URXELLA

De la vostra ajuda depèn que canviï l'Ajuntament i el tornem a sentir com a ca nostra. El 22 de maig no hi ha excuses, només hi ha una Alternativa a l'actual estat lamentable de Pollença.

 L’alternativa per una Pollença per a tots

A Pollença calen unes polítiques de solidaritat i serveis socials i sanitaris dignes per lluitar contra qualsevol forma d’exclusió social. Però també farem d’aquest municipi un poble més net i habitable, on les taules i cadires no impedeixin el pas pels carrers, on les barreres arquitectòniques desapareguin, i on les faroles i els parcs infantils no estiguin romputs. I on els joves tenguin alternatives d’oci.

L’alternativa per una gestió transparent

La manca de transparència en la gestió municipal ha estat un dels factors que més ha afavorit la corrupció i les irregularitats. Perquè aquestes coses no puguin passar, des d’Alternativa per Pollença optarem els concursos públics per a realitzar contractes sempre que ens sigui possible. I també publicarem els bens dels nostres regidors i tota la documentació que sigui possible per llei. Una administració transparent, en la que els ciutadans tenguin la possibilitat de saber que es fan amb els seus diners i on les empreses cobrin prest el que se’ls deu, és una de les peces claus per a nosaltres.

L’alternativa per una Pollença verda

Un dels majors valors del nostre poble és l’entorn en que vivim. Tenim uns paisatges i paratges naturals envejables i els hem de potenciar. És important preservar tota aquesta riquesa natural al mateix temps que recuperam els espais naturals degradats com l’Ullal, la Gola, Formentor o l’Albufereta, i evitam la degradació urbanística del municipi. Hem de fer d’aquest actiu un dels més importants per potenciar el turisme verd i desestacionalitzat. Un turisme que vengui a gaudir de la natura i dels camins públics i no només del sol i platja.

L’alternativa per un municipi participatiu

A Alternativa per Pollença volem construir un municipi on es tengui en compte l’opinió de la gent, fent que tothom pugui participar i aportar les seves idees de com ha de ser Pollença. Per això impulsarem processos de participació ciutadana i pressuposts participatius, així com també crearem espais de comunicació entre ciutadans, associacions i ajuntament. Perquè els polítics hem d’estar al servei dels ciutadans i no només fent el que ens pareix a nosaltres sense consultar-ho.

L’alternativa per un poble de cultura

Pollença des de sempre ha estat un poble de cultura. Però la cultura és una cosa viva que cal potenciar més enllà de grans infraestructures, com la construcció d’un auditori milionari, o de ser un fet elitista. La cultura ha de ser participativa, per a tots els ciutadans, i una eina de cohesió social. Però la cultura també ha de servir per a posar en valor el valor històric i patrimonial del nostre municipi.

L’alternativa a la política professional

La política està plena de persones que l’únic que cerquen és tenir un càrrec i un sou. Per nosaltres la política no és un tema de diners, prestigi, ni fotos. La política és una cosa molt seriosa, és la gestió del bé comú. I per això a Alternativa per Pollença no tenim polítics professionals sinó persones honrades i honestes que volen treballar per construir un municipi millor.

  PARTICIPA A FACEBOOK.

Relacionat amb aquest tema recordau que ja hem iniciat el VI concurs de fotografia Urxella. Teniu de temps fins el 1 de maig.(article). En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn.

Publicam un nou bon article de la nostra companya Toñi Valdivielso.

Després del terrible terratrèmol i del posterior tsunami de l’11 de març, i sobretot després d’haver vist el mapa del desastre i el comportament exemplar dels nipons, he recordat la meva visita al país i com les seves ombres i les seves llums s’han mostrat aquests dies.

En primer lloc, i tornant incidir en un tema que ja vaig tractar a un altre moment, ens adonam més que mai dels riscos de les centrals nuclears. És veritat que el que se’ns diu que està passant –i el que en realitat està passant, que a ben segur són dues coses diferents- és producte d’unes condicions absolutament extremes, però no deixa de ser cert que els perills que comporta la fabricació d’energia nuclear són tan devastadors que no només afecten ara, sinó que hipotecaran el futur d’una regió molta ampla i dels seus habitants durant dècades. Els japonesos volien ser autosuficients i s’havien decidit per l’energia nuclear, enfront d’altres formes renovables. L’aposta dels que varen prendre aquesta decisió la pagaran els seus néts. L’exemple japonès ens agafa molt enfora, però no hem d’oblidar que el país europeu que més centrals nuclears té ara mateix –i més d’una de la mateixa època i sembla que similar en la seva construcció que la de Fukushima- és un veïnat nostre, França. Un accident allà (i no fa falta una catàstrofe natural: tots tenim en la memòria Txernòbil), des d’un punt de vista egoista, ens tocaria també a nosaltres. I l’energia nuclear no deu ser tan segura quan Alemanya està replantejat la seva política al respecte. Si, en veure l’exemple de Japó, els germans corren, per qualque motiu deu ser.

En segon lloc, i per veure el caire positiu a aquesta tragèdia, no deixa de sorprendre l’actitud dels japonesos davant del drama que estan vivint. El seu civisme és, des del meu punt de vista, el seu tret més significatiu. Crec que enlloc s’és tan respectuós com allà. I crec que enlloc com allà els habitants deixen de confiar que qualcú els solucioni els problemes i se posen a fer feina, per ells mateixos o pels altres, donant unes mostres de veritable solidaritat que de vegades ens costen d’entendre: només fa falta pensar en els voluntaris que estan fent feina a la central nuclear, sabent que això probablement els costarà la vida a un terme més proper que llunyà. I un altre exemple: el dia del terratrèmol, quan no funcionaven els transports públics a Tòkio, ningú no es va quedar esperant que el govern els facilitàs mitjans per tornar a ca seva. Espontàniament, compraren o llogaren bicicletes o s’organitzaren per compartir cotxe o trajecte a peu. Supòs que al Japó ara hi ha gent molt desesperada, però no clamen contra els que els governen ni donen les culpes a qui no les té, coses a què estam molt acostumats per aquí.

Vull recordar el Japó que vaig conèixer, i per això m’agradaria compartir dues imatges de dos dels llocs més colpejats pel tsunami: Sendai i Matsushima. Esper tornar-hi un dia i trobar un altre pic la bellesa de què una vegada vaig gaudir.

Des d'Alternativa per Pollença ens hem adherit a la proposta de Mesures contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia proposades pel Fòrum Social de Mallorca i la Plataforma Contra la Corrupció i per la Dignificació de la Democràcia.

Nosaltres sempre hem cregut imprescindible el prendre mesures, tant internes com a les institucions, per tal d'evitar els possibles delictes de corrupció. Són massa els casos que s'han destapat en els últims temps i cal posar-hi fre. I la millor manera de fer-ho és fer política des de l'ètica i la dedicació al bé comú.

Per això des de la seva fundació, Alternativa per Pollença va plasmar als seus estatuts i forma de funcionament intern les propostes que ara ratificam en aquest manifest. I, amés, hem intentat impulsar polítiques públiques encaminades en aquest sentit.

Son massa les parts obscures i irregulars en la gestió política en el nostre municipi. Aquests anys hem anat destapant nombrosos casos de contractes a familiars i amics sense concurs, de feines sense contracte, de festivals sense facturació, etc. I tot això ha d'acabar. Igual que s'ha d'acabar amb la representació política de les persones que han gestionat de tal manera, en benefici propi, dels seus partits o d'amics i familiars. Son temps per a l'austeritat i la transparència i no per a la creació de càrrecs de confiança o d'organismes autònoms o empreses públiques.

A continuació transcrivim el manifest:

MESURES CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DIGNIFICACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

A les Illes Balears hi ha uns 25 procediments oberts per corrupció, alguns d’ells d’una gran complexitat: Son Oms, Operació Maquillatge, Peatge, Scala, Pla Territorial de Mallorca, Eivissa Centre, Ibatur, Palma-Arena, Voltor, Bomsai... la qual cosa posa en una situació crítica les institucions democràtiques.

La corrupció provoca que una gran quantitat de diners no es destinin a satisfer les necessitats socials i a millorar els serveis públics. Genera injustícies i desigualtats i crea desconfiança de la ciutadania cap a la democràcia.

Els que tenen l’obligació de perseguir la corrupció han de donar una resposta contundent i adequada. S’ha de combatre la corrupció perquè pot corrompre el sistema i provoca la desafecció de la ciutadania cap a uns polítics que de cada vegada se n’allunyen més.

Els ciutadans que els importa el seu país i la seva gent han d’exigir que les institucions democràtiques funcionin bé, que s’exercesquin correctament les responsabilitats jurídiques, econòmiques i polítiques i que es compleixin les lleis de l’Estat de dret.

Per tot això, és necessari i urgent propiciar un canvi cap a una ètica política basada en la gestió del bé públic al servei de la ciutadania i no en benefici propi, del grup o del partit polític. Ha d’ésser portadora d’actituds honestes, transparents i obertes a la participació. Els governs, és a dir, els partits polítics que governen, no han d’esperar que actuï la justícia per separar algú del seu càrrec quan és sospitós de corrupció. Han de fer de l’exigència de l’ètica i la responsabilitat política un valor imprescindible.

PLATAFORMA CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DIGNIFICACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

FÒRUM SOCIAL DE MALLORCA (ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS DE MALLORCA)

Per adherir-te a aquestes propostes, a títol personal, fes clic aquí

Per adherir la teva entitat a aquestes propostes fes clic aquí

A continuació trobareu les mesures concretes a les que ens comprometem:

Sortint d’Andratx  de cap a Estellencs, a uns quatre quilòmetres se pot iniciar una excursió per els camins d’es Campàs i de ses Basses. És una zona molt àmplia on se poden recórrer diferents itineraris. D’aquí podem anar a s’Arracó, a la Trapa i Sant Elm, torrent d’es Rajolí i diferents miradors i indrets.

És un lloc on hi hagué  abundants assentaments prehistòrics, arreu s’hi troben restes de construccions navetiformes i talaiòtiques, també hi compareix ceràmica prehistòrica, islàmica i romana

Noltros hem anat per el coll de sa Gramola fins el mirador d’en Josep Sastre que se troba a ran d’un penya-segat i d'on podem observar la Dragonera. La Serra de Tramuntana ens guarda racons molt interessants, només s’han de tenir ganes de caminar per a poder gaudir d’aquesta riquesa paisatgistica, mediambiental i patrimonial.

                                                                                       A.R.F.V.

Benvolguts,

.

des d'Iniciativa Ciutadana per Pollença tenim el gust de convidar-los a participar en el vuitè Abril de República que tendrà lloc durant el mes d'abril del 2011 a Pollença.

.

Aquest any comptam amb la participació de dos importants historiadors i experts en temes de Segona República i Guerra Civil. El primer d'ells és el doctor en història Pere Salas Vives, que ens parlarà de la lluita antifranquista durant la postguerra, centrant-se especialment en el cas de Pollença i la repressió que va caure sobre els pollencins l'any 1948. El segon és l'historiador Pep Vílchez, que ens parlarà de l'important paper que jugaren els italians durant la Guerra Civil a Mallorca, quan l'illa va ser una de les bases d'operacions principals d'aquests.

.

Per altre banda, dia 14 d'abril, dia en que es va proclamar la Segona República el 1931, farem el tradicional homenatge als republicans. Hi haurà poesia, música republicana i ofrena floral. En aquest acte volem convidar a tothom que vulgui a declamar un poema, llegir un text o tocar o cantar una cançó.

.

Per finalitzar, pregam que doneu la màxima difusió a aquests actes.

.

Atentament,

.

Iniciativa Ciutadana per Pollença.

Uns quants mesos després de la nostra moció  i de les proposicions no de llei al Consell i Parlament, ens dona la impressió de que  no  s'ha fet res, ni tan sols s'ha quantificat el que s'ha de reclamar a proveïdors i entitats de gestió de drets d'autor. A aquests darrers mesos hem demanar a quatre plens consecutius, per escrit, al regidor d'hisenda si es segueix pagant el cànon digital,  i si aquestes factures, com marca la llei, especifiquen el concepte que es paga en forma de cànon, sense obtenir cap resposta per part del mateix. Un  doble incompliment; del deure de contestar per part del regidor  i  de l'execució d'una moció municipal.  Un incompliment que a més a més es fa a costa dels nostre doblers, quan hi ha particulars que ja han aconseguit sentències que han ordenat la devolució del importe del cànon al acreditar que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació. Cosa fàcilment demostrable al  nostre Ajuntament.

Al passat mes de gener el Tribunal Europeu va ratificar la sentència contra l'aplicació del cànon digital a l'Estat espanyol,  reafirmant la sentència que enfrontava la Societat General d'Autors i Editors amb l'empresa Padawan de Barcelona. El nou pronunciament es va produir arran d'un altre litigi entre l'SGAE i una empresa informàtica de Tenerife. Aquesta empresa va demandar el cànon, que considerava abusiu, als jutjats, i el jutjat corresponent va demanar el pronunciament de la justícia europea, cosa que tècnicament es coneix com una qüestió prejudicial.

A més a més aquest mes de març l'Audiència de Barcelona, tenint en compte el pronunciament de la justícia europea, ha absolt  la botiga informàtica Padawan de pagar el gravamen que li exigia la SGAE per la venda de suports digitals.

L'Associació d'Internautes ha considerat aquesta decisió "un triomf de la lluita" que han dut a terme des del 2003, i ha animat a totes les administracions públiques i empreses a reclamar els diners que han pagat durant vuit anys a les entitats de gestió de drets d'autor (article).

"El cànon digital s'està aplicant de manera arbitrària i indiscriminada, i l'audiència provincial s'ha reafirmat en el que ja va dir el Tribunal de Justícia Europeu; no es pot pagar per una cosa que no s'està utilitzant".

El cànon que paga l'Ajuntament repercuteix en els ciutadans en forma d'impostos indirectes. Un any després de la moció i amb aquestes darreres sentències ja és hora que el regidor faci alguna cosa per complir la moció i que ens tornin el que s'està pagant de manera abusiva. 

  El Tribunal europeu, a instància de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha determinat que la forma en què l’Estat espanyol ha establert el cànon (0,17 eur per a CDs; 0,44 eur per a DVDs; 1,10 eur per a telèfons i PDAs; 3,15 eur per a MP3 i 12 eur per a discs durs) és abusiva i la aplicación indiscriminada del canon por copia privada, en particular en relación con equipos, aparatos y soportes de reproducción digital que no se hayan puesto a disposición de usuarios privados y que estén manifiestamente reservados a usos distintos a la realización de copias privadas, no resulta conforme con la Directiva 2001/29.”

 Del blog de JRMora

Fa uns dies, el divendres dia 11 i el diumenge 13 de març, la intolerància i la inconsciència d’alguns incults han tornat a provocar destroces a alguns dels pocs llocs que fan homenatge a la memòria històrica i que rememoren a les víctimes de la Guerra Civil a Mallorca.

 

El Bosc de la Memòria ha aparegut ple de pintades de l’estil de “camaradas, Arriba Falange Española”. I també el cementiri de Palma, on s’hi ha d’ubicar el Mur de la Memòria, ha patit pintades d’aquesta mateixa gent. “Rojos asesinos” cridava en color blau la pintada al mur del cementiri.

 

La veritat és que és indignant veure com hi ha una part de la societat que encara polemitza quan es fan passes cap a la recuperació de la memòria històrica i es treu de l’oblit a milers d’assassinats per un cop d’estat militar i feixista. Diaris, tertulians televisius i radiofònics no deixen de parlar de que la memòria històrica no és més que una cosa que no s’ha de moure perquè reobri ferides i és com “un cubell de merda”. Fa poc al programa del Follonero (Salvados) es va tractar aquest tema i va ser molt explicatiu quan una neboda neta va dir “no és merda, és el meu oncle”.

 

Les ferides no es reobrin, sinó que estan obertes i no es tancaran fins que es faci justícia amb les víctimes i se les pugui dignificar i enterrar dignament.

 

Actualment hi ha nombrosos impediments per obrir les fosses comunes, tot i haver-hi una llei. Fosses comunes que només a Mallorca es compten en més de 100 i que cal obrir i estudiar per a posar llum a una època que ha de passar de ser Memòria a ser Història. I això només succeirà quan la societat assumeixi els fets així com van ser.

 

Actes com les pintades als llocs d’homenatge als republicans no fan més que demostrar que el tema encara no és història sinó que es veu per una part de la societat com una confrontació.

 

Per això des d’Alternativa per Pollença volem mostrar el nostre rebuig a aquests actes d’intolerància i incultura que porten a fer malbé els llocs de la memòria d’unes persones que foren assassinades per les seves idees, pel que sabien o per simple rancúnia. La intolerància ha de ser combatuda amb coneixement i cultura i això és feina de tots, institucions, historiadors, mitjans de comunicació i la pròpia ciutadania, que han de mostrar com va ser la història, l’han de fer pública i han d’ajudar a tancar les ferides fent el que les famílies de les víctimes demanen: tenir als seus morts a un lloc digne i no a una cuneta.

 

Fotos extretes de: CONTRAINFORMACIÓ MALLORCA

A continuació podeu trobar el Comunicat de Memòria de Mallorca.

A la pàgina del Consell hi ha tres opcions:

.

• Per anar a la universitat Si estudieu o treballeu a la universitat i busqueu amb qui compartir un mateix viatge fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), podeu compartir cotxe compartir cotxe per a anar a la universitat.

• Per anar de viatge Si feu viatges esporàdics o no regulars, ja sigui a altres ciutats o fins i tot a l'estranger, aquí també podeu trobar persones interessades a compartir les despeses del viatge. Accediu a compartir cotxe per a anar a altres destins.

Després d'indicar el vostre itinerari podreu i veure les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant al vostre. A través del correu electrònic us podreu posar en contacte amb elles. Veureu quines són les seves preferències, si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge, i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys i companyes de viatge. Podreu deixar un missatge electrònic a aquelles persones que considereu que són adients per compartir un mateix viatge. Tot de manera immediata i sense intermediaris.  

. En cas de no trobar ningú us podeu inscriure i esperar que una altra persona   s'apunti al vostre itinerari. 

Un exemple: el cost d'un viatge  de Pollença al Port de Pollença  a un vehicle convencional és aproximadament de  3.12 ¬ i el seu cost ambiental de 1.3 Kg de CO2. Si compartim el cotxe amb una altra persona l'estalvi és d'1,64 euros i l'estalvi ambiental de 0,68 Kg de CO2. Si compartim am dues persones l¡estalvi ésde 2,29 euros i 0,95 kg CO2...

A partit del article de suport al refugi d'animals hem rebut explicacions del regidor de medi ambient, en Juanjo Mir,  que l’agraïm però li voliam fer una sèrie de reflexions.

Si el regidor no es vol carregar la bona gestió del refugi, l’ha de demostrar amb fets i no amb paraules. El primer que hauria de fer és procurar pagar l’important deute de 61.000 euros que té per serveis municipals fets pel refugi.

El conveni firmat al 2006 entre el refugi i l’Ajuntament, segon el regirdor,no es pot reeditar, ja que la Llei de contractació del servei públic no ho permet, i el tipus de servei ha de ser contractat amb un plec de condicions administratives, negociat amb publicitat. Sempre defensarem el compliment de la llei, la transparència i els concurs públics. no volem favoritismes ni parts ni quarts a cap servei municipal. Encara que és evident que ni el regidor de medi ambient ni l’Ajuntament poden dir el mateix, ja que n’hi ha nombrosos serveis sense contractes als que es factura de manera il·legal, o han fet concursos irregulars com el pla de mobilitat. Encara esperam la regulació del servei de grua municipal, a la que es va comprometre en Juanjo Mir fa ja dos anys, quan vam descobrir  que no havia cap contracte,  i ell era regidor de policia.

Pensam que és factible arribar a altre tipus de conveni. legal. Volem un refugi no una canera municipal. Cal col·laborar amb el refugi i evitar que els animals  pugin acabar sent sacrificats. Cal tractar als animals d'una manera ètica i no que aquest acabin a Son Reus, on l’any passat es van matar pràcticament 2000 animals. Pollença era l’enveja d’altres pobles, i ara tot apunta a que serem un poble més, amb empreses que tracten el tema només com un negoci.

 Necessitam més sensibilitat; cap a les associacions i cap a les animals

Hi ha Alternatives.

- Tots els serveis municipals han de fer-se respectant la llei de contractació publica.

- Hem de donar suport a totes les associacions sense ànim de lucre que fan feina al municip, amb unes condicions d’igualtat i transparència.

- El refugi d’animals és un referent de feina ètica amb els animals que cal cuidar i potenciar.

Esperam les vostres fotografies pel VI concurs de fotografia Urxella . Teniu de temps fins el 1 de maig.(article) Enguany hi ha la novetat de que es valoraran especialment les fotografies que tenguin a veure amb la mobilitat, l'ús de la bicicleta i els mitjans de transport alternatius al cotxe o la moto. En aquesta ocasió el primer premi és una fantàstica bicicleta cedida per Meam Si Torn.

En la continuación del artículo teneís el mismo artículo en castellano

Estam en temps de crisi, moments difícils , el nombre d’aturats no deixa de créixer com tampoc ho ha fet  la desesperació de tots aquells que fa uns anys varen demanar una hipoteca per pagar un pis i ara es troben sense pis  i endeutats de per vida.   Molta gent ho està passant molt malament i inclús gent que formava part de la classe mitja es veu obligada a acudir a menjadors socials.  Tot això es tradueix en sofriment, desesperació i sovint  en intolerància

En èpoques com l’actual  es reprodueixen multitud de comentaris i rumors sense cap tipus de rigor que fan referència a la situació dels immigrants. Es comenta el suposat tracte de favor que aquests  reben tant dels serveis socials com dels sanitaris, es sent més que mai el tòpic de que venen per llevar-nos la feina, se’ls relaciona amb la delinqüència fins arribar  a l’extrem d’organitzar campanyes com la que recentment  va fer el PP de Catalunya sobretot a Badalona.

El reconegut Economista i Activista social Arcardi Oliveres explicava en una interessant conferència sobre l’origen de les migracions una seria de qüestions que tots els ciutadans hauríem de saber a l’hora d’opinar sobre els nouvinguts. Algunes d’elles són les següents:

·        Les migracions han estat constants durant la història , actualment a Europa hi ha 30 milions d’immigrants però al s XIX d’ Europa varen sortir 50 milions d’Europeus cap a altres continents.  Molts dels nostres avis varen haver de cercar-se la vida per les Amèriques.   Com a mostra va posar l’exemple, d’una placa que va descobrir en un viatge a Menorca, a l’ermita del Toro,on es fa referència a la gratitud dels Menorquins cap al poble d’ Algèria, ja que en èpoques de mala collita, els illencs viatjaven fins allà per aconseguir aliments.

·        Hi ha una falsa percepció de que els immigrants reben de nosaltres més de que ens aporten. Això al menys en termes econòmics és fals. La immigració a Espanya resol el problema de l’envelliment de la població. Degut a que als finals dels 70 i començaments dels 80 va acabar el boom de la natalitat, s’ha produïts un desajustament de la piràmide de la població, ja que la gent que suposadament havia de nàixer en aquells temps ara estaria en edat de treballar, aquesta manca de ma d’obra la solventem gràcies als nouvinguts.  Si no fos per ells no podríem pagar ni les pensions dels mes grans ni l’educació dels més joves.

·        La presidència del govern estatal fa molts anys que estudia el que s’anomena el balanç econòmic de la immigració, que no és altre cosa que el que aporten econòmicament  a l’estat i el que reben.  Aporten el que cotitzen a seguretat social, a més a més de l’IRPF, si tenen papers, fins hi tot si no tenen papers aporten els imposts indirectes (Iva,benzina, tabac etc).  Per altre banda reben assistència sanitària, educació, protecció social, places de guarderia etc. Aquest balanç, segons els estudis de la presidència del govern suposen uns 6000 euros nets a favor de l’estat.

Les migracions, tal com explicava Arcadi s’han produït des de sempre i es seguiran produint inevitablement. Són un fet inevitable amb els seus aspectes positius i negatius. A part dels aspectes econòmiques també tenen moltes implicacions de tipus social i cultural. S’haurien de percebre més que com un problema com una oportunitat d’aprendre a conviure i a ser més tolerants. Es molt fàcil en moments de desesperació donar la culpa als sectors més dèbils, històricament ha succeït molts de cops,  així els vertaders culpables passen desapercebuts. Els culpables de les nostres penes no són aquells que venen a cercar-se la vida simplement per subsistir, no són aquells que envien 4 duros a casa seva si és que els han pogut estalviar. Tal vegada els responsables són aquells que han malgastat els nostres diners cercant els benefici d’uns pocs en llocs de defensar els interessos generals, o aquells que s’han dedicat a especular de forma totalment irresponsable sense tenir en compte les limitacions dels recursos naturals i econòmics. 

La conferència d' Arcadi Oliveres 

Fa unes setmanes que poguérem fer una agradable excursió guiats per les educadores mediambientals del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, en aquesta ocasió va ser per algunes de les antigues propietats de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.

L’Arxiduc va anar comprant diferents cases i finques fins fer-se amb una important part de la Serra de Tramuntana. A les seves propietats hi va fomentar els cultius, sobretot de vinya i olivar, hi va fer construir a llocs estratègics, miradors, capelles, berenadors i camins que unien tot aquest conjunt i les fonts,les cales i els altres elements que ja existien a les finques i que avui  podem gaudir. També va obrir un hostal per a els que volguessin visitar la zona, Ca Madò Pilla, avui Hotel Encinar però, tal volta, l’obra més emblemàtica va ser la construcció de la casa de l’Estaca, l’única casa que va fer construir de ben nou, ho va fer amb un estil florentí que encara avui conserva, tot i que s’hi afegiren  construccions posterior amb altres estils.

 A l’Estaca  hi va arribar, per raons  laborals, na Catalina Omar que amb el temps administrà la possessió, va ser  algú molt important en la vida de l’Arxiduc i l’acompanyà a diferents viatges per la Mediterrània.

De l’Estaca cap a la Foradada partia el camí de la Mar, molt prop de la vorera i això ha fet que hagi desaparegut quasi totalment en l’actualitat, tot i que en queda algun petit tram. De la Foradada un camí duu fins a Son Marroig. El  camí de la Mar era d’una considerable amplada i ben empedrat, l’Arxiduc l’emprava sovint quan baixava amb carro per a banyar-se al Caló d’es Guix, el  seu racó preferit on muntava la seva caseta de fusta per canviar-se, tot i que avui en dia els esbaldrecs ho hagin desfet quasi tot.  

Un amant de la natura enamorat de Mallorca i especialment de la Serra de Tramuntana que emprà molts de recursos en embellir la zona, a les seves finques no hi deixava maltractar animals i feia respectar l’entorn. No sé que diria si alças el cap i ves com està Mallorca.

                                                                                 A.R.F.V.  

Recentment la revista Sa Plaça ha arribat als 200 números, aquesta és la nostra felicitació. Per canviar el municipi necessitam una ciutadania informada.

Gràcies per existir, per donar-me l’oportunitat d’escriure a la vostra revista i per haver arribat als dos cents números.

Publicacions com la vostra. moltes vegades molestes pels grans partits i els poderosos, són fonamentals pels ciutadans i pels partits petits i locals com és Alternativa per Pollença. Ens informeu del que més ens interessa i més ens afecta, Pollença i els seus voltants, i a la vegada ens serviu per arribar a la gent del nostre poble. 

 El vostre paper ha estat i és fonamental perquè els ciutadans de Pollença hagin pogut rebre informació veraç d’allò que succeeix al seu voltant; les contractacions il·legals a l’àrea de serveis,casos de corrupció com el cas voltor, casos de nepotisme com al pla de mobilitat, problemàtiques com els camins tancats al municipi, la plaga del becut vermell, polèmiques, mocions, denúncies... Tot ha tingut el seu moment i lloc als 200 números de Sa Plaça, esperam poder celebrar amb vosaltres molt més aniversaris.

Si encara no teniu el darrer número mereix la pena, trobareu un extra  sobre les dues darreres legislatures amb els casos de corrupció cas a cas.

Pepe García (Alternativa per Pollença)

Tomeu Cifre (PSM)

Miquel Angel Sureda (Esquerra)

Nadal Moragues (Unió Mollera Pollencina)

Mª del Mar Sastre (PSOE)

Properament es presentarà en Tomeu Cifre (PP).

 No coneixem el candidat del nou Partit Socialista Independent de Pollença, que al separar-se del PSOE va anunciar la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals. I també desconeixem si al final hi haurà a Pollença una candidatura de la Lliga Regionalista.

Per altra part encara no s’ha fet públic el candidat de la  coalició del partit que anirà amb UNPI, un partit que ja no seria UM, sinó Convergència Balear (que encara no està legalitzat).  Però ahir al Diario de Mallorca en Mateu Ferrer publicava el següent article:

Se queda el cargo, pero ya no quiere ser candidata

Hace unas semanas, UM hizo valer su influencia ante el PSOE y logró que el conseller de Salud Vicenç Thomàs diera un importante cargo de confianza en el área económica del Hospital de Inca a Malén Estrany, que el pasado febrero fue destituida como directora general de Cambio Climático del Govern, al igual que el resto de cargos de la hoy desaparecida Unió Mallorquina. 
El partido de Josep Melià pretendía con ello dar el empujón necesario a Estrany para que aceptara presentarse como candidata a la alcaldía de Pollença, habida cuenta de sus resquemores por tener que cargar en el número dos de la lista con el veterano edil pollencí Martí Ochogavía. Sin embargo, tras el registro judicial, la desbandada de UM y el canje a Convergència per les Illes, por lo visto Estrany se lo ha repensado y ahora se niega a ser la número uno, lo que probablemente obligará al actual alcalde Joan Cerdà a repetir. No vean el enfado entre los que auparon a la joven política para el puesto en el hospital...

De la  notícia hi ha un bon grapat de coses a comentar.

La primera que sofrim una partitocràcia amb un excés de càrrecs de confiança. i decisions que es prenen als “passadissos” d’esquenes als ciutadans .

La segona que es una vegada més resta en evidència que el PSOE local està a les ordres d’UM.

La tercera que a UM  encara hi ha gent sensata que no vol tenir de número dos a Martí Ochogavía.

La quarta , Josep Melià no pot parlar d’apostar per responsables públics  honests i professionals i per una nova cultura política on desaparegui el clientelisme i a la  vegada pactar amb Martí Ochogavia i UNPI.

La cinquena; UM només pot presentar un candidat cremat i de rebot com en Joan Cerdà?

En maig hi ha ALTERNATIVES.

Nosaltres no triarem cap càrrec de confiança. Necesitam tècnics independents i qualificats.

Nosaltres no pactarem amb UNPI, un partit fonamentat i creat a partir del clientelisme.

Nosaltres tenim un candidat i una llista que sorgeix de la Il·lusió i la feina ben feta.

A la fotografia en Joan Cerdà (tallat) i en Martí Ochogavia al costat dels imputats Cati Julve, Miquel Nadal, Toni Pasqual... El passat no es pot esborrar.

Avui, amb mesos d'antelació, presentam la nostra llista electoral per les eleccions de dia 22 de maig. Aquesta llista fa setmanes que la tenim feta i això és possible gràcies a que no hem hagut d'anar a cercar a ningú de fora i gràcies a que el projecte d'Alternativa per Pollença cada dia és més gran i agrupa a més gent. En ella no hi trobareu persones de "relleno" o el que es solen anomenar "floreros". A la llista només hi ha persones vinculades a Alternativa per Pollença: militants i gent que ha fet feina des de fa anys o en els últims temps pel projecte.

Mentres a altres partits és barallen i fins i tot hi ha hagut escisions, mentre n'hi ha que no troben el candidat perquè ningú vol tenir segons quins companys de llista i mentres altres s'han d'esforçar per a trobar gent que els vulgui acompanyar (sobre tot la quota de dones que la llei electoral obliga)... nosaltres hem tingut la tasca més difícil en seleccionar als companys que més ens poden representar, deixant a d'altres que, per ser només 20 les persones de la llista, s'han hagut de quedar fora d'ella.

Però tots, els companys que van a la llista i els que no hi han cabut, estem decidits a donar el màxim de nosaltres per afrontar aquests mesos preelectorals, però sobre tot per afrontar els 4 anys que venen. I això és gràcies a la implicació de tots i amb el convenciment que el projecte d'Alternativa per Pollença val la pena més enllà de treure uns bons resultats a les eleccions, que de ben segur els treurem.

La legislatura 2011-2015 serà molt complicada i només un grup valent i honest com Alternativa pot posar ordre al nostre ajuntament, fer-ho ben net.L'hem demostrat durat quatre any; fent feina de valent, aportant idees ,sense anar a cercar cap direcció general, sense pactar amb Martin i companya, denunciant tot el que hem trobat il·legal o irregular. I tot fet des de la transparència i participació d'aquest blog sempre obert a la vostra participació.

Del vostre vot i ajuda  depèn que canviï l'Ajuntament i el tornem a sentir com a ca nostra. El 22 de maig no n'hi ha excuses només hi ha una Alternativa a l'actual estat lamentable de Pollença. 

Els vint d'Alternativa per Pollença.

1- José Luis García Salvador (més conegut com Pepe García)

2- Miquel Sánchez Vives

3- Tonina Amer Cifre

4- Ramon Cerdà Cifre

5- Cristina Espi

6- Joan Cifre Cerdà

7- Toñi Valdivielso Navarro

8- Pere J. Garci. "Garci"

9- Antònia Cerdà Fiol

10- Juan Antonio Zamorano Villalba

11- Cristòfol Plomer Cifre

12- Mari Carmen Àlvarez García

13- Tana Villar Lázaro

14- Josep Pujol. "Pujol"

15- Joan Llompart. "Corralet"

16- María del Carmen Palma

17- Enrique Galindo

18- Joan Ramon Bosch. "JRV" (independent)

19- Biel Perelló Coll (independent)

20- Annika Reuter

Un  nou regal del nostre amic, en Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Guardau-vos com d’unes cases que cauen, dels polítics i d’aquells que dejecten, menyspreen, infravaloren..., la nostra llengua, siguin mallorquins, forasters o estrangers. Mal sigui fortet el dir-ho així, són incults ignorants, o prepotents, o cercadors de vots, o manipuladors o mentiders... i quasi sempre anticatalanistes. A vegades  una mescladissa de tot plegat. Com exemple basta analitzar el que feren els polítics del PP a València: decidiren que el valencià era una llengua distinta del català, així com per aquí hi ha gent que diu la mateixa bajanada del mallorquí, afirmacions que no tenen cap ni centener; van contra la ciència lingüística, la història i el sentit comú. Ve a ser com si els polítics poguessin decidir d’un dia per l’altre que dos i dos fan cinc.

No fa massa, l’endemà que al Senat es pogué emprar per primera vegada el català amb traductors simultanis, Mariano Rajoy digué que això no succeïa a un “país normal”i que el problema de la llengua no era un “problema real”. Carles Capdevila prengué les messions i ajustà el tasco a Rajoy amb unes reflexions, ben aclaridores per no deixar-se aglapir dins la tranyina de manipulacions i mentides amb que sovint s’argumenta per confondre la gent i atacar la nostra llengua, fins i tot dins ca nostra mateix.

 Vet-ací aquestes sucoses reflexions:

“Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecte a mi, i alhora no respecte un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre del qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre del qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes, i faci servir aquest argument precisament per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parl amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sent compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que trobi normal i davant amenaces que jo consideri reals. I sempre, però  sempre, plantaré cara”

Preniu llum de na Pintora i no vos deixeu embolicar amb raons foradades i posau barra de cap als arguments que neixen de motius espuris, d’ignorància, d’alienació, de prepotència o mala-pell. Alguns sols tiren terra dins s’escudella i punyen el vesprer, per crear divisions i conflictes, amb la barra i el cinisme de fer-ho en nom de la llibertat, quan l’única llengua imposada constitucionalment a les nostres terres és el castellà.

              Mariano Moragues Ribas de Pina

A València Camps ha modificat arbitràriament i expressament la
legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.

Avui, dia internacional de la dona, presentam  a una  de les nostre futures regidores a l'Ajuntament. Antonina Amer Cifre,  que repeteix com número tres a la llista electoral que ja tenim completa i que publicarem aquest dijous. 

Nascuda a Pollença el dia dels innocents, 28 de desembre, del 1983. Filla de Josep Amer i Esperanza Cifre, de mal nom “bruieta”  i de “Ca’n Mas”, coneguda simplement com Tonina. Després d’acabar els estudis primaris, secundaris i el batxillerat, na Tonina va estudiar farmàcia a la Universitat de Santiago de Compostela i actualment cursa la llicenciatura de Química a la Universitat de les Illes Balears.

Durant cinc estius Tonina ha treballat com a becària de l’Àrea de Mediambient de l’Ajuntament de Pollença. Essent la responsable durant molts d’anys de l’exitós programa dels tassons de la Patrona. 

Deu fer uns sis anys que n’Antonina va entrar a participar i formar part del projecte d’Alternativa per Pollença i ho va fer per la convicció de que les coses es poden fer d’una altre forma i que amb feina i honestedat es pot aconseguir una Pollença millor.

I ara, després d’anys de feina i participació, na Tonina ha decidit acceptar la petició unànime de l’assemblea i fer una passa endavant i presentar-se com a candidata a ser regidora per Alternativa per Pollença. Nosaltres estam segurs de que amb la seva preparació, empenta i ganes de fer feina, serà capaç de fer una molt bona gestió a l’Ajuntament.  

Potser la seva història política i compromesa va començar molts anys abans d’ella néixer. El compromís polític i republicà del seu padrí i els seus germans, en Mateu, en Josep i en Martí Cifre Serra, "bruiets", va marcar el devenir de la seva família. Els tres germans foren agafats i empresonats per repartir propaganda republicana. El seu padrí, en Martí, que era l’únic que en xerrava, era el jove i sempre deia que no el van apallissar a Montision perquè van tenir un poc de capet i van veure que era un nin i no li van fer res, però amb els seus germans tancats, ell seguí repartint propaganda. Ho van passar molt malament. El padrí Josep –com l’anomena na Tonina- no en xerrava i el tio Mateu va desertar i se’n va anar a Alger. Després de la guerra va tornar però al final va desaparèixer.

Segurament el viure la repressió i l’inconformisme del seu padrí, que mai va callar la seva història, va marcar tant als pares de na Tonina -també inconformistes- i, sobre tot, a la pròpia Tonina, a la que el seu padrí contava les històries de la seva vida des de molt petita. Tal vegada ella no n’era conscient, però el seu esperit s’estava forjant.

Fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió de fer una excursió per un tram del camí vell del Far de Formentor.  Partírem del mirador de la Punta d’en Tomàs i arribàrem fins el far, després de recórrer els  voltants cercàrem un racó arrecerat per dinar i després de descansar un poc reférem camí per tornar al punt de partida.

El paisatge és espectacular, les altures impressionen. Com més mos acostam al  far el terreny és més aspre.

Aquest camí parteix de Cala Murta i va ser construït per a abastir al tècnic del far de queviures i combustible per a la farola. El camí és molt llarg, pareix que se va intentar fer el més suau possible perquè el traginer i la bístia ho tinguessin més fàcil, així i tot hi ha qualque tram que pareix que tingui un traçat incorrecte, amb un allargament innecessari . Se va emprar molt poc, degut principalment a aquesta llargària, valia més esperar a que hi hagués bon temps per a descarregar al portet d’en Patronet.

Ja que el tenim s’ha d’aprofitar perquè és molt agradable caminar-hi, tot i que molts de trams estan molt desfets degut a que n’hi ha que han agafat les pedres, sí, les pedres  d’un camí de tots per a treure profit personal, sense importar que una obra tan singular es deteriori d’aquesta manera.

També hi ha el tram inicial a Cala Murta que ha caigut en mans d’un usurpador  que s’ha encarregat de tancar-ne un bon bocí i obrir-ne un tram alternatiu. Sempre hi ha algú que se creu més poderós que els altres, amb més drets, més il·luminat, a un nivell per damunt de les lleis i dels simples mortals. 

                                                                                            A.R.F.V.

Des d'Iniciativa Ciutadana per Pollença ens han demanat donar la màxima difusió a aquest acte que trobam molt interessant. La història dels moviments socials més compromesos i combatius sempre ha estat molt arraconada. De la CNT a Mallorca se n'han dit ben poques de coses, i la més repetida és que gairebé no eren ningú. Però sempre hi ha excepcions. Sempre hi ha gent que no es ressigna i que s'endinsa dins aquests temes i aconsegueix posar llum a una part de la història que, segons ens conten, va ser molt major del que ens han contat. Perquè conèixer la nostra història ens permet seguir caminant cap al futur i perquè, com diu Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat, us recomanam que assistiu a la presentació d'aquest llibre, el llegiu i sereu més lliures.

 

Presentació de: Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010

Benvolguts i benvolgudes,

vos convidam a la presentació del llibre , escrit i coeditat pel Grup d'Estudis Llibertaris "Els Oblidats".

La presentació tindrà lloc al Centre Cultura Guillem Cifre de Pollença el proper divendres dia 11 de març a les 20,30 hores. La presentació anirà a càrrec de Pere Josep Garcia, membre del Grup i Albert Herranz, editor.

Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010 és un llibre de 94 pàgines on es relata la història de la Confederació a Mallorca en 7 capítols: Els orígens de l'obrerisme anarquista a Mallorca; L'albada d'una nova esperança: la fundació de la CNT i els primers anys (1910-1914); De la consolidació del projecte anarcosindicalista a la clandestinitat. El moviment llibertari des de 1914 a 1931; La Segona república i la CNT (1931-1936); Les morts i l'oblit: la Guerra Civil i la postguerra (1936-1975); El rellançament de la CNT a Mallorca (1976- 1981) i La represa i la força de l'il·lusió (1982- 2010).

El llibre es complimenta amb una cronologia, un pròleg i un epíleg a càrrec dels historiadors Pere Gabriel Sirvent i Dolors Marin respectivament.

Vos hi esperam!

 

Podeu trobar més informació a:http://elsoblidats.wordpress.com/

 

A les eleccions del 2003 ni Esquerra Unida ni els Verds van presentar candidatura municipal a Pollença, i al dia següent a les eleccions un grup de gent  simpatizants d'aquests dos partits vam començar a fer feina  per presentar-nos a les eleccions del 2007. Consideravam que la millor campanya que podiam fer era la nostra feina i durant quatre anys  des de fora de la Sala vam  fer  una oposició rigorosa i seriosa.

Poc a poc s’ens va unir més gent, la majoria d’ells independents, i  al 2007 ens vam presentar com Alternativa Esquerra Unida – Els Verds. Molta de gent posava en dubte que poguessin treure cap regidor. La nostra campanya va ser la més austera de tots els partits  i encara vam poder repartir doblers de la entre les associacions del poble (article).

“Feim falta” va ser el nostre lema i el resultat; 595 persones que van confiar en nosaltres, o sigui molt a prop d’aconseguir el segon regidor. Només amb un regidor pensam que hem complit, amb encerts i amb errors hem demostrat durant aquest quatre anys que es podia fer una oposició diferent; presentant més mocions, precs, preguntes i al·legacions que cap altre grup. Descobrint i denunciant il·legalitats que s’arrosegaven a aquest ajuntament des de fa anys, i de les que cap altre partit havia dit res.  Tot amb una transparència i comunicació continua amb els ciutadans a través d’internet i reunions amb tot el que ens l’ha sol·licitat.

Per desgràcia la feina de l’oposició en moltes ocasions és ingrata, sobre tot amb un desequip de desgovern com el que hem patit aquesta legislatura. Un equip que ha cercat el consens molt poques vegades, que en moltes ocasions ens ha donat la informació tard i mal, i a vegades ni això, que ens ha aprovat mocions per després no executar-les...

 Si fa quatre anys feia falta Alternativa dins l'Ajuntament, ara fa falta Alternativa dins el govern. Aquest quatre anys amb representació a l'Ajuntament  ens han format, i donat experiència dins el que és la gestió municipal per dir sense cap dubte que es pot governar d'una manera totalment diferent a l'actual. Gestionant el personal, els doblers i el patrimoni municipal amb rigor. Amb criteris d'igualtat, participació , diàleg i transparència.

La nostra campanya són els vuits anys de feina intensa que portam i amb vosaltres estam segurs de que el 22 de maig hi haurà Alternativa al govern i en el govern.

 Al darre ple es va aprovar per unanimitat la moció municipal en relació al suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos.

És clar que l’increment i la diversitat de residus representen un greu problema ambiental i que hem de cercar alternatives a la cultura “d’usar i llençar” o d’un sol ús. Aquest estil de vida suposa una constant sobreexplotació dels recursos naturals.

Als Sistemes Integrats de Gestió (SIG) (el sistema adoptat majoritàriament a l‘estat espanyol) les empreses paguen un import per cada envàs que generen  i els envasos són gestionats principalment per Ecoembes i Ecovidrio. Els doblers recaptats teòricament haurien de servir per finançar, a les administracions locals i autonòmiques, els costos afegits dels sistemes de recollida selectiva dels envasos, així com les campanyes d’informació i de sensibilització pel foment del reciclatge entre la ciutadania.Però els costos derivats de la gestió dels residus d’envasos van molt més enllà dels que es cobreixen  i, a més:

• No incentiva la recuperació dels envasos: molts envasos no van a parar als contenidors de recollida selectiva, i apareixen en contenidors de rebuig, en papereres, carrers, platges, etc.

• A la pràctica, molts dels costos de la gestió d’aquests envasos recauen sobre els municipis, i per tant, als ciutadans. Aquests influeixen en el cost de l’abocament, la incineració i  el cost de neteja viària.

Les empreses envasadores acaben externalitzant bona part dels costos dels envasos que generen. Els responsables de tot plegat són els fabricants, les grans superfícies i les cadenes comercials agrupats en el lobby Ecoembalajes Espanya (Ecoembes), que prioritzen els seus beneficis econòmics per sobre del respecte al medi ambient.

Els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) és molt més sostenible i , ja estava contemplada per la llei d’envasos del 1997. Però, malauradament, va ser eclipsada per l’aplicació generalitzada dels Sistemes Integrals de Gestió.

Ara és el moment d’aplicar aquests Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), un sistema que ja funciona, i amb èxit, a altres països. Els països escandinaus tenen xifres de recuperació d’un 95% dels envasos posats al mercat, mentre que a Alemanya aquesta xifra és del 97%6. En el fons es tracta de tornar al que existia fa anys sense necessitats de lleis;  els productors, distribuïdors i comerciants de productes envasats, cobrarien als seus clients una quantitat en concepte de dipòsit per a cada envàs. Aquesta quantitat és retornada al consumidor en retornar l’envàs buit. Aquest sistema comporta una sèrie d’avantatges:

• Els ajuntaments i ciutadans no “subvencionen” els costos addicionals: són els envasadors i distribuïdors els que assumeixin els costos reals per la gestió dels envasos

• Incentiva la recuperació dels envasos: la reutilització i reciclatge és molt més efectiu i de molta més qualitat.

Ara per ara, les administracions competents no s’esforcen per fer complir, a la indústria del sector de l'envàs i a la gran distribució, els objectius de reducció i minimització d’envasos. Per contra, a Balears es continuen construint infraestructures que desincentiven el reciclatge, com les incineradores de residus. Instal·lacions que, a més d’alimentar-se de recursos potencialment reciclables com els envasos lleugers o la matèria orgànica, contribueixen a agreujar el Canvi Climàtic.

Pensam a més a més que la nova Llei de residus també hauria d’incorporar altres mesures necessàries com l’establiment de percentatges mínims anuals de reducció i objectius a mig termini, i aplicar mesures fiscals a fabricants, envasadors i distribuïdors per incentivar el compliment els objectius marcats de reducció i reutilització 'envasos i embolics. Cal impulsar mesures fiscals que afavoreixin la prevenció de residus, com gravàmens als envasos d’un sol ús i als productes perillosos, etc. i mesures que incentivin alternatives i que fomentin el residu mínim, mesures que desincentivin l’abocament o incineració a favor de la reducció i la reutilització i el reciclatge. S’han d’aplicar normatives que regulin la distribució de publicitat el lliurament indiscriminat i gratuït de bosses i safates de plàstic als comerços i gran superfícies, mitjançant taxes.

Respecte al punt 9 de la moció que demana  fer publicitat d’aquesta moció, vam demanar que aquesta publicitat no suposi una despesa extra per l¡Ajuntament i que s’utilitzin els mitjans públics dels que disposam; webs, ràdio i taulers municipals.

Imatge i més informació a Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable 

Ara que desapareixen partits i apareicen de nous al nostre Ajuntament, desapareix un tractor d'EMSER per apareixer a una finca particular i el regidor no sap res. Teletransportació?

Benvinguts a un vodevil més del nostre estimat Ajuntament i el seu seriós equip de govern.

Fa uns dies ens va arribar la denúncia  de que un tractor de l’empresa municipal EMSER havia desaparegut de la mateixa per aparèixer a una finca particular. La denúncia anava acompanyada d’unes fotografies del mateix tractor a la finca del Pujol  a la Vall d’en Marc.  

A les fotografies fetes a la finca  podeu observar clarament els escuts de l’Ajuntament a la part trasera de l’Ajuntament (remarcats amb groc). Per comprovar els fets vam demanar a treballadors sobre aquest tractor i ens van confirmar que era l’utilitzat a l’empresa municipal EMSER. 

Al darrer ple vam demanar regidor d’EMSER en Juanjo Mir pel tema i aquest ens va contestar que havia demanar al gerent i que aquest no sabia res del tractor ni constava en cap registre. Una resposta normal tenint en compte que el gerent fa pocs dies que és a l’empresa, i que com hem denunciat altres vegades, tan a l'Ajuntament com a EMSER fa falta un bon registre dels bens de l'Ajuntament.Qui hauria i ha d'explicar la desaparició d'aquest tractor és l'encarregat d'EMSER, senyor Joan Vadell.

Al mateix ple tant el portaveu del PP-UMP (Tomeu Cifre) com el regidor de serveis, en Martí Ochogavía, van indicar que efectivament a EMSER hi havia un tractor.

Tot plegat ens fa pensar que qualcú ha fet seu aquest tractor aprofitant que l’empresa municipal EMSER ha estat uns dies sense gerent. És l'obligació del regidor endevinar que ha passat amb aquest tractor i denunciar el tema a la justícia si cal,  i del senyor encarregat d'EMSER Joan Vadell donar les explicacions pertinents.

Al ple passat es va aprovar  l'estudi de detall per a agrupació de parcel·les corresponents als solars A32; A33; A34;A43 i A44 Sector UP4A del Polígon Industrial de Pollença. S'uneixen aquests solars per construir un LIDL davant del eroski. Aquest és el resultat de la directiva Bolkestein, un model econòmic i de ciutat que no compartim. Aprovada pels vots a favor de l'equip de govern, abstenció de PP_UMP i PSM i vot en contra d'Alternativa

Tècnicament és evident que una vegada estudiada la documentació que d’ens ha donat no podem dir res.  Però si que voliam mostrar la nostra oposició a un model  econòmic i  de ciutat que pensam que és equivocat.

La construcció d’una gran superfície d’alimentació de venda al polígon industrial a curt termini té unes avantatges; creació de llocs de feina i fer la competència a la situació de domini que actualment exerceix Eroski Pollença, amb preus d’un 30% més cars que a altres pobles de la mateixa cadena.

Però entre els aspectes negatius d’aquesta obertura es troba evidentment que es continua en la línia de convertir el que teòricament era un polígon industrial en un polígon comercial. També afectarà, encara que sigui mínimament, als petits comerços del municipi, en un moment de crisis, i sobre consideram que és un model negatiu des del punt de vista de la mobilitat sostenible. A pesar de que l’informe  de comerç parli de que es troba molt pròxim al nucli urbà de Pollença i que hi ha accés per carril bici, és clar que l’habitat dispers del municipi i el tipus de venda (alimentació) d’aquesta gran superfície suposarà un inclement dels desplaçaments en cotxes.

Som conscients de que aquest model de ciutat és ve en gran part impulsat des d’Europa, ja que es tracta d’una aplicació pràctica de la directiva Bolkestein. Un model de ciutat i econòmic amb el no estam d’acord. Com han dit representants dels petits comerç no es tracta només que la tenda de queviures de tota la vida desaparegui de la cantonada…no el que ens juguem es el model de ciutat, allí on desapareix el comerç ciutadà apareixen les pitjors manifestacions de degradació urbana. Així com el camp necessita de pagesos per desbrossar el camp front els focs, el teixit comercial evita que els conflictes socials creixin en àrees desertitzades.

Del blog generación sin sitio

Us demanam disculpes. Al estudiar l'aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHB) vam cometre l'errada de consultar una documentació antiga penjada al Consell de Mallorca on es qualificava a la zona humida de l'Ullal com "zona probablement irrecuperable". El que era una sorpresa molt desagradable quan al document tècnic de delimitació, caracterització, classificació i inventari de les zones Humides de les Balears es proposava la restauració dels seus habitats i el  potenciar-hi el seu ús educatiu, turístic i recreatiu.

En Tomeu Cifre del PSM ens ha senyalat el nostre error. L’enllaç bo i actual indica que l'Ullal  té zones deteriorades i rebliments anteriors al 84 que no son il.legals, però defineix propostes per la seva recuperació i impulsar la redacció d’un pla de gestió d’aiguamoll periurbà.

Per això la informació publicada a aquest bloc abans de les 13h. era errònia al estar basada en aquest document més antic.

La passada setmana, el Consell de Govern  va aprovar el nou Pla hidrològic de les Illes Balears (PHIB), l’instrument bàsic d'ordenació dels nostres recursos hídrics.

Hem de recordar que a l'entorn de la zona humida de l'ullal hi ha un clar moviment  especulatiu, des de ja fa temps.

Una de les àrees de reconversió territorial (ART) era la de "Cala Carbó-l'Ullal" , que tenia com objectiu  evitar l'edificació de Cala Carbó traslladant la seva edificació a l'Ullal. Arribant al punt de que ja s'havien venut pisos a una financera danesa (segon notícia apareguda a la premsa el 18 de maig de 2010). Igualment  es va encarregar i fer un estudi a un professor de la Universitat de València per demostrar la manca de valor de la zona humida de l'Ullal i facilitar la seva urbanització

A l'agost del 2010 quan el govern va proposar suprimir les Àrees de Reconversió Territorial, l’equip de govern municipal va presentar una al·legació en la que proposava una nova àrea de reconversió; s'oferia la possibilitat urbanitzar la zona humida de l'Ullal a canvi de la peatonització i embelliment de la primera línia del Port. Era molt clar que l'ART "Cala Carbó-Ullal" interessava més a UM i PSOE com una manera d'urbanitzar la zona humida de l'Ullal que com una forma de salvar Cala Carbó (article). El govern no va acceptar aquesta al·legació però si que va acceptar concedir 13 hectàrees urbanes de reconversió que el batle va indicar que es podien realitzar  la zona de l'Ullal.

Tot plegat, evidentment no fa pensar precisament en una operació neta i pensada en el benefici comú, sinó en uns clars moviments especulatius pensats per a beneficiar uns pocs.

 Per la nostra part tenim clar que es pot recuperar la zona huida de l'Ullal i que  pel municipi és molt més beneficiós recuperar-la i sumar-la al potencial turísitic de les zones humides de la Gola i l'Albufereta que no destruir-la i tenir una urbanització buida més.

Volem un turisme del segle XXI,

no la balearització dels anys 60

 Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern de octubre i novembre  (respectant la llei de protecció de dades). Documents àrids però on es decideixen temes molt importants

 Junta 5 d'octubre Adjudicació provisional d ela contractació dle servei d'ajuda a domicili a l'empresa Institut de Treball Socials i serveis Socials INTRESS.

Junta de 2 de novembre A aquesta Junta ens ha cridat l'atenció que es declara la caducitat d'un procediment sancionador tramitat contra un ciutadà  per haver dipositat residus de manera incorrecte a l’àrea d’aportació de El Vilà. El procediment sancionador es va incoar el  6 d’octubre de 2009 i s'havia d'haver resolt en el termini d’un any. A la mateixa Junta hi ha un bon grapat d'expedients sancionadors. Per què ha caducat aquest expedient? Ens informarem.

Junta de 16 de novembre Més factures importants d'empreses sense contracte o amb contractes caducats. Es va aprovar l'acceptació de l'ajuda de 180.500 euros del pla especial del Consell de Mallorca  per ajudar a sufragar les despeses corrents.

A aquesta Junta es va deixar  sense efecte l’aprovació i ordre de pagament de la factura  18.593 euros  aprovada en la Junta de Govern de dia 1 de desembre de 2009 en referència al Pla de Mobilitat amb l’entitat PODARCIS S.L. que s'havia fet en contra del que disposava la clàusula 7ª dels plecs de condicions tècniques que disposava que l’abonament del preu es faria una vegada s’hagi feta la feina encomanada. Un tema que va descobrir i denúnciar Alternativa i que l'equip de govern negava. (articles pla de mobilitat).

 

 Ahir a la Junta General d’EMSER prèvia al ple es van aprovar els comptes de l’Empresa Municipal  amb el vot a favor de l’equip de govern i el PSM, i l'abstenció d’UM_UMP i d'Alternativa. Una vegada més vam denunciar la manca d’informació; no s'ens faciliten de manera regular les actes del Consell d'Administració d'Emser, ni contractes i factures que tenin demanats des de fa més de mig any. Contractes i factures on sospitam que ha hagut pràctiques irregulars que ens agradaria confirmar o desmentir amb documentació.

L’any passat vam denunciar les irregularitats  del contracte de la compra d'aigua a Arguta SL (article).  En aquell moment el batle va dir que només es faria la pròrroga del contracte per uns mesos i que ens informaria de qualsevol circumstància a aquest tema. Ara ens hem assabentat que s’ha fet un nou contracte per dos anys amb Arguta SL, un contracte que afectarà a la legislatura que ve i del que no s’ens ha informat.

El que tenim clar és que si governam a la propera legislatura, canviarem els estatuts d’EMSER per que tots els grups polítics tinguin representació en el Consell d’administració i un més fàcil accés a la informació que és la millor manera d’evitar magarrufes, irregularitats i il·legalitats. 

Resultats del ple d'ahir.

I- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de l'estudi de detall per a agrupació de parcel·les corresponents als solars A32; A33; A34;A43 i A44 Sector UP4A del Polígon Industrial de Pollença. S’uneixen aquests solars per construir un LIDL davant del SYP. Aquest és el resultat de la directiva Bolkestein, un model econòmic i de ciutat que no compartim. Aprovada pels vots a favor de l’equip de govern, abstenció de PP_UMP i PSM i vot en contra d’Alternativa

2.- Aprovació, si procedeix, de la moció municipal en relació al suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos. Es tracta de canviar el model de gestió dels envasos i fomentar els sistemes de dipòsit i retorn d’envasos. Aprovada per unanimitat.

3.- Moció presentada pel grup municipal d'Alternativa EU-EV relativa a la celebració de cerimònies civils d’imposició de noms/actes de benvinguda. Aquesta moció neix de la petició d'uns ciutadans i té l'objectiu d’oferir un servei municipal més als ciutadans. Es tracta d'un acte festiu i laic per a donar la benvinguda civil a un nen a la ciutadania i celebrar el que això comporta: que és lliure i igual als altres. Aprovada per unanimitat.

4.- Elecció dels càrrecs de Jutge/sa de Pau titular i Jutge/sa de Pau substitut/a.S’ha presentat molta de gent a aquest càrrec, però l’equip de govern ha fet la seva proposta sense cercar ni consens, ni donar massa explicacions. Es va aprovar mantenir la titular Rosario Sánchez i com substituta Maria Magdalena Siquier Cerdà. Vots a favor d’UM-UNPI, PSOE i PP-UMP. Abstenció del PSM i d’Alternativa.

5.- Revisió del nucli poblacional i divisió en secció de la urbanització Habitat del Port de Pollença. Un tema tècnic relacionat amb l’Institut Nacional d’Estadística. Aprovada per unanimitat.

6.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN respecte de les mesures d'austeritat a adoptar en relació a actes inaugurals els propers mesos. El PSM demanava no realitzar cap acte d’inauguració fins la celebració de les eleccions. Rebutjada; vots a favor del PSM i Alternativa, en contra d’UM_UNPI i PSOE i abstenció del PP_UMP.

7. - Propostes/Mocions d'urgència

Moció de l’equip de govern amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona. Una moció presentada al darrer moment com si el 8 de març com dia internacional fos una novetat. La moció té punts que surten de l’àmbit municipal i uns altres que requereixen un pressupost que encara no s’ha aprovat. Sembla una moció presentada per figurar a pesar d’això vam votar a favor, amb el nostre compromís de fer-la complir. Aprovada per unanimitat.

II- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

Es va comunicar la marxa de l'anterior interventor i l'elecció de l'anterior interventor, Joan Prats, com interventor accidental.

Eneko 

   Precs i preguntes fetes als darrers plens (portam una mica de retard a aquesta secció, us demanam disculpes).

AVUI A LES 17:15 A LA RÀDIO MUNICIPAL

ENTREVISTA AL NOSTRE REGIDOR, EN PEPE GARCÍA.

- Ja s’ha pres qualque decisió respecte a la herència de Catalina Martí Adrover?

 Resposta del batle: «hi ha problemes legals per acceptar herència».

.- Al ple de gener del 2010 es va dir que s’estava renegociant amb Sa Nostra l’edició del llibre de història de Pollença segle XX. Com es troba aquesta renegociació?

-Resposta del batle: «s'ha multiplicat el número de pàgines i de cosa del llibre. L'Institut d'estudis Baleàrics aportarà 6000 euros, i s'ha fet  la reserva de crèdit al pressupost municipal ara la discussió amb  Sa Nostra  és respecte al repartiment de llibres».

Esperam que aquest tema es solucioni i es pugui editar aquest llibre d'una vegada.

- El batle, com es va comprometre al ple de juliol de 2009, ha presentat ja a la secretària els contractes de l’empresa que va realitzar activitats (estades esportives, activitats d'hivern, parc de nadal i setmana santa, natació escolar) del 2001 al 2009 per l’Ajuntament?

 Resposta del batle: «pens que hi ha contractes de 2003, però encara no els he trobat».

Fa més d'un any que venim demanant aquests contractes al batle sense cap resultat. La secretària no té constància de cap contracte.

- Ens podia explicar el batle per què va donar el seu vist i plau a la factura de 18,593,33 euros de l’empresa que ha redactat el pla de mobilitat quan aquesta encara no havia lliurat cap document. Per què es va saltar el plec de condicions que indica que el preu total del contracte (49.581,18 euros) s' havia d’abonar una vegada presentat el projecte acabat?

 Resposta del batle: «No es va adonar, era un tema de medi ambient però anava a un compte d’urbanisme. La factura anava amb el contracte que sí que parlava de pagaments. Ja està anul·lada».

A dos plens van negar l'aprovació d'aquesta factura, el temps ens va donar la raó.

.- Com es troben les converses respecte al camí de Boquer?

 Resposta del batle: «se segueix discutint».

Esperam que no ens trobem amb altre camí tancat.

.- Al ple de gener el batle va dir que prest es faria una reunió respecte a l'adaptació del PGOU al PT. Pensa fer aquesta reunió abans que acabi la legislatura?

 Resposta del batle: «abans de que acabi enguany».

Va finalitzar l'any, estam en febrer i es segueix sense fer aquesta reunió.

 .- Al ple de gener el batle va dir que s’estaven resolent les al·legacions a l'ordenança d'ocupació de la via pública. Es resoldran abans de que acabi la legislatura? I la mateixa pregunta, faríem respecte al catàleg de camins?

 Resposta del batle: «no estan resoltes i són de difícil solució. Només quedava resoldre el tema del camí de Ternelles».

Paràlisi és la paraula que millor defineix aquesta legislatura

- Hi ha qualque desfibril·lador de propietat municipal?

 Resposta del batle: «Tres o quatre segons l’inspector».

Medina

I- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació definitiva, si procedeix, de l'estudi de detall per a agrupació de parcel·les corresponents als solars A32; A33; A34;A43 i A44 Sector UP4A del Polígon Industrial de Pollença.

Es tracta d’un tema tècnic que suposa unir aquests solars per construir un LIDL davant del SYP. Aquest és el resultat de la directiva Bolkestein, un model econòmic i de ciutat que no compartim.

2.- Aprovació, si procedeix, de la moció municipal en relació al suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos.

Una proposta interessant que ja ha estat presentada a altres municipis com Capdepera; es tracta de canviar el model de gestió dels envasos i fomentar els sistemes de dipòsit i retorn d’envasos.

3.- Moció presentada pel grup municipal d'Alternativa EU-EV relativa a la celebració de cerimònies civils d'imposició de noms/actes de benvinguda.

Comentada ahir.

4.- Elecció dels càrrecs de Jutge/sa de Pau titular i Jutge/sa de Pau substitut/

S’ha presentat molta de gent a aquest càrrec però l’equip de govern ha fet la seva proposta o sense cercar ni consens ni donar massa explicacions: mantenir la titular Rosario Sánchez i com substituta na Petra Bauzà (encara que sembla que el grup PP-UMp vol una altra persona i tal vegada hi hagi canvis).

De la mateixa manera han proposat el pregoner de la Patrona, en Toni Ferragut, quan el grup PP-UMP havia fet ja una proposta l'any passat. Es veu que no tenen clar la diferència entre proposar i imposar.

5.- Revisió del nucli poblacional i divisió en secció de la urbanització Habitat del Port de Pollença.

Un tema tècnic relacionat amb l’Institut Nacional d’Estadística.

6.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN respecte de les mesures d'austeritat a adoptar en relació a actes inaugurals els propers mesos.

El PSM demana no realitzar cap acte d’inauguració fins la celebració de les eleccions. Segur que l’equip de govern vota a favor.

7. - Propostes/Mocions d'urgència

II- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

1. - Informació de Batlia

2.- Dació de compte dels acords de la Junta de Govern i de les resolucions de Batlia

3. - Precs i preguntes. Presentam un bon grapat de preguntes referents al becut vermell, festival, hisenda...

 Vinyeta d'Alfons Lòpez

Al ple d'aquest dijous presentam una moció demanant l’aprovació i regulació dels actes de benvinguda a la comunitat i cerimònia civil d’imposició de nom als nounats. L'objectiu és oferir un servei municipal més com a reconeixement a un dret civil dels ciutadans, més enllà dels paral·lelismes amb el sagrament religiós.

Es tracta d’un acte que té la finalitat de donar la benvinguda democràtica al nounat, tradició iniciada ja a la revolució francesa, baix els principis de llibertat, igualtat i respecte. Aquests actes es van dur a terme per primera vegada a Estrasburg el 13 de juliol de 1790, en temps de la primera república francesa. Durant la Revolució Francesa van proliferar aquest tipus de celebracions, fins que es van instituir per decret el 26 de juny de 1792 com a símbol de la separació entre l'Església i l'Estat. En l'actualitat són diverses les ciutats que oficien aquest tipus d'acolliment sota diferents noms: a Liverpool, per exemple, es denominen "naming ceremonies", és a dir, cerimònies per donar nom. Un acte social, on la societat civil i la seva màxima institució local, l’ajuntament, ha de garantir en el seu si la llibertat de creença i opinió. 

La nostra proposta també proposa un model de reglament al qual, en la cerimònia d’acte de benvinguda, es llegirà per part del batlle, o persona en la que delegui, la carta Europa dels drets del nin i s’expediria un certificat amb el compromís de tothom per a que sigui educat en els valors de pau, llibertat, justícia social i drets humans.

Aquests actes ja han estat aprovats i es celebren a diferents municipis; el primer va ser Igualada a Catalunya al 2007, mentre que a Mallorca el primer municipi que va fer aquest tipus d'actes va ser Binissalem a l'agost del 2010, i la nostra moció i proposta de reglament han estat ja aprovades a Capdepera per les nostres companyes del col·lectiu Diògenes, Maria Orts  i Virginia Urdangarín .

Fotografia i article a Manacor notícies.

Els fets.

Fa uns dies es va reunir el Consell rector de d’institut municipal de la Ràdio de Pollença. A la mateixa reunió no va assistir ni el seu president (el batle en Joan Cerdà) ni els dos vocals representants del PSOE. O sigui, com vocal de l'equip de govern només era la regidora de participació (na Catalina Campomar), per l'oposició havia tres vocals; un per cada grup.

El punt principal de la reunió era l’aprovació del pressupost i plantilla de la ràdio pel 2011, que una vegada més es presentava amb mesos de retard.

Després d’una introducció de la regidora sobre l’esforç que s’havia fet als temps actuals de crisi per reduir el pressupost... Resulta que la sorpresa dels nostre representant, en Ramón Cerdà, va ser total quan va poder comprovar que el pressupost del 2011 era exactament igual que el del 2010, cèntim per cèntim, coma per coma.  

Tot plegat ja demostra la manca de respecte de l’equip de govern tant per la ràdio (relegada des de la reforma de l’Ajuntament a un espai clarament insuficient) com pel pressupost. Hem de recordar que fa més de quatre mesos que s’havia d’haver presentat al ple el pressupost municipal i que el regidor d’hisenda durant tota la legislatura ha presentat els pressuposts amb pràcticament un any de retard.

El nostre representant va votar contra aquest pressupost, ja que al mateix pensam que es podien estalviar uns quants euros fàcilment (electricitat, publicacions...). La regidora va votar a favor i la resta de vocals es van abstenir. Amb la qual cosa el resultat era d’empat. Sorprenentment es va dir que, com el vot de la regidora era de “qualitat”, el pressupost restava aprovat. Com hem comprovat després amb la secretària municipal, el que és cert és que la regidora no deixava de ser una vocal més i que, al no haver delegat el batle en ella la presidència, el seu vot era exactament igual que el del nostre regidor.

Sabem que es demana un miracle, però ens agradaria una mica més de serietat per part de l’equip de govern i, ja que no es dignen en complir la llei i presentar els pressuposts quan toca, que al manco facin un esforç real als pressuposts.

Pressupost 2010 i el mateix al 2011.

   El municipi ha de fer-se a mida del ser humà i no del cotxe. Hem de fer un entorn atractiu pels ciutadans i desenvolupar una mobilitat sostenible, a fi d’aconseguir un canvi en els desplaçaments que doni prioritat al transport col·lectiu i als models alternatius: la bicicleta i la mobilitat a peu.

Per altra part, a Alternativa apostam clarament pel turisme verd sensibilitzat envers el medi ambient: ciclisme, senderisme, turisme ornitològic... Un turisme ideal per la famosa desestacionalització i que representa una alternativa creixent al turisme de sol i platja. 

 A continuació hi trobareu les bases del concurs i les fotografies guanyadores dels anys anteriors:

 Indigneu-vos l'últim èxit editorial a França (se n'han venut prop d'un milió d'exemplars), un breu llibre de Stéphane Hessel de 93 anys d'edat,  destacat membre de la Resistència, que va fugir del camp de concentració de Buchenwald, i va intervenir en la redacció de la Declaració de Drets Humans. 

En aquest món, diu Hessel, hi ha coses insoportables. En primer lloc: la naturalesa del sistema econòmic responsable de l'actual crisi devastadora.  “La dictadura internacional dels mercats internacionals” constituïx una amenaça per  a la pau i la democràcia”. “Mai el poder dels diners va ser tan immens, tan insolent i tan egoista, i mai els fidels servidors dels doblers es van situar tan alt en les màximes esferes de l'estat.

En segon lloc, Hessel denuncia la desigualtat creixent : “La bretxa entre els més pobres i els més rics mai ha estat tan profunda; dues solucions senzilles: “Que l'interès general s'imposi sobre els interessos particulars i que el repartiment just de la riquesa creada pels treballadors tingui prioritat sobre els egoismes del poder dels doblers”. 

Per avançar, només existeix una conducta: “recolzar-nos en els nostres drets, la violació dels quals –sigui qui sigui l'autor d'aquesta–, ha de provocar la nostra indignació. Una “insurrecció pacífica”. En particular contra els mitjans massius de comunicació en mans del poder dels diners, i que “només proposen als ciutadans el consum de masses, el menyspreu cap als humils i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i una competició a ultrança de tots contra tots”. 

Cal una insurrecció pacífica"davant el desordre mundial, en les seves vessants econòmica i política. Hessel desitja plantar la llavor entre els joves. "Ens dirigim a les noves generacions, preneu el relleu, indigneu-vos".  L'exigència d'indignació -contra el predomini de les propostes tranquil·litzadores- , perquè "la indiferència és la pitjor de les actituds".  El missatge final de Hessel als escèptics sense motius de ràbia és;"busqueu i trobareu!".

Aquest dilluns surt l'edició de l'editorial Destí.

Què s’amaga darrere un poble i un territori?

L’Obra Cultural Balear promou enguany la campanya “Mallorca m’agrada”, que té la finalitat d’aixecar l’autoestima dels mallorquins. Es tracta de donar a conèixer i popularitzar els elements que ens caracteritzen com a poble (llengua, paisatge, patrimoni, gastronomia, literatura, música, art, història, tarannà, personatges...), reivindicant les nostres senyes d’identitat, més enllà de tòpics i xovinismes. No som ni millors ni pitjors que altres pobles, però tenim la nostre pròpia idiosincràsia diferenciada i volem ser respectats amb les nostres diferències. No volem que ens imposin maneres de ser, de viure, de parlar, d’organitzar-nos..., però estam disposats a compartir amb els diferents i aportar les nostres diferències. Volem ser qui som, sense complexes, ni de superioritat ni d’inferioritat. Hi tenim dret.

Una de les coses que agrada a tot mallorquí (i a molts que no ho són) és la nostra roqueta amb la seva mar i el seu territori. Sens dubte la nostra terra té els seus encants: és una terra de llums i paisatges variats i agradosos. Però més enllà dels seus atractius, ens agrada i l’estimam perquè és ca nostra. Ja se sap “caseta mia, per pobre que sia”.

L’extensió de terra que forma una circumscripció política és anomenada territori, però aquesta definició tècnica resulta freda i burocràtica, perquè aquesta extensió de terra no és un espai buit, mort, silent, anònim... és més bé una matriu plena, calenta, complexa, evocadora... Els quítxues parlen amb veneració de la “pachamama”: la mare terra. A ella li fan ofrenes i peticions i li donen gràcies, perquè és font de vida i refugi acollidor dels morts.

Molts de mallorquins sentim la nostra extensió de terra com quelcom molt més que una circumscripció política, i la vivim com els quítxues, com una mare amable i agradable que estimam. Alguns, fins i tot també mallorquins, desgraciadament, sols la veuen com un recurs, com una mina per explotar; és l’esclava a qui han de treure el suc, sigui de la seva bellesa o mal sigui destruint aquesta bellesa, no la mare respectable que s’estima i es protegeix. Certament també és un recurs que ens ofereix generós els seus fruits i els seus variats encants, que ens criden a l’agraïment, a la contemplació i al tractament  respectuós.

La nostra terra és una mare que ens conta la nostra història; és la memòria de la nostra col·lectivitat i un mirall de la nostra cultura. Així el territori no és de ningú; és un bé públic. És de tots els que nasqueren abans de nosaltres, de tots el que l’habitam avui i un llegat rebut per entregar als que vendran; un espai de solidaritat que uneix passat, present i futur.

La mare terra Mallorca, ens ha donat una identitat, ens ha fet mallorquins. Som fills de Mallorca i ens agrada la nostra mare i l’estimam, per això la respectam i no podem consentir que li facin malbé.

    Mariano Moragues Ribas de Pina

    Vocal de l’OCB d’Artà

Fotografia de club vol lliure Mallorca.

El projecte de l'auditori va ser presentat per en Rafael Moneo,en Joan Cerdà, i en Jaume Matas el 27 de maig de 2006. Ja en aquell moment vam dir el següent; "En principi pensam que per fer una obra tan important i cara el millor és fer un concurs públic i comparar diversos projecte" (veure article teatre de Pollença, el capritx del batle).

Al mes d'abril del 2009 el reiteravam a una carta de resposta a Toni Oliver  i publicada al PIP; "S'ha de fer un concurs públic  per triar... l'opció més econòmica i que més s'adapti a les necessitats.

Al mes d'abril del 2009 vam presentar una moció que va ser rebutjada per tota la resta de grups, demanant la  realització d'una consulta popular en la que la gent pugui triar entre  fer el projecte d'en Moneo o una sala multifuncional feta integrament amb la subvenció del Govern i el Consell i a partir d'un concurs públic.

Clar que nosaltres només eram uns radicals perillosos, i gent com el batle i en Matas eren seriosos gestors. 

El periodista Llàtzer Moix el resumeix molt bé al seu  llibre; "Arquitectura miraculosa" parlant de la imitació del Guggenheim de Bilbao a altres ciutats:"Tant batles com presidents autonòmics han confiat en la màgia o en el miracle que podia proporcionar un arquitecte estrella per posar la ciutat en el mapa, atreure més turisme i, en definitiva, ingressar més recursos econòmics". Als "projectes imitació" hi ha una combinació de les següents característiques: "l'insuficient estudi de les necessitats reals de  la ciutadania, la ximpleria dels dirigents,plantejaments monumentals i els costos desorbitats".

Alternativa durant els cinc anys  que han passat des d'aquella presentació  ha mantingut sempre la mateixa possició. La cultura no necessita cop d'efecte com la construcció d'un auditori d'en Moneo , sinó continuïtat, contenció i respecte als contribuents. Els doblers públics no ha de servir per a finançar les fabulacions i les ànsies de grandesa d'alguns polítics sinó per resoldre les necessitats reals de la gent.

Veure articles secció auditori.

Com vam dir a la nostra felicitació de l'inici del 2011.

Personalment crec que per molta crisi que hi hagi no són despeses inassolibles   per aquest ajuntament, tan sols fa falta una mica de sensibilitat i de voluntat, qualitats que a molts de polítics sols la tenen quan s’acosta la campanya electoral.  Han passat  dos anys i els nostres carrers pateixen l’evident manca de manteniment, sobretot al Port de Pollença i a la Cala.

 A part de la gent  amb problemes de mobilitat que viu tot l’any a Pollença i que evidentment té dret a gaudir dels carrers, places, platges del municipi com qualsevol  ciutadà més, hem de considerar la gran quantitat de turistes que ens visiten cada any i que també pateixen aquest tipus de problemes , i que en cas de trobar-se un municipi acollidor segurament tornarien i ens ajudarien a tots a passar aquesta època de dificultats.

        A l’anterior article ja fèiem referència a les crisis i a l’oportunitat que ens oferien per cercar la manera de millorar, tan individual com col·lectivament. Ha passat el temps , s’han tancat molts de negocis i molta gent és a l’atur, i  encara no ens hem adonat de que és necessari oferir qualque cosa més, en primer lloc a nosaltres mateixos i també als milions de visitants que cada any ens venen a veure.

Ara que s'acosten les eleccions i que els ciutadans tornem a ser importants per els polítics, m’agradaria que, sobretot les persones majors i les que tenen problemes de mobilitat, quan els propers mesos ens venguin a veure per  “ vendre'ns  la moto”, els hi recordem la poca sensibilitat que han mostrat aquests anys i el poc interès amb aquest tema.  Sobretot a aquells que han tingut possibilitat de fer alguna cosa.

Un poble educat i sensible és un poble culte i un poble culte es un poble ric.

Joan Cifre Cerdà

Als darrers plens hem continuat demanant sobre  casos de corrupció en els que ha sortit anomenada l'actuació de l'Ajuntament de Pollença i sobre les contractacions irregulars que vam denunciar al mes de novembre del 2009 (veure articles) , i que es mantenen pràcticament igual. Estam fent tot el possible des del punt de vista polític per conèixer com s’han gestionat els doblers públics i per regularitzar les nombroses il·legalitats que hem trobat. Per desgràcia sembla que l’acció política és insuficient i que caldrà l’acció de la justícia per saber realment que s’ha fet i no s’ha fet a aquest Ajuntament els darrers anys. El 22 de maig cal una revolució democràtica que demostri que volem una Alternativa a Pollença i per Pollença

 Pregunta. S'ha fet públic que el Consorci de la Gola era un dels vuits organismes públics acusat per la Policia Nacional de ser utilitzat per Unió Mallorquina per pagar el sou als seus treballadors i alliberats del partit. Quins esbrinaments han fet sobre aquest tema?

 Contesta el batle que ha llegit el mateix a la premsa (molt bó com si la cosa no fos amb ell) i que un cop consultat l'assumpte amb l'ex-gerent del consorci (que a la seva vegada és el secretari d'UM local)  sembla ser que els problemes provenente de la passada legislatura  però que el personal nomenat complia amb els seus horaris de treball.

 Pregunta. Fa uns dies es feia públic que un antic empleat del grup Trui Mallorca, investigat dintre de la presumpta trama de corrupció del cas Ibatur, va reconèixer que s'havien manipulat els concursos per a festes i fires de diferents , entre els quals es cita a Pollença. Quins esbrinaments han fet sobre aquest tema?

Contesta el batle que dels que s'ha comprovat que  durant la passada legislatura, l'any 2006  s'aprovaren pressuposts amb aquestes empreses per a la col·locació de carpes a la fira, no constant-li cap factura /actuació durant la present legislatura.

 Pregunta. El batle, com va dir al ple de juliol de 2009, ha presentat ja a la secretària els contractes de l’ empresa que va realitzar activitats (estades esportives, activitats d'hivern, parc de nadal i setmana santa, natació escolar) del 2001 al 2009 per l’Ajuntament ?

 Contesta el batle que encara no s'han lliutat. 

Recordeu que estam parlant d'una empresa que ha facturat a aquest Ajuntament la xifra de més d'un milió d'euros  en quatre anys, del 2005 al 2008, i segons consta a l'informe de la Secretària del 14 de juliol de 2009 sense cap tipus de contracte. El batle va dir al seu moment que ell tenia qualque contracte però més d'una any i a pesar de les nostres reiterades peticions segueix sense mostrar aquests contractes.

 Pregunta. Quan es pensa regularitzar el servei de grues i del manteniment de les bombes impulsores de la depuradora del Port? Han revisat si la contractació d’altres serveis segueix el que marca la llei?

Contesta el regidor d’Hisenda que la contractació del servei de grua s’intentarà enllestir-la i pel que respecte a la de manteniment de les bombes impulsores no s’ha realitzat.

A Pollença necessitam una revolució democràtica per llevar al faraó i a la seva Cort.

Avui penjam aquest vídeo de 1912 on hi podreu veure imatges en color de la Mallorca d'aquell temps. Però cap al final hi ha una sorpresa: imatges de varis indrets de Pollença. Això si, tal i com han demostrat els estudis de Pere Salas, el vídeo té alguns errors. El Pont Romà no data d'època romana, sinó que és posterior. I l'aqüeducte de Ternelles fou construit cap a principis del segle XIX. Així mateix l'atalaia de Cala Sant Vicenç tampoc és àrab.

El vídeo va ser gravat amb una tècnica inventada el 1911 que permetia donar color, el chronocrome. Per saber-ne més podeu consultar: http://fr.wikipedia.org/wiki/Chronochrome

Demanam disculpes per la tardança en l'hora de penjar l'article i pel fet de que avui no surti l'habitual article de fotos d'A.R.F.V. Hem tengut alguns problemes tècnics.

 Continuam amb el que va ser la nostra argumentació al darrer ple (veure article anterior) a la moció conjunta sobre la plaga del becut vermell que va ser rebutjada per l'equp de govern.

Respecte a l’informe de medi ambient que s’ens va donar el mateix dia del ple.

No entenem per què s’ens ha donat només una part del pla municipal de lluita contra el becut vermell que han aprovat amb molt de retard (octubre de l’any passat). I ens agradaria saber quines de les mesures de les que parla aquest pla de fa tres mesos s’ha realitzat ja que en ens dona la impressió que s’ha fet molt poca cosa del que recomana aquest pla. No va haver cap resposta a aquesta petició

Al mateix informe reconeixen que fins el mes d’octubre les cremes de restes vegetals a Llenaire no eren sistemàtiques, i que fins novembre encara es trobaven algunes bases de fulla amb becuts. També reconeixen que no totes les palmeres has estat objecte d’aquest tractament. A l'informe es diu que a partir dels requeriments d’agricultura es fa la crema sistemàtica els divendres de les restes de fulles de palmeres infectades tallades al llarg de la setmana al solar de Llenaire. Cosa que hem pogut comprovar que no sempre ha estat així. 

També comenta que a partir de les denúncies d’Agicultura s’ha procedit al precintat de les valones infectades com marca la llei, però com ha hem demostrat   hi ha plàstics romputs, mal tancats, oberts i en general mal fermats.El solar s'ha convertit en un planter de becut vermell, hi ha per tot amb menjar i protegits del fred pel plàstic... Segon el batle això ha estat resultat d'actes vandàlics, el que no va explicar és per que aquest solar no es troba ben tancat com vam demanar fa dos anys.  (veure article)

Pensam que és  necessari que l'Ajuntament  ajudi de manera immediata i urgent als particulars afectats per la plaga, cercant la col·laboració d'entitats supramunicipals. Per això ja hem registrat una proposta que publicarem a aquest blog. El que demanem no és cap novetat, a la Comunitat Valenciana per exemple la Generalitat dóna subvencions i l’Ajuntament de Palma  va habilitar una línia telefònica pels particulars i va posar un equip de podados als serveis dels mateixos ,per realitzar gratuïtament el sanejament mecànic de les palmeres afectades. Aquesta ajuda en forma de subvenció o col·laboració amb mitjans materials i tècnics és la millor manera d'aturar o reduir la velocitat d'extensió de la plaga, actualment devastadora, i un element de justícia en vista de la responsabilitat de l'Administració en l'extensió de la plaga.

Ara és el moment de començar a fer feina de bons i de veres per evitar que el becut vermell passi al garballó. 

                                  Becut vermell a Gotmar, fa dos dies.

Punts anteriors del PLA DE FUTURA GESTIÓ:

1- Informació (part.1).

2- Informació (part.2).

3- Atenció als ciutadans (part.1).

RECORDAU:

- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.

-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.

Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.

Dibuix original de Mateu Moragues "canari".

 Articles d'aquest blog dedicats a la zona humida de la Gola.

 i   l'excel·lent article de Biel Perelló, La Gola, espai beneit ?, amb un text i unes fotografies molt il·lustratives  

Vandalisme a la Gola.

En aquest poblat prehistòric s’hi troben ben diferenciades dues èpoques, la naviforme del 1700 a 800 aC i la talaiòtica del 800 a 123 aC. A la zona de les navetes s’estan trobant noves estructures que demostren que es tracta d’un nucli important.

A la zona talaiòtica, de la que s’ha recuperat només una part, s’està destapant un important poblat i una espectacular fortificació ciclòpia que dóna idea de la importància del conjunt. També crida l’atenció el talaiot de planta quadrada amb una coberta de grans lloses que se troba molt ben conservat, aquest talaiot podria ser de dues plantes a l’estil dels de Menorca.

El poblat va ser desocupat després de la conquesta romana, tot i com era habitual els romans en feren qualque ús i més tard els islàmics el reutilitzaren.   

Com se comentava la setmana passada, a Manacor sí que hi ha una sensibilització per el patrimoni històric i això fa que aquests espais tan especials se puguin visitar i gaudir-los. A Pollença tenim moltes restes prehistòriques i el nostre Ajuntament no se’n preocupa, clar, s’hauria d’enfrontar a qualque propietari de finques i això no dóna “guanys ni vots”.

                                                                                                              A.R.F.V.

Al que havíem comentat a l'article anterior, la banca guanya, li hem de sumar una altra victòria dels bancs: el deute extern del Govern. El capitalisme és, en essència, especulació. Ho demostra la història i ho hem comprovat amb la bombolla immobiliària. Es va especular tant amb el preu de la vivenda, que pujava i pujava, que al final va estallar: els pisos i cases no valien tant com el que s’havia pagat per elles i els bancs (grans inversors) es varen haver de menjar paquets de cases que havien comprat a preus alts i que no podien vendre (tot això resumint-ho molt, perquè les cases eren de les persones que no han pogut pagar les hipoteques abusives). El negoci dels bancs ha fet fallida i havien de trobar una altra bombolla especulativa per a poder sortir del pou. I l’han trobada: el deute extern dels governs.

Els governs necessiten demanar crèdits a grans inversors per tal de dur a terme les seves polítiques i els seus macroprojectes. Per fer-ho emeten deute pública (que no és més que demanar un crèdit) a interessos cada cop més alts per a poder-la vendre ràpid. Però els interessos que paga l’Estat també van en relació al suposat risc que creuen que tenen els mercats i les empreses d’avaluació del risc. Així es completa un cercle viciós en que com més precària és la situació de l’Estat, més alt és l’interès que paga i més alts són els guanys dels bancs i grans inversors. Això ens porta directament a que els majors beneficiats de la mala situació econòmica són els bancs. I que poden fer ells per a seguir mantenint aquesta situació? Doncs molt senzill: no donar crèdits (que és el que passa) i seguir pressionant al Govern per a que adopti mesures de precarització dels treballadors. Com més aturats, més risc i més beneficis pels bancs.

I això ens porta directament a una nova victòria dels bancs: la progressiva privatització del futur de les persones amb els plans de pensions privats (que generalment els venen els bancs). Tant parlar de la precària situació del sistema de pensions i tant crear por amb la reforma de les pensions, la demanda d’aquests tipus de plans ha crescut només a Mallorca un 15% de mitjana y supera el 30% en un any. Així un de cada cinc mallorquins té una assegurança de jubilació privada. (font Diario de Mallorca).

Encara que tot sembli una espècie de conspiració, el cert és que és ben patent que qui mana avui en dia són els bancs (mal anomenats mercats) i que el govern no ha fet més que de titella d’aquests. I en aquesta tesitura hi perdem els de sempre, els que sobrevivim amb treballs precaris, els que no tenim treball, els que no rebem crèdits, els que ens pugen les hipoteques, els que no podem marxar de casa dels pares... en fi, la immensa majoria de persones normals i corrents que dia a dia veiem més precaritzada la nostra vida.

Fotografia de automatics.

 Ja falten menys de quatre mesos per les eleccions municipals i de moment només s'han presentat oficialment tres candidats a la batlia, per ordre de presentació; Pepe García (Alternativa per Pollença), Tomeu Cifre (PSM) i Miquel Àngel Sureda (Esquerra).

- PP-UMP. UMP va anunciar que anirien separats després d'haver-se presentat plegats dues legislatures. Respecte a UMP no ha sortir res publicat sobre possibles candidats, el que sí sembla clar és que el que ha estat el seu número un aquesta legislatura, en Guillem Vilà, no serà el candidat a batle. Respecte al PP ha sortit publicat  a la premsa de que havia dos possibles candidats, el seu actual portaveu en Tomeu Cifre i el president d'Afama, en Miquel Llobera. Remor més fort: en Tomeu serà el candidat.

Respecte als partits del govern comentarem una mica més la seva convulsa legislatura:

 - PSOE.  Al desembre del 2007 la nostra moció demanant una auditoria va desatar una crisi interna que va provocar la dimissió del seu secretari local, Antoni Cifre Crespí, que d'una manera totalment incoherent després ha entrat a l'equip de govern com a regidor de policia. El secretari que va sustituir a en Toni, en Jaume Plomer, va dimitir com a regidor de medi ambient a juliol del 2009 i després com a secretari al novembre, quan els regidors del PSOE van votar contra la moció conjunta de l'oposició de reprovació a Martí Ochogavía per la seva facturació il·legal a empreses familiars. Com recordareu a la seva carta de renúncia va acusar al grup municipal del PSOE d'amparar corruptes. Des d'aquell moment, fa més d'un any, el PSOE no ha triat el seu secretari i executiva local, al seu lloc a Internet que es troba desactivat va figurar durant mesos en José Martín Morillo com a secretari local,  fa mesos també va abandonar, a l'igual que han fet un bon grapat d'afiliats i simpatizants, resultat de la sumisió a UNPI-UM i de la incoherència dels regidors. Remors: la candidata serà de nou na Francisca (supervivent a tot i a tots) encara que hi ha moviments per presentar al regidor a la pasada legislatura, en Juan Fernández.

 - UNPI-UM; l'unic que sabem oficialment, pel que el va anunciar UNPI al PIP és que aniràn plegats. A aquest cas l'operació voltor i els nombrosos casos oberts contra dirigents, ex-dirigents i militants d'UM han destrossat els plans d'aquest partit.

Al mes de març de 2009 UM anunciava en el PIP (no tenen cap mitjà a Internet i fa temps que no publiquen cap revista pròpia) que havien triat una nova junta directiva. A la mateixa figurava en Toni Oliver com portaveu i molta de gent comentava que seria el seu futur candidat. També figurava en Martí Ochogavia i els regidors d'UNPi, una cosa realment curiosa, pel que hem vist aquesta legislatura seria més lògic pensar que és UM la que s'ha integrat en UNPI. A la mateixa noticía es parlava de la intenció d'UM de fer una pàgina web, un dels temes investigats per l'operació voltor.  La persona que feia la pàgina web, que va ser detinguda en l'operació voltor, va admetre que havia manipulat processos de negociats amb INESTUR, i que realitzava la pàgina web d'Unió Mallorquina de Pollença a petició d'en Toni Oliver, sense haver pressupostat ni cobrat res.  Aquest empresari de disseny gràfic és el mateix que ha facturat 169.286,79 euros als tres anys dels que encara no s'han presentat el comptes (2006-2007 i 2008) (article)

Els darrers mesos s'ha publicat a la premsa que s'havia oferit la candidatura a la batlia a Malena Estrany, però que aquesta havia condicionat la seva acceptació a que en Martí i en Michel no fossin a la llista. Per altra part també ha sortit a la premsa el nom d'en Pep Cifre, president de Colonya, i palmer d'en Martí l'altre dia al ple. Remor: sembla que en Joan Cerdà, a pesar de que no transmet cap il·lusió per repetir, tornarà a ser el candidat d'UNPI-UM simplement perquè no troben ningú que es trobi disposat a donar la cara pel partit amb les seves misèries al descobert tant a nivell autonòmic com municipal. També ha hagut remors sobre la possibilitat de que en Martí sigui el candidat.

Ja veurem què passa finalment, ja que fins que no hi hagi candidat...

 PiP al que fem referència a l'article. 

Continuam amb la publicació del nostre PLA DE FUTURA GESTIÓ pel municipi perquè sigui enriquit amb les propostes de canvis, noves inclusions o aportacions de tothom que vulgui dir-hi la seva.

2. ATENCIÓ ALS CIUTADANS. (part. 1). ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL MÉS RACIONAL.

L’actual administració i gestió de l’ajuntament és molt millorable. Aquesta millora ha de venir des dels suggeriments de la ciutadania i dels treballadors públics. Les places de direcció dels serveis municipals, que actualment depenen de càrrecs de confiança, s’han de cobrir amb personal qualificat i professional. Els funcionaris i el personal laboral han de poder treballar eficientment per al conjunt de la ciutadania, sense clientelismes ni part i quarts. Cal corregir la situació actual en que la gestió de l’àmbit públic municipal -quan hi ha gestió- no està orientada cap a millorar la qualitat de vida i desenvolupament integral del nostre municipi.

Al setembre de 2009 vam presentar una moció (article), rebutjada (amb els vots en contra de l'equip de govern UM-UNPI, PSOE i PSM i l'abstenció del PP-UMP), relativa a la realització d'un catàleg de llocs de treball del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Pollença i dels organismes dependents del mateix: Emser, Residencia, Patronat de Turisme.... Una qüestió pactada en els  convenis col·lectius que encara no s'ha plasmat a la realitat. No és possible aconseguir una plantilla racional, dimensionada, eficient i eficaç íntegrament al servei dels ciutadans i ciutadanes, sense aquestes mesures.

PROPOSTES

1. Potenciarem la participació dels treballadors públics -com a coneixedors  directes de les problemàtiques, en el disseny, organització i prestació dels  diferents serveis i departaments, a efectes de prestar el millor servei als ciutadans.

2. Traurem a concurs totes les places que han estat ocupades de forma irregular.

3. Igualarem progressivament les retribucions dels treballadors de l’Ajuntament, indiferentment si són funcionaris o laborals, segons el seu nivell professional.

4. Igualarem progressivament les avantatges de caràcter social (ajudes mèdiques i assistencials...) als  convenis col·lectius del personal dels distints àmbits i àrees municipals, personal laboral, personal d'Emser, personal de la Residència, i col·lectiu de treballadores familiars.

5. Potenciarem i racionalitzarem la plantilla del personal laboral de l’ajuntament per acabar amb la política de traslladar els serveis i el manteniment cap a empreses privades, costoses i no sempre eficients,  lluitant contra la privatització de qualsevol servei municipal. Aquesta legislatura ens hem oposat a la privatització de serveis públics com la neteja viària, la piscina coberta i l’escoleta municipal.

Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs de la gestió administrativa pública. Seguim pensant que si una empresa privada és capaç de gestionar la neteja viaria i treure benefici, l'Ajuntament també ho podria fer, i de forma més econòmica, ja que no ha de treure beneficis. La única manera en que l'empresa privada pot superar a la gestió pública és donant  pitjors serveis, explotant als seus treballadors, cuidant més la imatge que no el contingut, aprofitant-se en moltes ocasions de la infraestructura pública en benefici privat. A Pollença tenim clars exemples d’això:  el que passava amb el servei de neteja (LUMSA) o el que passa amb el servei d'aigües a la Cala (Aigües de Cala Carbó). Una empresa pública és la millor manera de tenir un control  directe de la feina,  d'evitar l'explotació del treballadors, de crear llocs de feina dins el mateix municipi i de reinvertir al propi municipi.  

Punts anteriors del PLA DE FUTURA GESTIÓ:

1- Informació (part.1).

2- Informació (part.2).

RECORDAU:

- El PLA DE FUTURA GESTIÓ és un programa de gestió del municipi a llarg plaç i no només pels propers 4 anys.

-Som conscients que amb la situació econòmica i amb el desgavell organitzatiu que pateix l'ajuntament en aquests moments, aquest PLA DE FUTURA GESTIÓ no és realitzable en un temps breu.

Els nostre propòsit en fer aquest pla no és altre que mostrar la nostra idea de poble per al futur i demanar-vos que ens faceu les aportacions que cregueu necessàries mitjançant aquesta eina democràtica que és el bloc. Totes les propostes, crítiques o idees seran ben rebudes, debatudes i, si escau, afegides al PLA DE FUTURA GESTIÓ definitiu.

 Dibuix original de Mateu Moragues "canari".

 

 

 

Fa un temps que s’està dient que la vertadera culpable de la crisis econòmica que fa tres anys que ens té presos és la banca. I és cert. Però també la banca és la major beneficiària d’aquesta crisi, encara que sembli mentida.

Després d’un temps incert, d’algunes fallides de bancs, de parlar de refundar el capitalisme… la banca és la màxima beneficiària d’una situació com l’actual amb més de 4.000.000 aturats a Espanya. Però anem per parts.

La crisi i la pressió dels mercats (que no és més que un eufemisme per nomenar als bancs i grans empreses) han propiciat tota una sèrie de mesures adoptades pel govern (deixarem clar des del principi que un govern així no és d’esquerres) en favor d’aquests.

En primer lloc es varen injectar molts milers de milions d’euros als bancs per tal d’assegurar la seva supervivència, això si, sense que l’Estat fes menció de nacionalitzar-los o posar mesures més restrictives pel seu control.

El segon pas en aquest sentit fou el de propiciar les fusions de les caixes d’estalvis que passaven a convertir-se en semi-bancs. A partir de les fusions les caixes passaven a tenir accions, cotitzar en borsa i estar regides per consells d’administració que tendien a llevar els controls públics que per llei tenen les caixes (hem de pensar que les administracions locals i autonòmiques tenen representants a les caixes). D’aquesta manera els bancs podrien comprar les accions de les caixes (que recordem que eren les seves majors competidores). I, a més, amb aquesta fòrmula, les caixes-bancs ja no tenen l’obligació de mantenir el 50% dels beneficis en Obra Social.

Però la cosa no acaba aquí, recentment s'ha aprovat una llei que obligarà a pràcticament totes les caixes a convertir-se en bancs amb l’excusa de que es necessita inversió externa per a poder acontentar als mercats que els posen una espècie de “proves d’estrès” per veure si són o no fiables. Així, fins i tot les caixes més fiables  es convertiran en bancs amb accions que podran ser comprades pels majors bancs (BBVA, Santander, etc.). Però aquesta operació no és suficient pels bancs: el Banc d’Espanya obliga al govern a ser el primer accionista en comprar accions de les caixes amb problemes per tal de posar-hi molts milions d’euros i així fer el “producte més apetitós” als inversors estrangers.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents