futur com a societat.

        Actualment  la educació pública s’enfronta a dos grans reptes (entre altres), un és de tipus econòmic i consisteix en preparar a les generacions futures per enfrontar-se a l’economia i al mercat laboral del futur. Això sembla molt complicat ja que si una cosa ha demostrat l’actual crisi és que ningú es capaç de preveure com serà l’economia o quin seran els requisits del mercat laboral en el futur. No fa gaire temps era bastant raonable pensar que una persona que estudiava o aprenia un ofici podia accedir al mercat laboral i raonablement es podia mantenir en ell al llarg de la seva vida. Actualment els canvis a nivell tecnològic, econòmic i social són tan rapits que això sembla inviable.  Sembla bastant evident que avui en dia la formació ha de ser constant i flexible hi ha d’anar encaminada no tant en adquirir uns coneixements  concrets sinó  de desenvolupar una sèrie de capacitats que ens permetin adaptar-nos enfrontar-nos als canvis del futur.

        L’altre repte encara més important  és la d’educar nins i nines per aprendre a viure en una societat democràtica i multicultural. Sols l’educació pot garantir una convivència en pau i ens pot ajudar a superar els problemes  i conflictes que inevitablement és donen en la societat.

Tots som conscients de la difícil situació econòmica i que és important que les institucions públiques siguin rigorosos amb els diners públics, fins i tot pot ser  hi hagi moltes coses dins el sistema educatiu on es pot ajudar a una política d’austeritat millorant la gestió dels recursos, els que no ens podem permetre de cap manera es tenir menys professor amb més alumnes. L’educació en la diversitat no és una opció a triar, és l’única possible i això exigeix destinar els recursos necessaris.       

 Com deia l’actual Ministre d’Educació  – Invertir en educació és car però no invertir-hi és caríssim- No ens ho podem permetre.

 Forges

 

Convocada la sessió ordinària de l’Ajuntament, Ple a celebrar demà dijous, dia 29 de setembre de 2011, a les 20:00 hores a la Casa Consistorial. Al mateix els grups de l'oposició presentam tres mocions de manera conjunta. 

 

ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària anterior celebrada dia 7 de juliol de 2011

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior celebrada dia 28 de juliol de 2011

3.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pressupost General de la Corporació Municipal 2011

S’han resolt els dubtes que teniem respecte al pressupost, just queden una partida de reparacions de estacions de TV,però no als dubtes que teniam respecte a la plantilla. Ara la nostra major preocupació és el pressupost del 2012 i la situació a la que es troben els treballadors d’ EMSER “el banc de l’Ajuntament”

4.- Aprovació si procedeix, de la sol·licitud de subvenció de les obres a incloure en el POS 2012

Hi ha dos projectes, un pla de millorar els accessos a la rodona del del gall des de Cecili Metel (solucionant el que es va denunciar a la forografia guanyadora del darrer concurs Urxella) i la reparació i embelliment de la zona del calvari. El primer projecte ens sembla més que necessari el segon és més discutible. El que no ens han agradat són les formes; l’equip de govern hauria d’haver cercat més participació i consens en aquests projectes.

5.- Ratificació del decret de Batlia núm 588 de dia 9 d’agost de 2011

Tornem tenir un plet per la taxa de fems de 2008 d’un negoci, nomenament de misser i procurador 

6.- Ratificació del decret de Batlia núm. 690 de dia 7 de setembre de 2011

Nomenament de misser i procurador per un plet amb un habitatge del carrer Creus

7.- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a l’aprovació definitiva del catàleg de camins del municipi de Pollença.

Tots els grups de l’oposició demanam  incloure dins el catàleg de béns municipals, el catàleg de camins del municipi i resoldre els camins amb expedients d’investigació oberts.

8.- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana relativa a la sol·licitud al Consell de Mallorca de modificació del reglament de cooperació municipal del Pla d’Obres i Serveis.

Tots els grups de l’oposició demanam  canvis al Pla d’Obres i serveis per ajudar al manteniment, rehabilitació o reforma d’infraestructures bàsics.

9.-  Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana en relació al Festival Internacional de Música de Pollença

Proposem que segueixin les ajudes pel Festival per part del Govern  i la seva implicació en futures edicions.

10.- Moció presentada pels grups municipals de Alternativa, PSOE, Convergència i Unió per Pollença, Unió Mollera Pollencina, PSM-EN i Esquerra Republicana en relació al català com requisit d’accés a la funció pública.

Consideram imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració a les Illes Balears.

11.- Designació de representant municipal de l’obreria del Puig

L’Equip de Govern proposa “Na maria de la SEAT”

12.- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud de l’obra “Passarel.la per als vianants a la cra. MA220 per accés al poliesportiu” inclosa en el Pla Plurianual d’Obres i Serveis 2011-2012-2013-2014

El Batle proposa mantenir les obres que s’han de fer a l’aparcament al costat del poliesportiu però canviar el pont elevat per travessar la carretera per comunicar el poble, el poliesportiu i el cementeri,per reparar Ca’n Llobera, reparar teulada que ha passat per ull, circuits elèctrics, tubs d’aigua, reparacions en general i posar un ascensor per les barreres arquitectòniques. Com hem dit al punt quatre les formes per plantejar aquest canvi no han estat correctes.

 

13.- Aprovació provisional, si procedeix de la modificació puntual de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’assistència al projecte socio educatiu “Escola Viva” al Port de Pollença i de l’ordenança reguladora de preus públics de l’Escola d’Adults de Pollença.

En cap cas aquestes taxes han d’evitar que una persona pugui participar d’aquests projectes.

14.- Propostes / Mocions d’urgència

Per part de l’equip de Govern podria anar el nomenament de Misser i procurador per l’expropiació del terrenys darrera el centre cultural.

 

II – PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de comptes de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes.

Com diu el cartel de Brieva podem triar.

 

Segon article que dediquem als 100 dies del nou equip de govern (veure anterior article).

Si parlam d’organtizació, comunicació, participació i transparència ha hagut coses positives i altres negatives. Consideram molt positiva la reducció a tres dedicacions exclusives, calia donar exemple d’austeritat i es va fer. Valoram també molt positivament que s’ens hagi convidat a formar part de la Junta de Govern, a pesar de’estar a l’oposició. Igualment consideram molt positiu que per primera vegada un regidor de l’equip de govern, en Tomeu Fuster, el regidor d'esport, joventut i la Calta, tingui obert un blog. Li donam publicament una vegada més la nostra enhorabona per aquesta eina d'informació, transparència i participació. La pena és que als comentaris n'hi hagi més trolls que aportacions constructives.

Si parlam de coses negatives encara esperam la publicació dels pacte de govern. Un document que consideram bàsic per conèixer el seu projecte de municipi. També pensam que a pesar de que ha hagut proporcionalment un augment de reunions entre tots els grups, n’hi ha temes als que l’equip de govern a pesar de la seva minoria no ha tingut inicialment en compte a l’oposició; com al cas dels Pressuposts o al cas del Pla d’Obres i Serveis. 

A temes importants que afecten al futur del municipi pensam que és fonamental i bàsic el consens i per això entre altres coses esperam que es tingui en compte als grups de l’oposició pel pressupost del 2012.

 Parlant de temes concrets que han sorgit aquests cent dies:

A la concessió les platges es clar que el nou adjudicatari no ha complit el plec de condicions, com vam denunciar al seu dia, però també és evident que el que podia fer l’Ajuntament en plena temporada era mínim. Tot plegat per a nosaltres la lliçó d’aquesta experiència ens ha reafirmat en el que ja pensavam; no es pot deixar la gestió de les platges en mans d’una empresa privada.  Cal començar a fer feina immediatament per que la gestió de les platges passi a l'Empresa Municipal i aquestes es trobin muntades de manera completa quan comenci la temporada.

A la piscina coberta  també pensam que cal una gestió pública. No té sentit pagar combustible, electricitat, manteniment... i deixar la gestió dels cursos en mans d’una empresa privada. 

Al Festival de Música s’han adoptat mesures positives com una major austeritat i la reducció d’entrades gratuïtes, però pensam que no s’ha reaccionat amb suficient energia davant la denegació d’ajudes per part  de la Conselleria de Turisme de Carlos Delgado  que després de dir que donaria suport al Festival ara res de res...En aquest moment sense ajudes externes cal repensar el Festival del 2012 i esperam que una vegada més es tingui en compte als grups de l’oposició.

N’hi ha temes dels quals només tenim declaracions del batle o comentaris però que resten pendents d’una explicació completa i detallada com seria el cas del seu anunci d’agilitzar  la llicència per a la reforma de l'Hotel Formentor. O la intenció del batle de desclassificar la fàbrica, el que consideram un despropòsit.

Al tema del becut vermell ha estat positiva l’actuació de cremar les restes que havia a Llenaire, però cal cercar ajuda per a la seva vegada poder ajudar als particulars i aturar l’extensió de la plaga. Al manco s’hauria d’intentar tirar endavant la proposta que vam fer la passada legislatura de facilitar l’eliminació de restes de particulars al solar municipal.

Ens sembla positiva l’ampliació de la Residència al primer pis del nou centre de dia que permetrà tancar habitacions  que no són adaptables a la legislació actual. L’equip de govern també ha anunciat que no es tancarà la Residència... Un altre tema al que estam a l’espera.

Continuarà... 

 

Des d'Alternativa per Pollença volem mostrar el nostre desacord en l'actitud del batlle de Pollença en la qüestió de les inversions del Pla d'Obres i Serveis i les seves decisions unilaterals, preses sense consens ni consulta, i preses contra l'acordat al ple, tot i estar en minoria.

El que sorprèn més és que el senyor batlle no té en compte que aquesta proposta suposa canviar l'acord del ple de setembre del 2010, on el mateix PP va votar a favor de fer el pont. Estant en minoria no es pot decidir un canvi d'una decisió presa en un ple sense haver consensuat aquest tema amb la resta de grups. És un fet totalment inaudit.

Respecte a la proposta unilateral d'emprar el Pla d'Obres i Serveis del 2012 per fer una reforma del Calvari, pensam també que cal que l'Equip de Govern cerqui el diàleg i col·laboració de la resta de grups i que entre tots pensem i acordem quin és el millor projecte per aquesta inversió.

És clar que cap persona raonable pot posar en dubte que el Calvari i Can Llobera són part important del nostre patrimoni i que necessiten una reforma. Però les propostes per inversions tan importants s'han de fer després de dialogar i escoltar a tots els grups polítics.

 

Un dia férem una caminada per un tram de costa mallorquina que no coneixíem i que ens va sorprendre la seva bellesa i el seu estat de conservació.

Partint de la Colònia de Sant Jordi de cap a xaloc passam per la platja del Port que és una platja urbana com altres, però si seguim per un camí que va vorera de mar arribam a Es Dolç. És un arenal de considerable extensió que tot i estar dotat dels habituals serveis no deixa de ser un lloc agradable. Seguint ran de mar fins que s’acaba la platja, començam a caminar per entre arena i roca i aviat trobam una casa ben antiga amb un grapat d’escars a cada banda que formen un conjunt molt vistós, se troba a un indret privilegiat. Seguint un poc més, aviat arribam a uns altres escars que estan a la platja de can Curt, aquests varen ser reformats sense haver respectat l’aspecte d’un temps però així i tot, vaja raconet. Seguim el nostre camí i després de caminar una estona per una zona de pedres però molt suau, ens topam amb un altre gran arenal que és la platja d’es Dofí, quina platja més guapa. Al fons, dunes fixades per la vegetació que tanquen aquest meravellós espai. Un poc més envant la platja d’es Carbó un altre arenal on hi havia abundants barques d’esbarjo i algunes d’elles a molt poca distància de la platja i ancorades sobre la posidònia, fórem testimonis d’una estranya maniobra que realitzà una patrullera de la guàrdia civil que entrà entre els illots de cap a la platja i quan pensàvem que feria fugir les barques mal fondejades, donà mitja volta i partí, no ho varem entendre. Sortint d’aquesta platja ja entram a la zona de ses Roquetes on la costa va serpentejant i formant agradables raconets per estar i nadar.

Fins aquí hem recorregut la part que no coneixíem, més envant ve cala En Tugores, i una estona després la platja d’es Caragol i caminant més arribarem al far de Cap Salines però això ho detallarem més en una altre ocasió.

La qüestió és que de la Colònia de Sant Jordi fins a Cap Salines i d’aquí fins a cala s’Almonia hi ha uns tretze quilòmetres de costa pràcticament verge que miraculosament s’ha conservada, dic miraculosament perquè si dic que darrere aquesta línia de costa està la finca de Sa Vall, la Bateria de Costa de Cap Salines i altres grans finques, pareix que els “poderosos”, ens han fet el favor de conservar-la. Tampoc no crec que ho hagin fet pensant en el bé comú ni amb un sentit estrictament ecologista. Però què hagués passat si tot això hagués depès d’aquests polítics que diuen estimar tant les Illes i que llavors especulen i venen inclòs el que no és seu?  

Al 2007 la bateria de Cap Salines va caure en mans de Mathias Kuhn, perill! però al 2010 hi va haver una sentència, no sé si ja és ferma, que retorna els terrenys a la família March. No sé si això és bo però segur que hagués estat millor que ho adquirís la Comunitat Autònoma i que tots poguéssim gaudir d’aquesta zona natural.

Tenim molt per fer, molt per protegir, molt per salvar; és una pena que tanta gent s’equivocàs quan va anar a votar.      

                                                                             ARFV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (Segueix)

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Març 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents