Dissabte passat Alternativa per Pollença vàrem ser convidats pel Bloc per Felanitx a participar en una trobada de partits municipalistes i independents. La jornada es va celebrar a l'Escola de Música de Felanitx durant tot un capvespre. Hi van participar diverses candidatures, des del Bloc per Felanitx, l'Assemblea per Sant Joan, Independents de Son Servera, Independents de sa Pobla, la Valldemossa que Volem i dues partits de Catalunya; Crida Premianenca i les CUP de Sallent dos pobles de Catalunya... 

Després de vàries hores de debats, posada en comú de temes i compartir experiències, vàrem arribar a unes conclusions interessants.

En primer lloc, vàrem constatar que el municipalisme és ben viu i té moltes possibilitats. La majoria dels partits allà presents veníem d'escissions de partits d'implantació nacional o regional i érem de l'opinió de que aquestes estructures limiten l'acció i l'autonomia de les agrupacions. Però també hi hagué representacions, com la dels companys de Valldemossa o les pròpies CUP, que sorgiren de diversos moviments socials, ja siguin juvenils o ja siguin ecologistes. 

Per altre banda, també corroboràrem que el municipalisme i l'assemblearisme no és exclusivament d'esquerres ni tampoc té perquè ser rupturista amb el sistema imperant. Municipalisme i radicalitat democràtica no tenen perquè anar de la mà. Així, alguns d'aquests partits tenien visions prou conservadores de l'acció política a desenvolupar i de què son els partits polítics.

De la trobada en treguérem diverses coses positives. En primer lloc, el simple fet de conéixer i compartir experiències amb partits afins, ajuda en gran mesura a teixir vincles de solidaritat entre nosaltres. I, en segon lloc i més important, aprofundírem en la necessitat de que els partits hem de fer "pedagogia" en els nostres respectius pobles: hem d'extendre una cultura política de participació i de dinamització de la societat. Des del govern o l'oposició, uns ho fan amb conferències, taules rodones, etc. Els altres ho fan mitjançant activitats més d'oci o fins i tot creant espais lliures com casals o cases ocupades. I altres des de la difusió d'informació. Però tots amb la intenció i la creença de que les persones han de conèixer i participar de les decisions que les afecten per a ser més lliures.

Amb tot, i veient que no som els únics que hem triat aquest camí assembleari i municipalista, estem encara més motivats per continuar-lo.

Aquests dies s'ha fet públic l'informe de Mallorca Lliure de Transgènics amb uns resultats gens positius. A Mallorca es segueixen cultivant moltes parcel·les amb plantes transgèniques de Monsanto.

Les plantes transgèniques son plantes que han nascut de llavors modificades genèticament per a fer-les més resistents a les enfermetats, més vistoses, més color i, sobre tot, son plantes que asseguren un gran negoci a les empreses fabricants com Monsanto. Com que son productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seva propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Amés, aquestes plantes i els seus fruits no produeixen llavors per a poder sembrar-les l'any que ve, sinó que les seves llavors son "estèrils". Així, any rere any, els pagesos es veuen obligats a comprar noves llavors. Un negoci redó que no només afecta Mallorca sinó que empobreix el món sencer.

Amés, aquestes plantes trangèniques produeixen altres mals. Possiblement un dels pitjors és que estan acabant amb la producció d'espècies autòctones. Les varietats locals son més fràgils, produeixen menys i segurament son més feas a l'hora de la venta (però sense dubte son més saboroses). Així, els pagesos obtenen menys fruita i és més fea (es ven menys) si no sembren transgènics. I a això se li ha d'afegir que les varietats autòctones pròximes a cultius modificats genèticament es polinitzen i és perd l'espècie. 

A Balears la legislació és contraria i vigilant sobre aquest tema. El 2007es va aprovar la creació d'un Registre d'Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears obligant als agricultors a informar dels cultius transgènics. També s'havia de crear una Comissió de Bioseguretat per controlar aquests cultius (la comissió s'ha reunit només un cop en tres anys, al 2010). A finals de 2007 es va aprovar la Declaració de les Illes com a Territori Lliure de Transgènics. Però això mai s'ha complit. 

En el marc d'aquestes campanyes, el maig de 2009 des d'Alternativa vàrem presentar una moció per declarar Pollença Lliure de Transgènics. Va ser aprovada amb l'única abstenció del PP. 

Però anys després, els cultius de transgènics, sobre tot del blat de les índies, continuen augmentant. Des de la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics avisen de l'existència de diverses parcel·les amb cultius transgènics a la conca de sa Pobla (sa Pobla, Muro, Campanet i Búger). Concretament son camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.

Amb tot, el que podem fer nosaltres com a consumidors, és anar en compte a l'hora d'anar a comprar i exigir que els productes que comprem no singuin ni transgènics ni alimentats o fabricats amb transgènics. Podeu consultar la guia de productes elaborada per Greenpeace. Però també hem d'exigir al Govern Balear que compleixi amb la seva legislació i faci un exercici de transparència i acabi d'una vegada per totes amb els transgènics i el monopoli i destrucció que suposen.

Demà divendres assemblea ordinària a les 20:30 a Can Ramon.

Si voleu venir o formar part del projecte d'Alternativa per Pollença posau-vos en contacte amb algú d'Alternativa o enviau un correu a alternativaperpollenca@gmail.com 

Avui

Iniciativa Ciutadana per Pollença i Lleonard Muntaner, Editor es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Comentam  el més destacat de la Junta de govern d’ahir.

-  Entre els expedients presentats, destacam la caducitat  de 27 expedients (entre març i juliol del 2010) d’infracció per l’abandonament de vehicles a la via pública ( uns per que han caducat i altres per que ni tan sols s’havia fet la notificació.  Un exemple més de com es feien les coses a la passada legislatura.

- Vam  aprovar el projecte modificat d’execució del centre de dia. Un projecte registrat el 7 d’abril de 2010 i ja fet ... un disbarat més. Aquestes obres van ser realitzades per a Llabrés i Feliu  després de la fallida de Construccions Crespí. La idea actual és destinar el primer pis d’aquest edifici a ampliar places per a la Residència.

- Vam aprovar el contracte menor de serveis d’un educador per al programa ALTER (10.800 € (IVA exclòs).

ALTER és un programa d'integració social i educativa per a joves de 14 a 16 anys. Es tracta d'una mesura extraordinària pels alumnes i les alumnes que s'aconsella una escolarització adaptada a les seves circumstàncies, que alterni l'assistència a classes al centre on cursen els seus estudis amb la realització d'activitats eminentment pràctiques (aprenent de mecànica, de cuina, de perruqueria, de manteniment...). Així, s'ofereix una acció formativa molt més dinàmica i senzilla, mitjançant la qual els i les alumnes també reben nocions sobre habilitats socials, autoestima, normes de convivència, etc. 

El principal problema dels i de les alumnes és el risc d'exclusió social i escolar, així com també la problemàtica familiar i de grup d'iguals. Els i les alumnes presenten un alt risc d'exclusió social i/o escolar per als quals tant les mesures ordinàries com extraordinàries aplicades als centres d'ensenyament secundari no han obtingut els resultats esperats.

---

Aquest dijous

Iniciativa Ciutadana per Pollença i Lleonard Muntaner, Editor es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

La presó de Can Mir. Un exemple de la repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca
original de MANEL SUÁREZ SALVÀ

L'acte tindrà lloc dijous dia 22 de setembre de 2011, a les 20,00h al Centre Cultural Guillem Cifre (carrer Guillem Cifre, 33, de Pollença).

Presentarà l'obra el Sr. Pere J. Cànaves.

Pregam que faceu la major difusió possible

Aquest dijous dia 22 de setembre Iniciativa Ciutadana per Pollença i Lleonard Muntaner Editor han organitzat la presentació d'un llibre dedicat a una de les presons més cruels que han existit mai a la nostra illa: el magatzem de fustes de Can Mir.

Can Mir era un magatzem de fustes situat on ara hi ha els cinemes Augusta, a l'Avinguda Joan March, a Palma. Aquest edifici fou convertit en presó el mes de setembre de 1936 degut a la ingent crescuda de presoners polítics arrel del cop d'estat feixista el juliol anterior. Amb el cop d'estat, els nous actors polítics (Falange, l'exèrcit, la Guàrdia Civil i els nous governants), s'afanyaren a posar entre reixes a milers de persones que pensaven diferent. Les presons s'ompliren de republicans, sindicalistes, comunistes, anarquistes, socialistes i gent de tota tendència política contrària als golpistes. Els presoners eren arrestats a casa seva o a la seva feina i sense cap garantia legal eren confinats a les diferents presons de l'illa o als llocs habilitats, com fou el vaixell Jaume I que, recalat a la badia de Palma, serví per a confinar-hi més d'un miler de persones. Imaginau, estiu de 1936, 40 graus a l'ombra i més de mil persones dins la bodega d'un vaixell de ferro amb una única finestra de ventilació minúscula. Era un infern. Per solucionar aquest problema i per poder arrestar encara a més persones es el perquè fou habilitat can Mir com a presó.

Dibuix de can Mir fet pel pres pollencí Joan Cortès "Bibi".

Foren molts els pollencins que passaren per aquesta presó i que patiren aquesta tortura pel simple fet de pensar diferent dels feixistes. A Pollença foren assassinats aquest període de repressió 21 persones i més de 100 foren empresonades. Molts d'ells no tingueren cap judici, però els que si foren jutjats ho foren sense cap garantia, amb judicis que no eren més que una farsa. El gener de 1941, fou clausurada i la majoria dels presos passaren a la Presó Provincial de Palma.

De tot això ens en parlaran l'autor del llibre, en Josep Suárez, i el nostre company, en Pere J. Cànaves (de la Punta) qui hi tingué varis familiars empresonats a can Mir.

És clar que el nou equip de govern  s' ha trobat amb un bon grapat de problemes amb els que no comptaven, i que els primers dies de la legislatura s’han dedicat a intentar capejar el temporal i el desastre de l’anterior legislatura; problemes de la piscina coberta, tirar endavant el 50 aniversari del Festival, reducció de pressupost a festes, tancament dels comptes del 2010 i pressupost del 2011...

El primer que voliam destacar és que la situació actual del ple amb l’equip de govern en minoria pensam que és molt saludable per a la democràcia municipal. Propostes com la realització d’un ple cada dos mesos, o presentar uns pressuposts sense temps i sense contar amb els precs i preguntes de l’oposició haguessin sortit si l’equip de govern tingués la majoria. Per altra part si no han sortit és per la unió de l’oposició a l’hora de rebutjar aquestes propostes. Quan tothom esperava un caos amb vuit grups polítics amb representació  i sis a l’oposició, la veritat és que el que està succeint és tot el contrari. Tots els grups polítics estam  fent un esforç important de comunicació i informació, i al cas de l’oposició això està donant bons resultats; com la presentació i aprovació al ple ordinari de juliol de la moció per a la creació d’un catàleg de llocs de feina. Una feina que hem continuant fent pel ple de setembre.

Cal que l’equip de govern tingui més en compte els grups de l’oposició, no només és el millor si parlam de democràcia, sinó que és el més positiu per Pollença. A l’actual situació econòmica, amb nombroses situacions irregulars a l’Ajuntament i les dinàmiques tan dolentes i tan complicades de canviar que n’hi ha a l’Ajuntament cal el consens, el diàleg, l’ajuda i col·laboració de tothom.

Ara arriba el moment d’agafar un camí i  començar a prendre decisions que marcaran la nova legislatura; pressupost del 2012, la residència, la llicència de Formentor, la disciplina urbanística, l’ocupació de la via pública, la fàbrica, els camins públics, les platges, la regularització de les contractacions i la plantilla, la plaga del becut vermell...

Aquesta setmana continuarem valorant el que han estat aquests cent dies.

---

 

Montserrat Pons i Boscana, apotecari de Llucmajor persona polifacètica molt interessat en la conservació dels usos i costums d’aquesta terra, amant del patrimoni i la cultura de les Illes. Així ho transmet quan explica alguna qüestió relacionada amb un estri antic, costums d’algun poble o d’alguna  possessió, formes de preparació d’alguna melmelada o qualsevol altre tema, que poden ser molts i ben variats. A més, explica amb passió i l’aconsegueix transmetre, és un luxe escoltar-lo.

Ha escrit llibres sobre plantes medicinals, alguns temes històrics del terme de Llucmajor però el seu fort i el que pareix que més l’interessa són les figueres, deu ser la persona que més pot parlar sobre figues i figueres, i en gaudeix de fer-ho.

La seva finca de Llucmajor, Son Mut Nou, és el camp d’assaig  on hi ha sembrades totes les varietats de figueres de les Balears però també hi està sembrant les varietats de la resta d’Espanya i ara ja n’hi ha moltes de diferents punts del món.  Per el moment té unes 1600 figueres que fan figues de diferents grandàries, formes, colors i també amb diferents formes dels pàmpols com uns molt curiosos de set lòbuls.   

Sobre el terreny vérem i testàrem totes les castes de figues que volguérem, també vérem un tancat circular al voltant d’una figuera que és un sistema menorquí per engreixar un porc, no importa replegar les figues i dur-les a la soll.  

En acabar la volta encara ens explicà algunes de les diferents formes de com es poden cuinar i preparar alguns  productes a base de figues i férem un tast. Un horabaixa ben aprofitat tan al figueral com a la taula.

                                                                               ARFV

Fotografia del llibre -Les figueres a les Illes Balears-

Com venim fent des de la nostra entrada a l'ajuntament (fa ja quatre anys), encara que alguns sembla que encara no s'han assabentat, i hem continuat fent des de que participam en la mateixa, publicam les actes de les Juntes de Govern d'agost, respectant la llei de protecció de dades.

 - Junta de govern de 4 d'agost.

Destaca l’inici del procediment, a proposta del Regidor d’Esports, de firmar un conveni de patrocini  a canvi de publicitat amb el ja  palista olímpic, Alfonso Benavides :

“... /... Des de l'Àrea d'Esports volem recolzar la trajectòria esportiva del palista pollencí Alfonso Benavides, el qual ha quedat subcampió a l’Europeu de Belgrado i que té series possibilitats de classificar-se per les properes olimpíades de Londres 2012, formant part de la selecció espanyola de palistes.

Però hem de ser conscients que l’esport per poder treballar a n’ aquests nivells necessita ajudes de les administracions publiques, ja sigui per viatges, material específic per poder entrenar, etc...   Per això, a més de les subvencions rebudes per part de l’Àrea d’Esports demanem que s’estudiï la possibilitat d’altres ajudes econòmiques. Una possibilitat seria veure la publicitat que aquest esportista pot donar al municipi de Pollença, invertint en ell per a que pugui dur l’escut de l’Ajuntament i l’anagrama de l’Àrea de Turisme per tal de promocionar la marca turística de Pollença. En aquest sentit, es podria firmar un conveni de patrocini a canvi de publicitat. D’aquesta manera l’Ajuntament de Pollença a través de les Àrees d’Esports i Turisme, podria donar suport econòmic per tal de que el palista Pollencí pugui entrenar en les millors condicions per arribar a les olimpíades i de passada promocionar el nostre poble.../...

S’aprova la proposta de la regidora de cultura als efectes de donar continuïtat a la programació anual del Museu Municipal de Pollença, aprovant la col·laboració, mitjançant el Conveni TUO de la UIB, d’un/a  llicenciat/ada universitari/ària en pràctiques, durant un període de 3 mesos, amb un cost de  2.550 euros .

 Es va aprovar la proposta de la regidora de Medi Ambient de nomenar el un coordinador de salvament i seguretat de platges, amb 1.189 euros mensuals IVA inclòs, amb facturació entre els mesos d’abril a novembre de 2011 inclosos fins a un màxim de 9.512 euros anuals.

Es van aprovar, les autoritzacions per al mercat nocturn durant la temporada turísticaen la plaça Miquel Capllonch (dimarts) i en el passeig Anglada Camarassa (dijous), amb una superfície màxima de 6 m2,  per a la venda de productes d’artesania,  durant els dies de la setmana assenyalats comprensius de la temporada turística 2011 i en l’horari de 18:00 a 24:00 hores:

 - Junta de govern de 16 d'agost.

Ja vam fer un article al seu dia

- Junta de govern de 7 de setembre

Ja vam fer un article al seu dia. Ara que participam a les Jutnes,primer publicam un article, el més ràpid possible sobre la junta corresponent (dimarts n'hi ha) i després publicam l'acta respectant la llei de protecció de dades.

Eneko en Diagonal.

 Al ple de desembre del 2008 (veure article) es va aprovar per unanimitat la nostra moció  per donar el nom de Margalida Comas Camps al carrer que actualment no té nom però es diu "prolongació de la Gola" i nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl i que a partir d'aquesta moció al manco el 50% dels futurs nous carrers portin nom de dona. 

Fins el final de la legislatura vam demanar a diversos plens si ja s'havien iniciats  els expedients per fer aquestes distincions, i l'anterior batle va contestar que el faria abans del final de legislatura...

Al ple ordinari de juliol vam tornar a recordar aquesta feina a l'actual equip de govern i fins avui res.Evidenment continuarem demanant el compliment d'aquesta i altres mocions aprovadesi no realitzades

Margalida Comas Camps forma part de la part oculta de la història d'aquest país per la seva doble condició de perdedora de la guerra i dona. 

Destacam el següent fragment de  article sobre Margalida del blog la lectora corrent sobre el llibre Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga, fruit d'un exhaustiu treball de recerca per part de la seva autora, María Ángeles Delgado Martínez, professora d'educació secundària. A més de la biografia de Comas, amb una anàlisi detallada del seu treball, el llibre n'inclou també tota la bibliografia i un recull de facsímils d'articles seus, documents varis i fotografies.

M'ha cridat l'atenció un article que Margalida va publicar a la Revista de Pedagogía el 1925 , quan era professora de l'Escola Normal de Tarragona: "Las ciencias en la escuela" (Rev. Pedagogía, núm. 38, pp. 56-64). Hi destaca la modernitat de les seves idees pedagògiques. Contràriament a aquella idea que encara preval avui dia en molts ambients no científics, ella diu: "Las ciencias reclaman un sitio en la escuela únicamente porque representan un movimiento de capital importancia en la evolución del espíritu humano, no por su mayor o menor utilidad. Sirven para humanizar las mentes de niños y jóvenes; juntamente con la literatura y el arte las ciencias son una de las grandes expresiones históricas del espíritu, y en consecuencia tienen tanto derecho como aquéllas a un sitio preminente en el programa escolar." Creu que la mainada ha de fer la "seva" ciència, ha de descobrir i el mestre només ha de guiar-los en el camí cap a la descoberta: "su misión es sugerir, dirigir, pero el alumno es quien debe observar, experimentar, comparar, sacar consequencias..."

Per altra banda, Margalida creu en la necessitat de la coeducació, que no veu com una simple integració de les noies al model imperant --masculí--, sinó com un nou model educatiu que integri aspectes del model masculí i del femení. Llegint els seus articles sobre educació i didàctica de la ciència, es fa estrany pensar que la major part d'aquells textos són d'abans de 1936. Però potser no ho sigui tant, d'estrany, si pensem que l'educació va viure una epoca daurada en temps de la República.

 A l'enllaç podeu llegir l'article de MARGARITA COMAS CAMPS Y LA INTRODUCCIÓN DEL NATURE STUDY EN LAS ESCUELAS ESPAÑOLAS J. Mariano Bernal Martínez Dpto. Didáctica de las Ciencias Experimentales. Universidad de Murcia. Mª Ángeles Delgado Martínez I.E.S. J. Ibáñez Martín. Lorca (Murcia)

Foto i article a Menorca diario del carrer que Alaior (Menorca) ha dedicat a Margalida Comas, una persona molt relacionada amb Pollença a la qual l'Ajuntament també s'havia compromès a dedicar-li un carrer

Fotos del carrer que ens ha fet arribar
Miquel Cifre

A l'anuari número 13 (2008-2009)publicat per l'Ajuntament i dedicat integrament a l'estudi dels col·laboradors i continuadors de l'obra de Guillem Cifre de Colonya podeu trobar un article de María Cerdà Llompart; Guillem Bestard i  Margalida Comas i un altre sobre na Clara Hammerl de Fanny Llabres i Pere Salas.

El llibre Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga

Des de fa molts anys, podríem dir que des dels anys 60 quan es va encunyar el terme "Balearització", Mallorca ha estat víctima d'un creixement brutal en quant a urbanisme es refereix. El nombre de cases i urbanitzacions construïdes ha anat creixent exponencialment i només s'ha aturat amb una crisis econòmica sorgida d'aquest model basat en el totxo. I ara sembla que l'única recepte vàlida que han trobat els nostres governants és intentar fomentar el construir més. 

I que vol dir construir més? doncs arrassar més quilómetres quadrats de terra, de costa, de boscos i de paratges tant importants mediambientalment parlant com son Bosc. En comptes d'apostar per un turisme sostenible, paisatgístic i de qualitat i lligat a la natura; preferim destruir el nostre medi fent un camp de golf més (com si no n'hi hagués suficients). 

Per tot això des d'Alternativa per Pollença veiem amb molt bons ulls iniciatives com la del GOB i ens hi adherim totalment. Els governants no poden seguir ignorant als col·lectius i persones expertes en cada tema. No es pot seguir marginant als col·lectius ecologistes en temes tant importants com és l'urbanisme i la gestió del territori.

Son Bosc (Muro), Son Baco (Campos), Ses Fontanelles (Palma), ... són només alguns dels indrets que es veuran de nou amenaçats pel sotmetiment dels poders públics als interessos privats. Paral·lelament, nous projectes es plantegen ja, amenaçant el nostre territori: circuit de Fórmula 1, ampliacions de ports esportius, centres comercials, parcs temàtics....

El Govern actual ha llançat diversos anuncis en relació a la modificació de normes urbanístiques per a fer possibles projectes que representen en cada cas, una greu amenaça a espais que es caracteritzen pels seus valors ambientals i paisatgístics. Sota l'excusa de la dinamització econòmica s'ha llançat la consigna de que Mallorca està en venda i de que els nostres polítics "facilitaran" les inversions privades a costa de la qualitat de vida, el territori i el medi ambient de les persones que vivim aquí, per a benefici d'uns pocs (sempre els mateixos) i sense que això representi una solució de fons a l'actual crisi econòmica que patim i que no es veurà més que agreujada per aquestes decissions polítiques.

Ben aviat, aquests projectes seran possible gràcies a decrets-llei i altres instruments que deixen al marge la possibilitat de participació pública en les decissions que afecten el nostre territori i entorn i que són clars exemples d'urbanisme a la carta.

Cal reforçar el paper dels ciutadans i reclamar el dret a la participació. Fer-ho és tan fàcil com signar aquesta petició adreçada al President del Govern de les Illes Balears, perquè recapatici i reorienti les directrius que marcaran la política territorial i sens dubte, el futur d'aquesta terra.

Amb tu podem crear la pressió necessària per aconseguir un canvi de plantejament y protegir aquests i d'altres indrets que, com tants d'altres, s'han vist amenaçats i en alguns casos sotmesos a la barbàrie especulativa. Si te preocupa tot això, te demanam que donis una passa més en la defensa del territor i te uneixis aquí als que pensam que qui vertaderament estima Mallorca, no la destrueix i que tots els ciutadans tenim dret de participar en les decissions que afecten el nostre territori.

GOB

Podeu firmar a la dreta del bloc.

Al firmar la petición estarás enviando esta carta

Destinatario: José Ramón Bauzá

Estimat Sr. President,

Com vostè coneix, Mallorca és un territori fràgil i limitat que durant massa anys ha patit l'agressió i les conseqüències d'una política econòmica marcada per l'especulació urbanística, fent malbé de manera irreversible determinats indrets de la nostra terra, perdent una bona part d'aquells valors naturals i paisatgístics que ens caracteritzen com a regió i ens haurien de diferenciar com a destinació.

Per aquest motiu, li deman que reforci la política territorial partint de l'interès general i de la protecció del nostre territori, i que garanteixi la participació ciutadana en aquelles decisions que afecten el nostre territori.

Els anuncis fets en relació a les iniciatives normatives que afecten l'ordenació territorial i urbanística, han fet augmentar la preocupació social en relació a la protecció del territori i del medi ambient. El Govern actual, no pot donar continuïtat a polítiques destructives especulatives tendenciosament interessades i ha de ser conscient que l'economia de les Illes Balears es basa en el nostre patrimoni, cultural i sobre tot ambiental. Qualsevol visió econòmica de futur ha de potenciar aquests valors, i no malmetre'ls

Atentament,

 

Vídeo d'una de les manifestacions realitzades a favor de sa Dragonera l'any 1979.

Entre tots ho varen aconseguir. Aprenguem-ne!

A través del nostre correu i del perfil de facebook ens han fet arribar les fotografies denúncia que acompanyen aquest article i que farem arribar als regidors responsables.

Estas fotos son del parque infantil que está situado en la esquina de calles Roger de Flor/Llevant, Pto. Pollença. El parque está en un estado vergonzosa y peligroso, con una superficie desigual, aparatos roto y la cerca floja, como ustedes pueden ver en las fotos.

 

¿se puede hacer algo antes de un niño salga herido?

Necessitam les teves fotos, vídeos, els teus comentaris, la teva  informació dels punts negres de Pollença. Aquells llocs del municipi en mal estat, degradats, bruts, oblidats, etc. Ens pots enviar les fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com

A més de publicar aquesta informació al blog, la traslladam a l'Ajuntament on farem feina per  trobar  solucions. Entre tots construirem una Pollença millor.

Explicava Julio Anguita en una conferència recent que a partir dels anys 90, amb els governs de Felipe González i després amb els de Jose Maria Aznar es va crear a Espanya una corrent mediàtica contraria al sector públic. Això va servir per afavorir un procés de privatització del sector públic que donava beneficis a l’estat ( Tabacalera, Telefonica, Argentaria...) Aquests sectors s’han venut a capital estranger que ara guanya beneficis amb ells.

  Ara volen vendre el poc que queda com son els aeroports o les loteries nacionals. Aquestes empreses que abans donaven els beneficis a l’ Estat ara ho fan als inversors estrangers.  També posava aquest exemple: Imagineu que guanyeu 100 euros al més però en gasten 120. Com que no trobau la manera de guanyar més diners i tampoc de reduir la despesa,  cada més s’acumula una deute de 20  euros. Aquí ,teniu una genial idea, per pagar la deute vendreu el llit i decidiu dormir en una manta, al següent més decidiu vendre la taula del menjador, després el mobles de la cuina i així fins a quedar-vos sense res més que la deute de 20 euros cada més. Això és el que ha succeït a l’estat Espanyols amb els governs de PSOE i PP, i a la majoria de Comunitats i Ajuntaments del país.

   A nivell municipal també s’ha defensat la idea de que lo públic és equivalent a ineficaç i poc rendible, de que els funcionaris són incapaços de donar un bon rendiment. Això ha estat una excusa perfecte per privatitzar tot una sèrie de serveis públic que ha suposat una pèrdua de qualitat de les condicions laborals dels treballadors però no una millora de la qualitat dels serveis als ciutadans. La idea de que la solució al mal funcionament de certes empreses públiques és la seva privatització és com a mínim simplista, sobretot si una vegada s’ha produït aquesta fallen els mecanismes de control. El que s’ha de fer és treballar per millorar la gestió d’aquestes empreses i fer-les funcionar correctament.

A Pollença ara mateix tenim l’oportunitat d’aplicar una bona gestió pública a dos àmbits que darrerament han donat problemes. Una és la gestió de les platges, des de Alternativa hem apostat repetidament que la millor solució és donar la gestió a Emser.

L’altre és la gestió de les piscines Municipals on la relació amb l’empresa que la gestiona està viciada des del començament, és evident que aquest és un tema complicat degut a que els problemes estructurals de la piscina fan que difícilment pugui ser rentable.  La nostra proposta a llarg termini seria la d’integrar la gestió de les piscines dins una Empresa Municipal d’ Esports que gestiones totes les activitats instal·lacions municipals esportives. El sistema actual és el de donar a concurs les activitats a empreses privades, això entre altres coses es tradueix en conflictes d’interessos entre les diferents empreses. Creiem que seria molt més fàcil de coordinar fer-ho a partir d’una empresa municipal, que a més podria ajudar a donar sortida a alguns dels professionals de l’àmbit esportiu que surten dels cicles formatius. És evident que això exigeix una esforç d’inversió inicial complicat ara per ara però a llarg plaç hi sortiríem guanyant.

En definitiva, tot i que actualment les corrents dels mitjans de comunicació són totalment contraries a invertir en el sector públic, nosaltres apostam per ell, sempre que es gestioni correctament i de forma transparent (tot el contrari del que s’ha fet fins ara amb moltes empreses públiques que han servit per crear llocs de feina ficticis i pagar els serveis prestats als partits).

Al blog dempeus per la salut pública

El darrer ha estat el GEO-berenar, una ocurrència d’en Guillem Mas Gornals, geòleg investigador predoctoral de la UIB, que el passat 3 de novembre de 2011 va organitzar aquest berenar per a discutir de geologia i visitar alguns clots de fang de gerrer, pedreres i altres llocs d’interès geològic.   

En aquesta ocasió la trobada ha estat al restaurant Son Colom a Felanitx, durant el berenar han estat molt interessants les explicacions que ens han donat alguns dels geòlegs sobre els processos de fabricació del ciment natural, entre altres temes. Molt a prop del restaurant havíem visitat un clot immens d’on en el seu dia tragueren argiles per a la fabricació de teules, totxos i altres elements per a la construcció. Són bons llocs per veure les diferents capes de materials i discutir sobre la seva formació, composició, edat, etc.

Com que anam amb la panxa plena no ens podem allunyar molt però caminant una estoneta de cap a Sa Mola de Felanitx arribam a unes pedreres molt interessants on podem contemplar estranyes formes, parets amb abundants fòssils i un racó dormitori d’una òliba ple d’egagròpiles (uns pilots amb els restes dels animals que ha caçat i que no ha pogut digerir). No tot ha de ser geologia, també resulta interessant veure i comentar sobre els  animals que habiten les antigues pedreres.

Sortim de la pedrera i partim de cap a un altre clot d’argila on hi  estam més temps perquè els geòlegs no se tornen a posar d’acord amb les edats d’algunes franges de minerals i la procedència d’abundants trossos de carbó.

Ha estat un matí ben interessant amb gent ben agradable que ens han ensenyat algunes coses sobre els minerals que tenim a Mallorca. Com ha estat un èxit, ja se comença a preparar el proper que segurament serà per la zona de Llubí.

Enhorabona per la idea a Guillem Mas i a l’AGEIB.

                                                                                          A.R.F.V.

Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Recordeu l’article anterior en que parlava de coses que no agraden a cert espanyol i per això es considerava a Espanya país de pandereta? Doncs ara és el moment de glòria per al poblet de Filettino (ara mateix principat, abans italià), i treurà el que és nou de la localitat.

Benvenuti al Principato di Filettino. Així és el que m’agradarà que salutin quan entrem allí. Filettino és un municipi de 500 habitants aproximadament, i es situa a uns 100 quilòmetres de Roma per l’est. De fet és un exemple de com una ciutat s’havia independitzat gràcies a la declaració del batle Luca Sellari. Però no sempre era aixì.

Quan Itàlia s’hi trobava en crisi, el Cavaliere Berlusconi cercava plans d’austeritat. I trobava un que li va semblar adequat: fussionar una ciutat propera amb un poble de menys de 1000 habitants. I axiò va ser a finals d’agost ja passat. Però aquest pla, tal com podem estudiar, perjudica moralment els poblets, bandeja la sobirania dels municipis i empitjora la crisi.

En cert cas, Berlusconi fa malament, molt malament, en crear aquesta llei. No aconseguirà que es compleixi. I si ho aconsegueix, adéu poblets, la crisi s’engreujarà encara més. Però no va quedar aixì, i menys si Luca va decidir la independència. O sigui, que ja s’han afanyat en fer la resistència. I ho han aconseguit.

I la primera mesura que ha fet Sellari és crear la seva pròpia divisa amb el nom de fiorito (un nom molt “cute/kawaii” per a una moneda del principat ^_^ ). De moment han imprés els primers bitlets de 10 fioritos. I ho avala el Banc Popular del Principat de Filettino. Esperem que desprès faràn noves mesures.

Vet aquí que el Principat de Filettino és avui un nou país, amb el mateix status social que el encara conegut Principat de San Marino. Si voleu conèixer més coses sobre aquest principat: http://www.principatodifilettino.com/ . (De moment aquesta web està en fase de construcció i només es llegirà en italià, però no us preocupeu, si posen més idiomes així com el castellà i el català ho podem entendre).

Grazie mille e arrivederci

Per reflexionar: Sarkozy i Berlusconi han fet el que no va fer Zapatero i el que era el seu ministre Rubalcaba; pujar els impostos a les rentes més altes...

La diferència fonamental entre l'esquerra és d'on surten els impostos i on s'inverteixen.

Aquest article és una traducció i selecció d'informació dels articles del blog de Vicenç Navarro.

- Espanya es gasta molt menys en el seu sector públic del que degués pel seu nivell de desenvolupament econòmic. El PIB per càpita d'Espanya és el 94% del terme mitjà de la UE-15. La despesa pública social per habitant (que inclou despesa en pensions, en sanitat, en educació, en serveis domiciliaris a persones amb dependència, en escoles d'infància, en serveis socials, en ajudes a les famílies, en habitatge social, entre altres) és només el 74% del terme mitjà de la UE-15. Si anés el 94%, ens gastaríem 66.000 milions d'euros més en el nostre Estat del benestar del que ens vam gastar ara. 

 - El dèficit públic no només mesura el que es gasta l’estat, també mesura els ingressos. Com no es cansa de recordar en Vicenç Navarro; els ingressos d’Espanya representen només el 32% del PIB, més baix que la mitjana dels països de la UE-15 que és el 44%. En Suècia es el 54% del PIB.

- En Espanya, la majoria de la ciutadania que treballa i que està en la nòmina paguem impostos  (sobre la renda), en quantitats que, proporcionalment, són comparables a mitjana de la UE-15. La gran diferència a Espanya es troba en les rendes superiors, en les grans empreses i en la banca. Aquí sí que la diferència entre el que paguen aquests col·lectius a Espanya i el que paguen els seus homòlegs en el terme mitjà de la UE-15 és molt substancial. El 1% de la població de renda superior d'Espanya paga només el 20% del que paguen els seus homòlegs a Suècia.

Però fins i tot més important que les diferències nominals són les diferències reals, és a dir, el que en realitat tributen. Les deduccions i el frau fiscal estan molt estesos en aquests sectors. El sindicat dels Inspectors d'Hisenda del Ministeri ha publicat recentment un informe que mostra clarament el grau regressiu de la càrrega fiscal. Les grans empreses paguen molt menys que les mitjanes i petites empreses, i les rendes superiors paguen uns percentatges menors que la majoria de la ciutadania. I les rendes derivades del capital tributen en la pràctica només el 10%, molt menys que el terme mitjà del que paguen les rendes del treball (entre un 28% i un 32%) .

- La reducció del dèficit públic pot aconseguir-se pujant els impostos, i molt en particular els d'aquells que s'han beneficiat enormement de la baixada impositiva que el president Zapatero, i abans l'expresident Aznar, van realitzar durant els últims 15 anys. Aquesta reducció d'impostos ha estat, tal com ha assenyalat el Fons Monetari Internacional, responsable del 40% del dèficit estructural existent a Espanya i en la majoria de països de l'OCDE (el club de països més rics del món) que van seguir semblants polítiques. Si es recuperessin els tipus existents abans de les reformes regressives fiscals, passant d'un 43% a un 45% per a les rendes superiors a 60.000 euros, i s'afegís un nou tram per als quals ingressen més de 120.000 euros, amb un tipus del 50%, l'Estat ingressaria 2.500 milions d'euros més a les arques, afectant únicament al 3,98% dels ciutadans. A aquesta quantitat es podia afegir un impost als grans patrimonis i als bancs, cosa que, suposaria uns ingressos de 2.500 milions d'euros

Si, per altra banda, es recuperés el tram que pagaven les grans empreses en el seu impost de societats, passant del 30% al 35%, l'Estat recuperaria 5.300 milions d'euros (afectant únicament a un 0,12% del total de les empreses, que són les quals tenen una baseimpositiva superior a 30 milions). Altra quantitat recuperable podria aconseguir-se augmentant el tribut d'un 1% a un 5% en les societats de capital variable, les famoses Sicav.

- El sindicat dels Inspectors d'Hisenda del Ministeri ha indicat que, a través de mesures creïbles i immediates, es podria reduir en un 5% del PIB la grandària de l'economia submergida. Això significaria un augment de 12.700 milions més pera les arques públiques, que haurien d'incrementar-se a 6.155 milions més si eliminessin els paradisos fiscals que estan sent utilitzats àmpliament per la banca i per les grans empreses. Totes aquestes i altres mesures que haurien de prendre's no afectarien a la gran majoria deles classes populars, recaptant-se 35.235 milions d'euros.

El 10% més ric de la població espanyola posseïx el 58% de tota la propietat.  Aquesta enorme concentració dificulta la  recuperació econòmica, doncs els rics consumeixen molt menys que les classes populars. I el que es necessita ara és que es consuma i amb això creixi la demanda. Si l'Estat fos dur amb els rics del país i recaptés aquells 35.235 milions d'euros, podria crear ocupació, per exemple, en els escassament finançats serveis de l'Estat del benestar, el que estimularia enormement la demanda i amb això la recuperació econòmica, reduint així el dèficit públic. Si no ho fan és perquè els flaquegen les cames per a enfrontar-se als rics.

Del blog burbuja.

  Comentam la Junta de Govern d’ahir a la que va participar el nostre portaveu.

A més de l’habitual aprovació de factures, llicències, peticions d’ocupació de la via pública, guals, expedients sancionadors... Com sempre publicarem l’acta quan sigui aprovada, respectant la llei de protecció de dades.

- Es va aprovar la modificació i prorroga del contracte administratiu de serveis de l’escola d’adults.

- Es va aprovar el pressupost pel tractament de desratització i desinsectació de les zones publiques. 6.975 euros.

- Un tema molt important; es va aprovar el projecte per l’adequació de la planta pis del centre de dia i residència amb un pressupost de 369.708,10 euros (informació a la pàgina de l’Ajuntament).Es tracta del projecte d’inversió inclòs al Fons estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local que s’ha tornat en posar en marxa després de la fallida de l’empresa que havia de fer l’obra. Cal acabar aquestes obres enguany.

Les obres del Centre de Dia  es van començar ja fa més de vuit anys, el Govern invertia 600.000 euros que es pagaran fins 2016, d’un pressupost de 2,300.000 euros, la resta el posava l’ajuntament.

Encara recordam quan l’equip de govern  va a votar contra la nostra moció (febrer 2008) on demanavam els trasllat de l’Area de Serveis Socials  on és ara... L’argument va ser que el Centre de Dia era a punt d’acabar-se. Teòricament s’havia d’haver acabat el  19 de maig del 2007. Després es va perdre un temps preciós i es va tardar més d'un any en demanar la resolució de contracte, a pesar de que la primera empresa constructora que va entrar en fallida havia incomplet el plec de condicions (veure article).

Després  ha hagut una altra fallida de la segona empresa constructora, la donació del mobiliari per part d’un resident...Ara ... esperam que na final d’any el centre de dia – residència es trobi acabat.  

Per altre part esperam que el nou equip de governi convoqui una reunió per parlar del futur de la Residència . Ja a la legislatura passada s’era conscient de que la Residència de Pollença no compleix amb la llei i que resulta impossible l’adaptació de la part més antiga de la Residència. Si que sembla que la part menys antiga de la Residència es pot utilitzar per persones que es poden valer per elles mateixes. Tota la legislatura passada es va parlar i es va fer feina (per part del gerent) per adaptar les tarifes a la capacitat adquisitiva real dels residents ...  Però finalment com a tant altres temes no es va fer res.   

Evidentment la residència privada del Port de Pollença no és gens atractiva pels residents no depenents, com ja vam denunciar al seu dia es va fer a un lloc allunyat del centre i a més a més a l’altre costat d’una via de circumval·lació.

En definitiva s’acaben els cent dies, és hora de reunir-nos tots i començar a posar fill a l’agulla a aquest tema i a altres que fa anys pengen.

Fotografia i article al diari Última Hora.

Dins les actuacions que ha tingut l’Equip de Govern dins la seva curta existència, una de les més polèmiques sense cap tipus de dubte ha estat l’autorització dos dies per setmana al Moll d’un mercadet ambulant, els dimarts a la Plaça Miquel Capllonch i els dijous al Passeig Saralegui, concretament a la zona per a vianants.

Dins l’Assemblea d’Alternativa no s’ha fet cap valoració d’aquest mercadet, però la meva opinió personal és que aquest mercadet és un “zero a l’esquerra”, no aportarà més turistes al Moll ni tampoc els minvarà i no és una competència deslleial, atès que just són dos dies per setmana i unes hores, no ocupen una jornada laboral completa.

Una de les associacions més crítiques amb aquest mercadet ha estat ACOTUR (Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca) que ha demanat i tingut reunions amb els regidors responsables d’aquest mercadet, sincerament crec que aquesta associació ha fet més renou del que l’assumpte en qüestió és mereix.

Però tot aquest “escàndol” per una decisió de l’Equip de Govern sense cap tipus de transcendència jo em deman Què passarà quan l’assumpte tingui transcendència? Ens tiraran l’Ajuntament al terra? Són moltes i variades les decisions que pot prendre l’Equip de Govern per intentar aconseguir el tan anhelat turisme de qualitat i ja perquè no parlar de la també anhelada desestacionalització , Què passarà quan?

-          Es redueixi  dràsticament l’ocupació de la via pública de taules i cadires, i a més es demani un mínim de qualitat pel mobiliari exterior

-          No s’autoritzi l’exposició per part dels comerços de les seves mercaderies a la via pública

-          Harmonització de les façanes dels comerços i dels bar i restaurant per tenir per poder potenciar la marca “POLLENÇA”

-          Control exhaustiu del “reclam publicitari”, rètols lluminosos, faristols, cavallets, etc.

-           Publicitat gratuïta per medis publicitaris analògics i digitals als principals mercats emissors i al nostre mateix municipi dels hotels, bars, restaurant i comerços en general que compleixin un requisits de qualitat que l’Ajuntament especificaria al seu moment

N’hi ha un bon nombre més d’aquestes accions, i aquestes just estan relacionades amb el turisme, si de veritat volem que el nostre municipi torni a ser cap davanter turísticament parlant, ens haurem d’oblidar de moltes coses obsoletes i que no tenen cabuda avui, també hem d’intentar allargar la temporada al manco als 9 mesos per a que els nostres treballadors tinguin una millor qualitat de vida, com he dit al començament de l’article “no crec que aquest mercadet sigui la solució” però em dona la sensació que hi ha industrials al Moll que no volen moure una peça del joc, ja que els hi va bé així com estem ara, malgrat la resta del pollencins sofreixi les conseqüències, tampoc han dit res els que recolzen aquest mercadet, perquè n’hi ha i a mi em consta.

Miguel Sánchez

Pepe Tirado president d'Acotur parlant amb la tinent de batle, Malena Estrany (Article i foto Ultima Hora). 

 A Alternativa per Pollença (A) volem denunciar i reprovar públicament la presa de pèl del senyor Carlos Delgado al senyor batle del seu mateix partit, i a tot el poble de Pollença. En dos mesos el senyor Carlos Delgado ha passat de fotografiar-se am els organitzadors del Festival, i declarar públicament que ajudaria al Festival de Pollença, a no donar cap tipus d’ajuda. Una mentida que deixa a una situació econòmica molt complicada al Festival i també a l’Ajuntament.

Habitualment la conselleria de Turisme donava unes ajudes directes al Festival però l’any passat la consellera Joana Barceló (PSOE)  va fer un concurs per donar les ajudes que pujaven a 600.000 euros. Així i tot i sense esperar a la resolució del concurs,abans de començar el Festival el conseller de turisme, en Carlos Delgado (PP)  va destacar l'important paper que tenia el Festival de Pollença com a element promocional de les Illes Balears, i va declarar que volia continuar recolzant econòmicament el festival (el podeu llegir a la pàgina del govern on també es troba la fotografia que es va fer en Carlos Delgado amb el batle, la regidora de cultura i el director artístic del Festival, acompanya aquest article).

   "Ens hem trobat amb una situació d'emergència i havíem d'actuar de la manera que podíem, pel que he d'alabar a l'alcalde de Pollença pel seu empeny". (declaracions de Carlos Delgado a Europa Press)

El batle esperava rebre 180.000 euros per part de Turisme però segon la comissió avaluadora, el Festival no va arribar a la puntuació mínima per optar a aquestes subvencions, que el PP havia reduït a una dècima part; passant de 600.000 a 60.000 euros. Segons el batle la convocatòria d’ajudes estava mal feta, encara que altres actes culturals si que han rebut aquests 60.000 euros (Festival de Chopin, Concurs Internacional de Piano, la Temporada de Arts Escèniques i Musicals de Mallorca  Festival de Música Clàssica del Port de Sóller ).

No entenem com en Carlos Delgado  va declarar que el Festival era prioritari i que el volia ajudar i que ara, una vegada realitzat el Festival no aporti ni un euro a la seva realització. Si les bases del concurs estaven mal fetes per què no es va declarar desert el concurs i es va fer una nova convocatòria urgent?

La qüestió és que en aquest moment l’Ajuntament ha de fer front en solitari a tota la despesa del Festival. El que deixa a una situació molt complicada al Festival i també a l’Ajuntament amb greus problemes econòmics.

La fotografia de la mentida.

El  pressupost del Festival  que es va presentar al darrer ple extraordinari era de 639.650 euros

A les següents despeses del Festival no va haver cap canvi respecte al 2010.

Despeses diverses concerts.                            4.000

Material Decoració                                         2.000

Material oficina Festival                                  850

Entrades concerts                                            1.700

Comunicacions Telefòniques                         3.600

Representació Festival                                   2.000

Publicitat i propaganda Festival                   50.000

Quotes SGAE, EFA                                     10.500

Despeses Coordinació, web imatge              8.500.

Traducció de textos                                      2.000.

Servei de fotografies                                    5.000.

Les despeses a les que si que ha hagut canvis

Les despeses a justificar no aplicades al pressupost (un concepte que ens han d’aclarir) va pujar un 20% de 250.000.a 300.000

Contractació concerts  es va reduir un 14,35% de 256.850 a 220.000. euros

Direcció Festival es va reduir un 32, 95% de 44.000.00 a 29.500.00 euros

Articles al Diario de Mallorca sobre el tema

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2011/07/28/turismo-deja-desiertas-ayudas-festivales-pollenca-sa-pobla/690314.html

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2011/09/01/subvencion-turismo-festivales-musicales-reduce-60000-euros/699526.html

Carregar-se la llengua.

Fa uns dies, llegia unes declaracions de la Directora General de Cultura i Joventut en què deia que amb tants d’enfrontaments ens carregaríem la llengua. He de dir que tot i que la nostra diferència ideològica és evident, tinc simpatia personal cap a Isabel Cerdà, per tant, des del meu respecte cap a la seva persona, només puc afegir que té raó, amb  la nova política lingüística del Govern balear, es carregaran la llengua.

De fet, no dubt que quan en una societat bilingüe una de les llengües és considerada, en tots els àmbits, un requisit (obligació) -com és el cas del castellà- i l’altra considerada un simple mèrit per accedir a l’administració pública –el cas del català-, això suposa, senzillament, iniciar una política d’arraconament d’una de les dues llengües (evidentment la catalana) per intentar que la nostra societat esdevingui monolingüe.

Per altra banda, voler implantar la lliure elecció de llengua en una societat en què una d’elles és requisit i l’altra no, també suposa, al meu parer, un intent de carregar-se la llengua més feble.

Tenir un president que diu que a Balears no diem got, sinó tassó, tal vegada no suposa voler carregar-se la llengua, sinó que suposa un desconeixement de les diferents formes dialectals del conjunt de l’arxipèlag.

Tenir un Conseller de Turisme que es nega a dir una paraula amb la llengua materna de molts dels ciutadans d’aquesta terra, també ajuda a fomentar el desconeixement i el desprestigi d’una de les dues llengües oficials.

De totes maneres, després d’escoltar declaracions en contra del Decret de mínims i de la Llei de normalització lingüística, i d’escoltar alguns membres del Partit Popular durant la recent campanya electoral, a ningú sorprèn la seva voluntat de carregar-se la llengua, o sí?

Per tant, evidentment, trob encertat que es digui que el govern actual amb aquesta actitud es carregarà la llengua pròpia de la nostra Comunitat.

Al cap d’un grapat d’anys i després de varis intents, a la fi he pogut visitar la cova del Pas de Vallgornera. Gràcies als companys del Grup Nord que ho han fet possible i ens han guiat per aquest laberint meravellós, Pere Gamundí i Guillem Jordà.

Sempre he dit que el que veim dins d’una cova o d’un avenc és molt mal de descriure, les formes són tan variades i estranyes en algunes ocasions.  Depenent des de quin angle se miri, ens  suggereixen cares d’algun personatge, animals, alguna part anatòmica o qualsevol cosa imaginable. Encara són més mal de descriure les sensacions que poden ser tantes i també molt   variades, sempre recordaré quan vaig anar per primera vegada a un avenc, el de Fra Rafel, que a baix del Gran Pou (-145m) i sent el darrer que havia de pujar, m’arraconava a un lloc a cobri de les possibles caigudes de pedres i allà tot sol apagava el llum i me relaxava, quina pau, tan interior com exterior... fins que me pegaven un crit de dalt avisant-me que la corda estava lliure.

Crec que la cova que he vist amb més formacions és aquesta, la del Pas de Vallgornera i això que només he vist una petita part ja que és immensa. Com tot és tan mal de descriure he posat més fotos per a que vos pugeu fer una mica d’idea, així i tot només és com mirar amb un sol ull i a més mig tancat. No han quedat molt bé les fotos, a la pàgina del Grup Nord (http://www.grupnordmallorca.org/publicacions.html) o a la Federació Balear d’Espeleologia (http://www.federaciobalearespeleologia.org/fotografias/view_album.php?page=1&albumID=2) hi ha fotos molt bones.

Molta de gent ja ha sentit parlar d’aquesta cova perquè de cada dia pren més importància i ja és de les de més recorregut d’Europa però per a qui no n’hagi sentit parlar apuntaré algunes dades.

Va ser descoberta a l’any 1968 quan se feia una excavació per fer un pou negre als terrenys de l’hotel Es Pas, avui abandonat i en runes. A l’any 1992 se coneixien 2 Km. d’aquesta cova, al 1999 ja n’hi havia 6,4 Km., a l’any 2006 arribaren als 23 Km., en el 2007 s’havia arribat a 40 Km. i al 2008 s’anava  per els 55,7 però al 2010 ja se’n tenien explorats 65 i la cosa no ha acabat aquí perquè els companys diuen que queda bastant per explorar, pot ser que ara mateix ja n’hi hagi 67 Km. És la secció d’espeleobusseig del Grup Nord qui està fent les exploracions subaquàtiques i està descobrint de cada vegada més trams d’aquesta cavitat de Llucmajor. S’han emès documentals a diferents cadenes de televisió amb imatges espectaculars protagonitzades per els nostres espeleobussejadors.

A part de tot el que ja hem dit de la cova, també hi ha una zona amb un important jaciment paleontològic on s’estan fent importants estudis de restes de myotragus. Per això per la seva bellesa, fragilitat i per la quantitat d’espeleotemes poc freqüents, apart de la protecció que ja tenia: Lloc d’Interès Comunitari, inscrita a Red Natura 2000, ara s’intenta que sigui declarada Monument Natural. Esper que això vagi envant perquè aquesta cavitat realment és una gran obra de la Mare Naturalesa que ha de gaudir de la màxima protecció i no s’ha de veure afectada per les urbanitzacions que s’estan construint a sobre.

                                                                                               A.R.F.V.

A través del nostre correu i del perfil de facebook ens han fet arribar les fotografies denúncia que acompanyen aquest article i que farem arribar als regidors responsables.

Esperam que es millori la comunicació amb els ciutadans i aquestes coses s'arreglin aviat.

Aquestes imatges corresponen totes elles a la urbanització de Gotmar (moltes d'elles son del carrer Orenella), on l'estat de deixadesa d'alguns solars, aceres, etc. fa que la urbanització tengui un aspecte lamentable, a més de ser un perill en molts casos.

Fotos de Garry Bonsall de principis d'estiu.

Necessitam les teves fotos, vídeos, els teus comentaris, la teva  informació dels punts negres de Pollença. Aquells llocs del municipi en mal estat,degradats, bruts, oblidats, etc. Ens pots enviar les fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com

A més de publicar aquesta informació al blog, la traslladam a l'Ajuntament on farem feina per  trobar  solucions. Entre tots construirem una Pollença millor.

Aquesta va ser l’argumentació d'Alternativa exposada pel nostre regidor en Miguel Sànchez que es va estrenar com portaveu al ple a un tema que domina.

Un estiu més estem a aquesta sala per debatre i s’aprova si cal la forma en que hem de gestionar els nostres doblers per enguany quan ja duem 8 mesos de l’any , l’única diferència aquesta vegada és que no hi cap equip de govern per donar-li la culpa pel retard. Entenem que és una situació heretada però l’equip de govern no pot mirar cap un altre costat. Quaranta-vuit  hores no donem per molt a l’hora d’estudiar  un estat de comptes com el del nostre Ajuntament, però si per donar-te que alguna cosa no està com cal.  A Alternativa per Pollença pensam que la liquidació del pressupost de 2010 que es presentava ahir al ple i que donava un superàvit aproximat d’uns dos milions d’euros no aguantaria ni la primera hora d’una hipotètica auditoria, ja que aquest superàvit  és fictici i  ve donat per la falta d’execució de tasques essencials com tasques reparació i conservació per posar un exemple, just s’ha de donar una volta pel poble per poder-lo comprovar, aquesta no execució ha vingut per la manca de tresoreria. Als ingressos destaquen el no cobrament de les subvencions del festival i de quasi 700.000 euros en infraccions urbanístiques, ja sense voler entrar amb la llicència d’obres de l’Hotel Formentor ...i no descartem que faltin factures de l’exercici 2010.   A més sobre aquesta liquidació tenim una sèrie de dubtes que esperam resoldre aquests dies com una partida de ingressos del CIM de 5.000 euros al pressupost que finalment es converteixen 164.765,95 euros o un partida sense capítol específic que passa del 20.000 euros pressupostats a un ingrés definitiu de 130.474.01. Ara una vegada revisats els números de la liquidació proposta per 2010 cal una auditoria sense excuses. I cal  que la confecció del proper pressupost no tingués “comptabilitat creativa” com va tenir el de 2010, al qual es va pressupostar el servei de l’ORA quan ja es sabia que no hauria. Amb un cost previst de 120 euros.

Ja mirant al 2011 veiem amb preocupació la pèrdua de  la subvenció del Festival això vol dir que serà suportat amb el 100% per l’Ajuntament. Igualment com ja vam comentar ahir ens preocupa és  la reducció de l'aportació de l'Ajuntament  cap a EMSER de 423.038,80€ veiem amb satisfacció que els ingressos per imposts variables, sobretot lligats a la compravenda d’immobles s’han posat a un nivell més assenyats que en anys anteriors, també les infraccions urbanístiques que els altres anys estaven sobredimensionades.  També veiem que no hi ha cap inversió faraònica.

Des de Alternativa demanem als regidors de l’equip de govern que tinguin prudència i rigor, i que compleixin amb la llei de contractació pública per així poder optar a les ajudes i subvencions que les entitats supramunicipals posin en concurs.

Per altra part pensam que aquest pressupost ha de ser el darrer que es presenti a un ple extraordinari de matí i amb tant de retard quan només resten quatre mesos de l’exercici pressupostari.Igualment esperam que es doni la informació amb temps als grups de l'oposició i que es faciliti la nostra participació i la dels ciutadans.

Durant massa temps ha hagut molta comtabilitat creativa i ingenieria facturil a l'Ajuntament. Del blog d'Urodonal

  Resultat del  ple extraordinari d'avui:

- Pròrroga de la recollida selectiva per part del Consell. Aprovada per unanimitat

El  31/12/2011 finalitza el conveni amb el Consell Insular de la recollida selectiva, teòricament l'Ajuntament hauria de comprar un camió o licitar el servei de recollida selectiva, el Consell Insular els ha comunicat que té contracte amb LUMSA (actual beneficiari) fins dia 31/05/2012 i no fins el 31/12/2011, per això es proposa fer una prolongació d'aquest conveni fins al maig de 2012 i així tenir més temps per preparar-se per assolir el servei, en resum que gaudiríem cinc mesos més gratuïtament d'aquest servei. 

- Aprovació inicial del pressupost pel 2011. Retirada després de dues hores de debat i davant de la negativa de tots els grups de l'oposició a aprovar en aquestes condicions el pressupost.

Atesa la quantitat de paper que ens han donat amb molt poc temps no hem tingut temps material de fer un anàlisi redactat  més detallat del pressupost i avui només farem una petita valoració general. El primer que hem de dir és que s’ens tenia que haver donat tota la documentació respecte al pressupost amb més temps i que aquest ple s'havia de fer al seu horari habitual per facilitar la presència dels ciutadans.

Respecte al retard en la presentació pensam que és responsabilitat de l’anterior equip de govern. Durant el ple del 31 de març vam demanar a l’anterior regidor d’hisenda, en Juanjo Mir, si pensava presentar el pressupost abans d’acabar la legislatura i ens va dir que sí, que ja ens havia enviat una proposta... El va fer durant el mateix ple. Poc després el 9 de maig ens va enviar un nou esborrany amb alguns canvis, li vam demanar quan pensava fer el ple que havia dit per a la seva aprovació inicial... Ja no va respondre.

Aquells esborranys mantenien la línia d’anteriors pressuposts amb unes previsions d’ingressos irreals per poder quadrar unes despeses que es feien sense control. La proposta de l’actual regidora respecte als esborranys indicats ha reduït pràcticament en un milió els ingressos i també les despeses presentant un pressupost equilibrat . Un problema molt greu que  és que tenim un romanent negatiu de tresoreria superior als tres milions d’euros que fa imprescindible un pla d’austeritat ja.

Un tema que ens preocupa és  la reducció de l'aportació de l'Ajuntament  cap a EMSER de 423.038,80€ respecte del 2010, un 13,41% .  EMSER de qualque forma està pagant la mala gestió que s’està fent a l'Ajuntament. Sobre tot ens preocupa per que en aquest moment n’hi ha a EMSER necessitats bàsiques sense cobrir com són la infraestructura i les instal·lacions. Pensam que abans que res Emser ha de atendre les seves necessitats bàsiques, i després  ha d'ajudar l'Ajuntament. El contrari és anar contra l’empresa municipal. 

Per altra part pensam que aquest pressupost ha de ser el darrer que es presenti a un ple extraordinari de matí i amb tant de retard quan només resten quatre mesos  de l’exercici pressupostari.Igualment esperam que es doni la informació amb temps als grups de l'oposició i que es faciliti la nostra participació i la dels ciutadans.

Estem vivint una època de grans canvis. Gràcies a l'excusa de la crisis i la feble contestació social que s'han trobat, els governants polítics i econòmics no fan més anar aprovant mesures contràries als ciutadans i favorables a un ínfim tant per cent de gent adinerada.

Ara toca canviar la sacrosanta Constitució per ficar-hi amb calçador una cosa que han anomenat "techo de gasto". És a dir, limitar la capacitat de l'Estat per endeutar-se. En aquest tema hi ha tres qüestions a tractar.

En primer lloc, sembla que el debat s'ha centrat en si s'ha de convocar una referèndum o no. Des de les places de tota Espanya, el moviment del 15M i els partits i organitzacions d'esquerres s'afanyen en demanar una consulta i pretenen que sigui vinculant. Sabem el resultat d'aquesta consulta abans de que es celebri. Des del moment en que la política és un joc similar al futbol o la religió, on cada un vota el seu equip (partit) favorit o segueix les ensenyances del seu líder, la reforma sortirà favorable a unes suposades urnes.

En segon lloc, també s'ha intentat desviar l'atenció del contingut posant el debat en si donarà temps o no d'aprovar-se abans de les eleccions. I que més dóna? El fet és que tant PSOE com PP hi estan d'acord. Això vol dir que la reforma sortirà endavant més prest o més tard.

El tercer lloc, que jo crec més important, és el perquè de tot plegat i el que suposa. Un debat que hem de començar a encetar i centrar més enllà de si la mesura és més de dretes o d'esquerres. La qüestió important en tot això és la pèrdua total de la sobirania dels estats en benefici d'un poder econòmic global i la desintegració del precari estat del benestar que teníem (si volem creure que per tenir sanitat i educació ja vivim en un estat del benestar). Com déiem, aquesta reforma no és més que un pas més en l'aplicació del Pacte de l'Euro que es va signar el més de març. En aquest pacte signat pel Consell Europeu es deixava ben clar que els estats han de retallar la despesa social, augmentar l'edad de jubilació, retallar les pensions, fer reformes laborals amb l'objectiu de la reducció dels salaris, flexibilitzar (debilitar) el marc de la negociació col·lectiva, etc. i també limitar el deute dels estats, establint uns controls permanents des de les institucions europees per a que així es faci, cosa que obliga a reformar la Constitució per a que aquestes limitacions tenguien el màxim rang jurídic.

Si tenim en compte que el dèficit i l'endeutament son mecanismes amb els que l'administració pot incidir en corregir una mica la difícil situació econòmica, el fet de limitar-los només fa que limitar aquesta possible correcció per part de l'Estat. Així, si no s'augmenten els ingressos de l'administració i aquesta no es pot endeutar, la conclusió necessària és que s'ha de disminuir la despesa. Sabent les directrius del Pacte de l'Euro, no és difícil adivinar que es reduiran les pensions, la sanitat i les prestacions social... és a dir, les despeses socials. Així, les diferents administracions, al no poder mantenir les seves competències en aquests camps degut a aquestes estrictes normes pressupostàries, acabaran per privatitzar tots els serveis que puguin o els eliminaran.

Com veiem, tot això només afavoreix a un èlit adinerada que es beneficiarà encara més de les privatitzacions imposades a nivell europeu i de la pèrdua de drets laborals i socials dels treballadors, que cada cop venen més barata la seva força del treball.

Crec que és difícil d'expressar millor que en aquest fragment de comunicat del sindicat CNT:

Capitalismo en estado puro. El juego democrático tiene las cartas marcadas y esta modificación agosteña de la intocable Constitución Española es la mejor muestra de ello. La misma élite política y económica que ha provocado la crisis financiera e inmobiliaria es la que ahora dicta los recortes y las reformas. Pero la crisis es del sistema en su conjunto. Asistimos a una quiebra social, ecológica y energética mundial que nos obliga a un replanteamiento radical de la sociedad en que vivimos.

Per això crec que és molt més important entrar en el fons de la reforma que perdre el temps discutint si dóna temps a aprovar la reforma abans de les eleccions o si s'ha de fer un referèndum que acabarà per legitimar una reforma que no és més que un pas endavant cap a l'esclavitud col·lectiva. Així, el més important és destapar aquesta mentida i demostrar que aquest és un procés pensat no se sap ben bé per qui però que avança a marxes forçades contra les persones amb el beneplàcit dels estats. Un procés en el qual només hi guanyen uns quants i la resta patim cada dia més per sobreviure dignament. En fi, ara la Constitució dictarà fins a quin punt una administració podrà demanar crèdits per ajudar a les persones a les que administra, per molt que ho necessitin. Era això necessari o més bé hagués estat millor enviar a rodar als mercats, al Consell Europeu i al gran capital?

Paraules de Mn. Antoni M. Alcover per als Srs. R. Bosch i J. R. Bauzà i fins i tot, al Sr. Delgado

No estaria de més que aquesta gent que ens governa llegissin la Lletra de Convit i altres escrits de l’autor de la monumental obra del Diccionari  Català-Valencià-Balear perquè en parlar i tractar qüestions de la nostra llengua no facin el ridícul, ni diguin codolades i no potegessin com si res, per guanyar vots, un patrimoni nostre i de la humanitat.  Vet aquí la transcripció d’uns trossets de Mn. Antoni M.Alcover:

“Molts se figuren que la nostra llengua es una llengua morta. Concedeixen que altre temps, be, seria tot lo que vullam; pero lo que es diu ara, es morta i ben morta. Aquests tals fan llàstima i rialles al mateix temps, perquè demostren una ineptitud absoluta en materia de prendre ‘l pols a una llengua y que no han estudiada poch ni molt la nostra... Estudiada de prop la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de mes de dos sigles de desolació literaria, a pesar d’haver estat tant de temps abandonada a sí mateixa,... considerada inepte e indigne de servir de vehícle, de vesta, a les altes especulacions y concepcions capdalts de l’esperit, a pesar de tot això y de la guerra verinosa y encarnissada que li ha feta el centralisme cesarista espanyol...; a pesar totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades, tant valenta es ... que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l’han poguda capxafar... Cops blaus té, y qualque trau, y escarrinxades, y peladures y qualque os fora de lloch...; perquè ¡sabeu de quina manera l’han fiblada i botxinetjada! No; com no l’han retuda, ja no la retràn...; la victoria es seva”.

“Tots els cops, totes les ferides, que li han fetes, desapareixerán... si, com a bons fills,li tenim l’esment que li devem, si nos ne cuidam segons ella s´ho mereix...¿Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura...? Estimarla amb tot el nostre cor, y estudiarle ab tota la nostra ánima, y tornarli lo que es seu; no afrontarla anant a manllevar a ca’l veynat... allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor y a disposició dels seus fills. Lo que importa es fernosne cárrech de bon de veres, no estar empegaits de servirnosne. No es cap mala mare que nos hájem d’avergonyir de res seu, antes mes nos honra i exalta”.

Mal Mn.Alcover fos de dretes, estic segur que si fos viu davant el maltracte que donau a la seva estimadíssima llengua, vos donaria una betcollada com aquesta que escrigué: “Els catalans, valencians i balears que abandonan la seva llengua... negan la seva història, insulten la memòria dels seus majors, y s’estenen a si mateis la patent de barbarie i estupidesa y arriba la seva beneitura a tenir per honra y gala lo que constituex la seva ingnominia”. Més clar que un fideu dins la mar.   

Mariano Moragues

Son temps de crisis econòmica gairebé global, l'excusa perfecte perquè els governants (polítics i econòmics) facin amb la gran majoria de la població el que els vengui amb gana. Des del 2008 fins a dia d'avui s'han anat succeïnt a l'Estat espanyol tot un seguit de reformes que gairebé no han tingut resposta contrària. Reformes com la laboral o la de les pensions, que han sigut acceptades per la gent com a "inevitables" i que no han comportat més que un augment de la precarietat laboral, facilitat en l'acomiadament, reduir la despesa a les empreses, més atur, menys contractes fixes... en fi, precaritzar més a la gran majoria del poble treballador.

Però els taurons (un temps els dèien capitalistes, però aquesta paraula pareix que ha caigut en desgràcia) no en tenen prou. Fa poc s'ha aprovat (10 de juny de 2011) el darrer esglaó de la política de precarització global i desmantellament progressiu dels drets laborals i socials dels treballadors: la reforma de la Negociació Col·lectiva. Aquesta llei, que venia d'enrere, no era òptima, no ens enganyem. Però, en comptes de millorar-la, el que ha ocorregut és que s'ha empitjorat. I de quina manera! 

Fa mesos els sindicats subvencionats pel poder CCOO-UGT, la patronal CEOE i el Govern, emprengueren unes negociacions per tal de reformar la negociació col·lectiva. Després d'estar d'acord gairebé en tot i apunt de firmar, van sorgir algunes diferències per part de la patronal al veure aquesta l'escassa força dels sindicats en els darrers i tímids intents de mobilització, cosa que va portar a la ruptura de les negociacions i a que el Govern aprovi un decret unilateralment. Com era de preveure, favorable a la patronal.

Es miri per on es miri, la reforma no és més que un atac flagrant contra els treballadors i un pas més per afavorir l'empresariat. Anem per passes:

Aquesta reforma estableix que, com fins ara, hi haurà un conveni col·lectiu marc (donant encara més paper als sindicats anomenats majoritaris CCOO i UGT i posant-ho més difícil als altres sindicats). Però el realment greu és que aquest conveni només serà orientatiu i cada empresa podrà renegociar un conveni diferent que fins i tot podrà superar a la baixa al conveni marc. És a dir, que cada empresa podrà establir el seu propi conveni per davall inclús del que digui el conveni general. Amb la por actual a perdre la feina, la situació està cantada: els treballadors hauran d'acceptar rebaixes en els seus convenis, molt per davall del conveni d'àmbit superior.

La reforma també facilitarà el que s'ha vingut anomenant "descuelgue" salarial. És a dir, els empresaris al·legant causes econòmiques podran baixar els salaris i els drets dels treballadors fixats als convenis col·lectius.

Però, no tenint-ne prou, també es dóna la capacitat a les empreses de modificar la jornada laboral, els horaris i la mobilitat. Però, que vol dir això? Doncs que l'empresa podrà distribuir de manera "irregular" el 5% de les hores de treball anuals d'un empleat per adaptar-se a las necessitats de producció. Així un percentatge de l'horari anual podrà ser imposat pels empresaris, tot i que els treballadors no vulguin. Podran obligar a fer jornades més llargues en determinades èpoques de l'any, influir en els períodes de vacances, etc.

Tot això fa que les empreses tenguin la paella pel mànec, deixa el paper dels convenis col·lectius marc com a simples guies i obliga als treballadors a haver de negociar en àmbits molt més reduits, d'empresa, on l'empresari és qui té una posició de molta més força ja de partida, sobre tot amb plantilles reduïdes. Però això no és tot: un cop complit el termini de vigència dels convenis hi haurà un termini curt de temps per a negociar el nou. Si aquest termini s'esgota sense haver firmat el nou conveni, les dues parts seran sotmeses a un sistema de mediació i arbitratge que imposarà el nou conveni, esgontant les vies que els treballadors podien tenir a l'hora de presionar les empreses. 

Queda clar doncs que aquesta reforma no és una maniobra puntual per "flexibilitzar" el mercat laboral, sinó un pas més en aquesta carrera de reformes que el govern "socialista" ha emprès en benefici dels empresaris. I els grans afectats som la gran majoria dels espanyols, que hem perdut molts drets que vàrem aconseguir després de molts anys de lluites.

Ara hi haurà eleccions. El PSOE jugarà amb la por de l'arribada de la dreta: "ells ho haguessin fet molt més dur". Més dur? Però si ens han destruit l'Estat del Benestar! Queda clar que tant PSOE com PP (podríem ficar més partits a aquest sac) son el mateix: partits anti-treballadors que només miren per les empreses i que la gran majoria de nosaltres no els importam.

Quin serà el nou pas que ens precaritzi encara més? Quines seran les noves reformes que en pro del "bé comú" ens imposaran? Serà abans o després de les eleccions? Ens putejaran més els "socialistes" o els "populars"? Son preguntes que prest tendran resposta. Però que de ben segur serà negativa pels treballadors, aturats o no.

En el temps en que es va escriure aquest article i el dia de publicació ja tenim un nou projecte precarització impulsat des del Govern: amb l'excusa de fomentar el treball entre els joves s'acaba amb la llei que dictava que quan una empresa fa dos contractes temporals consecutius o contracta 24 mesos en un període de 30 mesos, ha de fer fitxa a aquest treballador. Ara ja es podrà anar fent contractes temporals indefinidament. Així s'acabarà d'una vegada per totes amb els contractes fixes. També es donaran incentius a empreses que contractin treballadors en práctiques: o sigui, més explotació, més barata i amb menys drets.

El passat 19 de juny de 2011, teníem programada una activitat amb barca per les costes del parc de llevant organitzada pel GOB, la barca sortia de Cala Rajada . La sorpresa va ser que quan pujava a la barca per la passarel·la, a un costat de la barana hi havia un cartell que anunciava una exposició a Capdepera sobre l’enfonsament de El Golea, ho vaig comentar i uns company de l’excursió me digueren que podia ser interessant i com que era el darrer dia, podíem intentar anar-hi en acabar l’activitat amb la barca, i així ho férem.   

En arribar al local de Can Creu on hi havia l’exposició, em va impactar la quantitat de fotografies que hi havia sobre aquest vaixell: de la construcció, la inauguració, alguns dels seus viatges, de l’encallament i dels intents de rescat. Llavors les fotos de la lenta agonia, un cop, un altre i un altre fins que la mar el s’engoleix tot.

Entre calma i calma la companyia del vaixell i l’asseguradora tragueren tot el de valor, s’ha de tenir en compte que era un vaixell amb les darreres tecnologies i bastant luxós, també els habitants de la zona (gabellins) hi tragueren el que varen poder, molts dels objectes s’han pogut veure a aquesta exposició feta per a commemorar el 80è aniversari.

També hi havia fotografies de la tripulació, d’alguns escrits relacionats amb els fets i retalls de premsa d’aquells dies. El més inesperat va ser veure algunes de les fotos que havien sortit a l’article d’Urxella de 9 de maig de 2010, amb una nota on deia la procedència (a una publicació que se va fer per el 80è aniversari i que he pogut veure posteriorment, Alternativa / Urxella són anomenades a la Bibliografia General). Demanant qui eren els organitzadors vaig conèixer a dos d’ells: Francesca Pascual i Miquel Flaquer. En Miquel me va donar les gràcies per les fotografies i parlant sobre el tema me proposà que els guiàs a la zona per poder veure les coves amb les restes del vaixell enfonsat, quedàrem que en poder fer-ho venir bé hi aniríem.

Va ser el passat 21 d’agost que hi anàrem, dels prevists uns se feren por de la calor i altres tingueren problemes físics però quedàrem un grupet de sis que tinguérem un horabaixa molt interessant i agradable, la mar estava calma i poguérem visitar les coves amb tranquil·litat i observar els fons dels voltants on hi ha abundants restes del vaixell. 

                                                                                                     A.R.F.V.

I els contraris grossos —el que anomenaríem mal menor— que hi diuen?, ja ho val i no ho paga, ens han enflocat el candidat més desenfreït que han trobat: podeu creure i pensar que té la barra de prometre-nos el món i la bolla quan guanyi les ereccions, allà on ell ara ja el té el poder; perquè recent-mil dimonis no fa ara tot allò que diu que farà si arriba al poder!!!!

És ben cert que la majoria de polítics ens prenen per beneits, no és estrany que anem cot piu amb sos morros per en terra i amb ses ombres ben mortes.

I si qualcú del Cir Culo Bauear o del PP llegint aquest text no entén qualque modalitat balear de la llengua catalana que diuen defensar, que consulti les rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó, açò en so ben entès que sabia llegir.

Article i dibuix original de Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure o publicar al nostre bloc, només heu d'enviar els vostres textos, dibuixos o fotografies a alternativaperpollenca@gmail.com

Crec que poques coses es poden dir més sobre la problemàtica dels camins públics tancats. Demà dissabte hi ha una nova excursió per un dels centenars de camins públics amb problemàtica de pas i/o abandonats. Aquest cop toca el camí de Síller, però camins públics tancats o abandonats per l'administració al nostre poble n'hi ha molts altres. Alguns exemples son el camí de Ternelles (que actualment està en judici per dirimir-ne el dret a pas), el camí i carretera vella de Pollença a Lluc (tancat des de fa anys tot i que hi ha hagut notícies darrerament sobre petites passes per a la seva obertura), el camí vell cap al Far de Formentor, el camí del Coll d'en Patronet, i un llarg etcétera.

I és que la justícia i l'administració afavoreixen (i molt) el tancament d'aquests camins. És increïble el veure com qualsevol persona pot posar una barrera al mig d'un camí i han de passar anys sense que es pugui llevar: anys d'investigacions històriques que demostrin la titularitat pública del camí, judicis, al·legacions, reunions amb polítics, denúncies... en fi, anys sense poder passar per un camí que des de temps ancestrals ha sigut usat pels ciutadans, ja sigui per anar a cercar aigua, per anar a un castell o hermita o senzillament per anar a alguna caleta a pescar.

I el camí del Coll de Síller, que uneix el Port de Pollença amb la Cala Sant Vicenç, és un d'aquests camins d'us molt antic, però també d'us recent. L'empraven els pescadors que tenien les barques a la Cala, però també l'empraven els pollencins que un dia volien fer una petita excursioneta per les muntanyes del nostre poble. Qui no recorda haver anat mai per aquest camí?

Doncs anem demà dissabte dia 27 a recolzar a la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts i reclamar que aquest camí estigui obert i sigui rehabilitat o recuperat com un dels camins amb més potencial, tant pels turistes com pels residents, per a ser emprat durant tot l'any! El camí s'està degradant i deixant perdre i això no ho hem de consentir. Cal una administració conscient i implicada amb la conservació del que és públic, i els camins ho son!

Com és possible que el Banc Central Europeu pugui prestar dobles a un 1 % als bancs però no pot prestar als estats?

Per què els bancs reben doblers pràcticament gratis i amb aquests doblers compren deute públic amb interessos molt elevats?

Per què el Banc Central no pot comprar deute pública als estat i quan l’ha fet de manera excepcional, l’ha fet als bancs amb uns interessos altíssims?

El Banc Central Europeu hauria de tenir com una de les seves funcions comprar el deute públic dels països de l’eurozona, protegint-la enfront dels especuladors. Quan el Banc Central detecta que els mercats financers estan especulant contra el deute públic d’un país, propagant el missatge de que el deute públic té alt risc (i així incrementar els interessos d'aquest deute, amb la qual cosa els bancs i altres institucions financeres especuladores aconsegueixen majors beneficis), el Banc Central  hauria de comprar molt deute públic, assegurant-se que els interessos de tal deute no pugin i els mercats no puguin crear la sensació de risc (que el deute no es podrà pagar) que és el que els mercats sempre intenten crear per a aconseguir interessos més alts i més guany. 

Doncs bé, el Banc Central Europeu  té prohibit comprar deute públic dels Estats membres de l’Eurozona , la qual cosa vol dir que estam totalment desprotegits enfront dels especuladors. Només s’ha comprat deute i a contra cor quan la situació ha estat límit. Però la situació és fins i tot pitjor.  Quan un Estat, com EEUU o Gran Bretanya, té falta de recursos, el seu Banc Central imprimeix diners i amb això compra deute públic. El Banc Central Europeu, no obstant això, no proveïx liquiditat (és a dir, diners) als Estats, només pot proveir-la als bancs. I així fa sempre, com ara. Vol salvar als bancs, però no als estats.

I el que està ocorrent és que a pesar dels enormes sacrificis imposats a les poblacions dels països, el deute públic s'ha de vendre a uns interessos elevadíssims que es paguen a costa de reduir la despesa pública social . Si continuam amb aquestes polítiques que s'estan (que s'accentuaran encara més si el PP guanya les pròximes eleccions) Espanya va cap a un suïcidi econòmic. 

Aquest article es una selecció d’informació dels articles del blog de Vicenç Navarro.

 Una interessant conferència de Julio Anguita sobre la democràcia,Aquesta és la primera part de vuit.

Podeu sentir un bon exemple al minut 14. Emilio Botín no va pagar un impost.

Les nostres propostes i queixes anaven dirigides en dos sentits. El primer d'ells és evitar l'abocament d'arena a les platges, ja que s'ha demostrat ineficient (els temporals se l'enporten ràpidament) i també perjudicial pels organismes vius i els fons marins més propers. L'altre vessant de les al·legacions va dirigit a temes urbanístics, com és la demolició de l'Hotel Don Pedro, que hauria de ser un objectiu prioritari, ja que es tractaria d'una operació de recuperació del Domini Públic i una minimització de l'impacte paisatgístic. També creiem innecessaria la construcció d'una voravia a la carretera de l'urbanització de Cala Carbó, ja que dita urbanització ja no es farà.

Al·legacions al Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç, de Pollença.

Exposició de motius

Atès l’exposició pública del Projecte d’Accessos i Millora del Front Litoral de Cala Sant Vicenç  publicat al BOIB núm. 34, de 8 de març de 2011.

Atès que compartim els objectius del projecte de recuperació del domini públic i de millora de les condicions d’ús de la costa amb l’acondicionament d’accessos i millora del Front Litoral, però consideram que n’hi ha aspectes concrets millorables del citat projecte.

Atès que un dels objectiu és la regeneració artificial de les platges de Cala Barques i Cala Molins.

Al cas de Cala Molins com el mateix projecte reconeix no presenta una tendència d’erosió i només s’han detectat basculaments  interanuals de sorra que consideram es poden solucionar amb una acció compensatòria de transport de sorra  des de les cotes més elevades, sent totalment innecessària la regeneració artificial de la mateixa.

Respecte al cas de Cala Barques es tracta d’un tema més complex principalment pel paper que juga la Llosa en el balanç sedimentari de la platja. Aquesta Cala ha tingut dues regeneracions a 1991 i al 2002, i s’ha demostrat ja sobradament que qualsevol aportació suplementària te el perill de tornar a desaparèixer en el primer temporal de mar o en alguna avinguda d’aigua provinent del torrent de les Rotes Velles a Cala Barques. Per tant consideram que la regeneració artificial de la platja només serà un pegat que prima.

Voler accelerar el procés cíclic de regeneració natural de llarga durada i menys agressiu, i dur arena del fons del mar té greus conseqüències; l'arena amb els propers temporals tornarà a acabar al fons del mar provocant dues coses. Primer de tot una pèrdua de diners prou important i segon, que l'arena que acabi al fons del mar amb els temporals no és originària del lloc, el que pot produir que es trobi en suspensió dins l'aigua, enterbolint-la i afectant molt negativament a un dels valors turístics de la Cala com és la transparència de les seves aigües, tenint conseqüències negatives sobre el valor recreatiu i natural de la zona, sobre els nombre d’usuaris i finalment sobre els ingressos associats al turisme de la zona.

Com indicava l’informe de  l’IMEDEA sobre el model de funcionament de la platja, és de suposar que una vegada saturada la zona exterior de la Llosa una quantitat de sediments que es troba en les zones més profundes retornarà a la platja.

Atès que considerem la recuperació del Domini Públic ocupat per obres i edificacions molt positiva però insuficient en alguns trams. Considerem  que hauria de ser objecte prioritari l’eliminació de qualsevol edificació dins d’aquesta zona que produeixen uns impactes totalment negatius desfigurant completament el litoral.

Atès   que les  instal∙lacions de l’hotel Don Pedro i el seu annex, ocupent tota l’amplitud de la Servitud de Transit, vulneren l’antiga llei de costes i són edificis qeu pensam són disconformes amb la llei i produeixen uns forts  impactes ambiental desfigurant totalment la Cala. Consideram que la demolició de l’hotel Don Pedro hauria de ser l’objectiu prioritari d’aquest pla, ja que la seva desaparició suposaria una millora importantíssima per a  Cala Sant Vicenç, i es facilitaria una utilització més adequada de la platja i del litoral.  Igualment consideram que les 284 places de l’hotel Don Pedro s’haurien de mantenir a la mateixa Cala Sant Vicenç per no afectar a l’economia d’aquest nucli turístic.

Atès que el vial existent d’accés a Cala Carbó és d’accés a l’antiga urbanització actualment majoritàriament desclassificada com a sol urbà, passant a ser declarada sòl no urbanitzable protegit ANEI per la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. I per tant el seu previsible trànsit de vehicles es i serà molt reduït, no essent la construcció d’una acera cap prioritat ja que tot el vial es de fet una via bàsicament per a vianants.

 Propostes

- Manteniment de l’estat actual de les platges de Cala Barques i Cala Molins deixant que la naturalesa continuï amb els seus ritmes naturals. Millorant a la seva vegada la gestió de les mateixes; realitzant accions compensatòries del transport eòlic que tendeix a  transportant sediments a les cotes més elevades

-  Demolir l’hotel Don Pedro i el seu edifici annex , per construir-hi un espai lliure públic

- Eliminació l’aparcament previst devora la rampa de varada donat que a uns 100 metres del lloc hi ha un gran aparcament públic, darrera la platja de Cala Molins. Així es podria eliminar més ciment de sobre les roques.

 

- Demolir l’ edifici abandonat a Cala Molins (PM/MA 15/34, actualment abandonat i tancat.

- Asfaltar  l’actual vial existent d’accés a Cala Carbó i  protegir els seus laterals, per a evitar la caiguda de pedres a la calçada, però no realitzar l’ampliació del vial tant per l’impacte que provocarien els desmunts que es proposen com per ser totalment innecessari donat la desproporcionalitat entre l’obra proposada i el trànsit del mateix.

Pollença 12-04-20011

El Manifest contradiu les 10 falses evidències (sense base científica), que només serveixen per justificar les polítiques neoliberals que són a l’origen de la crisi econòmica mundial i proposa 22 mesures a debatre per fer-hi front.

Aquest llibre demostra clarament com anam cap al desastre. Europa ha renunciat a finançar-se mitjançant el seu banc central i ha passat a dependre totalment d’uns mercats financers  sense cap tipus de control. El més important a aquests mercats és la rendibilitat i com cada vegada és més complicat trobar projectes que donen alta rendibilitat, es pressiona constantment a la baixada en els salaris el que no afavoreix la demanda i agreuja la crisi.

Al mateix temps els estats europeus han optat per polítiques fiscals ani-redistributives; baixar els impostos sobre societats, sobre les rendes més altes i el patrimoni. Ara amb els dobles estalviats als impostos els rics no han creat riquesa sinó que  han pogut adquirir títols del deute públic emès  per finançar els dèficits públics provocats per les mateixes reduccions d’imposts de les quals s’han beneficiat. És un peix que es mossega la cua. 

Després fan creure als ciutadans que el problema del deute públic és degut a les despeses de funcionaris, jubilats i malalts...una nosa a eliminar.

Una lectura més que recomanable i que cal difondre.

 

A l’extensa acta de la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf), destacam:

 La continuïtat de l’autorització atorgada a la Fundació Natura Parc per fer-se càrrec de l’hostalatge i gestió de cans abandonats i vagabunds durant el temps necessari fins al trasllat dels animals a les instal·lacions del centre sanitari de Son Reus per un  un termini un termini màxim de 4 mesos a comptar des de l’expiració de l’anterior autorització, amb un cost màxim de 10.000 euros.  

Evidentment aquesta no és la solució que més ens agrada però com sabeu les relacions entre el Refugi i l'Ajuntament es van deteriorar molt al final de la passada legislatura i sembla que ja no és possible reconduir la situació per signar un nou conveni. Caldria trobar una solució dins Pollença a aquesta situació i evitar que els cans acabin a Son Reus.

Com ja haviem comentat a aquesta Junta es va aprovar l’execució de la clàusula segona prevista en el conveni (19 de maig de 2006)  entre l’Ajuntament de Pollença i l’Associació de Veïns del Port de Pollença en relació a determinades instal·lacions del servei de temporada (platges) i la seva reversió a l’Ajuntament de Pollença.

Indemnitzant a l’Associació de Veïns del Port de Pollença, simultàniament a l’entrega del béns descrits, per la quantia total de 20.005,55 € , import equivalent a la quantia de les quotes pendents d’amortització que es troben pendents de venciment, a data 24.05.11, del préstec formalitzat per a la seva adquisició per part de l’Associació de Veïns Port de Pollença conforme el següent desglossament:

a)    Quatre mòduls vestuaris, 2 tarimes per a zona de vestuaris – 4.744,14 €

b)    Quatre banys, dues tarimes per a zona de banys – 5.298,39 €

c)     Màquina neteja platges Kässbohrer (model STR.2800) – 2.116,77 €

d)    Tractor John Deere (model 6920 Premim serie L0920g50986) i complements  - 7.846,25 €   

 Aquest material s’ha llogat a la nova empresa que s’encarrega de la platja.      

 Fotografia Elena Ballesteros (Balears)

Avui intentam  fer un repàs molt resumit de la història d’aquest arxipèlag.

Fa uns 18000 anys Cabrera, Dragonera, Menorca i Mallorca, formaven una sola illa. Degut a la darrera gran glaciació el nivell de la Mediterrània va baixar uns 130 metres, això durà uns 3000 anys. D’aquesta manera molts d’animals que podien circular d’un cap a l’altre, quan les aigües tornaren a pujar, quedaren atrapats a les diferents illes i amb el temps s’han anat produint  endemismes, subespècies i diferenciacions.

No se té molt clar quan arribà l’espècie homo però els pocs indicis que s’han trobat indiquen sobre la segona meitat del IV mil·lenni ANE.

En els darrers segles de l’anterior era, Cabrera comptava amb pobladors púnics. Era un bon lloc per a proveir-se d’aigua i els vaixells que sortien de les colònies del sud de Mallorca de cap a Ebusus , feien una aturada per a carregar-ne.

Al 123 ANE, els romans ja tenen el domini absolut de la Mediterrània i han fet fora als púnics però Cabrera continua sent i amb més intensitat, una escala tècnica per als vaixells que vénen del nord d’Àfrica, sud de la Península o altres llocs de la Mediterrània.

Al 455 els romans ja no tenen gaire força i les Balears són envaïdes per els vàndals però que al 534 són expulsats per els bizantins que s’hi instal·len.

A finals de segle VI hi ha un monestir del que s’han trobat enterraments  de monjos. Un taller de producció de porpra d’època púnica i unes piques per salar peix d’època bizantina, podria ser que s’haguessin estat emprant per els monjos del monestir.

Entre el 902 i 903, arriben els musulmans però amb el que s’ha trobat fins ara, pareix que no hi feren molta d’activitat a Cabrera.

Amb la conquesta catalana s’instal·là un sistema d’explotació agrícola, ramadera i pesquera de l’arxipèlag. Aquest territori fou cedit per Jaume I a Ferrer de Sant Martí que l’arrendà a Bernat de Claramunt i a Guillem Huguet, s’iniciava així aquesta manera d’explotació dels recursos naturals que perdurà segles.

El castell se construí al segle XIV per poder defensar el port, el manteniment i la guarnició anaven a càrrec del senyor de Cabrera tot i que llavors la Universitat i el Regne de Mallorca reemborsaven les despeses. Era molt important mantenir controlada aquesta plaça per a que no pogués servir de base per als atacs a les costes mallorquines.

Va ser destruït en moltes ocasions al llarg de la història, 1531, 1537, 1557 i 1583. Hi hagué disputes entre els senyors, les autoritats mallorquines i la corona per veure qui havia de pagar les reconstruccions i els constants desperfectes del castell. Fins al 1600 no se posaren d’acord la corona i les autoritats de les illes per contribuir a un fons comú per a la defensa de les Balears, que incloïa el castell de Cabrera.

En el segle XVI la situació a la Mediterrània era molt greu degut a les lluites del Regna d’Espanya contra l’imperi turc, els pirates barbarescs eren aliats del turcs i ho tenien bé per atacar les costes peninsulars i sobre tot les balears. Era de suma importància que no se poguessin organitzar ni avituallar a una zona tan propera com Cabrera.

A finals de 1714 durant la guerra de successió, un pic que havia caigut Barcelona en mans borbòniques, s’esperava un atac imminent a Mallorca per el que se reforçà la defensa de Cabrera. A pesar de que se fe front a les tropes de Felip V, aviat caigué en les seves mans.

Amb el decret de nova planta desapareixeria la Universitat, ara Cabrera depenia directament de la corona que anomenà un governador militar al cap d’una guarnició de l’exèrcit.

Més envant se produïren altres episodis com els dels soldats francesos però que ja vorem en una altra ocasió perquè ens hem allargat molt.

                                                                                           A.R.F.V. 

Aquí teniu un nou article i dibuix del nostre amic ichigo. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com

Com podeu veure, el batle de Madrid Alberto Ruiz Gallardón vol presentar la candidatura de la localitat com a seu olímpica (per tercera vegada). I per a què vol fer unes olimpíades en Madrid si el que hi ha és brutor, contaminació, aturats a montanyes, feixistes per tot arreu, molt de deute i molta, MOLTA corrupció?

Cal recordar a tots aquells que no sabien que hi havia abans uns primers jocs olímpics a Espanya que sí n’hi havia, i era a Barcelona l’any 1992 les primeres i últimes olimpíades. Les proves són aquestes:

-                     Va ser l’any 1981, i Barcelona només era una de les candidates fins que el COI li varen triar. A l’any 1985, a algú se li va ocórrer una idea, i aquell va programar un joc dedicat a les olimpíades amb i per a l’ordinador MSX, titolat “Barcelona olímpca” (en aquells moments, a Espanya no li varen arribar ordinadors personals com els d’avui). Gràcies a aquell joc, Barcelona va ser declarada seu olímpica. Mai una profecia havia estat tan encertada.

-                     Barcelona era candidata tres vegades més (1924, 1936 i 1940). Al segon cas la candidatura va ser abortada degut a la Guerra Civil.

-                     Es va dissenyar Cobi com a mascota de Barcelona’92.

-                     Es va canviar el disseny de les monedes de pessetes l'any 1991 amb motiu dels jocs olímpics.

-                     Moltes marques varen patrocinar els jocs olímpics.

-                     I fins i tot varen visitar Barcelona els productors cinematogràfics, el creador de “Cinturó Negre” (vegi-se “Yawara!”), Freddy Mercury i els treballadors de SEGA (segur que coneixeu al porc-espí blau Sonic).

I això és tot en el tema de Barcelona'92. Ara tornem a l'actualitat, i per saber-ho s'acosten les olimpíades de Londres de l'any que vé. Per tant, no volem les segones olimpíades a Espanya, ni tant sols a Madrid. Així que entre tots, i sobretot els madrilenys, hem de dir al COI la veritat absoluta sobre la ciutat de Madrid Capital, i que rebutgi la candidatura.

Jo, clarament, rebutjo moralment la candidatura de Madrid per als jocs olímpics de 2020.

 Més imatges i informació a http://noqueremosmadrid2020.blogspot.com/ .

Una altra cosa: què opinen Mario i Sonic, al igual que els seus respectius aliats i enemics, de Madrid 2020?

  El punt principal de la Junta del 5 de juliol va ser la desestimació del recurs de reposició  interposat per l’Associació de Veïns del Port de Pollença contra l’adjudicació de les platges al Port on es pot constatar la incompetència del president de l'AAVV del Port de Pollença, el senyor Miquel Cifre Xumet, que si tingués una mica de decència dimitiria.

A aquesta acta de la Junta de Govern resta molt clar que l’exclusió de l’Associació de Veïns del Port de Pollença de la licitació de les platges, va ser per no haver constituït l’aval que exigia el plec per a participar-hi (3.000 euros) a favor de l’Ajuntament de Pollença. Una vegada exclosos de la participació, l’Associació de Veïns va perdre la seva legitimitat per impugnar l’adjudicació de les platges a l’actual empresa que les explota.

Com recordareu, en plena campanya electoral el senyor Miquel Cifre Xumet, president de l’Associació de Veïns, demostrant un clar partidisme, va declarar a la premsa que denunciaria al nostre candidat i regidor en Pepe García (a l’article podeu llegir el que va ser la nostra resposta). La raó era que a Alternativa haviem denunciar un tracte de favor per part de l’Ajuntament a l’Associació de Veïns, ja que a pesar de no haver presentat l’aval demanat, i contra l’opinió de l’interventor i la Secretària, el senyor batle i el regidor d’hisenda havien votat a favor d’adjudicar les platges a l’Associació. Com sabeu, el senyor Miquel Cifre Xumet mai va posar aquella denúncia anunciada a la premsa i  tampoc va respondre a les nostres demandes d’explicacions per aquesta amenaça. Explicacions que vam demanar-li per telèfon, via email i directament el dia del debat electoral al local de la seva associació. Ara aquesta acta deixa molt clar que Alternativa tenia la raó i que l'administració municipal no podia ocultar la incompetència d'aquest senyor com president de l'Associació.

En juny el senyor Miquel Cifre va escriure una llarga carta d’explicacions als associats, on detallava la incapacitat per contractar de l’empresa F&A Beach S.L. -empresa a la que s’havien adjudicat les platges. Res a dir sobre aquest punt, que ocupava 6 de les 8 pàgines de la seva carta.  Com van dir al seu dia a l’article “vivim del turisme?” l'empresa que explota actualment les platges segueix sense complir el  plec de condicions, però això no pot amagar la responsabilitat i mala gestió del  president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença.  A la seva carta per  explicar l’exclusió de l’Associació del concurs de les platges només s’utilitzava un full i l’argument era que a una conversació l’interventor li havia dit que per presentar-se a la licitació era suficient l’aval que havien presentat al 2010. Com diu a l’acta, la versió d’en Miquel Cifre dista molt de la que va exposar l’interventor i el que és cert és que no va presentar l’aval i per això l'Associació de Veïns no ha pogut impugnar  l'empresa que explota actualment les platges, F&A Beach, que segueix sense complir el  plec de condicions. 

Després el president de l'Associació va decidir  retirar totes les instal·lacions de vestuaris, banys ...que havia a les platges i que s'ha demostrat que eren propietat de l'Ajuntament ,i que ara ha recuperat. Inclús van llevar les fosses sèptiques i les connexions en plena temporada amb un greu perjudici pel municipi. 

Per tot això pensam que la incompetència i la mala gestió del president de l’Associació de Veïns del Port de Pollença, que ha portat a la mateixa a una situació molt complicada, i la seva responsabilitat en tot el que ha passat aquest estiu a les platges del Port haurien de comportar la seva dimissió.

 Fotografia Elena Ballesteros (Balears) 

Com ja vam explicar al darrer ple  no es van incloure a  l'extrajudicial 179.392,69 euros de factures corresponents al Festival (veure pdf)que  havien estat conformades pel tècnic però no  per cap regidor. En Tomeu Cifre del PSM   argumentar que el no havia firmat les factures que li corresponiem (un bon grapat del llistat) ja que abans cap regidor del Festival signava les factures.

Com diu l’informe de Secretaria n’hi ha factures que s’han saltat la llei de contractació pública i que no han estat fiscalitzades; 26.262,05 euros de Publicitat Matas S.L.  i pràcticament cent mil euros corresponen a l'empresa ROY IMATGE, S.L. En aquest darrer cas hem d'afegir que l'administrador de aquesta empresa va ser detingut en l'operació anticorrupció denominada voltor, i a la seva declaració a la policia  va admetre que havia manipulat processos de negociats. 

També destaca una factura d'Iberforo abogados del 2007  de 2.688 per l'assessorament per la realització d'un contracte al Director del Festival (contracte que no s'ha fet fins aquest Festival) i pels estatuts de la Fundació (que no s'ha fet)

Fa quatre anys ens van dir de tot quan van denúnciar l'opacitat i situació irregular del Festival (veure articles). El temps ens ha donat la raó i ha demostrat el desgavell de gestió econòmica del Festival, i la irresponsabilitat dels polítics que durant anys han deixat fer... 

Per la nostra part hem d'insistir en  que s’ha de fer una fiscalització completa i exhaustiva del festival i comprovar si les despeses presentades del Festival s'ajusten o no al preu de mercat o son més elevades.

A la Junta de govern del 5 de juliol es van regularitzar alguns temes del Festival. Per exemple ja no es va adjudicar a dit, com es va fer a anys anteriors, el contracte de serveis pel disseny i campanya publicitària i d’imatge,  i igualment la campanya publicitària pels mitjans de ràdio i premsa de la 50ª edició del Festival de Música de Pollença. I entre tres pressuposts es  va triar l’oferta més econòmica.

Igualment es va adjudicar el contracte privat de Direcció Artística del festival al Sr Joan Pons Alvarez, que ha fet de director artístic durant quatre anys sense cap contracte signat.

A la Junta de Govern de 19 de juliol (pdf) es va adjudicar el contracte de serveis per a la producció i realització dels medis per a la publicitat exterior del Festival.

La transparència és una bona eina contra la corrupció

El primer que hem de dir és que com cap d’estat de cap de les maneres s’hauria de rebre a Ratzinger, que és cap d’un estat oligàrquic, que rebutja la igualtat i que més d’una vegada  ha aprofitat les seves visites per criticar assumptes interns i lleis aprovades democràticament de l’estat que visita. Un exemple d’actuació similar al que van sofrir els feligresos a l’ofici de la Patrona

Com cap de l’església catòlica la seva visita s’hauria de considerar un esdeveniment  exclusivament privat  sense cap tipus de protocol institucional, i sense que aquesta sigui costejada directa o indirectament per part dels ciutadans.

Des del punt de vista catòlic ens ha sembla tolt interessant la declaració que ha fet el “foro curas de Madrid”., de la que transcrivim una part:

5.- Estimamos que la JMJ de Madrid tiene importantes aspectos ambiguos o negativos:

-El costo económico del evento es muy alto, más en tiempo de crisis, y creemos que no se compagina con el estilo de Jesús en el Evangelio.

-Para hacerla posible, ha sido necesario un pacto con las fuerzas económicas y políticas que refuerza la imagen de la Iglesia como institución privilegiada y cercana al poder, con el escándalo social que ello supone, particularmente en las circunstancias actuales.

-Escándalo originado al comparar la facilidad con que los poderes públicos financian este acontecimiento con tantos recortes en recursos económicos y en derechos sociales como se está exigiendo a la mayoría de los ciudadanos.

- Presenta un modelo de Iglesia triunfalista, que utiliza medios espectaculares, que confía demasiado en la fuerza de los números y las multitudes, mostrando una figura deslumbradora del Papa y de la Iglesia que consideramos poco evangélica.

-Los acentos de la Jornada están marcados por una visión demasiado conservadora de la fe. Parece pensada para ciertos grupos eclesiales más que para el conjunto más plural de los jóvenes católicos.

-A pesar de algunos esfuerzos en la preparación por evitarlo, se presenta como un acto puntual, masivo y de difícil continuidad.

-En consecuencia nos tememos que la JMJ será un bluf para quien pueda buscar notoriedad, éxito, números, triunfalismo, negocio o validación de su postura eclesial.

6. Reconocemos, con todo, que para algunos jóvenes y educadores la JMJ pueda ser ocasión de una experiencia religiosa sincera y honesta. Pero creemos que, como planteamiento general, este marco en que se va a desarrollar no es el más adecuado para “vivir esa experiencia del Señor Jesús resucitado" de que habla el Papa.

7. Por nuestra parte, en el camino hacia la experiencia del Dios de Jesús, objeto primordial de Ia educación cristiana, nos parecen irrenunciables algunos criterios como los siguientes:

-El lugar social y teológico de los pobres como fuente permanente de evangelización.

-La humildad o sencillez de medios, pues el evangelio está reñido con la ostentación, la arrogancia, la riqueza y el poder.

-El protagonismo de los sujetos en su educación que haga posible un proceso horizontal y participativo desde la base.

-Se trata de caminar con ellos para descubrir los valores que la acción del Espíritu está despertando hoy en estas sociedades y en estas generaciones de jóvenes, incorporarnos con nuestra tarea educativa, paciente y cotidiana a esa acción y hacerla fructificar para la vida del mundo.

 Al blog de Manel Fontdevila trobareu un bon grapat de bones vinyetes sobre el tema com aquesta.

A l’octubre del 2007 vam presentar una moció demanant separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caire religiós, moció que va ser rebutjada. A un estat aconfesional les institucions públiques no han de representar a cap religió en concret. L'àmbit o l'espai públic defineix allò que és comú. Les conviccions espirituals, religioses o no, pertanyen a l'àmbit privat.

  Fins a aquest moment les distincions de la Patrona sempre s’han discutit a comissions informatives, on surten diferents noms. A la nostra experiència a l’anterior legislatura si no havia unanimitat aquests noms ja no es portaven al ple, ja que es considerava que fer un debat sobre la distinció o no a una persona era molt lleig.

Per exemple ja a l'anterior legislatura el batle, en Joan Cerdà, va comentar la possibilitat de donar-li una distinció al batle Siquier però al veure que no havia unanimitat, no va presentar la proposta al ple. Ningú va dir res, igual que no es va dir res d’altres noms (alguns proposats per a nosaltres) que tampoc van sortir.

Enguany,  com sempre, diferents noms es van posar davant la taula per les distincions (no només el del batle Siquier) i no es va arribar a la unanimitat. A més a més es va trobar que era el moment de fer un reglament consensuat per establir uns criteris per donar aquestes distincions.  Això va ser aprovat per unanimitat per tots els grups amb representació. Per tant com molt bé va dir a un comentari el company regidor del PSM, en Tomeu Cifre tots  som responsables igualment de que no s'hagi donat cap distinció.

La diferència respecte a anys anteriors és que en aquesta ocasió immediatament va sortir al Punt Informatiu un article  defensant  la distinció al batle Siquier. Na Eva Cerdà defensava les coses positives que havia fet en Siquier i acusava als regidors d’ignorants per no donar la distinció. Paral·lelament a la secció d’anònims publicats pel mateix Punt Informatiu es demanava una placa de reconeixement al batle Siquier al Festival i a altre anònim es repetia l’argumentació de na Eva (casualitats d’aquesta lamentable secció) acusant una altre vegada d’ignorants als regidors, i afegia que era intolerant estar en contra d’una distinció a un batle per la seva condició de franquista.

Després a aquest i a altres blogs ha hagut comentaris i debat sobre el tema.

El primer que hem de dir és que ens hagués agradat que, com havia passat fins ara, no s’hagués fet un debat sobre aquest tema, per qué ens semblava i ens sembla encertat  que no es faci un debat sobre els mèrits i desmèrits personals de ningú per tenir una distinció. Una vegada iniciat el debat evidentment no podiam i no farem una altra cosa que defensar els nostres arguments.

El segon que l’hem de dir a na senyora Eva i a l’anonim/a del fill directe és que tots els regidors teniam un bon dossier  sobre el batle Siquier, fet per en Pere Sales, i que per tant no es pot parlar d’ignorància per explicar el rebuig de més d'un grup polític a aquesta distinció. 

El tercer que hem de dir a  l’anonim/a del fill directe és que respectam el seu desacord, i que el que és intolerant és no respectar la nostra opinió i insultar des de l’anonimat.

 Fotografia del blog "Objetivo Mallorca" de Miguel Mestre Ginard.

De Cabrera se poden contar moltes de coses però avui ens centram una mica en la seva figura com a parc.

Ens feim enrere fins a 1916 en plena primera guerra mundial, quan el Govern Espanyol amb l’excusa de que havia entrat un submarí alemany al port de Cabrera i que això posava en perill la neutralitat espanyola,  va decidir expropiar l’arxipèlag a la família Feliu que era propietària des de 1891. A partir d’aquell moment fou el Ministeri de la Guerra i llavors el de Defensa els que s’ocuparen dels usos d’aquestes terres i el seu litoral.

L’arxipèlag està format per una vintena d’illes i illots, que sumen una superfície protegida total de 10025 ha., de les quals 8700 són marines.

El que sigui propietat de l’Estat pot ser que fos la clau per a la seva conservació, tot i que en algun període se poguessin fer maniobres militars amb foc real. Pot ser que ens costi reconèixer-ho però a Mallorca els paratges que s’han conservat, pertanyien a l’exèrcit o a algun terratinent sense ambicions urbanístiques.

La pressió popular i alguns organismes, aconseguiren que al 1991 se’l declaràs Parc Nacional Marítim i Terrestre, aquesta declaració fou molt important per a la seva conservació. Imaginau que hagués estat propietat de la Comunitat Autònoma i per la pressió popular l’haguessin declarat parc natural... què hagués passat quan va arribar el Sr. Mates? no n’hagués desprotegit el 90% com va fer al Parc Natural de la Península de Llevant? Possiblement ara tendríem un petit parc entre urbanitzacions, per sort aquests depredadors no hi pogueren arribar i això ho agraeix la flora i la fauna. Noltros també podem estar contents de que les subespècies de corbata i fals somriure no hagin pogut clavar les seves urpes en aquesta joia natural, a més declarada Zona Especialment Protegida d’Interès per a la Mediterrània.

 A les Balears encara queda molt per protegir, hi ha zones  i indrets que per la importància dels seus ecosistemes, per l’interès cultural o paisatgístic, no haurien de ser transformats en camps de golf, de jockey o construir-hi complexes que a més de fer malbé l’entorn i eliminar la flora i fauna, només donen beneficis als especuladors i als polítics que els faciliten l’accés per a què destrueixin territori.

                                                                                                  A.R.F.V.

Aquí teniu un nou article del nostre amic Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només heu d'escriure'ns al correu electrònic: alternativaperpollenca@gmail.com 

Quan els cans lladren, vol dir que caminan, deia el Quixot. De tots els racons de la dreta, dels alienat, dels conformistes i dels que encara la crisi no els ha nafrat fort, s’ha aixecat tot un concert de lladrucs de censures davant les reclamacions dels “indignats” i finalment han encarregat a les forces del desordre establert donar-los branca de casta forta als que ocupaven places pacíficament per fer escoltar les seves ben justificades demandes. Els “indignats” han obert els ulls a veritats com a temples: que els mercats financers han estat els principals creadors de la crisi amb l’especulació, amb la seductora oferta dels bancs de préstecs indiscriminats amb condicions abusives, amb els guanys escandalosos dels seus propietaris i directius, amb el control sobre els estats,... Els “indignats” hi estan, sobre tot, i amb molta raó, perquè la crisi la paguen els treballadors i els que l’han provocada segueixen engreixant i aprofitant les circumstàncies per concentrar riquesa, eixamplant la bretxa entre els rics i els pobres. Mem si no és indignant un món on un de cada 6 passa fam,  i sobra menjar!

 El poble ha començat a adonar-se que les decisions que li afecten no les prenen els seus representants legals, els quals  estan  a les ordres del mercat financer convertit amb un tirà global sense escrúpols. Per això mateix i per molts altres motius, és que la nostra democràcia està molt lluny d’aquella possible i desitjable. Vet-aquí una altra veritat com un temple: tenim una democràcia de pa en fonteta; som súbdits de la dictadura del capital financer, del mercat.   

No és vera que no es plantegin sortides a la democràcia retallada. Els “indignats” reclamen una democràcia més directe i participativa, amb polítics de mans netes, que vetllin pel poble, fora privilegis, elegits mitjançant una llei electoral que obligui a llistes obertes, que doni el mateix valor a tots els vots, que digui quins són els finançadors dels partits, que es pugui exigir l’acompliment de les promeses electorals, que faciliti les consultes populars, els pressupostos participatius.... No és vera que no es plantegin sortides als problemes econòmics: limitacions a l’especulació financera, tancar els paradisos fiscals, augmentar els impostos als que guanyen més, major control dels bancs, impedir els sous estratosfèrics dels banquers i directius de les grans corporacions... un canvi de sistema econòmic, on el treball i no el capital siguin la font de l’economia i la distribució de la riquesa sigui més equitativa.

Sols es toquen aquests dos punts (economia i democràcia)  per raons d’espai i donar una petita mostra de desllorigament d’algunes fal·làcies que publiciten per tal de no despertar foc colgat i que la gent calli i cali el cap davant els que ens han duit on estam: un control del món pel déu mercat dominat pels grans bancs i les grans empreses transnacionals, amb el seu afany d’un lucre desenfrenat, mentre s’ajusta el tascó al poble treballador.     

 No és vera que els “indignats” es dediquin a castigar als culpables de la crisi. Com ho podrien fer, pobrets, si la llei, els governs i les força pública està controlada pels poders fàctics?  Qui rep el càstig de la crisi,  els grans financers o els milions de treballadors i desocupats? Qui reb les garrotades de la policia? Qui castigarà els primers responsables del genocidi de mil milions d’afamegats? Haurem d’esperar que ho faci Déu enviant-los al infern?

Anau alerta, joves, que si estau endormiscats, vos prendran el pèl i el futur. Anau alerta que vos embullin i vos facin perdre la tramuntana, amb discursos desqualificadors i paralitzants. No vos acoquineu. La raó vos vessa. Ulls espolsats i fora son, que no vos donin figues per llanternes o cresta per ballesta, ni vos facin creure que la Mare de Déu nom Joana, que aigua treu amb un paner, qui en el creure és massa falaguer.

Mariano Moragues

Els indignats de Pollença “Els Indignats de Pollença som un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació. un grup de gent obert a qualsevol persona (sempre que actuï a títol individual) que hem constituït una assemblea autònoma, encara que vinculada al moviment 15M, i que per tant, a nivell col·lectiu, cap partit polític ens representa, ni representam cap partit, sindicat o associació.

Voliam comentar la notícia que van publicar el passat dimarts  els diaris Ultima Hora i Balears, un tema al que havíem mantingut discreció ja que es troba en mans de la Guàrida Civil i la Fiscalia:

“Escac a l’Empresa municipal de Pollença La Guàrdia Civil investiga els contractes de compravenda d’aigua de pou per si s’hagués produït un tracte de favor”

“Investigan la Empresa Municipal de Servicios de Pollença

Alternativa testifica tras denunciar en su blog una presunto trato de favor en la compra de agua”

Fa unes setmanes que el nostre regidor en Pepe García i el nostre company en Joan Ramon van  anar a declarar de forma voluntària com testimonis a la Guàrdia Civil. A la seva declaració van ratificar el que haviam publicat al nostre article “El contracte de la compra d’aigua a Arguta SL és il·legal i innecessàri.”

Com vam dir a aquell article; el 23 de maig del 2006 el gerent d'EMSER, l’enginyer i l’encarregat del servei d’aigua van fer un informe conjunt  on indicaven que el volum d'aigua que s'extreia dels tres  pous gestionats per Arguta S.L. ( Ca’n Sales, Ca’n Comes i Ca’n Segui) no arribaven al volum mínim anual que es pagava, 300.000m3. A aquest informe els tres opinaven que EMSER no s’hauria de comprometre al nou contracte amb Arguta a extraure  més de 150.000 o 200.000 m3 .

A pesar d’aquest informe, pocs dies despre.s l’1 de juny del 2006 el batle   va fer  el nou contracte de cessió d’aprofitament d’aigües amb Arguta S.L. un altra vegada amb un volum mínim de 300.000m3, estam parlant de 71.700 euros anuals  més IVA i revisió segons l’augment de l’IPC .

Quan vam saber que el contracte amb Arguta es volia renovar, és quan vam denúnciar públicament que no es podia fer en les mateixes condicions, beneficioses per Arguta i perjudicials pels ciutadans. D’aquesta manera no es va fer el consell d'administració d'EMSER on s’havia previst renovar la prorroga del contracte i es va decidir demanar un informe tècnic i altre jurídic. Finalmentl 3 de gener de 2011 es va firmar el nou contracte entre l’Ajuntament i Arguta S.L. El nou contracte era notablement millor que el del 2006; s’havia exclòs el pou de Can Seguí i es fixava un pagament de 59.850 euros anuals, més IVA (un estalvi de 11.850 euros anuals).

Respecta a  la denúncia contra EMSER no s’ens va mostrar però sembla que l’ha posat el representant d’Arguta, el que realment és surrealista; primer per que denúncia al seu client i segon per tot el que hem comentat que és un exemple més de les parts i quarts que s’han fet a aquest Ajuntament per damunt dels tècnics municipals. Estam a l’expectativa de veure que fa finalment fiscalia i com pot acabar aquest tema.

Una vegada que s’han renovat prou els representants polítics a l’Ajuntament, ara cal renovar les formes, i sobre tot  deixar de fer parts i quarts que han beneficiat a tota una sèrie de personatges, i perjudicat greument a la majoria dels ciutadans.

 Imatge de Planeta Sedna

A l'anterior legislatura al ple de març es va aprovar  una moció de suport a  la  feina  de Corresponsals de Radio i Televisió de Mallorca i un pronunciament a favor del no tancament la mateixa. Aquella moció es va presentar a 53 municipis, i es va aprovar a 27 -la meitat- . D'aquells pobles, 8 eren governats pel PP (entre els quals hi ha Binissalem, Alaró, Sineu i Mancor de la Vall). 

Al darrer ple de juliol els sis grups de l'oposició vam presentar una moció de rebuig al tancament de RTV Mallorca i reprovació a la Presidenta del Consell de Mallorca per aquest tancament. Els regidors de la Lliga van donar suport a la moció mentre que els del PP es van abstenir. (podeu llegir la moció a la continuació de l'article)

Quan es tanca un mitjà de comunicació seriós i competent tots perdem una mica de llibertat.

RTV de Mallorca té un component social, cultural de llengua, de proximitat que no té cap altra mitjà. A més la creació de RTV Mallorca es va fer amb el consens de totes les formacions, inclosa la del PP. En canvi, IB3 es va crear mitjançant una llei d'acompanyament. 

El sector audiovisual mou 100 milions d’euros anuals i dona feina a 2000 persones, ajudant  a diversificar la nostra economia, Per altra part és un element promocional de primer ordre. A RTV de Mallorca n’hi ha un plantilla de 115 traballados altament qualificats, a més la meitat del seu pressupost (5 milions d’euros) es dediquen  a contractar programes a un centenar de petites i mitjanes empreses i autònoms del món audivisual.

El model audiovisual ha de ser fruit del consens i no de les majories, el PP trenca ara el consens al Consell i retorna al model que impulsà durant la passada legislatura quan crearen IB3 sense debat via Llei d'acompanyament dels pressuposts.

El nomenament d' Antoni Gómez, conseller de Presidència i cap de campanya de José Ramón Bauzá a les darreres eleccions, com Director General d'IB3, via Decret, vulnerant la lletra i l'esperit de la Llei d'IB3 que diu que el màxim responsable de la Radiotelevisió Autonòmica ha de ser consensuat per una majoria qualificada del Parlament.

 Quina indepedència podem esperar? El Govern  diu que el nomenament de Gómez és transitori i interí i que la intenció és seguir treballant per consensuar amb l'oposió el nom del Director General "definitiu". Però el Partit Popular sap  que, si no hi ha acord, només haurà d'esperar 6 mesos per nomenar el cap d'IB3 que vulgui.

Com diu el sindicat de periodistes de les illes balears:

En la història dels mitjans de comunicació públics hem vist de tot. Quantes vegades hem tengut la certesa en el passat de la submissió de ràdios i televisions al Govern de torn i al partit de torn... Però mai hem vist que el Director General d'un mitjà de comunicació públic formàs part del mateix Govern.

El model audivisual del PP: Tele Madrid, Canal 9 i ara IB3. Mitjans públics al servei d'un partit. I al ple, el batle encara es va qüestionar la independència de RTV Mallorca.

Los calvitos

Un extrajudicial són factures que no disposaven en el corresponent exercici de crèdit suficient. Un procediment que hauria de ser excepcional i que no s'ha de realitzar sistemàticament com s'ha fet a la passada legislatura.

Aquest extrajudicial és de factures de l'anterior legislatura i  responsabilitat de l’anterior equip de govern. Esperam que aquesta legislatura sigui la de la cordura; es presentin els pressuposts en un temps prudencial i com han demostrat a les festes els regidors s’ajustin al seu pressupost.

Els extrajudicials han de deixar de ser un procediment habitual una vegada solucionat el tema de les factures de la legislatura passada, i tornar a se un procediment  que només s’ha d’aplicar en situacions excepcionals.

 A l'extrajudicial havia 203.310.19 euros en factures en concepte de subministraments, assegurances, lloguers... amb contracte previ, pagades mitjançant domiciliació bancària. 

A més a més havia 273.125,56 euros de serveis i subministraments conformades per tècnics i regidors. Entre aquestes destacava una presentada per Mallorca So S.A. per un import de 53.745,00 euros (IVA inclòs) que superava individualment la xifra o import establert per als contractes menors en la normativa general sobre contractació administrativa i en les Bases d'Execució del pressupost general 2010. No havia cap expedient de contractació. Vam demanar per la mateixa a l'anterior regidor de festes, en Michel, que ens va respondre que no havia hagut temps material de fer el corresponent expedient de contractació.

Per altra part havia  21.274,80 euros del Festival de factures conformades i  179.392,69 euros de factures corresponents al Festival que no es van incloure a aquest extrajudicial  ja que han estat conformades pel tècnic però no  pel responsable polític. A aquest tema le dedicarem un article.

Regularitzar i racionalitzar la despesa econòmica és bàsic i fonamental per recuperar l'Ajuntament i el municipi.

Un any més i una legislatura més sense sol·lucionar el problema dels camins públics. En son tants de camins públics que estan tancats per l'acció dels propietaris de les finques per on passen i per la inactivitat, deixadesa i permissivitat de l'administració, que faltarien moltes mans per contar-los tots.

Però no només es tracta d'obrir els camins que resten tancats, sinó que els que ja estan oberts (o un poc oberts, com és el del Síller, que té una cadena que obri només a mitges) s'han de recuperar, fer nets i senyalitzar perquè no es perdin i per poder oferir una xarxa de camins públics i excursions als pollencins i als visitants. Així tal vegada aconseguim que ens visiti un turisme excursionista de qualitat.

Amb tot, un any més la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha organitzat una excursió reivindicativa pel Camí del Coll de Síller fins a cala Carbó. Una excursió a la que des d'Alternativa per Pollença ens unim i animam a tota la gent a venir a reivindicar uns camins públics oberts.

El Camí de Can Botana i el camí del Port de  Pollença a Cala Carbó.

El camí de Can Botana està inclòs al catàleg de camins d’ús públic de Pollença amb el numero 87, aprovat pel Consistori Pollencí de manera definitiva. 

Aquest camí consta amb documentació al catàleg de camí rural i també dins el projecte de senyalització de camins, val a dir que el 21 de Abril de 2006 els pescadors pollencins Ignasi Borràs Llompart, Melcior  Bosch Rotger, Melcior Bosch Vicens, Juan Alberti Enseñat; Guillem Payeras Serra i Antoni Bosch Cerdà, feien declaració jurada davant notari que feren arribar a l’Ajuntament , on declaraven recorre el camí del Port de Pollença a Cala Sant Vicens pel Coll de Siller, que a més pareix enllecar amb el de Can Botana, actualment hi trobam dos camins marcats al catàleg el del Port de Pollença a Cala Carbó(82) i el Camí de Siller al Coll de Siller (135).

Si començam el recorregut pel camí de can Botana podem enllaçar amb el camí denominat de Cala Sant Vicens al Port de Pollença i arribar al Coll de Siller i d’aquesta manera fer el recorregut del Port de Pollença, a Cala Sant Vicens, pel camí de Can Botana. 

Actualment encarà es conserven algunes fites que marcaven el camí,  que comunicava Cala Sant Vicens amb el Port de Pollença.

A l’obra Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la realitat cultural del segle XIX es troba alguna referència al camí, com exemple parlant de la connexió, trobem: “... més curt és el camí del coll de Siller, on des de Can Botana arribam al Port de Pollença en menys de mitja hora...”,  estimació de temps un poc agosarada, tot sigui dit.

Des de Cala carbó iniciarem la sortida per arribar al Port de Pollença. 

El encant d’un camí que durant una època recent servi  com a pas de pescadors, a més el seu interès excursionista fan que aquest sigui un camí a conservar, i aprofitar el seu atractiu per promoure el coneixement dels nostres joves, a més de servir com a reclam per un turisme alternatiu al de Sol i platja que sembla imposar-se de cada vegada més al municipi de Pollença.

Cal recordar que al PGOU del 1991, el camí de cala Carbó al Port de Pollença fou marcat com a camí per a vianants, seria bo que el camí íntegre fos conservat i promogut pel consistori 

Per tot això seria bo que s’acceleressin les tasques per tal de garantir el pas per aquest camí, a més de senyalitzar adequadament l’accés.

Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.

Volem fer públic el nostre desacord amb la idea del batlle de desclassificar la fàbrica de Can Morató per  permetre la seva demolició. També volem dir que resulta totalment incomprensible que a hores d'ara encara ni tan sols s'hagi posat una multa als propietaris de la fàbrica, quan des del març del 2010 el camí públic de Can Joanot es troba tancat pel perill de despreniments de la fàbrica. El més urgent és obrir el camí i aturar el deteriorament de la fàbrica.

Al darrer ple de juliol el batlle va dir que el problema de la fàbrica era que al ser un be catalogat només es podia rehabilitar. Segon el batlle cap tècnic competent avalaria una rehabilitació de l’edifici, però no tenim constància que s’hagi demanat un informe als tècnics municipals sobre la possible rehabilitació.

Igualment rebutjam la solució que va comentar el batlle i que passa per desclassificar la fàbrica  per executar la demolició de tot el que sigui perillós i es pugui reconstruir i no rehabilitar. Aquesta solució ens sembla un premi a la desídia dels propietaris, que no han fet res per evitar el deteriorament de la fàbrica, i un càstig a tots els ciutadans de Pollença amb la pèrdua irreparable d’un bé actualment catalogat amb un gran valor històric, artístic i social per Pollença.

El que ha de fer el batlle és tot el possible per complir el que es va decidir al ple del mes de desembre de 2010, on es va aprovar una moció d’Alternativa donant suport  al decret de batlia de 6  maig  (només el PSM va votar en contra) que demanava a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric que adoptés les mesures necessàries per aturar el deteriorament del bé catalogat de l'antiga fàbrica de tapissos Can Morató; multa coercitiva, declaració d’interès social a efectes d’expropiació…

El que cal fer immediatament és  apuntalar els murs per obrir el camí públic de Can Joanot i passar la factura als propietaris, als que s’ha de sancionar per l’incompliment de l'article 101 de la llei de Patrimoni que considera infracció molt greu l'incompliment per part dels propietaris del deure de conservar, mantenir i salvaguardar els valors d'un bé catalogat com la fàbrica. Pensam que el següent pas seria iniciar el procés per realitzar l'expropiació per interès social de la fàbrica. L'article 33.1 de la llei de Patrimoni contempla aquesta expropiació per l'incompliment greu pels propietaris o titulars del seu deure de conservar-ho o  pel perill de destrucció o deterioració greu del bé.

Vídeo del telenotícies de TV[M] probablement de novembre o desembre de 2010. (no hem trobat la data exacta).

Més informació a:

Fàbrica de can Morató I

Fàbrica de can Morató II

Cal actuar a la fàbrica

Expropiar la fàbrica

Actuar a la fàbrica sense partidismes

El passat 16 de juliol férem una excursió a Cabrera, es tractava duna activitat organitzada per la direcció del Parc. El que havíem de fer era nadar amb aletes i careta observant el fons marí per alguns llocs concrets acompanyats per un educador del parc que anava donant algunes explicacions. L’activitat no va durar molt i tinguérem temps de visitar el castell i conèixer un  poc de la història de l’arxipèlag tot i que d’això en parlam un altre dia.

Les aigües de Cabrera són molt riques, degut a la protecció de la que gaudeixen, vérem molt de peix tot i que no va ser molt variat. Les llisses s’han avesat a que la gent els doni menjar i t’envolten a poca distància com si fossin taurons. També hi havia sards, variades, oblades i a part d’aquests peixos més habituals, vérem nacres estrelles, pardals de moro i alevins de tuta amb aquest color lila tan particular.

De tornada, aprofitant que la mar estava molt plana, entràrem amb la barca a la Cova Blava on ens poguérem tirar a l’aigua i gaudir d’aquest racó meravellós amb aquestes condicions de  llum que el fan tan especial.

De sortida de la cova enfilàrem de cap a la Colònia de Sant Jordi i encara tinguérem l’ocasió de veure com s’alçava  un peix volador, una imatge que feia molt que no veia i que no vaig poder fotografiar.

Un dia gaudint d’aquest arxipèlag ple de vida.

                                                                                                  A.R.F.V.

Avui publicam un article i un dibuix original del nostre company Miquel Trias. Ja sabeu que si voleu escriure algun article només ens l'heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail.com

Com sabeu UCRONIA és un mot creat per definir una història irreal que transcorre en un món alternatiu a l'actual. A diferència de la UTOPIA aquesta món no és necessàriament idíl·lic ni tan sols millor que l'actual. Una ucronia seria un món on els guanyadors reals d'una guerra serien els perdedors, com per exemple un país de tercera divisió de l'Europa occidental, on uns militars rebels contra el govern legítim haurien estat vençuts i afusellats i on l'actual partit potent de la caverna no existiria.

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents