URXELLA

La nostra companya i columnista Toñi ens torna a regalar un magnífic article sobre Miguel Hernández. Ja sabeu que si voleu col·laborar amb el bloc ho podeu fer enviant els vostres escrits a alternativaperpollenca@gmail.com

El que hauria d’haver estat

Avui es compleixen cent anys del naixement de Miguel Hernández. Afortunadament, la seva figura literària, ofegada durant els anys de la dictadura, ha ressorgit amb una força inusitada, i ha fet ocupar al poeta el lloc que naturalment li correspon per la qualitat de la seva creació. Aquesta rehabilitació total de Miguel Hernández –en la vessant literària però també personal- ha comportat tota una sèrie de reconeixements. No m’hi aturaré, i només faré esment d’una excel·lent exposició que es pot visitar a la Biblioteca Nacional, a Madrid, on, entre d’altres joies, es pot llegir un dels contes –en aquest cas inèdit- que el poeta va escriure per al seu fill a un bocí de paper higiènic, quan la precarietat de les seves condicions a la presó feia que quelcom que es podia fer servir per escriure fos un tresor. Tampoc no vull xerrar de la seva obra –brillantment editada per Espasa-Calpe enguany- ni de la seva vida. En aquest sentit, m’agradaria recomanar dues magnífiques biografies (El oficio de poeta. Miguel Hernández d’Eutimio Martín i Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un poeta de José Luis Ferris) que han vist la seva edició recentment i que il·luminen la vida d’un dels més grans poetes del segle XX.

I aquesta vol ser la meva reflexió el dia d’avui. Què hagués passat si Miguel Hernández hagués viscut una vida mitjanament llarga? Quines obres hauria publicat, com hagués evolucionat, amb quins altres gèneres s’hauria atrevit si enlloc de morir als trenta-dos anys ho hagués fet, diguem-ne, als setanta?

La guerra civil va suposar, per damunt de tot, una tragèdia per a tots aquells que s’hi varen veure directament implicats, però va suposar una vertadera hecatombe per a la cultura espanyola. La majoria dels intel·lectuals, artistes i escriptors de primera línia de l’època es varen mostrar, en major o menor grau, partidaris de la República. Durant la guerra, les obres de tots es varen veure influenciades pel drama que es vivia. Després de la derrota, el natural decurs de la cultura s’havia trencat, i ha tardat molts d’anys en tornar oferir un caire de certa normalitat.

No hem d’oblidar que, si xerram de les lletres espanyoles, els anys previs a la Guerra Civil s’han titllat de “Edat d’Argent”, tanta és la riquesa que s’hi va donar. Després de la desgràcia, res no va tornar ser igual per a la nostra literatura. Els casos més extrems són els d’aquells que varen morir durant l’enfrontament bèl·lic o immediatament després: Lorca i el mateix Miguel Hernández són exemples de trajectòries literàries truncades de forma dramàtica en plena joventut, però també varen desaparèixer referents com Antonio Machado. Entre els que varen romandre aquí i no s’havien significat obertament a favor del règim franquista, la situació no era gens fàcil: sotmesos a la por d’estar contínuament vigilats, la seva creació patia una doble censura: l’oficial i la que, des del meu punt de vista, és encara pitjor, l’autocensura, el saber que, tanmateix, era inútil escriure allò que hom volia escriure, perquè la seva publicació seria impossible en el millor dels casos i perseguida en el pitjor. D’altra banda, la situació dels que s’havien exiliat tampoc no era favorable per a la creació literària. No només es tracta de què el drama viscut marcàs la temàtica, impedint, així, l’aparició d’altres motius que haguessin enriquit les obres particulars, sinó també que la manca del públic natural que hagués comprat els seus llibres d’haver-se pogut publicar aquí feia viure en una situació econòmica molt complicada a tots aquells que es trobaven forçosament a l’estranger. Quants d’exemplars es podien vendre d’un llibre publicat, posem per cas, per Pedro Salinas, Luis Cernuda o Juan Ramon Jiménez als Estats Units, Mèxic o Puerto Rico? No és estrany que aquells brillants creadors literaris haguessin d’exercir la docència per sobreviure amb dignitat i per poder dedicar part del seu temps a allò que els donava la vida, l’escriptura.

El drama, en fi, va acabar afectat també els escriptors que s’anaven incorporant a la creació literària. Orfes de vertaders mestres –ni tan sols podien llegir les obres de molts dels que els havien precedit sense posar en risc la seva llibertat-, varen viure una situació d’adanisme, entesa com a obligació de començar de zero, que no va afavorir precisament la recuperació del pensament coherent i de la creació artística durant el franquisme.

De vegades somiï, fent el que jo dic literatura ficció, i m’imagin una Història de la Literatura (així, amb majúscules), amb Ramon J. Sénder, Juan Ramon Jiménez, Rafael Alberti, Pedro Salinas o Luis Cernuda vivint aquí; amb Lorca i Miguel Hernández fent-se vells,  i amb tots ells sent els mestres dels joves escriptors dels anys 50 i 60. Quan pens en tot això se’m fa un nus dedins, i plor per tot allò que hauria d’haver estat i no va poder ser.

- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions del 8 de juliol, 27 de juliol, 20 d’agost i 30 de setembre de 2010.

Vam demanar una esmena que va ser acceptada a l’acta del 27 de juliol a la nostra moció demanant la resolució del contracte de l’empresa de mobilitat. El batle va dir que  duria el tema a la primera comissió de govern i per la meva part vaig demanar que s’ens donés còpia immediatament de l’informe dels tècnics. I aquestes matisacions de la primera comissió de govern i  de la velocitat són important.

.- Aprovació definitiva, si procedeix, de l’estudi de detall per a l’adopció del règim de propietat horitzontal en mòduls d’edificació als solars B-15, B-16 i B-17, del sector UP4-A (Expedient núm. 420/09. Promotor: Xubec Inversions, S.L.

Aprovada per unanimitat

 .-  Moció presentada pels grup municipal Alternativa relativa a la realització d’un pla de millora d’aparcaments.

.- Rebutjada amb els vots en contra de UM-UNPI i PSOE, l’abstenció del PP-UMP i el vot a favor del PSM i el nostre. Farem un article sobre el tema però l’argument principal de l’equip de govern en paraules del regidor de policia és que no era necessari.

 .-  Moció presentada pels grup municipal Alternativa relativa a la rescissió del contracte del pla de mobilitat .

Aprovada per l’abstenció d’UM-UNPI i PSOE i els vots a favor del PP-UMP, PSM i nosaltres. Sorprenentment  a pesar de una argumentació contrària a la nostra moció l'equip de govern es va abstenir, i la moció es va aprovar amb els vots de l’oposició. Ara la Junta de Govern Local ha de fer l’expedient de resolució del contracte  i iniciar la contractació d’una nova empresa. Esperam que s’ens doni els informes tècnics pertinents en brevetat. Farem un article sobre el tema

 .- Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 3/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdit.

Retirada. La majoria de les factures eren de l’àrea de cultura i es va demanar la seva revisió per part dels tècnics, ja que al moment del ple havia moltes de factures no conformades ni per l’anterior regidor de cultura ni pel batle (responsable en aquest moment de l’area de cultura).

 .- Aprovació, si procedeix, de l’adhesió a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans de Mallorca.

Aprovada per unanimitat. Vam subratllar que aquesta proposta ens recordava al compromís d'adhesió als compromisos d'Aalborg (article). O sigui una hipocresia i una manca de respecte a aquests documents , que vam deixar en evidència comparant el que diu el document i el que han votat en moltes ocasions l’equip de govern

 .- Propostes/Mocions d’urgència.

  El PSM va presentar d'urgència una moció en defensa del català. Només ells i nosaltres vam votar a favor de la urgència.

Forges al blog sonrisas púrpura

La política no és més que l’ètica col·lectiva i, per tant, és necessari un canvi de mentalitat, de valors i de comportaments. I això és un dels pilars en que es fonamenta Alternativa per Pollença. La tasca pedagògica és una de les funcions principals del partit, pel qual un dels objectius primordials és provocar un canvi de mentalitat, de formes de fer política, i fer-ho des de la pròpia transparència en les formes i la coherència en la nostra actuació.

Aquest canvi de mentalitat el potenciam per mitjà de la transparència i de donar informació a través de la publicació (al bloc URXELLA, a Facebook, Llista de Correu Urxella, etc.) de les nostres accions, mentalitats i de la publicació de documents de l’activitat municipal que haurien de ser publicitats pel propi Equip de Govern, com els pressuposts, les actes de reunions, etc. Tot això per fer front i rompre aquestes dinàmiques globals de dominació, que Gramsci anomena cultura o ideologia. La falta d’informació facilita la manipulació i el poder mal entès i mal usat en favor d’un grup social (divers, però únic) i en contra del grup de gent que hi estam sotmesos (tot i que no en siguem conscients): l’HEGEMONIA.

La única forma de prendre consciència dels que estem subordinats és oferint la informació i demostrant aquesta relació publicant les corrupcions i fraus dels que estan per sobre. Exemples d’això son els casos que hem destapat de contractes del regidor de serveis i de la regidora del Moll a familiars seus, o les mangarrufes encobertes del Festival de Música. Les coses no tenen perquè ser així, tot i que sempre s’hi hagin fet. És tracta de “trencar amb la cultura i les idees dominants d’una època per poder recobrar la llibertat i la igualtat”.

Com teoritzà Gramsci, nosaltres seguim pensant que la nostra lluita, com a part de l’esquerra alternativa, no sols ha de ser institucional, sinó també social i cultural. I per això donam suport als diferents col·lectius socials i col·laboram estretament amb els moviments socials, tenint com a vinculants els seus acords. Exemples d’això son l’estreta col·laboració amb la Plataforma Pro Camins Públics o amb el GOB, en temes de territori i urbanisme.

L’altre gran idea de Gramsci, la de «bloc històric» és també una de les idees marc que va impulsar a la creació d’Alternativa per Pollença. Pensam que hi continua havent persones privilegiades que estan per sobre de les altres. Per acabar amb això només hi ha un camí, la consciència i la unitat de la gent que té miraments cap a les persones (o classe social) dominades. Per això apostam per la unió en un sol partit, com si fos el Bloc Històric Nacional, que actuï a nivell local i que defensi els interessos de la majoria dels pollencins.

Com deia el nostre company Tomeu Sales, “el bloc històric alternatiu està encara per construir, però ha de ser el suficientment ampli i heterogeni per poder enderrocar l’hegemonia burgesa que des de fa més de dos segles ha anat travestint-se per perpetuar-se. (...) Sols els qui s’obrin, els que parteixin de plantejaments concrets i reals, els qui tinguin capacitat creativa i perspectiva àmplia podran articular un nou subjecte polític encarregat d’obrir pas a la contra-hegemonia, encara que hagin de portar a sobre algunes rèmores del passat”.

A Pollença és Alternativa per Pollença qui ha començat a fer passes en aquest sentit, fent política conscient, participativa, transparent i informativa, per tal de canviar les consciències a la vegada que es fa front a una classe dominant, que fa anys que governa i que, al marge de dur al poble a una situació crítica, també s’ha enriquit a costa de tots. 

Del llibre Gramsci para principiantes. text de Néstor Kohan i dibuixos de Miguel Repiso (Rep)

.- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions del 8 de juliol, 27 de juliol, 20 d’agost i 30 de setembre de 201.

.- Aprovació definitiva, si procedeix, de l’estudi de detall per a l’adopció del règim de propietat horitzontal en mòduls d’edificació als solars B-15, B-16 i B-17, del sector UP4-A (Expedient núm. 420/09. Promotor: Xubec Inversions, S.L.

Un tema tècnic de tres solars del polígon que que adopten el règim de propietat horitzotal  i presenten un estudi de detall que ha d'aprovar el Ple.

 .-  Moció presentada pels grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la realització d’un pla de millora d’aparcaments.

Consideram fonamental realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments existents al municipi amb les mesures assenyalades a la moció; senyalització, informació, obertura de passos de vianants a la circumval·lació del Port de Pollença, acondicionament i regularització. (veure article).

 .-  Moció presentada pels grup municipal Alternativa EU-EV relativa a la rescissió del contracte del pla de mobilitat.

Ja han transcorregut  tres mesos des de que vam retirar la nostra moció  demanant la resolució del contracte de l'empresa que ha redactat el pla de mobilitat (una feina mal fet i lliurada amb molt de retard), i l'equip de govern encara no ha adoptat una decisió, com es va comprometre. Tampoc ens ha donat l'informe tècnic que el mateix regidor de medi ambient ha admés que qualifica de deficient la feina de l'empresa. (veure article)  

 .- Aprovació, si procedeix, de l’expedient núm. 3/2010 de reconeixement extrajudicial de crèdit.

Ja hem perdut el compte dels extrajudicials aprovats al ple, una eina extraordinària per despeses ocasionades per imprevistos o causes de força major que l'equip de govern ha convertit en habitual.

Una prova més de la gestió econòmica irresponsable d'questa legislatura. Al ple de novembre de 2009 vam presentar una moció que es va rebutjar relativa a la creació d'una comissió de seguiment de propostes de despeses. Es tractava d'evitar aquest descontrol provocat per les despeses sense pressuposts de molts de regidors. Demanavam no executar cap despesa sense  prèvia autorització, respectant les fases que marca la llei d'Autorització, Disposició i reconeixement de l'obligació. En aquests cas parlam de factures  per valor de 51.074,45 euros i en alguns casos amb moltes irregularitats que ja comentarem.

 .- Aprovació, si procedeix, de l’adhesió a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans de Mallorca.

Es tracta d'una proposta de la regidora delegada de serveis socials que ens recorda al compromís d'adhesió als compromisos d'Aalbor (article). O sigui hipocresia total com demostrarem al ple. 

A més en aquest cas la regidora no va venir a la comissió informativa i no s'ens va facilitar els documents pels que vol l'adhesió del ple. Nosaltres hem cercat aquests documents a internet :

-La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

 -La Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans de Mallorca

 .- Propostes/Mocions d’urgència

 El PSM ha presentat d'urgència una moció en defensa del català, davant les declaracions d'en Bauzà, president del PP, afirmant que derrogarà la Llei de Normalització, per després corregir i dir la modificarà i que el que eliminarà serà el Decret 92/1997 de Mínims de Català a l'Ensenyament. Fins ara l'equip de govern sempre ha votat en contra de l'urgència de les mocions presentades per l'oposició ja veurem el dijous.

.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

.- Informació de Batlia

 .- Dació de compte de resolucions de Batlia

 .- Precs i preguntes

Del blog de JRMora

Al ple de dijous a més de presentar una moció demanant la resolució del contracte amb l’empresa que ha redactat el pla de mobilitat, presentam una altra moció relacionada amb l’anterior demanant  un pla de millora dels aparcaments.

Una de les reivindicacions dels manifestants  al Moll, al mes de maig,  va ser la de demanar més aparcaments al Port de Pollença i   diferents  representants de tota una sèrie d'associacions (veïns, hotelers, comerciants...) ens han exposat la necessitat  d’aparcament al municipi sobre tot al Port de Pollença per tal d’acollir l’ increment de vehicles de l’estiu  (veure article alternatives a l’aparcament vora la Gola).

En Biel Perelló ha fet la feina de calcular el total d’aparcaments infrautilitzats que hi ha al Port de Pollença i  que cal optimitzar. En la circumval·lació entre la rotonda de la base i la de l'hidro (s'ha descomptat l'espai de les pròpies rotondes, i els creuers), hi ha 2.050 m. lineals (a la baixa),  a 4 m. d'espai per cotxe són 500 cotxes  en cada sentit, o sigui un total de 1000. Hem d’afegir 325 places entre la rotonda de Llenaire i Gotmar L'aparcament vora el Pollença Park té una cabuda d'uns 40 vehicles. aprox. (són 1.040 m2). A l'entrada de la possesió de Bòquer , vora la rotonda, hi caben uns 50-60 cotxes si s'ordena, passa que no hi ha res senyalitzat.A la plaça que hi ha davant la rotonda de Bòquer cap a la mar, si s'aparca a ambdós costats dels dos vials hi caben uns 175-200 cotxes. Estam parlant de  1.625 places d’aparcament poc utilitzades al Port de Pollença.

                                   Miquel Sánchez resumeix el tema visualment.

Respecte a Pollença en aquest moment, estam pendents de les obres  l’aparcament al costat del Poliesportiu, i caldria arreglar i condicionar els aparcaments del costat de la Renault i el de can conill (no es pot tenir un solar municipal infrautiltizat durants anys pel capritx del batle). Unes altres mesures que s'han de fer és optimitzar les  zones de carrega i descarrega (17 a Pollença i 41 al Port de Pollença), actualment no tenim cap Ordenança reguladora d’aquestes zones i dels guals permanents (570 a Pollença)... 

Cal fer tota una sèrie de mesures per aprofitar millorar els aparcaments existents; una senyalització vertical i horitzontal adient, informació als mapes i internet, arreglar i condicionar els aparcament, obrir passos de vianants entre els aparcaments de la circumval·lació i el centre del Port de Pollença, cal estudiar i optimitzar  la gestió dels aparcaments de la  zona blava, de les zones de càrrega i descarrega, dels guals..

Una informació viària correcta i clara millora el direccionament cap a places lliures i la senyalització de places lliures i es  fonamental per a intentar canalitzar de manera fàcil i ordenada els fluxos de turistes cap al comerç urbà.

Aplicant les mesures anteriorment assenyalades es facilitaria a un cost baix la utilització de places d'aparcament que ara ningú utilitza.

Per tot això consideram fonamental realitzar i executar un pla de millora dels aparcaments existents al municipi amb les mesures assenyalades a la moció; senyalització, informació, obertura de passos de vianants a la circumval·lació del Port de Pollença, acondicionament i regularització.

Imatge de Benicarló on es va fer un pla de sentalització comercial  redactat amb la participació de tècnics en disseny, urbanisme i comer. El que cal és fer feina de manera seriosa.

El dijous passat es va fer pública la sentència del Tribunal de la UE que declarava il·legal el cànon digital que s'aplica a Espanya. El dictamen del tribunal de Luxemburg  respon a una petició d'opinió de l'Audiència de Barcelona, i ha de ser aquesta la qual dicti sentència vinculant . Esperam que després d'aquesta sentència l'equip de govern compleixi l'acord al que es va arribar per unanimitat en gener i deixi de fer uns pagaments que consideram il·legals.

  Com recordareu,  a partir d'una moció d'Alternativa, Pollença va ser el primer Ajuntament d'Espanya al mes de gener que va aprovar demanar a l'Estat  l'exempció del  "cànon digital" (encara que no pel PIP va ser notícia a l'estat; Público, agència EFE, ABC, ràdios de Madrid i Euskadi...). El canon digital són uns doblers  que hem de pagar tothom, utilitzem o no el material comprat per copiar documents amb drets de propietat intel·lectual (finalitat original del canon). A   l'Ajuntament havia de reclamar a les empreses proveïdores de material informàtica la quantitat abonada en concepte  de canon i havia de deixar de pagar el mateix.

Des del ple de gener venim demanant a l'equip de govern el compliment de la moció aprovada per unanimitat, sense cap resultat. Esperam que després d'aquesta sentència l'equip de govern compleixi l'acord i deixi de fer uns pagaments que consideram il·legals. L'exempció del pagament del "cànon digital" resultaria, a més de ser de justícia pels arguments exposats, un estalvi en temps de crisi. 

Ara amb la força que dona la decisió del Tribunal de la U.E cal que el nostre passiu i dormit equip de govern executi l'acord de gener d'una vegada, i deixi de malbaratar els doblers públics.

 Imatge de la notícia del diari Público on es parlava de la nostra moció.

Per raons que no venen al cas, l'article d'avui no serà d'una d'aquestes excursions tan interessants d'A.R.F.V. sinó que trescarem per la murada xinesa en un viatge fet per en Manolo l'agost del 2009.

La Gran Muralla Xinesa és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.

La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans i s'estén al llarg d'uns 7.000 Km. Va des del congost de Shanhai (o Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.

 

 

  

No ens facem els dogal a nosaltres mateixos

Si volem eliminar un ullastre li hem d’arrabassar les arrels, perquè si no podria ser ben bé que reviscolàs. Si es vol dominar un poble li han d’arrabassar les arrels més fondes: principalment les arrels de la història i la llengua; també va bé suplantar les tradicions per les del dominador, espoliar les riqueses, confondre a la gent, controlar la majoria dels mitjans de comunicació i una bona part de les institucions educatives de les classes benestants. Sovint part de l’estratègia de la dominació passa per aconseguir que alguns ambiciosos es venguin al colonitzador i s’assimilin a ells, sigui per algunes prebendes, càrrecs, doblers o poder. Ho saben bé els colonitzadors, invasors, centralistes... Basta  pegar una ullada a la història per aprendre aquesta lliçó.

Amb la paciència del banyarriquer que s’enfonya dins el cor de l’alzina, el colonitzador ha d’anar consumint la saba del poble, la memòria de la col·lectivitat; seduint-lo amb llepolies i mirallets; esfondrant la seva identitat i autoestima, fins que acabi introjectant l’opressor. Com deia Tàcit: “L’esclau acaba parlant la llengua de l’amo”. És la mateixa dinàmica del racisme, que sovint aconsegueix el més maligne dels seus efectes quan el discriminat acaba menyspreant-se a sí mateix. Se acaba de confitar la història quan l’invasor colonialista qualifica de radical i racista al invadit i si aquest, totalment alienat, s´ho beu i es sent culpable i inferior, ja tenim la seu plena d’ous.

Això pens quan sent a dir que la colla d’estrúmbols etnocides Bauzà, Delgado, Campos i Rodríguez, ara acompanyats de l’escabotell de UPyD, volen regir els destins del nostre petit país. Fa cents d’anys que ens volen anorrear i molts de mallorquins fent la farina blana, ja han tirat les rendes damunt el coll; han aprés el llenguatge de l’amo i ja no saben qui són. ¿Seràs tu un d’aquests?

                                                                                     Mariano Moragues Ribas de Pina

 Molt bo el cartell fet pels maulets.

En Pere Salas ens ha enviat el curiós retall de premsa del Baleares de l'1 de febrer de 1989 que podeu veure al final de l'article. Era el moment en el que Alianza Popular es va pasar a denominar Partit Popular i en Pollença existia la coalició electoral d'Unió Progressista de Pollença. D'aquesta manera quan es deia que es votava a UPP la pregunta era d'esquerres o de dretes? Dels bons o dels dolents?

Si parlam d'Alianza Popular. era un partit dirigit per l'ex ministre franquista Fraga Iribarne i que incorporava molts antics governants de la dictadura franquista, iniciava un camí cap al centre   i a més dle canvi de nombre abandonava la Internacional Conservadora, i s'unia a la Internacional Democratacristiana. Un canvi que es pot dir que va durar en aparença fins que van a governar amb majoria absoluta al 2000. Avui en dia amb un potent exèrcit mediàtic darrera hi ha al Partit Popular massa gent que sembla enyorar els temps d'Aliança Popular; uns per què simplement són d'extrema dreta i altres per què no estan disposats a perdre cap vot per l'extrema dreta o davant el ultranacionalisme espanyol d'UPD. 

 Si parlam de la Unió Progressista de Pollença, ja no va arribar a les eleccions de 1991 i l'esquerra mai més s'ha tornat a presentar unida a Pollença. Ni tan sols quan es va formar el BLOC al 2007, i a pesar de la nostra total convicció de la necessitat d'unir les esquerres al municipi, va ser possible. Des d'aquell moment  la nostra decepció respecte a com es fa política ha estat cada vegada major, a l'igual que la de la majoria dels ciutadans. Des de la decisió de Son Espases a la manca d'actuacions al tema de camins públics passant pel pla de carreteres són massa resolucions de temes que no ens han agradat.  Tal vegada com votants les podem suportar però no com militants i això ens va llevar a crear un partit municipal i independent; Alternativa per Pollença (A).

De la Unitat d'Unió Progressista de Pollença hem passat a  tres candidatures d'esquerres a la batlia (curiosament les úniques oficials fins el moment); Alternativa per Pollença, PSM i Esquerra. Per la nostra part no tancam la porta a arribar a acords amb altres partits  però evidentment la nostra aposta política no passa per acords electorals pendents del que es faci o no a Palma i de  disputes més fonamentades en lluites de poder i personalismes que en diferències ideològiques. La nostra aposta és un partit municipal independent i assembleari on tots ens coneixem, on cada persona equival a un vot, i on la nostra activitat política es pot tocar amb les mans. Un funcionament transparent,  on tothom participa a la mesura de les seves possibilitats i de la seva voluntat. Una democràcia real per defugir de dirigismes, òrgans de poder interns i burocràcies absurdes que releguen als militants a simples quotes. A Alternativa per Pollença tothom és important.

 Estam demostrant que les coses en política al manco al municipi es poden fer d'una altra manera.

Podeu consultar què és Alternativa per Pollença, com s'organitza, com funciona i quins objectius té a:

QUÈ ÉS ALTERNATIVA PER POLLENCA

EIXOS D'ACTUACIÓ

FUNCIONAMENT : ASSEMBLEARISME I MUNICIPALISME

Així que no t'ho pensis més:

AFILIA'T a ALTERNATIVA PER POLLENÇA

Full de donatiu.                                            Full d'afiliació.

Les irregularitats que vam detectar  al procediment negociat per la contractació de la redacció d’un pla de mobilitat són múltiples com recordam a la moció, igual que els incompliments de les obligacions contractuals per part de l'empresa, des de les millores  al calendari de treball. Si a això unim el plagi de tots els objectius del pla que s’han copiat de les directrius nacionals de mobilitat de Catalunya de 2006 per a nosaltres és molt clar que s'ha de resoldre el contracte

Hem de recordar que vam presentar aquesta moció al ple del 27 de juliol i que la vam retirar a petició del batle, quan vam informar al ple del plagi de tots els objectius del pla. El compromís del batle va ser el de fer els informes pertinents sobre el tema, que s’ens farien arribar, i de adoptar una decisió a  la Junta de Govern.
 

Al darrer ple de setembre vam demanar sí ja s'havien fet els informes i què  decisió havia pres l’equip de govern respecte al pla de mobilitat urbà sostenible del municipi. La resposta del regidor de medi ambient va ser que  l’equip de govern encara no havia pres cap decisió ja que estava pendent dels informes. Ja estava fet l’informe tècnic però  encara no han firmat tots els membres de la Comissió i falta l’informe jurídic.  Una feina que pensam ja ha hagut temps més que suficient per fer. El pla de mobilitat hauria d'haver estat acabat en febrer

A més hem de remarcar que en aquest moment i per segon any consecutiu s'ha perdut la subvenció de la conselleria de Comerç,Indústria i Energia per realitzar aquest pla. Una subvenció de 25.645,96 euros que suposava un 60% del cost total del pla (49.582,18 amb IVA) i que s'havia de pagar una vegada presentat el ple de mobilitat abans del 15 d'octubre.

En definitiva un desastre en una feina que era molt important pel municipi, sobre tot per trobar solucions i alternatives respecte a la peatonització de la primera línia del Port de Pollença.

Pensam que els informes tècnics i jurídics ens donaran  la raó i confiam  en que torni a sortir la subvenció de la Conselleria,  i que es facin les coses bé des d'un principi amb la contractació d’una nova empresa per a la redacció del pla de mobilitat seguint els criteris bàsics de la contractació pública, que no es van seguir a l'anterior ocasió; publicitat, lliure concurrència i transparència.

 A continuació la moció

Del blog en clave de fo.

Al darrer ple encara que el nostre regidor no va poder assistir va presentar precs i preguntes.

Quan es triaran els suplents pels representants a l'escola de música, residència, patronat turisme... Fa mesos que vam comunicar els nostres suplents a una comissió informativa per que teòricament s’havia de portar al ple i fins avui. No va haver resposta a una pregunta que fa mesos que venim plantejant al ple.

Fa més d'un any s'ens va demanar triar aquests suplents,  a vegades els titulars no poden anar a les reunions i estaria bé tenir suplents, sobre tot per un partit amb només un representant com nosaltres. Vam presentar els nostres suplents i el cert es que ens va semblar que no els va agradar gens ni mica que haguessin triat a Joan Ramon com suplent a la residència... El que és cert és que des de l'equip de govern van dir que encara no havien triat suplents... i més d'una any després a pesar de les nostres peticions i preguntes seguim igual.

Precs.

- Demanam la dimissió del regidor de serveis o el seu cessament per part del batle, pel seu incompliment de la llei de contractació públic.

Es mantenen les irregularitats que vam denunciar fa mesos sense cap conseqüència per un regidor que es segueix rient de tots els ciutadans amb l'aquiescència d'UM i PSOE.

- Demanam que a les  factures on s’ha de pagar el canon digital no es pagui la quantitat  del canon. Recordam que la  llei (art 25) especifica com obligatòria que en les factures ha de constar clarament el concepte que es paga en forma de cànon.

No s'ha fet res des de l'aprovació de la nostra moció.  Es segueixen riuen del ple i per tant dels ciutadans que l'han triat.

- Demanam un pas de vianants entre la rotonda de ca'n Berenguer i el camí peatonal que uneix Pollença i el Port.

- Demanam habilitar qualque sistema per evitar el perill que suposa als vianants arribar des de la via argentina a la rotonda del gall. Els cotxes entren molt rapit i es un perill per anar-hi a peu.

- Reiteram la nostra petició de que la nova escoleta municipal  a la que anomenen de la gola, sigui l'escoleta Clara Hammerl, i demanam el compliment de l'acord del ple de desembre del 2008, quan es va aprovar per unanimitat  per obrir expedientes per donar el nom de Margarita Comas Camps  al carrer que actualment no té nom al costat de l'escoleta municipal i per  nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl .

Va respondre la regidora d’educació i va dir que no havia cap inconvenient. Però que pensava que s’havia de llevar a participació ciutadana i l’haurien de decidir els ciutadans de Pollença.

 Ens alegram que vulguin demanar als ciutadans, encara que fins ara s'havien oposat a totes les nostres mocions en les que demanavam participació ciutadana, als pressuposts, a la utilització dels espais...Es veu que consideren que els ciutadans són suficientment madurs per triar el nom de l'escoleta però no per participar de la decisió d'on van els seus doblers o de què fer amb els edificis públics (Miquel capllonch, Can Llobera..). Ja veurem si només són paraules o realment es fa aquesta consulta.

Imatge del blog Langostinos y lentejas.

El divendres passat a la nostra assemblea vam tenir un animat debat sobre els falsos rumors que circulen sobre nosaltres al poble (que si ens havien expulsat d'Esquerra Unida, que si haviem regalat plantes de María...), UM-UNPi són uns vedaders mestres en això d'escampar rumors. Evidentment aquests rumors intenten donar una imatge distorsionada de nosaltres i al ser informacions falses no es difonen de forma oberta, sinó de forma anònima amb el boca a boca;  principalment a les barres dels bars, als carrers...ni tan sol s'atreveixen a publicar-les en forma de comentaris a aquest blog

Els rumors tenen un enorme potencial manipulador i han estat  usats històricament ( ja hi ha constància a l'antiga Roma)  com a eina política i si perduren en el temps acaben convertint-se en llegendes urbanes.

Cap rumor ens agrada però el que menys  ens agrada és el que diu que a les glosses del nostre fogueró havia referències a la vida privada del regidor de Serveis, inclús una persona em va assegurar que havia llegit aquestes glosses, el que converteix aquest remor en una llegenda urbana. El que és cert és que cap glossa del fogueró feia referència a la vida privada del regidor de serveis (les vam penjar al blog), si que feien referència a la feina pública de regidor i a la seva manera de gestionar els doblers públics,  saltant-se la llei  per facturar a empreses dels seus familiars. Això és públic no privat, parlam de la llei, dels doblers públics i d'una facturació que avui segueix sent il·legal i que s'ha saltat el principis fonamentals de competència i transparència. 

En definitiva només us podem demanar que si sentiu qualsevol rumor sobre nosaltres ens ho faceu arribar. Volem una política fonamentada en la raó i en la veritat, no en les mentides i els rumors.

Escultura que representa a dues velles escampant rumors a l'antiga ciutat de Sindelfingen a Alemanya. 

 

Seguim fent la feina institucional que hauria de fer l'Ajuntament i publicam les actes de les Juntes de Govern de juliol  (respectant la llei de protecció de dades). Tot plegat és per plorar, es tarda mesos en arreglar el sistema de refrigeració i calefacció del Centre Cultural, s'aproven una adjudicació provisional del contracte d'un artista que ja havia actuat, es parla d'una acord que un dels implicats nega i es prenen acords que després no s'executen. Un circ.

Junta de govern del 6 de juliol.

 A aquesta Junta es va tornar a incomplir la llei de contractació pública, i l'àrea d'esport va contractar una comunitat de bens per l’organització i desenvolupament d’activitats de multiaventura. L'agradi o no al regidor la llei s'ha de complir i convertir una comunitat de bens en una empresa no és tan complicat.

 Es va aprovar la reparació del sistema de refrigeració i calefacció del Centre Cultural. Fa mesos que l'haviem demanat al ple i fa més que els treballadors i els usuaris sofrien una situació que no quadra molt bé amb els desitjos del regidor de cultura de fer un auditori d'en Moneo.

 S'aprova l'adquisició de l'obra "Bosque de Cuenca 2009" de Christian Bagnat, del 47é Certament d'Arts Plàstiques per valor de 3000 euros.

Junta de govern  extraordinària urgent del 16 de juliol.

 Les nostres denúncies al manco han servit per llevar la contractació dels artistes del Festival a les Juntes de Govern, encara que a aquesta Junta s'aprova l'adjudicació entre altres de Carles Nuñez que havia actuat sis dies abans.

Junta de govern extraordinària urgent del 26 de juliol.

S'aproven expedients sancionadors de disciplina urbanística, alguns del 2002, i és que hi ha teranyines a les arques municipals.

S'aprova el pagament a diferents treballadors de l'Ajuntament per feines al Festival. Al darrer ple va haver  una mica de polèmica amb aquest tema ja que a l'acta de la Junta es parla del consentiment de l'anterior regidor de cultura Tomeu Cifre amb aquests pagaments. Tomeu va negar aquest consentiment. Tot plegat és un dels  temes del festival  que cal regularitzar... I la veritat que s'ens està acabant la paciència.

Avui anam de cap a Fornells, primer hem passat per Alaior i Mercadal visitant un poc les rodalies i fent una mica de previsió d’altres itineraris.

Fornells és molt tranquil i té un ambient de poble costaner que recorda a Mallorca de ja fa temps, fa ganes tenir-hi una casa per escapar-s’hi de tant en tant. En mig de la badia  hi ha l’illa Sargantana que té una antiga construcció militar. El port de Fornells és l’únic de la banda nord on s’hi poden resguardar els vaixells en cas de tramuntanada.

Ja diguérem que no tot havia de ser contemplar natura i interessar-se per temes històrics i culturals, també s’ha de menjar bé i com que estem a un lloc ideal per dinar de caldereta...   ala, anem per feines.

Després de la dinada convé moure-se un poc. Molt prop tenim la curiosa torre de Fornells, és la més grossa de planta rodona de l’illa i la més reforçada. Se construí de 1801 a 1802 baix domini dels anglesos que ben aviat perdrien definitivament la sobirania sobre Menorca.

Més tard anam a veure el far de Cavalleria, passam per el portet de Sanitja i podem veure un paisatge preciós. Arribant al far comença a enfosquir però tenim temps de fer una caminada per els voltants i gaudir de l’entorn.

                                                                                                 A.R.F.V.

 Una vegada més tenim el luxe i el plaer de contar amb els dibuixos inèdits de Miquel Trias.

Ja sé que em direu que el burot que us tramet està molt suat, que no són més que quatre tòpics cantoners, però qualque cosa havia de fer davant les amenaces d'en J. R. i els seus fatxes purs de prendre-nos allò que la caverna ens va donar. Tanmateix li hem d'agrair que no ens vulgui eliminar físicament, que es conformi amb un genocidi cultural. Sobretot beveu un got-tassó de vinot a la seva salut i a la de tots els bords i lladres que hi ha hagut i que hi haurà.

 Els primers responsables de la crisi van ben polents 

Tots solem tenir mal de fer assumir responsabilitats quan hem fet un bunyol sense forat, i sovint repartim culpes sobre els que tenim més avinent. No hi ha dubte que Zapatero ha fet tard i els ous en terra amb el maneig de la crisi. I venga llenya a en Zapatero, que la té merescuda, però sols en part. Ell no ha creat la crisi, com tampoc la creà n’Aznar. Tots dos donaren corda a l’anomenada bombolla immobiliari i la feren més fonda, però darrere d’ells, ulls espolsats i fora son, hi havia els especuladors i els bancs. El món financer, que sempre ha viscut de l’especulació i la usura, engrescà la gent perquè  s’enduetàs més enllà de les seves possibilitats amb promeses celestials, i la gent estirà massa el llençol i acabà mostrant els peus. Això és finalment el capitalisme: el capital i la dictadura del mercat davant tot i per damunt la feina. Per aquí gratau... 

A l’hora d’arreglar el desastre, es crida perquè ho arreglin els que el provocaren i no precisament per donar-los llendera, ni tan sols un bon arrambatge, sinó un caramuller de milions perquè treguessin faves d’olla. Avui saben que enmig de la crisi ja han augmentat els guanys un 6%. Enhorabona!  

Tenim la sort que el nostre president del país, com home d’esquerres, ha fet cas a les imposicions dels grans financers del món, als socis europeus i nord-americans com toca, reduint la despesa pública, legislant en perjui del treballadors, reduint el sou dels funcionaris, etc. Un govern que s’acoquina davant els enemics dels treballadors és culpable, i si es diu socialista, més encara. El PP pot estar ben content, li hauran fet la feina bruta si arriba a governar.

I el poble...? Ja ho sabeu, com canta la glosa: a prendre per allà on no dic, d’acord amb l’article vint i sis, que dóna atribucions a l’autoritat per passar-se per allà on tampoc dic (però rima) totes les lleis del país. Els aturats poden passar per  “Les Conferències del Sant Vicens de Paul” o per “Caritas”; i que donin gràcies, perquè per molts d’indrets del món encara  n’hi ha que estan pitjor.

Mariano Moragues

Blog de Manel Fontdevila "esto es importantísimo".

Aquest dimarts el Diario de Mallorca informava de que un antic empleat del grup Trui Mallorca, investigat dintre de la presumpta trama de corrupció del cas Ibatur, va reconèixer que s’havien manipulat els concursos per a festes i fires de diferents , entre els quals es cita a Pollença.  L’empleat del grup Trui va afirmar que quan algun Ajuntament convocava concursos per a organitzar els espectacles i altres activitats de les festes municipals; es presentaven tres empreses del mateix grup Trui i que el seu paper  era contactar amb els Ajuntaments i recopilar dades sobre els concursos. "Si havia confiança entre Miguel Jaume (el propietari de Trui)  i l'Ajuntament, el meu cap personalment duia els papers (...) Jo no m'ocupava dels cobraments".

Ahir tan el regidor de festes com el batle van informar que durant aquesta legislatura no havia cap facturació amb el grup Trui i que si havia factures eren de l'anterior legislatura, i eren de l'àrea de fires que gestionava el grup PP-UMP.

Evidentment demanarem per aquest tema al següent ple però pensam que l’acumulació de presumptes casos de corrupció i irregularitats a Pollença és simplement escandalosa, i que cal  donar explicacions convincents a tots els ciutadans . I no només donar explicacions sinó regularitzar aquelles situacions que ja hem denunciat i demostrat públicament que són irregulars. A dia d’avui encara no s'han  regularitzar els serveis de jardineria, electricitat, grua....i segueix sense presentar els comptes del Festival ple d’irregularitats investigades al cas voltor.

Per la nostra part seguirem investigant i denunciant totes les il·legalitats que trobem i confiant en que la fiscalia faci la seva feina, i intervingui a  un municipi on el degoteig de casos de corrupció comença a desbordar el poal.

Imatge del blog salvem can ricart.

 L'amic Toni que cada diumenge ens regala el seu article i fotografies de Trescant pel món , reflexiona a aquest article sobre la llengua i el Partit Popular a les illes.

Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a  alternativaperpollenca@gmail.com 

Jo no sé si en José Ramón Bauzà sap si el mallorquí i el català són idiomes diferents o no, o simplement no li importa, o sí que li importa que hi hagi polèmica sobre aquest tema i mantenir una certa crispació entre la majoria de la societat progressista i la majoria, que no tota, la societat conservadora. Si el PP fos coherent, si no punyís  amb la llengua, amb els déus, amb la rompuda de la pàtria i poques collonades més, en què basaria la seva oferta electoral?

Jo no crec que aquestes maniobres estiguin adreçades als castellanoparlants nouvinguts que deuen ser tan manipulables, o no, com qualsevol altres. Crec que això de pensar que la nostra terra era pura fins  que ens arribaren els mals de fora no fa més que impedir-nos analitzar bé la realitat de la nostra comunitat, on hi ha un important percentatge de partidaris i membres de la més rància dreta espanyola. Altres que no són ni partidaris ni membres, simplement gent corrent, són convençuts per a votar a aquesta dreta corrosiva que no hem d’oblidar que treu més o manco el 50% de vots i no crec que la majoria d’aquest percentatge de vots siguin de gent nouvinguda, ni tant sols castellanoparlants, més bé de gent ben arrelada a la nostra terra baldament parlin les llengües de les illes i ataquin el català.

 Molts dels dirigents del PP tenen llinatges catalans, o no catalans però que arribaren a les illes amb la conquesta catalana. No veig positiu ni honrat carregar les culpes als qui realment no la tenen o no la tenen sempre, hi ha de tot. Record a la manifestació contra la corrupció de dia 20 de març d’aquest any, que un dels organitzadors en el seu discurs tingué la desafortunada ocasió de dir: -no volem que ningú de fora vingui a la nostra terra a robar-nos -. D’on se devia creure que havien sortit en Mates, Canyellas, Ordines, Munar, Nadal, Massot, Cardona, etc. Sabeu que la llista és molt llarga i és vera que hi ha de tot però la gran majoria de xoriços no són d’importació, tenim important producció pròpia.  Crec que hem de ser coherents i no hem de deixar que ningú ens trepitgi la nostra capacitat de criteri, de bon raonament, sigui qui sigui el que tenim davant i que ens intenti convèncer, tant si és de dretes, d’esquerres, nacionalista o el que sigui, que no ens facin combregar amb rodes de molí.

                                                                                             A.R.F.V.

Imatge del blog de l'Obra Cultural Balear d'Artà on trobareu un bon article sobre la relació entre el català i el mallorquí del nostre amic Mariano Moragues Ribas de Pina

Al mes de març del 2008 vam denunciar els abocaments incontrolats de la poda de palmeres que fan jardiners contractats per l'Ajuntament al solar municipal  a Llenaire (veure article) . Més de dos anys després,  i a pesar de les promeses de solucions , l'Ajuntament segueix sense controlar i  gestionar correctament aquest solar. 

Aquesta mateixa setmana  hem pogut veure i fotografiar les restes de poda,  bàsicament de palmeres, inclosa la carxofa superior afectada pel becut vermell sense cap tipus de tractament com ens han confirmat treballadors de l'Ajuntament.  Hem de recordar que Pollença  és un àrea afectada greument pel becut vermell de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)  i que per tant només es poden realitzar les podes de palmàcies, autoritzades per la Direcció General d'Agricultura amb un tractant especial. L'insecte detecta a gran distància l’olor del líquid lletós que desprenen les palmeres quan se les poda i, atret per aquesta olor, es va traslladant.

Podeu veure una selecció de fotografies de palmeres del Port de Pollença afectades al blog amics arbres.

 

 

És totalment irracional i absurd  que l’Ajuntament de Pollença hagi enviat  circulars i hagi informat als veïns del municipi del tractament de  les palmeres afectades pel Rhynchphorus ferrugineus (becut vermell) i després faci aquests abocaments .

Des del nostre punt de vista d aquesta situació només és explicable en el marc d'una negligència  de l'equip de govern en el compliment de les seves obligacions. Hem de dir que aquests fets han estat denunciats al regidor de jardineria, en Martí Ochogavía (UNPI), sense que hagi actuat fins el moment.

 Fotografies  del solar municipal de Llenaire.

Notícia al Mundo, a IB digital.

El 3 de gener del 2007 això deia l'actual conseller de sanitat, Vicenç Thomas:

Por su parte, el secretario de Salud del PSIB, Vicenç Thomàs, sostuvo que "el negocio y los beneficios que se extraerán del hospital no se derivarán de su construcción sino de la explotación de sus servicios, como son los de lavandería, alimentación y explotación del parking". Además, criticó que el Govern haya escogido una fórmula de financiación que ya aplicó Thatcher en Gran Bretaña y "que ha elegido el PP, provocando que los costes se disparen mientras en otras Comunidades Autónomas se han habilitado otros sistemas".

En relación con todo el proceso seguido por el Ejecutivo de Jaume Matas, recriminó la "ineficacia" del Govern y "las sombras de duda existentes alrededor de todo el procedimiento". "Se ha roto el consenso entre todas las formaciones políticas para impulsar un hospital sin transparencia ni explicación razonable que no sea la especulativa", agregó Thomàs, quien recalcó así la necesidad de anular la adjudicación del centro con el objetivo de "evitar males mayores".

 Imatge del blog estel negre

 ENTITATS SIGNANTS

Un amic me va passar aquestes fotos d’un itinerari molt interessant i que me fa moltes ganes de recórrer però que encara no he tingut l’ocasió.

Es tracta del camí de Muntanya, que partint de Raixa, passa per Raixeta i per Pastoritx i que a més dóna l’opció de fer varis recorreguts alternatius.

Alguns d’aquests camins formen part de l’antic camí de Bunyola a Valldemossa, tota una xarxa que fa ganes anar-hi per trescar i gaudir de la zona.  

Aquestes fotos ens serveixen d’avanç però en poder-hi anar miraré d’ampliar la informació.

                                                                                                       A.R.F.V.

 L'Associació per els Camins Públics Oberts convoca a tots els que els vulguin acompanyar per demà una excursió pels camins des Fangar, que no haurien d'haver-se tancat mai, per celebrar la seva recuperació,  desprès d'anys de reivindicacions.

Per aquells que volgueu venir demà a Son Macia, per cel·lebrar la recuperació dels camins des Fangar, dir que ens veurem per partir plegats a les 8 45 del matí davant el monument.

 
La concentració a Manacor serà  a les 10 a la plaça de Son Macià

Però sense temps per celebracions segueix la lluita; la plataforma i un bon grapat d'entitats i grups excursionistes  han convocat GRAN CONCENTRACIÓ el proper DIUMENGE 17 D’OCTUBRE, per anar a “visitar” les quatre barreres que té posades la propietat d’Es Rafal; dues en el Camí Antic de Planícia (per Son Creus i S’Arboçar) i dues en el Camí Vell d’Estellencs (actual GR 221 de la Ruta de Pedra en Sec) i que, és clar, impedeixen la lliure circulació de persones per aquests camins, lliure circulació que des del passat dia 6 d’agost està emparada i protegida per l’article 5 de la Llei 10/2010 (veure a la continuació de l'article) .

Per això us volíem demanar que en el vostre calendari d’excursions  programéssiu el diumenge 17 d'octubre per anar a fer aquesta visita o recorregut per aquests camins de Banyalbufar.

Es vol reunir el màxim de grups i persones per tal que “la visita” esdevingui una clara i significativa demostració que, per les moltes raons que tots sabem i ara “per Llei”, aquestes barreres no poden tenir pany i clau.

Com van declarar els convocantas (notícia al Balears); "Des que el Govern va adquirir la finca, per febrer de 2009, no ha estat capaç d'obrir les barreres que impedeixen accedir-hi i és un símptoma clar de la seva ineptitud". Per tot plegat, han decidit que si cal, el pròxim dia 17 llevaran les tanques que hi trobin i les duran davant l'ajuntament de Banyalbufar com a protesta per "la inoperància de l'Administració".

"Serà ja el tercer pic que anirem a Planícia i cada vegada hi trobam les barreres llevades, però tot d'una que partim les tornen a posar i els excursionistes que hi van queden després amb un pam de nas. Es creuen que som beneits, però això s'ha acabat. Els mallorquins hem de començar a perdre la por", va dir Bernat Fiol, portaveu de Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient i membre de la plataforma.

Aquest no serà el primer cop que l'entitat fa uns demostració de la seva força. Ja per març de 2009, retiraren les tanques que impedien l'accés des de la carretera vella de Lluc, a l'altura de la finca de l'Empeltada, i les dugueren davant el Consell de Mallorca.

 

Al darrer ple encara que el nostre regidor no va poder assistir va presentar precs i preguntes.

Ens congratula que a la fi el regidor de medi ambient ens va contestat a una pregunta que veniam fent i presentant per escrit des del mes de maig. Han tardat cinc mesos per contestar una pregunta i cinc anys per pensar en executar un acord de Junta de Govern. Un exemple d'eficàcia

Ara esperam que sigui veritat i  realment els tècnics puguin accedir  a l'aqueducte-canonada que porta l'aigua des de la font de l'Algaret, dins Ternelles, i puguin saber  si hi ha fuites dins aquest tram de canonada i si hi ha veïnats que puguin agafar aigua de forma fraudulenta. També esperam que realment es donin els passos per declarar aquest aqüeducte BIC.

La pregunta i la resposta va ser la següent

L’access a l 'aqueducte-canonada que porta l'aigua des de la font de l'Algaret, dins Ternelles, fins a Pollença, es veu impossibilitat a la major part de trams, per l'instal·lació de llargs trams de fil ferrada, a vegades adossat al mur, i a molts indrets damunt al mur, quan aquest mur es suposa de propietat municipal.
Aquesta situació ha estat denunciada en reiterades ocasions i havent-hi constància escrita des de 2001. Al no ser l’accés possible, les conseqüències son negatives pels interessos col·lectius, ja que no es pot saber si hi ha fuites dins aquest tram de canonada d'uns 1600 metres, ni si hi ha veïnats que puguin agafar aigua de forma fraudulenta. I tot això a pesa de que la junta de Govern de 12 de gener de 2005, va prendre l'acord de iniciar els treballs per establir la servitut d’aqüeducte.

Per què no s’ha solucionat aquest tema? Es pensa prendre alguna mesura per solucionar-ho?  Tal volta seria convenient determinar per aquest aqüeducte la declaració de BIC, talment s'ha fet a Palma amb la Font de la Vila.

Regidor de medi ambient: va dir que pensava tirar endavant el que es va aprovar al 2005 i que  no el semblava malament la declaració del BIC, hauria que estudiar el traçat i estat de l’aqüeducte.

El regidor de medi ambient també ens van a contesta a una altra pregunta que feiam fa mesos

 Per què s'han aturat les obres de substitució de la renovació de les xarxes d'aigua potable? Les renovacions efectuades, i les previstes, ho son d'acord amb la normativa europea, que prescriu que el subministrament als edificis, ho sigui amb pressió suficient, de tal forma que no precisi cisternes intermèdies, entre les habitatges i la xarxa?

Regidor de medi ambient: les obres per arreglar les fuites d’aigua no es van aturar sinó que es van fer a la seva totalitat. S’han continuat fent petites actuacions amb els mitjans d’EMSER. I al 2008 i 2009 s’han reduït les fuites entorn a un 25%. S’ha doblat la pressió de l’aigua del Port aquest estiu, també ha augmentat la pressió de l’aigua a Pollença amb diferents actuacions i s’han reduït les queixes.

No consta la normativa europea a la que fa referència la pregunta, a més el pla d’ordenació urbana de Pollença obliga a construir aljubs als edificis.

 

El dijous del ple van entrevistar al nostre regidor a la ràdio municipal, podeu descarregar i sentir l'entrevista a l'enllaç; es va parlar de l'Ullal, l'aparcament de la Gola, el ple...

PASSAT. Hem de tancar bé una pàgina vergonyosa. (veure articles anteriors)

Mentre UM era a la Conselleria de Medi Ambient, el Consorci ha disposat d'una gran quantitat de doblers que més que dedicar-se a la recuperació de la zona humida s'han dedicat ha fer un parc urbà caríssim, entre altres coses col·locant a un gerent i a una  secretària afins. Fent desastres com un aparcament sobre part de la zona humida.

El Consorci de la Gola fins ara ha destacat per la seva opacitat que ha dificultat la fiscalització de les seves actuacions. A Alternativa no tenim representació al mateix i,  a pesar de les nostres continues peticions al ple, s'ens ha negat la més mínima informació, ni tan sols ens han donat una documentació tan bàsica com les actes del Consorci de la Gola a pesar de que les hem demanat en diverses ocasions.

Després de les notícies aparegudes a la premsa (El Mundo i Diario de Mallorca)on es cita el Consorci de la Gola com un  dels vuits organismes públics acusat per la Policia Nacional de ser utilitzat  per  Unió Mallorquina per pagar amb doblers públics el sou als seus treballadors i alliberats, resulta imprescindible fer una auditoria al Consorci de la Gola ,  com ja  vam demanar per escrit a la Conselleria a principi d'enguany. Cal assegurar-se que no ha hagut cap sobrecost ni malversació de fons públics comparant els costos de les obres que s'han realitzat; des de les ponts i passarel·les de fusta ( es poden comparar amb obres similars a l'Albufera), passant per les feines de llevar enderrocs (  A Can Cullerassa, una excavacio de residus moltissim mes gran de la prevista a la Gola està costant fins ara uns 130.000 euros i a la Gola hi ha pressupostats 830.000 euros) fins l'actual aparcament (380.000 euros per un aparcament de 84 places. el podem compara amb l'aparcament previst fer al Poliesportiu de Pollença;  250 places, i amb una important il·luminació   i un pressupost de 552.000 euros.

 PRESENT. Aixecant una pesada herència.

Una vegada expulsada UM del govern el canvi a la Gola ha estat evident. Els càrrecs de confiança inútils han estat substituits per professionals i el 24 d'agost de 2010 es va donar l'important pas de inagurar el Centre de turisme ornitològic - La Gola, una iniciativa puntera a les Illes, on s'ofereix una informació especialitzada  per conèixer on observar aus a Mallorca, quines espècies trobam, itineraris recomanats, millors èpoques i novetats ornitològiques... D'aquesta manera s'ha fet la primera intervenció important a Pollença pet atreure un  turisme complementari i alternatiu al  "de sol i platja". 

El centre, compta amb un punt d'informació  atès per una informadora, una exposició on es presenten els punts d'interès naturalístic més propers. L’horari del centre actualment i fins el 30 de novembre (horari de tardor) és de 9 a les 17 h, i  disposa del seu propi bloc  i perfil al Facebook. Molt recomenable i amb més informació l'excel·lent article d'en Biel Perelló sobre el tema

 FUTUR. Aquest és el camí

 La promoció del turisme ornitològic suposa un suport a un producte turístic que ens fa únics, el nostre entorn natural. Un atractiu turístic de primer ordre que fins ara no s'ha sabut valorar i potenciar. Un exemple; només la British Trust of Ornithology, una de les organitzacions més importants d’Anglaterra (però no la única), té prop de dos milions de socis. Organitzacions semblants es poden trobar a Alemanya, França, Bèlgica, Holanda o Suècia, entre d’altres. El  turisme ornitològic ve principalment fora de temporada alta, és respectuós amb el medi i els visitants sovint repeteixen el viatge.

 Ara el més important és que els ciutadans siguin conscients de la importància de la zona humida de la Gola, de l'albufereta, la zona humida de l'Ullal... No necessitam un nou aparcament a la Gola, no necessitam més habitatges a la zona humida de l'Ullal. Hem de protegir i mantenir els espais naturals que encara ens queden i que ens fan especials.

  Reportatge sobre el CTO de La Gola emès el 28 de setembre de 2010 al programa l'AGUAIT de TV de Mallorca [M] produït per Miraprim.

29-S EL TERCER COL·LECTIU (on acaba l’empresari i comença el treballador o viceversa)

Les contundents imatges del centre de Barcelona on les petites botigues tancaven les portes i tant el propietari-propietària com el seus treballadors o treballadores anaven junts cap a la manifestació han deixat amb el cul a l’aire a la dreta mediàtica sobre el fracàs de la vaga general i deixa a les clares que hi ha un important col·lectiu de persones que han quedat fora dels paraigües patronal o sindical. Si bé el sindicats tenen la seva força a l’industria, la CEOE tampoc representa al petit autònom o petit empresari, pel que no entenc les tretes de pit dels representants d’aquestes empreses afirmant que la vaga general ha estat un fracàs, quan els teòricament Seus associats se’n van amb els treballadors a la manifestació, desprès de la seva jornada laboral.

No hi ha cap dubte que hi ha un tercer col·lectiu, un col·lectiu híbrid entre treballador i empresari que just es distingeixen per qui paga el segur d’autònom cada mes si no el paguen tots dos. La CEOE ha quedat just com un representant de les grans firmes i els sindicats com el representants dels treballadors del sector secundari i el funcionariat, i ja ni la CEOE ni els sindicats poden ser ja considerats com interlocutors vàlids d’aquestes persones.

El tercer col·lectiu no té un perfil polític clar, són els famosos indecisos que fan caure la balança cap un costat a l’altre, són empresaris i treballadors del sector serveis, comerç, hostaleria, etc. Són les persones que pitjor ho han passat durant aquesta crisi que sembla que no se’n vol anar. Els sindicats, si es volen guanyar aquest tercer col·lectiu hauran de canviar la cançoneta del empresari explotador, perquè aquí l’empresari és un company més, no va amb corbata, duu les mateixes eines que els seus treballador s’embruta igual que ells, per tant S’adaptaran els sindicats a aquest tercer col·lectiu? Es tornaran perdre en bregues internes sense sentit? I a les Balears, Lluitaran per un conveni col·lectiu d’hostaleria amb unes retribucions justes? O es conformaran en haver aconseguit 35 dies de vacacions per uns treballadors que no fan feina ni 6 mesos i que per tant aquests 35 dies de vacances no serveixen per res. La resposta la tenen ells.

Com curiositat mallorcadiario.com ja donava a les 9 del matí que la vaga havia fracassat, es pot tenir tanta barra?

 El roto al blog el virus (de radio mai, una ràdio on vaig poder col·laborar fa anys)

Passat l’estiu i ja dins la rentrée política, seguirem amb la presentació de la nostra llista electoral . Tot i que el membre d'Alternativa d’avui  quasi no necessita presentació perquè és un personatge prou conegut al nostre poble.

.

RAMÓN CERDÀ CIFRE, (Pollença,1.977)  de mal nom ”Favet” o “Faveta” i “Blai” per part de mare (tot i que els joves el coneixen com a Ramon “Heavy”). És el major de tres germans. Treballador des dels 19 anys, actualment treballa d’instal·lador de llanterner i aire condicionat. 

.

Possiblement el que més li agrada és la música, sobre tot el metall (d’aquí que any rere any peregrini a la “meca” del metall, Wacken). Amant dels animals, li agrada viatjar, l’excursionisme, el tenis i el busseig, així com la lectura i el cinema. I tampoc podem deixar de mencionar que li agrada la cuina, sobre tot l’asiàtica (d’això en poden donar fe els membres i amics d’Alternativa, que l’han vist sovint amb al davantal posat davant els fogons per preparar els nostres sopars-assemblea).

.

En Ramon és un home compromès amb la societat i sempre està disposat a donar una mà. Darrera d’aquest “melenudo” i de vestir poc convencional, s’hi troba  un homenot de molta humanitat. Ja de ben jovenet va esser objector de consciència i va fer el servei substitutori. Fa mes de tres anys que col·labora amb Prodis i també és voluntari al servei d’oci multifuncional i participa fent tallers de cuina, acompanyant al teatre, fent acampades, etc. Actualment està molt engrescat amb el programa “BEST BUDDIES” per a la integració dels discapacitat a la societat. Per altre banda, en Ramon està afiliat en organitzacions ecologistes com Greenpeace, o associacions excursionistes, com la secció de Muntanya.

.

Políticament va entrar a formar part d’Alternativa deu fer uns 6 o 7 anys. La seva sempre bona disposició ha fet que fos elegit com a secretari d’Alternativa per Pollença i que sigui una peça fonamental del partit. Igualment és membre del consorci de Radio Pollença per part d’Alternativa, i el nostre representant a la comissió de festes.

.

En definitiva  una persona tot cor que vos engrescarà, perquè ell té clar que vol canviar un món que no l’hi agrada. Ell voldria canviar al model econòmic i fomentar la convivència i la tolerància, promocionar el turisme ecològic i un llarg etc.

.

Tot això és en Ramón i molt més. Ben segur que si l’empenyem a pujar de regidor a l’Ajuntament, no ens defraudarà.

Encara que no vaig poder assistir al darrer ple ordinari , l'he pogut escoltar  gràcies a la bona feina de la ràdio municipal (enllaç)  i avui el volia comentar.

ORDRE DEL DIA

.- Es va aprovar la sol·licitud de subvenció pel Pla d'Obres. Vots a favor d'UM-UNPI, PSOE i PP-UMP i abstenció del PSM.

La subvenció es demanen  les mateixes obres que al 2010; El pont elevat per travessar la carretera i comunicar el poble i el poliesportiu i cementeri, i millorar  l'aparcament  al costat del pavelló de Pollença. Degut al retard pressupostari aquestes obres no es van subvencionar al 2010.Com li va recordar el regidor del PSM aquestes retallades són en part conseqüència del desgavell de l'anterior legislatura.

El principal debat va ser entre el batle i Tomeu del PSM. El batle, com en altres ocasions, va pecar de manca de claredat; igual que deia que el conseller l'havia donat totes les explicacions sobre la manca de subvenció al 2010, a continuació insinuava que el conseller havia volgut perjudicar a Pollença. En Tomeu  va defensar que havia projectes més necessaris que millorar l'aparcament i que fa falta pensar el municipi en global, la demagògica resposta del batle va ser que el PSM no volia aparcaments. 

A aquests projectes caldria que l'equip de govern cerqués més la participació ja no de l'oposició (que no el fa) sinó dels ciutadans.

.- Aprovada la moció del  PSM-EN relativa a la proposta d'accés públic a la zona de domini públic enfront de la base aèria del Port de Pollença. Vots a favor d'UM-UNPI, PSOE i del PSM.El grup PP-UMP va votar en contra.

 A aquest tema hem de recordar que el govern està ignorant la proposició de llei aprovada al Congrés i que al novembre de 2007 ja es va aprovar  per unanimitat la nostra moció, a instàncies d'Esquerra,  per tal de demanar al Govern crear la comissió mixta per tal de que en un termini inferior a 5 anys és tornassin els terrenys de la base.  El PP-UMP va argumentar que el que  s'havia de fer era cumplir amb el ja aprovat fins ara  i que no calia aprovar res me. Discutible, no hem d'afluixar, encara que la clau és evidentment el PSOE vota  una cosa a Pollença  i fa una altra a Madrid.

El senador Pere Sampol ha fet preguntes sobre el tema, ja veurem quina és la resposta del govern.

 .- Es va a provar el  Pressupost General 2010!!!!!!!. Vots a favor d'UM-UNPI, PSOE i vots en contra del  PP-UMP i del PSM. Van rebutjar totes les al·legacions dels grups de l'oposició i només va acceptar parcialment les al·legacions d'alguns treballadors.

Al llarg d'aquesta legislatura hem passat de veure a un regidor d'hisenda  que es disculpava pel retard de la presentació dels pressupost i intentava cercar solucions més o manco encertades (interventor de carrera, contractació d'un empresa ...) a un regidor que ens recorda cada vegada més al batle, que passa de tot (menys del sou) i que en resposta a les nostres al·legacions diu que no hi ha cap inconvenient en haver estat amb els pressuposts prorrogats. O sigui a Pollença tant és que hi hagi crisi o que la liquidació del pressuposts sigui negativa...

Respecte als ingressos pressupostats totalment irreals, pel regidor no hi ha cap problema, com l'any passat amb el mateix resultat: un forat econòmic cada vegada més gran, un forat que hauran de solucionar altres i els que no han cobrat que esperen asseguts.

.- Aprovat el conveni entre la CAIB i l'Ajuntament de Pollença de les obres "Ampliació de l'IES Guillem Cifre de Colonya amb un pavelló poliesportiu cobert"  Per unanimitat

Tothom va coincidir en la necessitat d'aquesta obra que a més té un cost 0 per l'Ajuntament. 

.- Aprovada la  moció  relativa al manteniment de les bonificacions del 50% al transport aeri i marítim. Per unanimitat

Segons UM-UNPI, PSOE i PP-UMP aquest tema ja estava solucionat la realitat és que entre les retallades del pressupost estatal, s'hi inclou una reducció de 10,1 milions d'euros de la bossa dedicada a pagar els descomptes de bitllets d'avió per a residents. Si enguany s'hi havien destinat 122 milions, l'any que ve seran 111,9. La veritat que donada la gloriosa intervenció de Pepe Blanco a aquest tema no ens podem fiar de les seves promeses

. -  Aprovada la designació de conseller general en representació de l'Ajuntament de Pollença a l'Assemblea General de Sa Nostra.   Vots a favor d'UM-UNPI, PSOE i abstenció del  PP-UMP i del PSM.

En substitució de na Malena Estrany, l'equip de govern ha designat  a  Xavier Barba Martí. Normalment a aquests nomenaments s'informava prèviament  o se consensuaven abans amb l'oposició, cosa que en aquest cas no s'ha fet. També van a ser incapaços d'explicar el currículum o mèrits de la persona triada, i es van limitar a fer llegir a la secretària el que havia presentat la persona proposada per justificar que no tenia cap incompatibilitat, la persona triada és cap de logística de correus a la zona nord. 

.- Aprovada la separació de l'Ajuntament de Pollença del Consorci Pangea Arco Mediterrani. Vots a favor d'UM-UNPI, PSOE i abstenció del  PP-UMP i del PSM.

La regidora de serveis socials va defensar que l'Ajuntament no tenia cap de benefici d'aquest consorci . Tan el PSM com el PP-UMP van al·legar la manca de feina de la regidora.   Pensam que en aquest moment de crisi i creixement de xenofòbia la integració dels immigrants és un tema molt important. Seria necessari que la regidora hagués presentat una memòria d´actuacions ni han donat massa explicacions de la separació. S'ha de pagar un deute de 8.000 euros que es té amb el consorci.

.- Aprovat el Pla Municipal Serveis Socials 2010-2013. Podeu consultar el pdf que hem penjat. Per unanimitat Una vegada més s'ha fet sense cap tipus de reunió amb l'oposició a pesar de ser un pla que entra la propera legsilatura. Dedicarem un article al tema

.- Aprovada la  moció del PSM-EN de suport a la declaració del cant de la Sibil·la com a patrimoni de la Humanitat. Per unanimitat

Si pitjau la imatge anireu a l'enllaç del ple de la ràdio municipal

Passam part del dia per la zona de Sant Lluís, apart d’observar restes prehistòrics, torres i natura també cercam un bon formatge, és important menjar bé. També fa ganes tractar amb la gent, que sol ser molt agradable.

Davant Punta Prima tenim l’illa de l’Aire on hi ha un far que és un dels que se poden veure des de Mallorca els vespres clars.

Aquesta illa, d’unes 34 hectàrees, té una important colònia de sargantanes (Podarcis lilfordi lilfordi) d’uns 102.000 individus. Es tracta d’una densa comunitat especialment adaptada a les condicions d’aquesta illa i que han format amb les plantes un interessant fenomen d’interacció.    

Llavors partim de cap a la zona des Grau i fem un itinerari costaner molt interessant i de gran bellesa. Vorejant la platja des Grau i enllaçant amb el camí de cavalls arribam a una zona boscosa on passaríem la nit però primer exploraríem un poc els voltants. Just davant Es grau se troba Cala en Vidrier però seguint el camí  de cap a  nord-oest arribam a Cala des Tamarells  i un poc més envant a una zona humida i a una antiga construcció amb un pou, que ens serviria l’endemà per prendre una dutxa, traient l’aigua amb una botella i una corda. Tot duna arribam a una petita península amb una antiga torre que està en molt mal estat però que dona un aspecte fantàstic a la zona. Ja se fa fosc i encara hem de tornar al bosquet, a Menorca els dies passen volant, mai tens temps per veure tot el que voldries.

                                                                                                                A.R.F.V.

Carta oberta al senyor Antoni Alemany, conseller d’Hisenda del Consell Insular de Mallorca.

Benvolgut senyor,

Com a membre del col·lectiu que des de fa anys reclama que les institucions actuïn en la defensa del dret de pas pels camins públics del nostre territori, no puc més que mostrar-li la meva incredulitat en veure la poca voluntat política mostrada en resoldre aquests casos.

Potser vostè em podria demanar, i per què s’adreça a mi i no a un altre representant institucional? Veurà, després de cinc anys reclamant al Consell Insular la recuperació de la carretera vella de Pollença a Lluc, després de tres excursions reivindicatives que van provocar que al BOIB núm. 187 de 18 de desembre de 2007 es reflectís un acord del Conseller Executiu d’Hisenda i Innovació de 28 de novembre de 2007 on, a més d’incloure dins l’inventari de béns del Consell, hereu de la diputació provincial que fou quin construí aquesta carretera al 1914, en el seu tercer punt deia “Iniciar l’expedient per promoure i executar la delimitació de la Carretera Vella de Lluc a Pollença d’acord amb l’establert en l’article 128 c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local i en l’article 56 del RD 1372/1986, de 13 de juny, Reglament de Béns de les Entitats Locals”.

Tres anys després, el nostre col·lectiu no té cap constància del fet que ni tan sols s’hagi decidit licitar la delimitació d’aquesta via, i no en parlem d’iniciar ja la delimitació d’aquest camí.

Després de tot això no puc fer més que demanar-me si aquesta estratègia obeeix a un interès determinat en mantenir la problemàtica de pas en aquest camí, o si per altra banda fan comptes, després de cinc anys del que considero reclamacions totalment justificades, iniciar els tràmits necessaris per acabar amb la usurpació d’alguns trams d’aquest camí.

No pot ser tan complicat recuperar el que és públic.

Passada la vaga general, les imatges que hem pogut veure pels mitjans audiovisuals ens haurien de fer reflexionar a tots, del que estem fent bé o malament, personalment la imatge que més em va impactar va ser la d’una joveneta a Barcelona que plorava per no poder gaudir del seu dret a la vaga per la seva més que difícil situació econòmica, crec que al marge de tants per cents, consums elèctrics i altres nombres absoluts o relatius i estan les persones.

Mala cara duia el nostre President del Govern (ZP) el passat dia 29, a ben segur no li agradaven les dades que rebien sobre el seguiment de la vaga i la valentia de molts de treballadors telefonant o directament entrevistats pel mitjan de comunicació dient que estaven fent feina, per la mala situació d’ells o de l’empresa on feien feina però que no estaven d’acord amb les seves mesures.

Les grans empreses on els sindicats tenen la seva força varen ser les més afectades per la vaga i les petites i mitjanes empreses les que manco la varen sofrir, es a dir, directament proporcional a la lluita que els sindicats fan per un i els altres, se que aquest darrer comentari no agradarà a cap membre actiu d’un sindicat, però els nombres “canten” , hi ha gremis que no es senten ben tractats i han donat l’esquena a les protestes.

El 29-S ha de ser un punt de partida per l’esquerra de veritat d’aquests país, perquè ha demostrar que no només PP i PSOE són capaços de governar, hi ha un altre esquerra que ha d’intentar agafar el timó d’aquest vaixell a la deriva que és Espanya, dirigit pels vent s del mercats financers, especuladors i fauna semblant, les primeres promeses haurien de ser una reforma laboral justa, la creació d’una banca pública i recuperació de serveis essencials com els energètics per evitar l’especulació i donar a aquest país el creixement que necessita i que el beneficis siguin per tots i no just per un parell.

Aprofitarà l’esquerra alternativa i de veritat aquesta oportunitat? O seguirem discutim si és millor la teoria d’en Lenin o la d’en Marx, avorrint a tots els electors???

Pels sindicats, tres quarts del mateix, hi ha gremis que no es senten representats, ja haurien de ser al carrer al trobar els treballadors descontents amb ells i parlar i explicar moltes coses.

“VOTO UTIL, VOTA PSOE”, Encara pesen així?

Com diu Kalvellido:

ORDRE DEL DIA

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 3 de juny de 2010.

2.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 8 de juliol de 2010

3.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió ordinària anterior de dia 27 de juliol de 2010

4.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió extraordinària anterior de dia 20 d’agost de 2010

5.- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud de subvenció pel Pla d’Obres i  Es demana el mateix que l´any passat; l'aparcament  el pavelló al costat del pavelló de Pollença i el pont elevat per travessar la carretera. Que Pollensa obtingui POS l'any que ve depèn de la despesa disponible que tingui el Consell al pressupost del 2011.

6.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN relativa a la proposta d’accés públic a la zona de domini públic enfront de la base aèria del Port de Pollença. Una moció a la que donam suport, ja que és una més de les nombroses iniciatives polítiques que de moment no han aconseguit que l'exèrcit abandoni un lloc de vacacions tan privilegiat i exclussió pel seu tancament.  Per exemple al novembre de 2007 es va aprovar  per unanimitat la nostra moció, a instàncies d'Esquerra,  per tal de demanar al Govern crear la comissió mixta per tal de que en un termini inferior a 5 anys és tornassin els terrenys de la base.

8.- Aprovació, si procedeix, del conveni entre la CAIB i l’Ajuntament de Pollença per a la realització de les obres relatives al projecte “Ampliació de l’IES Guillem Cifre de Colonya amb un pavelló poliesportiu cobert”   La Conselleria destina un total de 1.621.851 euros al projecte, que preveu la construcció d'un nou gimnàs entre l'actual gimnàs i la part nova de l'institut i la reforma de les pistes esportives existents. 

9.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN relativa al manteniment de les bonificacions del 50% al transport aeri i marítim. Què hem de dir sobre la trist actuació del ministre Pepe Blanco... que s'en vagi a l'URSS. Evidentment també donam el nostre suport a aquesta moció 

10. –  Aprovació, si procedeix, de la designació de conseller general en representació de l’Ajuntament de Pollença a l’Assemblea General de Sa Nostra.  En substitució de na Malena Estranyns,ens han comentat que és del PSOE.

11.- Aprovació, si procedeix, de la separació de l’Ajuntament de Pollença del Consorci Pangea Arco Mediterran.  El consorci pangea es va crear amb la finalitat d´afavorir la integració dels immigrants amb diversses iniciatives- A la passada legislatura es va afegir Pollença;  per tal de cercar vivendes de lloguer , aixó necessita de seguiment i feina i es lo que no se fa... no han presentat memoria d´actuacions ni han donat massa explicacions de la separació

12.- Aprovació, si procedeix, del Pla Municipal Serveis Socials 2010-2013. Podeu consultar el pdf que hem penjat.

13.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN sobre suport a la declaració del cant de la Sibil·la com a patrimoni de la Humanitat. També donam suport a aquesta moció. El cant de lla  sibil·la és un important exemple  cultural del folklore religiós medieval que mereix ser patrimoni de la Humanitat..

14.- Propostes/Mocions d’urgència

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMEN

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

 Alfons López. Millor impossible

Enhorabona a tots els que han lluitat per defensar els drets de tots els treballadors.

 " Ningú se'ns muntarà damunt si no dobleguem l'esquena"

     Martin Luther King

 VAGA GENERAL!!!

Cal no oblidar que les causes de la crisi  es troben a la política neoliberal que es va començar a  imposar a tot el món amb els governs d’en Reagan i na Margaret Thatcher als anys 80. Un sistema fonamentat en la privatització de les empreses públiques, l’augment de la regresivitat fiscal, la disminució de la despesa pública... Unes polítiques que han facilitat el desenvolupament dels paradisos fiscals, d’una eocnomia fonamentalment especultitva que ha eliminat la banca pública i ha deixat fer a la banca privada el que volia, fins que s’ha col·lapsat. Una política neoliberal que poc a poc ha estat també assumida per la socialdemocràcia europea,  que s’ha transformat en socialiberalisme.

I quan ha arribat la crisi que ha passat ? Que els governs han utilitzat els doblers dels nostres impostos per salvar als que han provocat la crisi, amb el suport imprescindible d'un immens arsenal mediatic. No contents amb això els mateixos causants de la crisi l'han aprofitat per  dur a terme les polítiques regressives que sempre han desitjat, la major retallada de beneficis socials i laborals que ha ocorregut durant la democràcia. Iniciant tota una sèrie de mesures contra la majoria de la població: la congelació de les pensions , les retallades dels salaris dels empleats públic, ara la desregularització del mercat laboral facilitant l’acomiadament,  i ja s’anuncia l’atac al  sistema públic de pensions.

La vaga no és només una mobilització en suport dels  treballadors o una protesta contra el govern del PSOE, el que hi ha en joc és molt més important. Es tracta de mantenir el que va costar segles de lluita; la nostra soberania, el poder mínim però importantíssim de poder triar el govern que volem. Es tracta d'una batalla clau entre el sistema democràtic i la dictadura dels mercats.

 Com bé va dir Iñaki Gabilondo, som súbdits dels mercats, vivim una dictadura disfressada com democràcia. La vaga és una de les poques coses que podem fer per lluitar contra la dictadura.

Si perdem aquesta batalla que ni sigui amb la teva ajuda. Està en joc el futur de la democràcia.

Si la crisi  a l’estat l’estam pagant els treballadors, es veu que a Pollença les primeres víctimes són l’educació amb una escoleta municipal tancada, i els serveis socials amb un centre de dia tancat i l’amenaça de tancar la residència. Tota una demostració de quin és el tarannà i la sensibilitat del nostre equip de govern. Però tampoc  ens equivoquem el nostre irresponsable equip de govern, en tots els sentits de la paraula, no pot carregar tota la culpa d’aquest despropòsit a la crisi. No podem oblidar que a pesar de la bonança econòmica passada la situació econòmica d’aquest Ajuntament ja era precària quan va començar la crisi.

Aquesta situació és el resultat  d'una política improvisadora on el nostre batle  un dia s’aixeca i decideix que necessitam un auditori d’en Moneo sí o sí, o s’aixeca la nostra primer tinent de batle i decideix que cal tancar la primera línia del Port demà. Una política on no té cabuda ni la racionalitat, ni els estudis tècnics ni res de res.I quan es fan els estudis és a posteriori i si pot ser per un familiar, com al cas del pla de mobilitat.

 L’exemple de l’auditori és prou convincent. Des del 2006 quantes vegades s’ha reunit i s’ha fet fotografies amb Moneo el nostre batle? Hem perdut el compte. Què tenim fins ara? Un solar amb pedres i subvenciones de moment perdudes. Com és possible que quatre anys després de la genial idea encara no s’hagi fet un informe que justifiqui la necessitat d'una sala de 600 places de capacitat amb dades objectives .Com és possible que no s’hagi fet un estudi per part dels tècnics municipals amb la previsió de les partides pressupostaries anuals necessàries pel manteniment, dotació de personal i programació artística... Tot això és possible per una forma de fer política populista on és més important inaugurar coses i fer-se fotografies que gestionar d’una manera seriosa i racional els doblers públics.

Quan a la campanya electoral vam defensar la necessitat de fer una sala multifuncional més modesta, fer funcionar la Mancomunitat del Nord i arribar a acords amb l’auditori d’Alcúdia... ens van dir de tot. No només això sinó que aquest equip de govern va certificar la defunció de la Mancomunitat Nord, i ara la nostra primer tinent de batle diu; “ En Mallorca hem pecat de voler construir aquest tipus d’infraestructures a tots els municipis en lloc de mancomunar...”  i aquesta senyora és la mateixa que quan criticàvem l’abandonament del dia a dia del municipi ens feia una enumeració de tot el que inaugurarien.

A la notícia es diu que la construcció de grans infraestructures ha estat durant anys una assigna­tura pendent en el  muni­cipi. Nosaltres diriam que abans que les infraestructura el gran dèficit de Pollença ha estat el dia a dia; la neteja, l’asfalt dels carrers, la jardineria, els parcs infantils... Si no tenim ni una cosa ni altra la pregunta que sempre ens hem fet és On han anat els doblers dels nostres impostos?

Esperam i confiam que les eleccions municipals del 29 de maig del 2011 siguin el final d'una època negra. Pollença necessita un canvi urgent i per fer-ho possible tots hem d’ajudar. Els ciutadans no poden continuar donant els seu suport a aquells que han llevat al municipi a aquest desastre. I no és suficient amb canviar el vot, cal ajudar i creure entre tots que podem canviar les coses. I el podem fer perquè a pesar de tot tenim un material de primera.

Després de l’anada a Menorca a l’abril de 2009, hi pogué tornar al novembre del mateix any. Aquesta vegada, degut al mal temps, l’arribada va ser per el port de Maó. Ja a la bocana i per la finestra del vaixell se poden observar vestigis del passat d’aquesta hermosa illa. A la banda esquerra veim la torre d’en Penjat, després restes de la fortalesa de Sant Felip, més envant i a la banda dreta podem veure la que alguns diuen que va ser residència d'en Nelson i Lady Hamilton.

Un cop desembarcats ja ens adreçam  cap al refugi de Biniparratx que segons la plana web del Govern Balear funciona tot l’any. Idò no és així, trobam tancat. Va ser una sort perquè anàrem a parar a Cala Biniparratx i férem vespre a una de les coves, millor no poguérem estar.

L’endemà continuam visitant la zona de Sant Lluís, un racó molt agradable és Cala Alcaufar que té un antic pou molt prop de la mar, just davant hi ha una torre molt ben conservada però que està tancada. Teníem la idea de passar la nit a la torre d’en Ganxo, que la plana web del Govern indicava que funcionava com a refugi i que estava obert... bé, se veu que la plana té qualque petita errada. Passam la nit a la platja amb la tenda de campanya, també va ser un vespre molt agradable.

Ja anirem contant la resta.

                                                                                       A.R.F.V.

 A més d’una gran ofensiva contra la vaga per part de la dreta política amb el suport del impressionant conjunt de mitjans de comunicació que controlen, els sindicats també s’han d’enfrontar a una campanya bruta de desinformació per part dels empresaris.

Sembla que hi ha molta de gent qui l’agradaria tornar a la dictadura quan no havia dret a fer vaga, hem de recordar a aquells que parlen de la constitució només quan els interessa que la vaga és un dret fonamental reconegut per la constitució espanyola en el seu article 28.2.

El sindicats ens han fet arribar la següent informació respecte al dret a la vaga que consideram d’interès per evitar desinformacions i malentesos

- Les empreses no poden ni han de preguntar als treballadors si van a anar o no a la vaga. (ja que això suposa una pressió  o coacció per part de les empreses a l'exercici del dret fonamental com és la vaga, pel que seria un delicte).

 - L'exercici del dret de vaga no extingeix la relació de treball, ni pot donar lloc a sanció alguna.

-  Durant la vaga s'entendrà suspès el contracte de treball i el treballador o treballadora no tindrà dret al salari del dia de la vaga.

 - El treballador en vaga romandrà en situació d'alta especial (alta assimilada) en la seguretat social.

 - En tan duri la vaga, les empreses no podran substituir als que fan vaga per treballadors que no estiguessin vinculats a l'empresa al temps de ser comunicada la mateixa.

- Són nuls els acords o pactes establerts en contractes individuals de treball que continguin la renúncia o qualsevol altra restricció al dret de vaga.

- Les empreses que mitjançant engany o abús de situació de necessitat  impedissin o limitessin l'exercici al dret de vaga, seran castigades amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa econòmica.

 - En el sector de la hoteleria i/o comerç jurídicament no hi ha serveis mínims ja que no som un sectors de servei essencial a la comunitat.

Día 29 de setembre de 2010 VAGA GENERAL.

Concentració de piquetes informatius al Port de Pollença, entrada del hotel Pollença Park, (personal) a las 07,00 hores.

Com ha dit Vicenç Navarro a un recent article (lectura molt recomenable) : És fonamental que existeixi una protesta massiva el dia 29 de setembre, a nivell europeu i a nivell espanyol, no tant pel canvi polític en el qual guanyin les dretes que empitjoraria encara més la situació, sinó per un canvi molt substancial en les esquerres, i molt especialment dels governants

            En la tele vuelven a hablar de la reforma laboral, hablan, pero no debaten, nos dicen sus argumentos como si fueran Verdad rebelada por un arbusto en llamas, y se omite la critica, esa nueva herejía. Me aburro, y apago la tele.

            Escucho a Sabina, “Se borraron las pisadas, / se apagaron los latidos, / y con tanto ruido / no se oyó el ruido del mar. “. Y empiezo a divagar.

            Se borraron las pisadas, perdimos la memoria.  Recuerdo las historias de mi madre, como empezó a trabajar con ocho años, era la mayor, tenia que ayudar a la familia, aprendió a leer y a escribir más tarde, con mucho esfuerzo personal, y sin dejar de trabajar, ni siquiera en casa, pues era la HIJA mayor, y tenia que ocuparse de sus hermanos. Muchos tienen historias parecidas. Pero ahora son sólo cuentos, tristes y lejanos, están tan atrás que los revivimos casi con ternura.

            ¿Tan atrás?

            Desde que se hizo el llamamiento a la huelga general, prácticamente todos los medios han hecho un ataque hacia los sindicatos, actúan tarde y mal,  están cerrados en si mismos, viviendo de subvenciones y alejados de la realidad pública, sólo miran por “sus” trabajadores y no por el bien del país, etc. 

            Los sindicatos nos han proporcionado bienes que ahora damos por garantizados, por naturales. Ya no trabajamos quince horas siete días a la semana, ya no nos echan por estar enfermos, !incluso existe la baja por maternidad¡  Eso no nos lo dio el capitalismo por qué repartía beneficios de manera altruista.

            Se apagaron los latidos, ya no somos capaces de sentir. Ya no existen los suicidios por estrés laboral, ni el despido por hablar demasiados compañeros juntos, ya no trabajan los niños. Ahora son cuentos chinos, de la china donde se suicidan trabajadores, en la fábrica donde se hacen los Ipad. Ya no vemos la explotación, pero lo hacen.

            Aquí también, son mucho más sutiles, pero como llamamos al hecho de que si eres mujer te pregunten por tus “perspectivas familiares”, a que quieran poder despedir si acumulas un 25% de bajas laborales, aunque sean justificadas, o si creen que no ganarán lo que habían pensando. Pueden hacerte un contrato de prácticas por cada titulación diferente. El convenio colectivo, es colectivo mientras quiera el empresario. Y encima algún partido ha dicho que hay que regular las huelgas, todo sabemos cual.

            Y con tanto ruido no se oyó el ruido del mar, que parece querer barrer con todos esos derechos, por los que se ha luchado tanto. Pero no pasa nada, son recuerdos de abuelos y cuentos chinos.

El roto al blog Wu Ming.

- Es van triar els dos dies no lectius que poden triar els centres educatius; 7 de desembre i 25 de febrer.

- També es va presentar el reglament intern de l’Escoleta Municipal.

- Es va aprovar la sol·licitud d’adscripció del Col·legi Monti-Sion i l’IES Port de Pollença al batxillerat del IES Guillem Cifre de Colonya.

Al torn de precs i preguntes es va parlar de les futures  obres a l’Institut de Pollença.

La Conselleria destina un total de 1.621.851 euros al projecte, que preveu la construcció d’un nou gimnàs i la reforma de les pistes esportives existents. Es preveu fer l’adjudicació abans del final d’enguany.

El projecte contempla l’ampliació del centre de secundària amb un pavelló poliesportiu cobert. La nova ubicació del pavelló i dels seus vestuaris permetran que les dues pistes poliesportives es mantinguin amb el seu ús i hi hagi una bona comunicació amb l’edifici existent. Aquesta actuació contempla la construcció d’una pista poliesportiva de 615m2; grades; serveis i vestuaris i l’ampliació del porxo existent. En total, l’IES Guillem Cifre de Colonya s’ampliarà en gairebé 1.000 m2 (964m2). Aquesta ampliació suposa poder fer en el centre el cicle formatiu de grau mitjà i de grau superior d’activitats físiques esportives.

Per altra part vam demanar, el que ja haviem demanat al ple i és que la nova escoleta municipal  a la que anomenen de la gola, sigui l’escoleta Clara Hammerl. Aquesta és una bona oportunitat per honrar el record de na Clara Hammerl, la dona d'en Guillem Cifre de Colonya que va estar totalment identificada amb la seva obra i  de la que va ser part activa i vital fent classes a l'escola de Colonya.

Quan Guillem Cifre de Colonya es va suïcidar (1908), a una situació evidentment més que difícil la seva dona, na Clara Hammerl, va aconseguir continuar tot el que havia posat en marxa el seu marit i continuar la seva obra. D'aquesta manera gràcies a na Clara es va reobrir l'escola de Colonya portant a Pollença a un dels majors renovadors pedagògics que havia a Mallorca; el mestre Gabriel Comas, pare de Margarita Comas. Recordau que encara no s'ha executat l'acord del ple de desembre del 2008, quan es va aprovar per unanimitat  una moció nostra per obrir expedientes per donar el nom de Margarita Comas Camps  al carrer que actualment no té nom al costat de l'escoleta municipal i per  nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl .

Per acabar vam demanar explicacions a la regidor d’educació sobre el retard en la posada en marxa de l'escoleta municipal. Una vegada més s’ha pecat d’improvisació i s’ha perjudicat greument als ciutadans. A la fí es demostra la importància que dona l’equip de govern a l’educació.

S'ens va informar de que havia hagut 26 sol·licituds, una demostració de que havia interès per l'escoleta, però que només s’havien fet efectives 7, normal tal com s'han fet les coses. L’explicació del retard va ser que l’empresa que feia les obres va demanar una prorroga de les mateixes fins el 22 de novembre i que en aquell moment es va decidir estalviar doblers i obrir l’escoleta en gener, això sí amb una jornada de portes obertes prèvia. I és que aquest equip de govern és més de fer-se fotografies i de fer aperitius que de fer mantenir i gestionar el que inauguren. 

La nostra impressió és que el  retard és una vegada més resultat de la manca de planificació,i que s'han volgut estalviar uns doblers  sense que hagi importat res perjudicar greument als ciutadans. Pensam que si volen estalviar doblers el millor que poden fer és llevar la dedicació exclussiva a la regidora d'educació i juventut que ha demostrat no mereixer el sou que cobra.

 Finalment la regidora va plantejar la idea de fer un curs de gener a novembre i que l’escoleta es trobi oberta a l’estiu per adaptar-se a la temporada turística. Un tema que s'ha d'estudiar ja que l'escoleta municipal no pot restar desencaixada de la resta de la xarxa escolar municipal.

Clara Hammerl a Colonya rodeada de pageses (1910) a una fotografia de Guillem Bestard publicada al Mallorca Zeitung.

A Alternativa per Pollença ja hem començat a fer feina en l'esborrany del programa electoral per les eleccions municipals del 29 de maig del 2011.

Durant aquesta legislatura hem demostrat el que podem fer només amb un regidor a l'oposició, ara amb la vostra ajuda volem traslladar la mateixa feina honesta al govern i demostrar que els doblers públics es poden gestionar de manera diferent. Estam preparats i disposats només necessitam el vostre suport.

Resulta més que evident  que Pollença necessita un canvi profund, necessitam nous gestors públics, noves formes, noves idees i ganes de fer feina.  Ni  amb queixes a la barra del bar, ni amb l'abstenció, ni votant als que ja han demostrat sobtadament la seva incapacitat canviaran les coses. 

Partim del complet programa electoral del 2007 (veure categoria  pla de futura gestió),  de l'experiència que hem adquirit dins l'Ajuntament aquesta legislatura i de les noves persones, idees i aportacions que hem rebut aquests anys.  El gran canvi respecte al programa del 2007 és que el del 2011 es troba condicionat per la crisi econòmica i sobre tot per la crítica situació de les arques municipal. Per tant ens hem de centrar en fer feina i millorar el que tenim, i  en arreglar i acabar molt de projectes  que actualment es troben a l'aire.

 Hem de canviar dinàmiques nocives molt arrelades al municipi, sabem que no serà gens fàcil, però estam convençuts que ha arribat el moment del canvi. 

 Un canvi en el que la informació, transparència, comunicació i participació siguin el fonament d'una nova relació entre l'Ajuntament i els ciutadans. Prou d'ulls cecs i oïdes sordes.

 Un canvi que signifiqui recuperar l'ètica a la política, parlant clar amb valentia i sense càlculs electorals. Prou de regidors que pensen més en la seva carrera política que en els ciutadans. Prou de nepotisme, de clientelisme, de mangarrufes. Necessitam polítics que defensin els interessos col·lectius no els "familiars".

Un canvi amb regidors que només es centrin en Pollença, prou de regidors-consellers  i regidors directors-generals  hi ha molta de feina per fer a Pollença més que suficient.

Participa a Alternativa per Pollença, canviem Pollença. Ja ens podeu fer arribar les  vostres idees a aquest blog, al facebook o a alternativaperpollenca@gmail.com

 Avui xerrada informativa de CCOO sobre la vaga general de dia 29, a les 18.00 hores al saló parroquial del Port. Oberta a tothom.

Al ple de juliol va ser rebutjada la nostra moció de rebuig a la reforma laboral pels vots  d'UM-UNPI, PSOE i PP. Vots a favor del PSM i Alternativa.

Procuram espaciar les mocions de caràcter ideològic com aquesta però la veritat que no podem callar davant del major atac a l'Estat del Benestar i als treballadors perpetrat per part d'un govern democràtic que es diu socialista. Quan la crisi, ha estat responsabilitat única i exclusivament del sistema financer especulatiu  internacional i de la permissivitat absoluta dels governs sobre les seves activitats, resulta que el govern carrega en exclusiva contra els treballadors amb una reforma laboral que facilita l’acomiadament i que elimina drets i prestacions socials.

Aquestes polítiques ens porten a un carreró sense sortida com afirmen diferents economistes : “Aquest és un moment de demanda privada extremadament dèbil i si es retallen sous dels treballadors i es fan més insegurs fent l’acomiadament més fàcil es contrau la capacitat de compra, es consumeix menys, es produeix menys i es paguen menys impostos cosa que continua agreujant el deute."

La reforma laboral plantejada pel govern del PSOE, és inacceptable perquè contraurà l’economia i no reduirà el dèficit; perquè eliminarà drets socials dels treballadors i els farà més vulnerables al mercat; perquè disminuirà les prestacions socials d’un ja minso estat del benestar; i, en definitiva, perquè no servirà per sortir d’una crisi on els que l’han provocada en surten beneficiats.

Pensam que l'esmentada reforma no tindrà cap virtut de les que se li atribueix. Dit més clarament. Aquesta no arranjarà cap dels problemes de l'economia, ni del propi mercat de treball, que es diu que vol resoldre. No servirà per allò que ens volen fer creure que ha de solucionar.

Abaratir l'acomiadament no farà baixar l'atur. Més aviat l'augmentarà. Desregular el mercat de treball no és garantia de res.  Mentre la nostra economia no es basi en el coneixement, en els avenços tecnològics, en la preparació professional dels nostres ciutadans, en la formació, en el valor afegit, no ens en sortirem. Mentre el nostre model econòmic productiu segueixi demandant mà d'obra barata per la seva poca formació, no ens en sortirem. Canviar el model econòmic d'una societat no es fa en quatre dies. I anem molt endarrerits. Patim un atur estructural que duplica el dels països més avançats. Perquè el problema està en el model econòmic, no en la presumpta rigidesa de la legislació laboral. La base de la nostra economia és de fang, mentre Alemanya o França tenen una base sòlida. Països amb una legislació laboral més protectora que no pas la nostra però amb un model econòmic potent.

Tothom carrega contra els sindicats. És fàcil. Algú, però, s'ha fixat en els nostres empresaris, o els que passen per empresaris? Mireu qui els presideix. Tenim un bon grapat d’ empresaris més preocupats en poder acomiadar de forma més barata, que preocupats per què hem de produir, on, com ho transportarem a la resta del món, amb quins professionals comptarem, amb quina preparació, amb quins avals de qualitat i productivitat, amb quina aportació de coneixement propi, etc. A les empreses, la reforma, no els servirà de res, només per a allargar la seva agonia acomiadant els seus treballadors i treballadores de forma més barata abans de desaparèixer.

Com deim als motius de la moció es possible un altre tipus de reforma laboral; introduint elements que redueixin la temporalitat, recuperant el principi de causalitat en la contractació: tot lloc de treball fix s'ha de cobrir amb un  contracte de treball fix. Incrementant la cotització empresarial per atur i a la Seguretat Social per als contractes temporals, i reduint les cotitzacions empresarials als contractes de caràcter  indefinit, entre altre exemples.

La secretaría de juventud de CCOO Aragón nos relata en 11 minutos las verdaderas razones para secundar la huelga general del 29 de septiembre.

Imatge de a las barricadas

 A continuació la mocio.

 Avui vull fer un petit homenatge a José Antonio Labordeta , professor de història,  cantautor, polític, poeta, novel·lista, editor, articulista, actor,  presentador realitzador de televisió...  però sobre tot  era «el Abuelo». 

El meu primer record de Labordeta polític, són els cartells de candidats “bigotudos”  del Partit Socialista Aragonès del que va ser un dels fundadors. Un d’aquells partits socialistes d'esquerra autogestionària i federalista, alternatius al PSOE que existien al principi de la transició i que els doblers de la socialdemocràcia europea, avui socialiberalisme, es va menjar.

Després va ser candidat al Senat per Izquierda Unida, finalment va ser el millor diputat que ha tingut mai Aragó, electe per la Chunta Aragonesista del 2000 al 2008.  Com va dir quan va ser triat “seré una humilde mosca cojonera para que se acuerden de nosotros , mi objetivo es ser digno para todos aquellos que nos votaron”.

Si voleu passar una bona estona i aprendre una mica com funciona el Congrés dels diputats us recoman llegir “Memorias de un beduino en el congreso de los diputados” Un llibre de memòries sobre els seus vuit anys al Congrés dels Diputats. També us recoman la seva excl·lent novel·la “En el remolino”.

El partit en el que sempre va militar Labordeta  i al que sempre va ser fidel és “Izquierda Depresiva Aragonesa- la IDA - “, partido polític -social-imaginario. “El hecho de ser de la IDA ya supone que, a pesar de la depresión, te pones en una actitud política, de  combate " . 

Per alguna cosa un dels seus llibres portava el nom del seu poema “banderas rotas” dedicat a les causes perdudes poema que ja vam transcriure fa tres anys a aquest blog en suport a tots els que defensam que no s’havia d’haver continuat amb l’hospital de Son Espases.

Com cantautor vaig gaudir un munt de vegades d’en Labordeta, en places, parcs i la darrera vegada a l’auditori d’Alcúdia, on un grapat de maños vam poder parlar amb ell. El abuelo té un munt de bones cançons però entre totes evidentment destaca “el canto a la libertad”, himne oficiós i popular d'Aragó que esper ara es pugui convertir en el himne oficial.

 Al 1993 Labordeta  va dedicar una part del seu programa  un país en la mochila dedicat a Mallorca a les aguiles de Pollença´.

Labordeta va dir  “que aunque espero no tener ni tumba ni mausoleo, ya sé cual puede ser mi otro epitafio !A la mierda¡ Y todos tan contentos.  Però l’epitafi amb el que desetijava ser recordat era aquest poema

Una activitat molt agradable i relaxant és posar-se una careta i unes aletes i observar el fons marí. Se veuen formes i colors espectaculars que a més poden variar segons el dia que faci i la llum que hi arribi.

A Mallorca tenim multituds de cales on se pot gaudir d’aquests paisatges submarins. També és cert que hi podem veure objectes no tan agradables, com per exemple plàstics, llaunes, paper d’alumini, etc. Podem pensar que aquesta gent inconscient que llança aquests objectes a la mar se creu que allà no ho veurà ningú, però no és  així, molta d’aquesta gent que llança coses a la mar també deixa llaunes als cocons o a l’arena prop d’on passen el dia i la resta ho deixen dins una bossa darrera d’una mata.

Fa bastants d’anys pareixia que hi havia més conscienciació però ara ja en fa un bon grapat que pareix que hem anat arrera. No és bo d’entendre que un grupet de persones que van a passar el dia a una cala i quan hi arriben troben que és un lloc molt guapo, que llavors deixi tota la brutor. No pensen que quan hi tornin trobaran el seu propi fems?

No ho entenc.     

                                                                                                    A.R.F.V.

Fa unes setmanes el ministre va anunciar la possible retallada dels descomptes per al transport aeri als residents insulars, sense especificar com seria la retallada. Quan a la sessió de control al Govern celebrada al Senat, Pere Sampol va demanar a Blanco sobre aquesta mesura. El ministre va dir  que "no consentirà que se subvencioni el transport en classe bussiness". Una gran ficada de pota ja que com li va recordar en Pere Sampol les tarifes bussiness no estan incloses en les bonificacions. En Blanco visiblement nerviós no va rectificar sinó que va insistir en que “ s’han d’acabar els abusos amb l'ús de les tarifes més cares" com si ens agradés comprar aposta els bitllets més cars.  O sigui el senyor Blanco ignora que els que residim a les illes cerquem sempre  les tarifes més barates i només en casos d'urgència agafam la que hi hagi.

Evidentment el problema no és que els descomptes surtin molt cars al Ministeri, sinó que les tarifes són caríssimes i el que cal atacar és la tarifa, no el descompte, a través de solucions com ara la declaració de servei públic per a rutes deficitàries o operades per companyies en situació de monopoli.

Entre altres temes aquesta és una demostració de la utilitat de tenir una veu pròpia al Senat i la inutilitat de tenir senadors i diputats illencs del PSOE o el PP (segons qui governi), incapaços ni tan sols de informar al ministre de com funciona el transport aeri a les illes, i que aquest és un servei de primera necessitat.

Imatge del blog izquierda,izquierda, derecha, derecha...

 Fa unes setmanes quan es va fer públic de que Pollença no rebria  Fons de Cooperació Local vam denunciar la deixadesa i descontrol municipal en la seva part econòmica (veure article).

El alcalde en aquell moment ens va acusar de "deslealtad" política, textualment:

“El alcalde, Joan Cerdà, acusa al portavos de Alternativa EU-EV, Pepe García de "deslealtad" después de que este achacara la pérdida de una subvención del Pla d'Obres i Serveis a la falta de diligencia del equipo de gobierno. "El conseller, que es de su mismo color, nos explicó que por la crisis, quedábamos fuera todos los que presentamos proyectos plurianuales, no hay nada más", dice.

La veritat que la notícia embullava tot per una confusió. Com podeu comprovar nosaltres no parlavam del Pla d’Obres i Serveis ( POS, que depèn del conseller Miquel Roselló) sinó del Fons de Cooperació Local del Govern de les Illes, que depèn de la Consellaria d'Interior que regenta na Pilar Costa,  

A més hi ha altre confusió i és que  tot al contrari de allò que diu la noticia de premsa solament els Ajuntament que tenien plurianuals en marxa tindran aportació al POS de l'any que ve.  Que Pollensa obtingui POS l'any que ve depèn de la despesa disponible que tingui el Consell al pressupost del 2011. En aquest moment hi ha és possible què es destinin 10 milions al POS del 2011.

 Si parlam dels Fons de Cooperació Local que és del que parlàvem a la nostra denúncia el que és cert és que actualment hi ha un conveni entre l’Ajuntament i el Govern pel qual l’Ajuntament renunciava a cobrar el Fons de Cooperació local fins els 2018 i a canvi el Govern transferia anualment a l’Ajuntament una quantitat per finançar l’auditori (fins un total de 4,711.434 d’euros ) O sigui que el famós auditori (projecte personal del batle) hipoteca la quantitat que ens correspon del Fons de Cooperació local fins al 2018.  

 A finals de 2007  l’Ajuntament va rebre 172.000 euros amb la condició de ser invertits a l’Auditori, aquesta quantitat s’hauria de tornar en cas de no fer l’auditori. Com de moment no tenim més que un solar amb pedres, el govern no ha transferit cap quantitat des del 2008. La qüestió és que si no es fa l’auditori  es podrà recuperar el que no s’ha cobrat?  Ja tenim una experiència similar negativa ja que el Centre de dia de Pollença és subvencionat en part  pel Govern (600. 000 a a pagar en 18 anys). Però com el primer any no s’havia comença l’obra el govern no va pagar aquella anualitat i  encara no l’ha pagat. 

Al ple de març es va aprovar per unanimitat una moció nostra demanant  estudis i informes previs a la realització de l'auditori. (veure article). Al darrer ple vam demanar en quina situació es trobava la financiació de l’Auditori i el batle va dir que havia de tenir una entrevista amb el president del Govern...

La qüestió és que mentre es segueix marejant la perdiu correm el perill de perdre unes subvencions més que necessàries.  

Forges al blog de Sade

Ens arriben queixes de pollencins i pollencines, que en els seus xalets han caigut perdigons perduts i els turistes o residents al mateixos s’han queixat i fort.

A Alternativa mai ens ha agradat aquesta sobreexplotació turística del camp pollencí, si bé també sempre en reconegut la importància que té per l’economia local aquest tipus de turisme, i afirmem que aquesta sobreexplotació, què no ens agrada, pot perjudicar i molt a aquest turisme rural que tenim, urbanísticament correcte o no.

Però aquest article no és d’urbanisme, és de turisme i mon rural, i també perquè no de seguretat al mateix.

L’actual llei de caça obliga a disparar a al manco 100 metres de les edificacions, a 25 metres dels camins i sempre d’esquena a aquests. Podem entrar a discutir perquè segons els fabricants que he pogut consultar els cartutxos més febles tenen un abast  efectiu de 150 metres i 350 metres els de més qualitat, per tant els 100 metres queden ben curts, però el més greu és que un cartutx sobrecarregat o defectuós pot tenir un 700 metres d’abast residual. Amb aquestes dades a la mà i la realitat del mon rural pollencí podríem declarar “zona d’alt risc” algunes zones rurals del camp pollencí.

És molt normal que els caçadors exigeixin el seu dret a caçar al camp pollencí, no els hi farem caçar a la Plaça Major, però si es cert que la realitat del municipi pollencí és molt peculiar i pot ser necessiti algunes mesures per conciliar caça i turisme, ja que també el renou dels trets no agraden als turistes i més si aquest són a la sortida del sol.

Per tant, som els pollencins el que hem de triar si tenir un mon rural com en temps passats o un mon rural dedicat al turisme i per tant on s’ha de protegir el benestar del turista i per damunt de tot, la seva seguretat, a més cal dir que ambdós models són compatibles amb l’agricultura i ramaderia, que dissortadament ens deixat a un costat.

També destacar que una de les excursions més destacades que es poden fer a la Cala, que és anar de La Cala al Moll o viceversa, estigui condicionada a un avís que hi ha al començament del camí dels dies que són perillosos per caminar per un “camí públic”.

Pollencins ha arribat el moment de triar.

Miquel Sánchez.

 Fotografia Mallorca Daily Photo blog.

Aquí tenim una nova aportació del nostre company d'Artà Mariano Moragues. Ja sabeu que si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'envair a alternativaperpollenca@gmail.com

Hi ha coses que són senzilles i evidents, que intencions fosques no fan més que embullar la troca i manipular sentiments. Una d’aquestes coses senzilles i evidents és el dret d’un poble a parlar i defensar la seva llengua dins els seu espai lingüístic i,  per tant, com és lògic, a donar-li preferència sobre qualsevol llengua forana. Ni més ni pus. Fa ràbia haver de defensar evidències i veure com es fan trampes legals (no justes) per imposar limitacions o deures. Idò bé, per aquí anam quan la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, catalana per més senyes, digué que defensaria “la cooficiaditat sin preferencia alguna, de la lengua catalana”, conforma ho dictaminà el qüestionable Tribunal Constitucional, que escapçà elements essencials de l’Estatut, votat per dos parlaments i pel poble de Catalunya. I també digué que “abogará por la defensa de los derechos fundamentales”

Una primera pregunta seria si el Defensor del Poble ha de defensar el poble o la sentència del TC. Una conseqüent seria, ¿quin poble ha de defensar, el poble de Catalunya o el conjunt del poble de l’Estat espanyol? ¿Els drets fonamentals de qui?

En primer lloc, hem de dir que la Defensora ja anticipat sense més deliberacions la seva resolució. Ara bé, si la Defensoria del poble tengués com a principi la defensa dels ciutadans davant els poders públics i les administracions, com hauria de ser, sembla que hauria de defensar el poble de Catalunya. ¿I per què el poble de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol? Molt senzill també: perquè es parla sols de la preferència de la llengua dins un territori que té com a llengua pròpia el català i de res més; no es vol imposar aquesta preferència fora de casa.

Es dirà que la Constitució diu, bla, bla, bla..., però també diu que s’han de protegir les diferents llengües de l’Estat. I és evident que la Constitució és interpretable, com ho demostra el fet que aprovin l’Estatut que parlava de “preferència” dos parlaments dient que era constitucional i que a l’hora de votar, després d’anys de reprema, un tribunal constitucional esbiaixat políticament, guanya per 5 a 4; ¡un vot! És evident, com a mínim, que la decisió del TC és discutible.

Per afegitó, el Defensor del Poble té la facultat de “suggerir a l’orgue legislatiu o a l’Administració la modificació d’aquelles normes que poden provocar, al seu entendre, situacions injustes pels administrats”. Però no plourà d’aquest tro, ja sabem de què va.

El PP segueix posant ronya contra els catalanoparlants. Tampoc ha de cridar l’atenció que sigui una catalana la que apedrega les seves teulades. La sociolingüística ens diu que històricament ha estat així: els d’orella alta han estat els que més han ajudat a esfondrar una llengua, jugant quasi sempre a favor del poder i de l’imperi.

Mariano Moragues.

María Luisa Cava de Llano segueix la línia que va iniciar en Múgica.

 Unió Mallorquina en un atac de populisme que tan els caracteritza, han tingut un moment de lluïment i han presentat al Parlament de les Illes Balears la proposta de creació d’una Policia Autonòmica que faci les funcions que ara mateix fa la “La Guardia Civil i La Policía Nacional”, al marge de les protestes d’alguns sectors que aquest cossos de seguretat de l’estat no és atenen en la nostra llengua i altres sectors que afirmen que amb el cossos actuals no fa necessària la creació del cos autonòmic, crec que malgrat ara no sigui el moment econòmic millor per dur a bon port aquesta proposta, s’ha de recolzar, perquè tenir un cos de Policia propi es justificable perquè:

1-     S’ha de tenir un cos de seguretat motivat.
Per un gran nombre dels integrants de “La Guardia Civil” com de “La Policía Nacional”, que els destinin a les Illes Balears és una “feta ben grossa”, les queixes venen perquè el plus d’insularitat que se’ls abona és molt poc i es queixen que aquí tot és mes car, a més no els agrada perquè quan tenen dies lliures o petits permisos han d’agafar avió o vaixell per desplaçar-se a veure els seus familiars i amistats. Tot això duu que no estiguin motivats i tot d’una que poden, sol·licitin el trasllat a la península.

2-     Hi ha un desconeixement de la realitat balear
Aquesta interinitat fa que mai arribin ha conèixer la nostra realitat, realitat com la nostra llengua, els nostres costum, etc. Tot plegat fa que a vegades hagi situacions desagradables que amb un poquet de mà esquerra no serien cap problema.

        El nostre Estatut d’Autonomia així ho mana.L’aprovació del nostre Estatut d’Autonomia contempla la creació d’aquest cos, simplement és un mandat de tota la majoria de la societat balear.

Malgrat el moment no sigui el millor s’ha de començar ha fer feina perquè la nostra Policia sigui una realitat quan abans millor, però s’ha d’anar amb cura de no fer experiments.

En resum necessitem una Policia eficaç, motivada i que estigui a gust a les nostres illes.

 Miquel Sánchez.

Com diu l'article s'han de fer les coses ben fetes i no fer experiments.

Si parlam d'aparcaments podem recordar que el consorci de la Gola (en el que Alternativa no te representación) va llevar un aparcament que duia decennis, davant Can Pep, per fer un jardinet i posar una caseta sense recuperar ni un pam de zona humida. Desprès d'això han fet un aparcament allà on s'hauria d'haver recuperat la zona humida (amb un cost molt elevat). El plantejament lògic que és el que Alternativa ha defensat a al·legacions i ples era recuperar el màxim possible de la zona humida més propera a la llacuna central, on ara hi ha l'aparcament (Carrer Fielding). El centre d'informació s'hauria d'haver ubicat a la parcel·la de davant el Cabrabo, aprofitant la caseta vella i fer un petit aparcament inicialment. (Veure articles anteriors a la categoria Gola).

Hem de recordar  més de que el solar del que es parla és zona inundable i que fer un aparcament a aquesta zona suposaria un pressió excessiva per la zona humida de la Gola, en el moment que s’està recuperant el seu sentit inicial.

El Centre d'Informació de turisme Ornitològic de La Gola va fent camí i ja té presència a Internet:

Bloc:http://blog.lagola.info/

FaceBook:http://www.facebook.com/pages/Centre-de-turisme-ornitologic-de-la-Gola/126115184103029

Des del nostre punt de vista gran part del solar davant de Capbrabo  ha de formar part del parc de La Gola de forma integrada. No cal perdre una zona verda a l'entrada del Port, aferrada a un parc municipal. Els moviments haurien d'anar encaminats a ampliar el parc de la Gola amb terrenys naturals o naturalitzats. En el pitjor del casos que quedi com està, és un bon lloc per a determinades aus i suposa una zona d'amortiment per a la zona humida, posant en valor  aquest espai natural (zona humida+pinar+zones rurals que es poden reforestar) com a parc semi-natural, amb objectius clarament educatius, recreatius i turístics. Es evident que això revertirà en benefici de la població local i dels turistes (i per tant d'hotelers, restauradors, etc.).

Respecte al problema de les places d’aparcament al Port de Pollença, el primer que caldria fer és un bon pla de mobilitat. De places d'aparcaments al Moll no en falten i n’hi ha alternatives.

1.- És urgent una senyalització adient. No té cap sentit, si no s’ha fet la peatonització de la primera línia del Port, desviar el tràfic  que ve des de d’Alcúdia cap a la via de circumval·lació i que no s’aprofitin els aparcaments de la citada via de circumval·lació. Cal senyalitzar a les entrades del municipi la ubicació dels principals aparcament. A més de les senyals de tràfic, cal canviar la informació als mapes i a internet.

2.- Cal arreglar i condicionar. l’aparcament al costat del centre de salut , actualment mal senyalitzat i en mal estat.  A aquesta àrea hi ha aproximadament 85 places d’aparcament.

3.- Cal senyalitzar i obrir passos de vianants entre els aparcaments de la circumval·lació i el centre del municipi: entre l'institut i l'escola nova, entre aquesta i el poliesportiu, a través de l’aparcament del centre de salut... Es facilitaria -a un cost ben baix- la utilització de mes de centenars de places d'aparcament que ara ningú utilitza i que estan molt a prop del centre.

Si es fa un aparcament al solar de Capbrabo la majoria de la gent anirà directament a la platja a través de la zona humida, mentre que si s’activen els aparcaments de la circumval·lació la gent haurà de creuar el centre del Port, el que sense dubte és més beneficiós pel poble

4.- Cal canviar i regularitzar la gestió dels aparcaments al espais públic, zona blava, carrega i descarrega (41 al Port), guals permanents (294)...  partint de l’anàlisi dels vehicles aparcats i les places existents  al Port de Pollença, tant en horari laboral –comercial, com en horari nocturn, en temporada alta i baixa. Amb  el control de temps de l’estacionament, dels guals i de les zones de carrega i descarrega es millorar significativament les places d’aparcament.

En definitiva no té sentit fer nous aparcaments, cal optimitzar les places que hi ha i gestionar de forma intel.ligent el patrimoni públic.

 Miquel Sánchez ha resumit el tema en un petit muntatge.

De vegades ens dedicam a baixar a la vorera de mar a llocs on no és fàcil del tot, per això qualque vegada fem una mica de muntatge per a fer-ho un poc més fàcil. En aquest cas  posàrem unes plaquetes i uns cables d’acer per a poder anar a la Cuina del Moro sense tant de pressing , cada any hi anam al manco una vegada. Aquest febrer passat férem el muntatge i curiosament aquest estiu no hi hem anat, se veu que estam una mica més enfeinats.

Aquests llocs que ara hi baixa tan poca gent, solen ser racons molt agradables i d’una considerable bellesa, molta gent els visiten per mar amb embarcacions esportives però no sempre ha estat així.

 A molts d’aquests indrets, amb espardenyes, canyes i senalles braceres, hi baixaven jugant-se la vida els pescadors de canyeta que a qualque temps ho han fet per esbarjo però a qualcun altre ho feien per necessitat.

La primera vegada que volguérem baixar a la Cuina del Moro no trobàrem la manera, teníem les referències que havia donat una persona que de jovenet hi havia anat a pescar. Però noltros l’únic que trobàvem era un terreny molt inestable que se desfeia amb molta facilitat i ho trobàrem molt arriscat. Haguérem de intentar-ho en una altra ocasió per poder arribar-hi. Per la dificultat que té accedir a aquestes pesqueres, està clar que aquella gent era d’admirar.     

                                                                                                      A.R.F.V.  

alternativaperpollenca@gmail.com

Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.

CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy

Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Pàgina web
• Denunciam l’abandonament del jaciment de Bóquer
• El Govern municipal oculta la contaminació de les platges
• El Torrent de la Vall d’En March ha estat arrasat
• Precs i preguntes. Ple 24/07/19
• Intent de canvi d’ubicació del mercat dominical
• El regidor de festes disposat a prevaricar
• Ple d’organització legislatura 2019-23
• No a la pujada de preus de l’Escoleta
• Retrocés en transparència
• Contractació il·legal a EMSER
• No a les fumigacions
• Al·legacions al pressupost del 2019
• Intervenció al ple d’investidura
• Despesa electoral
• Ple extraordinari juny - Junta EMSER
• Teixim l'alternativa: Justícia social; dret a l'habitatge; feminisme; medi ambient; cultura i llengua
• Pressupost 2019; amb retard, electoralista i sense negociació
• Pressuposts electoralistes
• Ple ordinari abril 2019

• Abril de República [148]
• Acords 2015-19 [18]
• Aigua [27]
• Ajuntament ple [318]
• AUDITORI [26]
• Balears [93]
• becut vermell [4]
• BLOC . [25]
• Cala Sant Vicenç [14]
• Camí públic de Ternelles [37]
• camins i espais públics [172]
• Can Botana [10]
• Canon [11]
• canvi de batle [12]
• Castellano [14]
• Columnistes [341]
• Contratació irregular [28]
• Convocatòries i Breus [147]
• Cultura, educació i esport. [160]
• Defensa animals [58]
• Democràcia Participativa [50]
• Ecologia [98]
• Economia; hisenda, turisme... [139]
• Eleccions [56]
• Eleccions generals. [34]
• EMSER [46]
• English [16]
• Espanya [98]
• Fàbrica [16]
• Festival [41]
• General [101]
• Gola [23]
• Internacional [64]
• Juntes de govern i portaveus [129]
• L'ALTERNATIVA [244]
• Mocions [84]
• Operació Voltor [9]
• Peatonització del Port [26]
• Pel canvi 2011 [31]
• PLA DE FUTURA GESTIÓ 2015 [2]
• PLA DE FUTURA GESTIO [20]
• Pla de Futura Gestió 2011 [13]
• Pla Mobilitat [15]
• Pollença [179]
• Pollença crida [49]
• Pollençalternativa [52]
• Port [17]
• Port Pollença [102]
• Precs i preguntes [64]
• Pressupost [17]
• Regidors [254]
• Retalls de premsa [2]
• Sanitat [5]
• Serveis Socials [33]
• Torrent de Sant Jordi [9]
• Trescant pel món. [181]
• Ullal [21]
• Urbanisme [129]
• Urxella [92]

• florencia_guillaume_benzo: I have a question, can you contact me at...
• Chet: DataList2023.com presents all the new leads for you per...
• Howard Coronado: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• Erika Dobos: Buna ziua! Aveti fire de par albe? Sau ati albit in...
• nhcglmsney: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bhfcmfnwgy: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• yucjphkpfh: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• fqowlvtbyr: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• bikppmpmse: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• nolbtqibcz: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents